La casa del cotó – 1880/1961- Elies Rogent i Nicolau M. Rubió i Tudurí

Publicat el 04/07/2014 per violantmarti

CotóGran Via Corts Catalanes, 670 – Barcelona

La casa del Cotó ha estat durant molts anys la seu de l’Associació industrial tèxtil del procés cotoner (AITPA).

A mitjans del segle XIX quan es va parcel·lar l’eixample de Barcelona amb el pla Cerdà, la família Boada va comprar una bonica parcel·la per tal que Elies Rogent, el millor arquitecte de l’època construís la seva residència, i on es reflectís el seu estatus social a més d’incloure les comoditats, comfort i modernitats que la burgesia urbana catalana demanava.

Elies Rogent, arquitecte de l’edifici de la Unversitat de Barcelona, entre altres, va construir la Casa Boada un bonic edifici neoclàssic de dues plantes. A l’interior de l’edifici és destacable el vestíbul, l’escala de marbre guarnida d’escultures de bonze, artesonats, xemeneies, sales i estances senyorials…

L’any 1960 la Inmobiliaria Textil Algodonera SA adquireix l’edifici per enderrocar-lo i construir la seu social. Però al proposar el nou encàrrec a l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí, aquest es nega a tocar un sol maó de l’edifici original d’Elies Rogent i proposa unes obres d’adaptació i reforma de l’edifici original. Sota aquesta premisa Rubió i Tudurí amplia la casa Boada amb quatre plantes més. Proposa una nova façana que segueixi amb un estil continuista i on es pot distingir la part antiga de la nova pero en cap moment hi ha un trencament d’estil. La façana interior la unifica amb tancament de vidre protegit per unes persianes de fusta. També construeix una escala situada simètricament respecte l’existent amb materials lleugers i que té la característica que està suspesa del sostre.

Respecte els usos de l’edifici manté la planta noble de la Casa Boada tal i com estava, i allotja el club social de l’Associació. A la resta de plantes hi ha els despatxos i oficines. A l’àtic de l’edifici dissenya una coberta de dents de serra imitant el model industrial de les fàbriques tèxtil, de forma decorativa. A l’interior de l’illa a la primera planta hi ha una terrassa on crea uns petits templets de rocalla  que contenen fonts entremig de testos de plantes i flors.

Segons el catàleg de protecció del patrimoni arquitectìnic elaborat per l’Ajuntament de Barcelona: es tracta s’un dels millors exemples d’ampliació i rehabilitació d’un edifici de l’eixample de Barcelona, especialment dels anys 60.

Publicat dins de Barcelona | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Llom amb mostassa i mel

Publicat el 30/06/2014 per violantmarti

Inicio una nova categoria a la Catifa amb els plats de cuina que acostumem a cuinar. Hi ha una mica de tot, plats senzills i altres més sofisticats.

Llom amb mostassa i mel

Els que em coneixen saben que aquest és el meu plat favorit, Inclús va guanyar la 2a edició del receptari Del mercat a la taula: Receptes de baix cost.

http://www.diba.cat/delmercatalataula/fitxers/2010/receptes2010_69.pdf

Ingredients per a 6 persones:

1 llom de porc que pesi de 700 a 800 g;

50 g de mantega;

1 pot de mostassa a les fines herbes o de l’antiga amb gra;

6 cullerades soperes de mel;

Se sala el llom en una safata de forn amb mantega. Es posa al forn calent durant uns 15 minuts i se li va donant la volta perqué es faci per tots els costats. Després es retira, es talla amb quatre trossos i s’unta de mostassa, com més millor. Es col·loca novament a la plata i s’hi aboca mel per sobre. Es posa altre cop al forn durant uns 15 minuts. Després es retira i es deixa refredar.

 

Publicat dins de Cuina | Deixa un comentari

Adeu a Ana Maria Matute

Publicat el 25/06/2014 per violantmarti

AMM

Avui ha mort Ana Maria Matute, novelista catalana en llegua castellana i primera dona en ingressar a la Real Academia Española. És considerada la millor novel·lista de la postguerra espanyola.

