Durant el curs a l’Escola celebràvem diverses festes, la majoria seguien les festes tradicionals del calendari: l’Advent, Sant Nicolau, el Nadal, la Candelera, la Quaresma, Sant Jordi, el mes de Maria i la Festa de Final de curs eren celebracions fixes any rere any. La celebració de l’Advent, el Nadal, Sant Jordi i el mes de Maria ja els he comentat en altres entrades del blog.

Per Sant Nicolau representavem la cantata de Joan Llongueres: una de les noies grans es disfressava de bisbe  i feia de Sant Nicolau, una altra més grassoneta feia de carnisser, i tres nenes petites feien dels vailets que es perdien. Recordo amb terror aquell carnisser dolent que feia a bocins als nens i que Sant Nicolau els salvava donant tres cops amb la mà: tot un miracle.

La Candelera no feiem cap representació pero era el dia que desmuntavem els pessebres, treiem els guarniments nadalencs… S’acabava definitivament el Nadal.

La Quaresma aqui tampoc hi havia cap representació especial, pero el calendari marcava l’inici amb el dimecres de cendra i set setmanes més tard ja arribava la Setmana Santa. A classe dibuixavem un Vella Quaresma amb set peus que anava perdent a mida que ens apropàvem a la Pasqua. Recordo que el dijous gras menjàvem una truita de patates bonissima, i les divendres de Quaresma, tot i ser nenes,  menjàvem peix o ou, i alguna mestra mirava que portàvem per esmorzar i ens aconsellava de menjar  quelcom que no fos embotit.

La Festa de final de curs posava punt i final al curs. Allà al pati cada curs des de les mes petites fins les més grans feiem alguna cosa: una dansa, una represtació teatral, una lectura de poemes, exhibicions gimàstiques, cant coral… Tothom hi tenia cabuda. Era una bona moguda: transformar el pati amb un escenari i un pati de butaques per les famílies, de fet era l’única festa a la que podien assistir.