Arxiu de la categoria: Etimologies

Del francès bicyclette, mateix significat, de l’anglès bicycle, paraula amb què l’inventor britànic J.I. Stassen va patentar una bicicleta millorada el 1869. En aquella època ja feia força anys que existien les bicicletes, però no acabava de consolidar-se cap dels noms proposats, com ara velocípede, … Continua llegint →

Civada [c. 1075; del llatí. cĭbāta, participi de cibare ‘alimentar, donar pinso al bestiar’} En un primer cop d’ull resulta curiós que la civada catalana sigui l’avena castellana i, per contra, la cebada castellana sigui l’ordi català. Des de temps … Continua llegint →

La llengua catalana té força paraules provinents de l’idioma caló o romaní, propi del col·lectiu gitano, resident a Catalunya des de fa molts segles. Vet aquí alguns exemples. Dinyar-la, que vol dir morir; mangar, que vol dir demanar caritat; paio, … Continua llegint →

Arribar:  [s. XIV; de riba] Som país de costes i platges i hi han atracat milers de barques i vaixells al llarg dels segles, dels fenicis fins ara. Quanta gent, de mar endins, ha frisat per albirar una riba, una … Continua llegint →

Cotxe [1559; de l’hongarès Kocsi (szerkér) ‘(carruatges) de Kocs’, poble entre Györ i Budapest, on a l’edat mitjana es fabricaven carruatges per a tot Europa] El nom de cotxe, encara que no ho sembli perquè ens resulta molt usual, fa referència a … Continua llegint →

Hi ha força paraules comunes que provenen de noms de persones. Per exemple: linxar, leotards, silueta, xovinista, etc. Una d’aquestes és la guillotina. Vés per on la guillotina va ser considerada, des de l’inici de la seva invenció, com una … Continua llegint →

Els errors han estat sovint font de noves paraules. Per exemple, el Papa de Roma és diu així, Papa, no perquè tingui un nom familiar com el de papa o mama. Se’n diu perquè les lletres P A P A … Continua llegint →

Xocolata  [1696; del cast. chocolate, i aquest, d’una probable combinació de mots nàhuatls d’ingredients de la xocolata, producte artifical: pótxotl ‘capoc’ i kakáwatl ‘aigua de cacau’, potser potxo-kakáwa-atl ‘beguda de cacau i capoc’, abreujat pels espanyols en cho(ca)] Al segle XVI la xocolata va arribar a Espanya de … Continua llegint →