 

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

Sant Joan

Publicat el 23/06/2014 per violantmarti

Fogueres-de-Sant-Joan

Sant Joan

Ben plantat, ardit i airós,
fatxander i pretensiós,
Sant Joan riu a les noies,
encén focs i brinda toies
de clavells i de ginesta;
Sant Joan és una festa
que ens penetra dintre el cor.

Sant Joan festa d’amor.
El cel pur i el mar brillant,
jorn de festa, Sant Joan.

Ets un brau minyó colrat
qui a la vila t’has plantat
movent gresca i fent gatzara;
prou ho diu la teva cara
que has passat la nit llevat,
saltant focs i gallejant.

Ets d’un ros que tira a bru,
com el blat quant és madur;
duus alfàbrega a l’orella
i a la boca una poncella
de clavell ja ben badada.

Si la Pasqua regalada t’agradés,
quina parella podríeu fer tu i ella.

Ets alegre i ballador,
violent i parlador,
un xic músic i romàntic,
saps com deus ésser
un càntic per tal
que penetri un cor
i ferir-lo així d’amor.

Bell i ros, supersticiós,
ple de joia i de colors;
Sant Joan dia de festa,
portes llum portes ginesta
i és tot vida al teu voltant.
Jorn de festa, Sant Joan!

Trinitat Catasus (1887-1940)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Edifici David – 1929 – Ignasi Mas Morell

Publicat el 20/06/2014 per violantmarti

DavidAribau 230-240 – Barcelona

Ara fa 100 anys es creava a Barcelona Autociclos DAVID una de les fàbriques d’automòbils més novedoses a tota Espanya.

Van començar fabricant senzills patinets de quatre rodes i direcció accionada mitjançant un volant, coneguts com a downcar. Aquests vehicles eren arrosegats per mules fins la part més alta de la ciutat i es deixaven caure cap a baix. Deurien ser les primeres andròmines que van córrer per Barcelona.

Aquestes curses van anar prenent embranzida i es va solventar el problema del remolcament posar un petit motor al vehicle. Josep Ma. Armangué i el seu germà van idear un motor de quatre temps i tot i que no va arribar a constuir-se va ser el primer prototipus del vehicle DAVID, per la imatge del David de Miquel Ángel que hi havia a la part davantera del vehicle. Anys més tard van desevolupar el prototipus afegint un canvi de velocitats progessiu que patentarien i que seria una de les principals característiques dels futurs DAVID.

Els nous vehicles DAVID van tenir molts adeptes entre els taxistes per aquest motiu l’any 1929 es va encarregar a l’arquitecte Ignasi Mas Morell la construcció d’un edifici que pugués encabir els taxis i que a més fos taller. Dos anys més tard s’inagurava l’edifici DAVID al carrer Aribau de Barcelona,  amb una capacitat per a 1000 taxis. Va ser llavors quan es va unificar el colors dels taxis de Barcelona al groc i negre actuals i els xofers havien de portar uniforme i a més no podien acceptar propines.

L’edifici DAVID va esdevenir el primer gran edifici d’oficines de Barcelona on els clients podien accedir a cada planta en vehicle a través d’una rampa. Amb el temps es va anar parcel·lant l’edifici en oficines, petites indústries, magatzems…

El creixement de la indústria automobilística i en conseqüència del parc de vehicles va portar a instal·lar una estació de servei a la segona planta a més del taller existent.

El 1964 van comprar el solar del carrer Tuset per tal d’ampliar l’edifici amb aparcaments i el 1969 es va crear les Galeries DAVID al carrer Tuset, i quatre anys més tard s’inaugurava en aquest espai el Drugstore DAVID que va ser de les primeres galeries obertes les 24 hores.

