Ha mort Gerard Vergés, el poeta de l’Ebre

gerard verges

 

 

 

El dia de Sant Jordi d’enguany va morir Gerard Vergés, poeta nascut a Tortosa el 1931.

L’Ebre i els tarongers florits avui el ploren.

 

PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

La diada de Sant Jordi

Barcelona. Política.

Sant Jordi del pati dels tarongers

La diada de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.

L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist
i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui ha mort Gabriel García Márquez

17 d’abril de 2014 – Dijous Sant

GGM

Els seus afligits José Arcadio Buendía, Úrsula Iguaran, Florentino Ariza, Rebeca Montiel, la Mamá Grande, Sierva María de todos los Ángeles, Esteban, Santiago Nasar, Graciela Jaraiz de la Vera…  i desenes  i desenes de personatges de la seva novel·la realista el ploren desconsoladament.

Amb la seva mort els seus lectors quedem nàufrags.

Gràcies per totes les teves novel·les que ens has regalat.

 

 

 

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

Iráklio capital de Creta

Iráklio és la ciutat més important de l’illa, i des de principis del segle XX n’és la capital. Antigament es deia Candia, i era el nom que rebia tota la illa, pero van decidir posar el nom d’Heracleum que és com els romans coneixien el port de la ciutat de Knosos, i vol dir ciutat d’Heracles.

La història de la ciutat és molt convulsa i variada. L’any 1913 Creta es va annexionar a Grècia i durant la 2a. Guerra Mundial va patir una forta repressió per part dels alemanys, motiu pel qual la capital va ser fortament bombardejada, deixant una ciutat mig derruïda. Actualment la ciutat és un conjunt caòtic de carrers, edificis antics i moderns, places… sense cap tipus de planificació ni urbanisme. I sobretot molts cotxes i gent.

El primer cop que hi vaig estar em va semblar una ciutat poc interessant, en canvi aquesta darrera vegada he vist una ciutat cosmopolita, plena d’atractius i amb molts indrets per descobrir.

Llocs per visitar:
Museu d’Arqueologia d’Iráklio
Conté les peces originals del palau de Knosos i particularment els frescos i mosaics. Per tant és la millor colecció d’art minoic del món. Està situat en un edifici modern a una de les places més importants de la ciutat, i per tant molt ben comunicat. Cada peça per si sola ja és una excusa per visitar-lo.

2014-02-04 10.43.46

Museu d’Història de Creta
Aquest museu està situat en un dels pocs edificis que neoclàssics que van sobreviure la 2a. Guerra Mundial. Conté objectes dels primers pobladors de Creta, de la cultura minoica, els turcs, bizantins, àrabs, romans, àrabs, venecians… i ja al segle XX, desgraciadament la invasió alemanya. Tots els que han deixat petja a l’illa tenen una mostra al museu.

També conté l’única obra de El Greco conservada a Creta, Vista del mont Sinaí i del monestir de Santa Caterina (cap 1570). Te una reconstrucció d’una capella que integra ornamentacions característiques del art bizantí cretenc del s. XIV; escultures procedents de la basílica de San Tito d’Agía Triada; làpides venecianes i turques, i molts altres objectes relatius a la història més moderna i contemporània de Creta.

Hi ha un espai reservat a l’escriptor cretenc Nikos Kazantzakis, autor de la novel·la Zorba el grec. Es pot veure el seu despatx i la biblioteca que tenia. A més hi ha els exemplars dels seus llibres i llur traducció en desenes d’idiomes.

Em va agradar molt la maqueta que tenen d’Iràklio per veure com la ciutat va anar creixent i com va anar modificant els seus contons. Molt didàctica.

Muralla d’Iraklio
És una construcció de pedra que rodeja la part antiga de la ciutat. Té una longitud de 5,5 km i 7 bastions amb una porta d’accés. La muralla és ampla i compacta, res a veure amb les muralles medievals que podem conèixer. El passeig per damunt de la muralla et permet veure per sobre diferents punts de la ciutat i al fons el mar blau.

2014-02-05 13.37.27

Front marí i port venecià
Un passeig recorre tota la façana marítima passant per diversos punts: el Museu d’Història Natural de Creta, el d’Història Creta, el fort venecià, el port esportiu, el port vell amb els arsenals venecians… i més lluny el port comercial.

