60è aniversari de la riuada del Vallès Occidental

25 de setembre de 1962, Terrassa

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d’aigua que va causar 700 víctimes i moltes pèrdues materials.

El 25 de setembre de 1962, després d’una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme. Es van registrar 182 l/m² en 24 hores a la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt.

Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l’Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m³/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m³/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m³/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m³/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Cambra de la tardor

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater, Cambra de la tardor. Barcelona: Empúries, 1987, p.69.

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

45è aniversari de l’atemptat a El Papus

Avui fa 45 anys, el 20 de setembre de 1977, la revista satírica El Papus patia un atemptat de l’extrema dreta. Van enviar un paquet bomba a la redacció que va provocar17 ferits i matà al conserge de l’edifici de la cèntrica plaça Castella a Barcelona. La revista va rebre el suport de la professió (s’edità un àlbum de suport), i no va deixar d’editar-se fins a 1987, quan les vendes havien baixat molt. 

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

El bigoti

Il·lustració Miquel Esteban

Els errors han estat sovint font de noves paraules. Per exemple, el Papa de Roma és diu així, Papa, no perquè tingui un nom familiar com el de papa o mama. Se’n diu perquè les lletres P A P A són un acròstic de la signatura que hi havia al final dels documents que emetia com a bisbe de roma i pontífex: Petrus Apostolus, Pater Amantisimus. Per abreujar es posava P.A.P.A.

Doncs la paraula bigoti també és una equivocació. Fins al segle XVI es parlava de mostatxo. Però a l’època dels reis Carles I i Felip II va canviar a ‘bigoti’.

L’expressió saxona  Bye Gode («Per Déu!») era usada com a jurament en diversos llocs de l’Europa dels segles XVI i XVII, etapa històrica en què Espanya governava els Països Baixos. Se suposa que els militars deien aquesta imprecació o jurament en moments d’una certa tensió i que l’acompanyaven amb una estirada nerviosa dels pèls del mostatxo. Els militars espanyols, que convivien amb els dels Països Baixos, van atribuir l’expressió Bye God al gest d’estirar-se el mostatxo i després al mostatxo mateix , al qual van començar a anomenar bigote. Finalment, el canvi va passar al català ‘bigoti. Ha succeït moltes vegades: un petit error d’interpretació fa néixer un mot nou.

Extret de: Paraules viatgeres – Jordi Esteban

Publicat dins de Etimologies | Deixa un comentari

Encíclica: Estimar és patir

La mort del Joan Ollé m’ha fet retrobar els arxius sonors de les Encícliques que feia al final del programa del Cafè de la República i que tenia desats a un racó de l’ordinador.

Per això obro una nova categoria, on aniré publicant-ne algunes. Desitjo que us agradin tant com a mi.

Gràcies Joan!

“to love is to suffer, caring mother, abstract expressionism” -Created with DALL·E, an AI system by OpenAI

PD: El Joan Ollé va dedicar al Pepe Rubianes una Enciclica el dia que es va morir. Ara l’afegeixo a l’entrada que jo vaig fer al 10è aniversari de la seva mort.

Publicat dins de Encíclica | 1 comentari

Munic 1972

A finals de les vacances d’estiu del 72 es van celebrar el Jocs Olímpics de Munic. Uns mesos abans havia vist una exposició de les instal·lacions: estadis i pavellons futuristes, aparcaments, vila olímpica… i el logo i els pictogrames dels esports: quin dissenys tan sintètics i clars a la vegada. Tot em semblava modern, net, clar, lluminós i lluny de la foscor i la caspa del franquisme que encara vivíem immersos.

També recordo perfectament el 5 de setembre de 1972, avui fa 50 anys, quan el grup palestí Setembre Negre va assaltar la Vila Olímpica de Munic i onze membres de l’equip olimpic d’Israel van ser presos com hostatges i posteriorment assassinats.

Potser va ser la primera paraula que vaig sentir la paraula terrorisme, i vaig sentir terror. La foto d’aquella persona encaputxada al balcó encara m’esgarrifa.

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Sis estratègies per a dominar els pronoms febles

Jordi Badia i Pujol – Publicat a Vilaweb 09.02.2021

Observacions i consells pràctics per a superar les dificultats dels pronoms febles, un apartat de la gramàtica que no és tan difícil com diuen · Amb aquestes recomanacions i una mica d’esforç ens en podrem sortir

La gramàtica catalana no té pas cap dificultat especial. És clar que si no hem “mamat” el català a casa, hi pot haver aspectes que ens costin més, però no hi ha res impossible. Els pronoms febles, per exemple, tenen una fama terrible. A l’escola i a l’institut, molt sovint, s’ensenyen llistes de combinacions de pronoms llarguíssimes, però la majoria l’alumne ja les domina. I si miréssim on són els nusos del problema i penséssim maneres de desfer-los?

*Nivell elemental 

Per començar, hi ha errades molt i molt bàsiques que són fruit simplement d’una interferència profunda del castellà, com ara aquestes:

1. “Vaig dir-lis que no cridessin”

El plural de li no és *lis, sinó els o los (segons la posició). Per això una frase com ara Vaig *dir-lis que no cridessin és impossible; s’ha de dir Vaig dir-los que no cridessin Els vaig dir que no cridessin.