L’edifici original DAVID segueix avui en dia com edifici d’oficines amb aparcaments, però entrar-hi en vehicle i pujar fins a una de les plantes superiors no deixa de ser una experiència similar a estar a Chicago a l’època de l’Al Capone.

Resum de la web http://www.davidsa.com/ca/historia-2/

Publicat dins de Barcelona | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les cases del Drapaire

Publicat el 03/06/2014 per violantmarti

Drapaire 1927Gran Via Corts Catalanes, 272-282  – Barcelona

Sempre que passàvem per la Gran Via més enllà de la Plaça Espanya camí de l’aeroport o Castelldefels,  davant d’un edifici molt gran el meu pare ens explicava la història que l’embolcallava.

Es tracta d’un edificis de 240 habitatges anomenat oficialment Edifici de la Concepció per la imatge que el presideix, pero se’l coneix amb el nom de Cases de Drapaire (1925-1927).

Durant molts anys va ser l’edifici de més alçada i amb la façana més gran i se’l pot considerar com el precursor dels blocs de vivenda social que després van proliferar. La qualitat de les vivendes era força bona per l’època.

Aquest peculiar edifici el va fer construir el sr. Pau Fornt i Valls (1869-1936) fill de Sant Pere de Riudebitlles. Als dotze anys va arribar a Barcelona per treballar com a mosso d’un drapaire però al cap de pocs anys es va independitzà i tingué el seu propi magatzem. Amb els anys va anar fent fortuna i a més de la construcció d’aquest edifici, també va donar 10.000 pessetes de l’època a l’ajuntament del seu poble per a la construcció de les escoles.

El pare ens explicava que per aquella època els drapaires podien fer-se rics ja que sabien molt bé com treballar les deixalles: paper, vidres, llaunes, roba, metalls… I sempre ens deixava amb la incognita que era possible que trobés algun metall preciós entre tantes deixalles i que això fos el que li dongués diners…

 

 

 

 

Publicat dins de Barcelona | 1 comentari

Celebracions de Festes Tradicionals

Publicat el 26/05/2014 per violantmarti

Durant el curs a l’Escola celebràvem diverses festes, la majoria seguien les festes tradicionals del calendari: l’Advent, Sant Nicolau, el Nadal, la Candelera, la Quaresma, Sant Jordi, el mes de Maria i la Festa de Final de curs eren celebracions fixes any rere any. La celebració de l’Advent, el Nadal, Sant Jordi i el mes de Maria ja els he comentat en altres entrades del blog.

Per Sant Nicolau representavem la cantata de Joan Llongueres: una de les noies grans es disfressava de bisbe  i feia de Sant Nicolau, una altra més grassoneta feia de carnisser, i tres nenes petites feien dels vailets que es perdien. Recordo amb terror aquell carnisser dolent que feia a bocins als nens i que Sant Nicolau els salvava donant tres cops amb la mà: tot un miracle.

La Candelera no feiem cap representació pero era el dia que desmuntavem els pessebres, treiem els guarniments nadalencs… S’acabava definitivament el Nadal.

La Quaresma aqui tampoc hi havia cap representació especial, pero el calendari marcava l’inici amb el dimecres de cendra i set setmanes més tard ja arribava la Setmana Santa. A classe dibuixavem un Vella Quaresma amb set peus que anava perdent a mida que ens apropàvem a la Pasqua. Recordo que el dijous gras menjàvem una truita de patates bonissima, i les divendres de Quaresma, tot i ser nenes,  menjàvem peix o ou, i alguna mestra mirava que portàvem per esmorzar i ens aconsellava de menjar  quelcom que no fos embotit.

Vella quaresma

La Festa de final de curs posava punt i final al curs. Allà al pati cada curs des de les mes petites fins les més grans feiem alguna cosa: una dansa, una represtació teatral, una lectura de poemes, exhibicions gimàstiques, cant coral… Tothom hi tenia cabuda. Era una bona moguda: transformar el pati amb un escenari i un pati de butaques per les famílies, de fet era l’única festa a la que podien assistir.

