Apareix al pentagrama de l’estenedor.
No me l’esperava entre el brancatge
de cables i antenes. Canta agraït
a l’alba d’hivern. Ciutadà involuntari,
no enyora temps millors entre fulles
els dies llargs, verds i grogs de primavera.
Aixeca el vol, se n’hi ha estat uns segons.
Per què tan lleu presència deixa petja?
A diferència d’ell, argent viu, l’ànima
meva és morosa i plena d’escrúpols.
Albert Garcia Catalan
https://albertgarciacatalan.blogspot.com/2018/03/el-pit-roig-la-dickinson-i-jo.html
Jordi Badia Pujol des de VilaWeb ens dona tres propostes –tres propòsits– per a contribuir a millorar la situació del català · Són accions individuals que poden tenir conseqüències de gran magnitud.
Acabem d’encetar l’any 2026 i aquests dies segurament molta gent es fa bons propòsits. Seguint l’exemple de l’any passat, us presento tres propostes per a millorar l’ús de la llengua en l’any que ara comença.
Tots tres són accions –o canvis d’hàbits– individuals, però que si tinguessin requesta significarien un tomb importantíssim en l’ús social de la llengua. Considero que són tres propostes importants, però la tercera és, sens dubte, la que tindria més repercussió.
Som-hi?
Com més va, més casos veiem de gent irritada perquè no han estat atesos en la llengua del país quan han volgut, simplement, beure un refresc en un bar, o dinar en un restaurant, o comprar en una botiga o supermercat. Si ho mirem bé, certament, és una situació incomprensible. Us imagineu que a París no us atenguessin en francès? Quin futur podria tenir un negoci dirigit per algú que no sabés parlar –ni entengués– la llengua dels clients? En el cas dels Països Catalans, sobretot a les grans ciutats, la situació no és la de París, perquè el català és una llengua subordinada, sense la protecció seriosa de cap estat. Ras i curt: com que tots sabem castellà, sembla que quan parlem català vulguem fer la guitza. Sabem que això és un parany de conseqüències nefastes i, per tant, ho hem de capgirar.
Hi ha una cosa que hem de tenir present sempre: tenim un dret i l’hem de fer respectar, perquè és l’única manera que la llengua –i la nació– sobrevisqui. Si tenim clar això, hem de pensar que en un bar, en un restaurant, en una farmàcia… som els clients i hem de poder parlar la nostra llengua. No cal irritar-se, sinó simplement tenir al cap que, com que som clients, qui ha de fer l’esforç d’adaptar-se és qui vol vendre. Hi ha una frase molt simple, que ens pot ajudar: “El castellà l’entenc, però no el parlo.” És una frase que hem sentit moltes vegades a la inversa; per això la podem fer servir amb la confiança que tothom la pot entendre. En aquest article, Marta Rojals ho explica molt clarament.
Si parlem de consum, podem fer molta feina a favor de la llengua. Sabem que el castellà és aclaparador en l’etiquetatge de productes, però també n’hi ha en català. Fins i tot, hi ha marques que han pres una opció clara i decidida a l’hora d’etiquetar en la nostra llengua. Hi ha cadenes de supermercats amb una política ferma a favor del català: no tan sols en l’etiquetatge dels productes de marca blanca pròpia, sinó també en la retolació i, cosa més important, l’atenció preferent en català. Doncs, si podem, hem d’afavorir aquests productes i aquests comerços, perquè això pot fer reflexionar els altres. El missatge que s’ha de transmetre és que el català és un valor per a la gent que viu ací.
I en el lleure, què hi podem fer? Doncs, per exemple, anar a veure els films en català que trobem a la cartellera, encara que ens hàgim de traslladar a una altra ciutat. En aquesta pàgina de la Generalitat de Catalunya, hi trobareu tots els films doblats o subtitulats en català. Hi podreu consultar els títols i també els cinemes i horaris on es projecten (no he sabut trobar cap pàgina semblant referida a la resta de territoris del país). Això mateix podem dir del teatre. En un país com el nostre, amb una gran tradició teatral, es continuen oferint moltes obres en català. Anem-les a veure. També hi ha una pàgina web que podeu consultar per a tenir informació d’obres, llocs, dates i horaris (tampoc en l’àmbit del teatre no he trobat cap web dels altres territoris dels Països Catalans). I, si no ens volem moure de casa, podem veure films, documentaris, dibuixos animats… en català. Siguem selectius. La gent de Des del Sofà ens ho facilita, amb un portal molt ben fet, on ho trobareu tot.