La Loggia Veneciana
Palau venecià que ara ocupa l’ajuntament d’Iráklio. És un edifici molt interessant i curiós, en especial el vestíbul de la planta baixa porxat i el pati interior molt original.

Mercat municipal
Al mig de la ciutat, és un entremat de carrers i carrerons plens de parades on mostren els seus productes. És una simfonia de colors, olors i textures, de tot tipus d’objectes i roba i sobre tot els productes estrella de la gastronomia cretenca: carn i peix, herbes i espècies, fruita i verdures, i sobretot el genuí oli cretenc, les excel·lents olives i els variats formatges d’ovella i cabra, entre altres.

Mercat d’Itanou
Cada dijous, plogui o nevi, a la inclinada esplanda d’Itanou es monta i desmonta el mercat a l’aire lliure. És un mercat ambulant de grans dimensions on hi ha cents de parades de tot tipus: roba, menjar, estris per la cuina i mobles per casa… El mercat és com un formiguer de paradistes que no paren de cridar per captar l’atenció dels compradors que omplen el mercat i els carrers adjacents.  Portem una setmana de pluges constants a Creta i tot i que avui fa sol, l’esplanada està enfangada, això no ha estat motiu per no muntar el mercat.

Plaça Morosini
Centre neuràlgic de la ciutat presidida per la font Liontària (Font del Lleó) o font de Morosini, construïda al començament del segle XVII per Francesco Morosini, que recollia l’aigua portada d’Archana, i tenia una cisterna de 8 compartiments. Té diverses figures entre elles quatre caps de lleó.

Des de fa anys estan construïnt una biblioteca pública però amb la crisi i retallades encara no està enllestida, i ha passat a ser una nova peça de l’arqueologia moderna, i d’això en saben molt els cretencs!

2014-02-05 14.27.55

No us deixeu endur per la primera imatge d’Iràklio, deixeu reposar el caos i segur que gaudireu d’una bonica estada.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

La Tripulació de l’Expedició Imperial Trasantàrtica

12247842593_e205102f57_z Estava formada per:

Ernest Shackleton – Cap de l’expedició
Frank Wild – segon al comandament i home de confiança de Shackleton

Leonard Hussey – Meteoròleg de l’expedició
George Marston – Artista de l’expedició
Reginald James – Físic de l’expedició
Robert Clark – Biòleg de l’expedició
James Wordie – Geòleg de l’expedició
Frank Hurley – Fotògraf de l’expedició
Dr. Alexamder Macklin – Cirujà de l’expedició
Dr. James McIlroy – Segon cirujà

Frank Worsley – Capità del vaixell
Lionel Greenstreet – Primer oficial
John Vincent – Contramestre i mariner de primera
Thomas Mc Leod – Mariner de primera
Willian Bakewell – Mariner de primera
Walter How – Mariner de primera
Timothy McCarty – Mariner de primera
Hubert Hudson – Oficial de navegació
Tom Crean – Segon oficial
Alfred Cheetham – Tercer oficial
Thomas Orde-Leed – Expert en motors i encarregat de les provisions
Willian Stephenson – Bomber i fogoner
Ernest Holness – Mariner de primera i fogoner
Charles Green – Cuiner del vaixell
Louis Rickinson – Enginyer cap
Alexander Kerr – Segon enginyer
Henry McNeish – Fuster del vaixell

Percy Blackborrow  – Polissó  i mariner de primera

 

 

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Avui fa 100 anys… naixia Octavio Paz

octavio paz
Nascut  i mort a Ciudad de México el 31 de març de 1914 i el  19 d’abril de 1998 respectivament.
Poeta, escriptor, assajista i diplomàtic mexicà i Premi Nobel de Literatura l’any 1990.

Escrito con tinta verde

La tinta verde crea jardines, selvas, prados,
follajes donde cantan las letras,
palabras que son árboles,
frases que son verdes constelaciones.

Deja que mis palabras, oh blanca, desciendan y te cubran
como una lluvia de hojas a un campo de nieve,
como la yedra a la estatua,
como la tinta a esta página.

Brazos, cintura, cuello, senos,
la frente pura como el mar,
la nuca de bosque en otoño,
los dientes que muerden una brizna de yerba.