 

Publicat dins de Escola Parc del Guinardó | Deixa un comentari

L’oest de Creta

Publicat el 18/05/2014 per violantmarti

Si la vostra estada en aquesta zona de l’illa no és superior a tres dies proposo buscar un hotel o casa rural.  Jo vaig estar en als Studios Kidonia a Gerani-Platanias, són uns apartaments a una zona propera de Khanià i a pocs metres de la platja. Tot i ser una zona turística aquests apartaments són tranquils, nets i amb uns serveis correctes.

Una altra opció és endinsar-se i buscar una casa de tuirsme rural en un poblet a l’interior: recomano també els bonics apartaments Aphirates de Zouvra, tot i que la carretera d’accés des de Meskla sigui un petit calvari.

Khanià: diuen que és la població més bonica de Creta, i inclús de Grècia! El casc antic de la ciutat és un entremat de carrerons amb restaurants, tendes, flors… que desemboquen a un port venecià presidit per un far. Tot plegat francament bonic.

Un restaurant a Khanià: Tamam. http://www.tamamrestaurant.com/TAMAM_LOCATION.html

Des de Khanià es pot anar a algunes de les platges més interessants:

  • Elafonisi, al suroest, carretera amb moltes corbes però decent. És una platja verge de sorra blanca i aigües cristal·lines de color turquesa sense cap infrastructura turística tret d’algun xiringuito o apartaments senzills.
  • Falasarna al nordest. Més accessible i amb una platja molt més gran. No és tan  salvatge com l’anterior. Des d’ella es pot anar caminant a altres cales francament boniques. Les postes de sol son espectaculars.

2013-09-15 14.16.44

  • Balos, està a la península més occidental de l’illa i és espai protegit. Es pot arribar en cotxe però la carretera és d’un carril. Quan arribes a la part de dalt les vistes són espectaculars. També s’hi pot arribar en vaixell que surt des de Khanià i Kissamos va a Balos i Gramvousa (l’illa que hi ha enfront de Balos), el trajecte és llarg.
  • Stauros, al nord de la península que hi ha a Khanià, potser és la més coneguda ja que és on es va filmar Zorba el griego, pero hi ha la Seitan Limania que és espectacular.

Rethimno, ja més a l’est, és la tercera ciutat de Creta, amb un casc antic i unes construccions molt interessants concretament la fortalesa veneciana.

Al sudoest de l’illa hi ha la Gorja de Samarià: és un parc nacional i una de les més importants atraccions turístiques de l’illa. Apte per senderistes valents i no claustrofòbics.
La gorja va ser excavada per una riera que corre entre les Lefka Ori (Muntanyes Blanques) i el Mont Volakias i és una de les més grans d’Europa amb 18 km de llargària des de l’entrada al parc a Omalós a l’altiplà fins el poblet d’Hàgia Rumeli a la costa. Estrictament el congost és de 16 km de llarg, a partir d’una altitud de 1.250 m a l’entrada nord, i acaba a les costes del Mar de Líbia a Hàgia Rumeli. La caminada dins del Parc Nacional és de 13 km de llarg, però en queden 3 més fins Hàgia Rumeli des de la sortida del parc, fent una caminada total de 16 km. Cal seguir estrictament totes les precuacions que s’indiquin.
El tram més famós de la gola és el tram conegut com a Portes, on els costats de la gorja s’estrenyen a menys de 3 metres i les parets s’eleven fins a una alçada de 500 m.

Altres itinerais interessants:
Carretera de Khanià a Omalós: la vall dels tarongers i porta accés a la Gorja de Samarià.
Carretera de Meskla, pujada a Zourva i baixada cap a Thériso: gorja de Thériso, francament recomanable.
Carretera d’Elafonisi a Falasarna per de l’extrem la costa sud oest: pujades i baixades, vistes quasi aèries sobre la costa.
Carretera de Vrises direcció sud cap a Imbros, Chora Sfakion a la costa, Frangocastello, Agios Vasilios, Mirthios i Plakias. Diuen que la platja de Preveli també val la pena. Es pot tornar per la carretera que va cap al nord fins a Rethimno.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

La casa Gomis

Publicat el 16/05/2014 per violantmarti

casa gomis

El cap de setmana passat amb BiciCultura vam anar a visitar la casa Gomis, una casa amagada entre el mar, l’aeroport i la llera del riu Llobregat: una joia que ocupa la finca de la Ricarda.

La casa Gomis és un clar exemple d’arquitectura racionalista a Catalunya. Projectada el 1949  per l’arquitecte  Antoni Bonet Castellana que vivia exiliat a Uruguai i enviava els plànols per vaixell a la família Gomis-Bertrand que s’encarregava que es construís la casa tal i com deien els dibuixos. Es va inaugurar el 1963.

La casa Gomis és un edifici harmònic, integrat a l’espai, sota els pins, amb  cobertes ondulades i tancaments de vidre i ceràmica. L’interior és ampli, lluminós, amb espais i mobles que proporcionen continuïtat entre l’exterior i l’interior.

La visita ens la va fer la Marita Gomis, i a més d’explicar-nos tots els detalls de la casa ens explicava les seves vivències: com va créixer en aquell entorn i amb la seva família.

La casa Gomis va ser durant els darrers anys del franquisme un espai de trobada cultural i intel·lectual; i va acollir les activitats musicals i teatrals organitzades pel Club del 49.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Edifici Harry Walker – 1959 – Francesc Mitjans

Publicat el 01/05/2014 per violantmarti

edificio_oficinas_jt_123_barcelona_1274254554Josep Tarradellas, 123 – Barcelona

Arquitecte:
Francesc Mitjans (1909-2006) és  un dels arquitectes barcelonins pioners que van introduir el movimient modern a Catalunya. La seva primera obra va ser la seva propia casa al carrer d’Amigó on va viure fins a la seva mort, casa que ha estat considerada pionera a Barcelona d’un nou tipus d’habitatge d’arrel racionalista molt difós posteriorment.

Les seves obres més destacades:
Camp Nou
Seu del Banc Atlántico
Complex residencial Roma 2000
Edifici Harry Walker

Història d’un edifici: l’Edifici Harry Walker
L’any 1914 mr. Harry Walker d’origen anglès i molt relacionat amb el món americà de l’automòbil instal·là al número 86 del carrer Balmes de Barcelona un petit comerç de recanvis i accessoris per automòbils. Acabava de néixer Autoacessorios Harry Walker: el seu creixement i expansió va estar fortament relacionats al del món de l’automòbil. Des d’aleshores va ser una empresa pionera en la fabricació de carburadors i altres components de l’automòbil.

Amb la instal·lació de SEAT a Barcelona, Autoacessorios Harry Walker va experimentar un fort creixement i va necessitar una seu, motiu pel qual anys més tard encarreguen a Francesc Mitjans la seva construcció.

Es tracta d’un edifici d’oficines sense parets mestres, diàfan i amb una façana on els elements trasparents com el vidre i els opacs reben el mateix tractament. La façana té un tractament continu, motiu pel qual s’escull un tipus de metalliseria plana feta amb perfils metàl·lics d’acer inoxidable que li dóna molta elegància.

Tota la façana principal es concebeix com un gran llenç encaixat entre els espais buits que proporcionen la planta baixa, l’entresol, la tercera planta i l’àtic que s’endarrereixen respecte del pla principal.

En motiu del 50 aniversari, l’any 2009 es decidí restaurar l’edicifici per part del despatx d’arquitectes que s’allotja a l’edifici.

Com criteri  general d’actuació es va pretendre en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de materials i sistemes constructius contemporanis d’acord amb els nous requeriments de confort sense per això perdre l’essència del projecte inicial.

Publicat dins de Barcelona | Deixa un comentari