Aquesta darrera proposta va adreçada sobretot a gent que tingui temps. Sabem que això és relatiu i que tots en podem treure d’un lloc o altre, de temps. Sigui com sigui, si per la vostra situació personal o laboral podeu dedicar estones a treballar activament per la llengua, teniu un paper molt important a fer. Hi ha gent que vol aprendre català però es troba amb entrebancs. Principalment, com que els catalanoparlants canviem de llengua quan ens parlen en castellà –i també, prou sovint, encara que no sapiguem la llengua de l’interlocutor o fins i tot, segons com, encara que se’ns adrecin en català–, tota aquesta gent que voldria saber la nostra llengua té poques oportunitats de practicar-la i, doncs, d’aprendre-la. Us imagineu que hi hagués centenars de milers de parelles lingüístiques? Us imagineu quin tomb faria el coneixement i l’ús de la llengua? És fàcil: hi ha prou gent per a fer-ho. Gent que, simplement parlant la llengua i escoltant, poden ajudar els no catalanoparlants a aprendre català i, sobretot, a perdre la vergonya de parlar-lo. És una mecànica molt simple, però d’una potencialitat enorme. Hi ha entitats, universitats, ajuntaments, etc. que tenen programa de voluntariat lingüístic.
A Catalunya, en trobareu informació en aquesta pàgina del Consorci per a la Normalització Lingüística i us hi podreu inscriure com a voluntari o com a aprenent. Al País Valencià, us hi podeu inscriure a les webs d’Escola Valenciana, del Centre Carles Salvador, de la Universitat de València i de la Universitat d’Alacant. I a les Illes, hi ha l’opció de les Trobades de Conversa de l’Institut d’Estudis Baleàrics, el programa de voluntariat de l’Institut d’Estudis Eivissencs i el del Consell Insular de Formentera.
Carme Junyent insistia a dir que una política lingüística reeixida no ha de partir de les llengües sinó dels vincles entre els parlants. I ho expressava d’una manera molt lúcida, amb aquesta frase: “La comunicació no és real si no hi ha intercanvi.”
Per a elaborar aquest article he rebut l’ajut de Marina Altur i Dídac Martorell.
Acabo l’any amb la lectura d’un magnífic llibre de viatges: L’altra Venècia. de Predrag Matvejević.
A L’altra Venècia, Matvejević ens ensenya a apreciar les diverses tonalitats del rovell sobre el ferro, la fusta i la pedra més modestes, explora els antics plànols anònims de la ciutat, fa irrompre la magnificència dels crepuscles, escolta la música dels passos sobre els ponts… Detall rere detall, recompon el dibuix complet de la ciutat i de les mutacions que ha patit amb el pas del temps i de la història. Escriu sobre una ciutat de la qual ja s’ha cantat cada racó; de fet, potser només queda lliscar per les esquerdes com fan les brises d’herba entre els maons.
A més del pròleg de Raffaele La Capria, que acompanya totes les edicions, aquesta inclou una conversa de Giacomo Scotti, traductor italià del llibre, amb l’autor i una nota del traductor al català, Pau Sanchis, en què s’expliquen les vicissituds del text. L’edició catalana recupera la millor qualitat de les imatges escanejades al Museu Correr de Venècia: Plànols, xilografies, estàndards i quadres.
Com ha escrit La Capria: «És a partir de l’observació d’un detall petit però significatiu —més ben dit, de la tria mateixa— que neix la poesia. I així, mentre ens sembla que llegim un assaig, una descripció o un diari, en realitat s’ultrapassen els límits del gènere i s’entra en una altra zona, que és la de la fantasia».
Les imatges de Venècia són de Simone Geri di Bardi, i són fetes expressament per a l’edició del llibre. Hem editat diverses postals i un pòster exclusiu.