Tu cuerpo se constela de signos verdes
como el cuerpo del árbol de renuevos.
No te importe tanta pequeña cicatriz luminosa:
mira al cielo y su verde tatuaje de estrellas.

Octavio Paz

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui és el dia de la poesia…

Avui dia de la Poesia, i aprofitant el centenari del naixemement de Joan Vinyoli, un poema d’ell, per celebrar-ho.

untitled

PERFECTAMENT RECORDO

Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.

Joan Vinyoli (1914 – 1984)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Las Maestras de la República

mestres

El proper divendres 14 de març  estrenen el documental Las Maestras de la República. La podeu veure als Cinemes Verdi de Barcelona.

Les Mestres Republicanes van ser unes dones valentes i compromeses que van participar en la conquesta dels drets de les dones i en la modernització de l’educació, basada en els principis de l’escola pública i democràtica.

És un homenatge a la dona, a la dona treballadora. Dones implicades en la societat, dones cultes i independents que es van creure en la renovació pedagògica per transformar la societat, compromeses amb la construcció d’una educació basada en la igualtat, la justícia i la solidaritat.

Però també és un homentage a l’escola pública, gratuïta, activa, laica, bilingüe, obligatòria i solidària que intentava acabar amb la discriminació per raó de sexe o classe social.

Aquest documental a través de la recreació d’una mestra de l’època, i imatges d’arxiu inèdites, ens descobreix el meravellós llegat que ens han deixat les mestres republicanes i que ha arribat fins als nostres dies. Articulat en base a testimonis de investigadors i familiars, anem a conèixer el moment històric que van viure aquestes docents i la seva participació en la transformació social del nostre país a través de l’educació.

Premi Goya al millor Llargmetratge Documental 2014.

PD: Hi ha un parell de Fotos de l’Escola Parc del Guinardó: l’esplanada de la font del lleó i l’antic menjador de dalt.

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari

Carretera d’Iráklio cap l’oest de Creta

Si arribem a Creta en avió segur que ho farem a l’aeroport d’Iràklio. Una bona idea és llogar un vehicle i anar cap a la zona oest de l’illa.

Des de l’aeroport desseguida trobarem l’accés ala carretera nacional, és qüestió de seguir els indicadors cap a Rethimno o Chania. Val a dir que aquests indicadors estan primer sempre en l’alfabet grec i que uns 200 m més endavant estan escrits en caracters normals. De totes maneres a base de llegir en grec poc a poc et vas familitatizant i inclús pot esdevenir un joc el fet de desxifrar-los.

Ja a la carretera nacional i en direcció cap a l’oest ens queden unes desenes de quilòmetres per arribar al nostre destí, així que ja podem començar a descobrir Creta des d’ara mateix. En aquest primer tram la carretera es presenta com una autovia que circumda la ciutat d’Iràklio.

Passada l’àrea d’influència de la ciutat, la carretera es transforma en una carretera d’un sol carril però amb un voral d’emergència molt ample que els cretencs fan servir per circular com si es tractés d’un carril més. Al principi sobta una mica aquesta manera de conduir, però poc a poc un s’hi va acostumant i inclús arriba a molestar aquells turistes que no ho fan i no s’aparten quan els vols avançar.

La carretera transcorre de forma paral·lela a la costa i de forma ondulada, pujant i baixant: a vegades amb altes vistes sobre la costa i altres just arran de mar. Al costat de la carretera hi ha unes petites capelletes en record d’algun conductor que en aquell punt va tenir un accident. Són capelletes a la nit hi ha una flama encesa, cosa que fa que condueixis amb més precaució.

índex

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Avui fa 40 anys… exacutaven a Salvador Puig Antich

Salvador_Puig_AntichRecordo aquell de 2 març de 1974 perfectament: havien executat el Salvador Puig Antich, ningú no havia pogut fer res per evitar-ho. A casa van aparèixer unes octavetes en blanc i negre amb aquesta foto d’en Salvador que deien:

Han matado Puig Antich
Franco y Arias Asesinos!

Amb les meves germanes repetiem aquestes frases mentre miravem la cara del jove Salvador… I no enteniem perquè l’havien matat.

Quaranta anys més tard segueixo sense entendre-ho.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari