Author Archives: violantmarti
Focs de Sant Joan
Les flamesmosseguen la nit.Mill mansteixen fills d’amorentorn als focsque ballen pels carrers.I se saltaentre les fulles flamejants,se beul’essència de l’alegriaque dolçament entra en la sang,esclaten els cantsque envaeixen les estrelles. Antoni Canu (Ocier, Sardenya, 1929) En l’arc dels dies. L’Alguer: … Continua llegint
Tots tenim un arbre
Dedicat al Lluis.Rebo un missatge seu que em diu: -Marxem al Priorat, necessito abraçar el teixI em ve a la memòria l’article que l’Estel Solé va publicar fa unes setmanes. Extret de VilaWeb – Estel Solé – 01/05/26 Tu que … Continua llegint
Envellir per Simone de Beauvoir
“Vaig envellir a la francesa: sense ostentació, sense ruptura, tot just deixant que el temps s’assentés.El cos es va aprofitar de la meva distracció.No sé quan va decidir envellir, perquè ho va fer de manera silenciosa, gairebé elegant.Un dia jo … Continua llegint
Pentecosta
Després de l’Ascensió de Jesucrist, els apòstols es continuaven congregant al cenacle que, des de la Santa Cena, era el seu lloc habitual de reunió. El desè dia que Jesús havia pujat al cel, eren en aquell lloc amb la … Continua llegint
L’experiència del dol a la literatura
De com traduir la pèrdua des de la filosofia, la literatura i l’art en parla el psicoanalista Massimo Recalcati, per primer cop en català, a l’assaig “La llum de les estrelles mortes” (ed. Fragmenta). Especial literatura i dol a partir … Continua llegint
Una història de dol, una història d’amor
Extret de VilaWeb – 15/05/26 – Estel Solé En un món on la por de sentir va guanyant la partida i on s’estila més la fredor i la distància, estimar apassionadament, profundament, s’arriba a considerar estrany, insà Sempre he admirat … Continua llegint
Què és el temps?
En definitiva, què és el temps? Si ningú m’ho pregunta, ho sé. Si volgués explicar-li-ho al que m’ho pregunta, no: ho sé. L’única cosa que dic amb seguretat és que sé que si res passés, no hi hauria temps passat, … Continua llegint
La catifa voladora 