Predrag Matvejević (1932-2017) va néixer a Mostar, de pare rus i mare croata. Va ser professor universitari a la Universitat de Zagreb, així com a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France. Hi va ensenyar literatura francesa, literatura comparada i literatures eslaves. Va mantenir una posició ferma respecte a la guerra a l’ex Iugoslàvia, i es va exiliar a França i a Itàlia. Va viure els darrers anys de la seva vida a Croàcia.
L’any 1991 va publicar el seu llibre més reconegut, Breviari mediterrani. La primera edició de L’altra Venècia en croat es va publicar el 2003 i de seguida va ser traduït a moltes llengües, però no al català. En una visita a Barcelona el 2004, Matvejević va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït a una llengua tan eminentment mediterrània. Finalment, aquest desig s’ha acomplert.
Títol_L’altra Venècia
Autor_ Predrag Matvejević
Traductor_Pau Sanchis
Pròleg_Raffaele La Capria
Postfaci_ Entrevista de Giacomo Scotti a Predrag Matvejević
Col·lecció_ Intrusa, 39
Pàgs_145
Preu_ 17€
ISBN_ 978-84-127601-8-7
3a edició
Tu forma de vida no la destruyes, sólo la modificas y actualizas.
Llevas unos días en el comienzo de transformar lo que no te hacía feliz y todo lo que
sea cambiar, te será difícil, llegando a agobiar, pero cuándo lo logres, hallarás el
sentido a esa lucha, el triunfo de un renacer.
No ceses en tú camino, por mil obstáculos que te lo dificulten; no antepongas la
felicidad de los demás a la tuya propia, dado que quién te requiera, te necesitará con
esa luz.
Y, sobre todo, nunca te traiciones a ti, más si los demás lo hacen, no te debe afectar,
porqué para ello nadie tendrá el poder si no se lo otorgas.
Los días de tinieblas acude a quién ilumine tú camino. Los días de alegrías compártelos
con quién merezca la pena.
Tú energía dirígela siempre a originar un mundo a tú medida y nunca creas a quién te
diga, que hay imposibles.
Mírate en el espejo, hasta lograr ver que tú nueva forma, por singular y extraña que te
parezca, no deja de ser aquello que fuiste y que siempre te gustó, pura esencia.
Ahora, sólo queda extender tus nuevas alas y sobrevolar todos tus sueños.
Rafael Moreno Guardado
2021
Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç!
I pagar-les abans del 8/1/26 a través del bizum de la Marta Parera: 679554693
📅 Diumenge 25 de gener 2026
⏰ 18 hores
🎭 ELS OBJECTES FLOTANTS
🪶 Autoria i adaptació: Montse Clotet i Tessa Harry
©️Dramatúrgia: Irene Vicente Salas i Carles Fernández Giua
🎯Direcció: Carles Fernández Giua
🎭 Repartiment: Anna Sahun, Elena Gadel i Ariadna Montfort
📍 Teatre Akadèmia (zona Francesc Macià-Barcelona)
💶 16€
🗓️ Data límit 8/1/26
ℹ️ https://tickets.oneboxtds.com/teatre_akademia/events/45893?sessionView=LIST
Si voleu contactar amb nosaltres podeu enviar un correu a garbells@cal.cat
Marta Parera
Violant Martí
Voluntàries de Garbells de llengua
Rondalla del bou
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.
I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
Marià Manent
(1898-1988)
Extret de VilaWeb – 15/11/25
../..
17. Ainu (Japó)
L’ainu, llengua originària de l’illa de Hokkaido i del nord del Japó, és una llengua aïllada com el basc. Fins fa poc temps, era a punt de desaparèixer, però la revitalització cultural dels pobles ainu l’ha tornat a posar en circulació.
El seu sistema verbal no distingeix gènere ni nombre, però disposa d’una quantitat molt rica de partícules de respecte i de referència a l’entorn natural. Els mites i els rituals ainu mostren un ús simbòlic de la llengua que estableix un pont directe amb el món espiritual.
18. Kalaallisut (Grenlàndia)
Aquesta és la llengua inuit de Grenlàndia. És polisintètica: una paraula pot contenir subjecte, verb i complement, i expressar accions llargues i complexes. Per exemple, aliikkusersuillammassuaanerartassagaluarpaalli vol dir “encara que s’ha dit sovint que és un gran animador”.
El kalaallisut té un lèxic molt detallat per a descriure la neu, el gel i els vents, però això no significa que tingui cent mots per a referir-se a la neu, com sovint s’ha exagerat. Més aviat, els mots són combinacions modulars que creen significats segons el context.
19. Georgià (Caucas)
El georgià, llengua del Caucas meridional, impressiona per la seva escriptura original, l’alfabet mkhedruli, i per la seva fonètica plena de consonants ejectives, sons que es pronuncien amb una petita explosió d’aire.
La seva gramàtica és aglutinant, amb un sistema verbal molt elaborat que combina temps, aspecte i persona d’una manera que pot semblar laberíntica per a un europeu.
Però el georgià és també una llengua literària de prestigi, amb textos medievals d’una bellesa extraordinària, com El cavaller de la pell de tigre, que mostren com la complexitat lingüística pot anar acompanyada de l’art poètic.
20. Sandawe (Tanzània)
El sandawe, parlat per unes 40.000 persones a Tanzània, és un dels pocs idiomes africans fora de l’àrea khoisan que utilitza clics com a sons consonàntics. Aquesta característica el vincula a antigues capes lingüístiques de l’Àfrica subsahariana.
A més, el sandawe posseeix un sistema tonal: el significat de les paraules varia segons l’altura de la veu. Aquesta combinació de tons i clics fa de la seva sonoritat una de les més rítmiques i musicals del planeta.
Aquest viatge per vint llengües ens mostra que cada idioma és una manera d’habitar el món. Algunes ens sorprenen per la seva complexitat; unes altres, per la seva simplicitat radical. Però totes són igualment valuoses, perquè cadascuna expressa una experiència humana irrepetible.
En un moment en què prop de la meitat de les llengües del planeta podrien desaparèixer abans de final de segle, preservar-les no és únicament un acte de memòria: és una forma de resistència cultural. Les llengües no són pedres mortes, sinó miralls vius de la diversitat de l’esperit humà.
“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite dessubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.”
Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge i, alhora, ens fa veure que totes les llengües en tradueixen el nom. A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel tan sols es diu en francès. I en castellà, que el copia.
Extret de VilaWeb
Extret de VilaWeb – 12.12.2025 – Jordi Badia Pujol
Un article de servei: deu frases (i algun poema) que podem fer servir per escriure felicitacions de Nadal
Sou dels qui teniu el costum d’enviar una felicitació per Nadal? Us costa d’escriure una frase que soni bé i que, alhora, no sigui gaire carrinclona? Hi voldríeu afegir un poema català i no sabeu on anar-lo a cercar? Avui us donem eines perquè pugueu desitjar bon Nadal a les vostres amistats sense haver de patir.
Per a les felicitacions, és escaient d’escriure frases no gaire llargues que continguin mots com ara calma, tendresa, amor, caliu, escalf, serenor, il·luminar, llum, radiant, joia, companyia, assossec… I cada una la podem acabar amb un “Bon Nadal” o “Bones festes”. Us n’oferim deu exemples, amb el benentès que podeu bescanviar paraules o expressions entre l’una frase i l’altra:
1. Que la llum de Nadal us porti serenor i coratge. Bones festes!
2. Que l’escalf d’aquests dies us dugui calma a cada instant. Bon Nadal!
3. Que la pau de Nadal us ompli el cor de tendresa. Bones festes!
4. Que l’amor i el repòs us il·lumini cada dia aquestes festes. Bon Nadal!
5. Que passeu un Nadal radiant, a recer de les maltempsades. Bones festes!
6. Que tingueu uns dies curulls de rialles al caliu de la llar. Bon Nadal!
7. Que la flama de Nadal us ompli de força i de pau. Bones festes!
8. Que la salut i la companyia grata us facin costat tothora. Bon Nadal!
9. Que la joia dels menuts us ompli cada racó de casa aquest Nadal. Bones festes!
10. Que l’assossec i la serenor us acompanyin a cada moment. Bon Nadal!
La frase pot anar precedida d’un fragment d’un poema propi de Nadal. Vegeu-ne un parell d’exemples:
Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.
Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!
“El rústec villancet” (Josep Carner).
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
“Poema de Nadal” (Josep M. de Sagarra)
Us comparteixo aquest vídeo sobre els antics tramvies de Barcelona
La catifa voladora 