2. “S’ho direm”

En frases com ara S’ho va abocar a sobre o S’ho cruspirà de seguida fem servir una forma verbal reflexiva (abocar-se) o pronominal (cruspir-se). Però no és el cas de *S’ho direm. Encara que dominem poc la llengua, hem de saber veure que quan parlem d’una acció que arriba a una tercera persona, no podem fer servir el pronom reflexiu es, sinó el o li. Ací havíem de dir Li ho direm (col·loquialment, L’hi direm).

Això mateix passa amb una frase com ara*Se’l vaig dur, calc del castellà Se lo llevé, que també hem de veure que no és reflexiu. La combinació correcta és L’hi vaig dur –o, si sou del sud, Li’l vaig dur.

3. “T’emportes dos i pagues un”

Heus ací una errada massa freqüent, també fruit de la interferència del castellà. Hem d’anar amb compte de no descuidar-nos els pronoms en hi. En aquest cas, Te n’emportes dos i en pagues un. Vegem-ne més exemples: en lloc de *Et penediràs!, Te’n penediràs! En compte de És que no *estic acostumadaÉs que no hi estic acostumada; en lloc de Ara *aniréAra hi aniré.

*Nivell avançat

Amb el pas dels segles, unes certes combinacions de pronoms febles s’han anat perdent en alguna àrea del país, no pas a tot arreu. Això fa que de la teoria (la norma) a la pràctica (els diversos parlars) hi hagi una distància. Però amb una mica d’esforç la podem superar. Tan sols hem de tenir en compte uns quants consells.

4. “La pilota, no els hi donaré pas”

Observem aquestes cinc frases:

(a) Vam caminar fins al parc i no els hi vam trobar
(b) La pilota, no els hi donaré pas
(c) Els hi porto, als teus pares, les cireres?
(d) Això, no sé si els hi voldrà ensenyar
(e) Enguany els hi regalaré un joc

Com podeu veure, en totes quatre frases, el destinatari és ‘ells’, representat amb el pronom els. Per comprovar si el pronom hi que hi ha després és correcte o no, en els registres formals, tornem a escriure aquestes frases, imaginant-nos que el destinatari és ‘vosaltres’:

(a) Vam caminar fins al parc i no us hi vam trobar
(b) La pilota, no us la donaré pas
(c) Us les porto, a vosaltres, les cireres?
(d) Això, no sé si us ho voldrà ensenyar
(e) Enguany us regalaré un joc

Què ha passat? Doncs que l’única frase en què s’ha mantingut el pronom hi és la (a). En les altres quatre, en lloc de hi, hi trobem la (b), les (c), ho (d) i cap pronom (e). Doncs ara ja sabem què hem d’escriure després de els en cada cas:

(a) Vam caminar fins al parc i no els hi vam trobar
(b) La pilota, no els la donaré pas
(c) Els les porto, als teus pares, les cireres?
(d) Això, no sé si els ho voldrà ensenyar
(e) Enguany els regalaré un joc

5. “Tot això és seu? Ara mateix l’hi portaré”

Tal com hem vist amb els hila combinació l’hi tampoc no serveix per a tot. I per escatir si és bona o no, podem seguir el mateix sistema que abans. Vegem-ho amb aquests dos exemples:

(f) Si ha d’anar al pavelló, ara mateix l’hi portaré
(g) Tot això és seu? Ara mateix l’hi portaré

Si ens imaginem que parlem de ‘vosaltres’ i no pas de ‘ell’ escriurem:

(f) Si heu d’anar al pavelló, ara mateix us hi portaré
(g) Tot això és vostre? Ara mateix us ho portaré

Com veiem, el pronom hi es manté a la frase (f), de manera que és correcta. En canvi, a la frase (g), el pronom no és hi sinó ho. Això vol dir que, en els registres formals, haurem de dir Ara mateix li ho portaré.

Els pronoms febles ja tenen cançó

6. “De tomàquet, no n’hi donaré”

Finalment, passa una cosa semblant amb la combinació n’hi. Observem aquestes dues oracions:

(h) De tomàquet, no n’hi afegiré, a la salsa
(i) De tomàquet, no n’hi donaré, a en Joan

La primera no admet de cap manera el canvi de persona, perquè “la salsa” no és cap persona, sinó un lloc. De manera que la combinació n’hi, en aquesta frase, és correcta i insubstituïble. En canvi, en la segona frase, si canviem “en Joan” per “vosaltres”, tindrem:

(i) De tomàquet, no us en donaré, a vosaltres

Per tant, si el receptor del tomàquet és una tercera persona (‘ell’, ‘en Joan’) el pronom corresponent serà li i la combinació, en registres formals, li’n:

(i) De tomàquet, no li’n donaré, a en Joan

No hem acabat, però avui ja no ens podem allargar més. Un altre dia hi tornarem. Mentrestant, us recomano aquestes pàgines d’exercicis perquè pugueu practicar.

La ‘Gramàtica de la llengua catalana’, ara a internet i en versió simplificada

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Adeu a Joan Ollé

El director teatral Joan Ollé /FERRAN NADEU (El Periódico)

Joan la teva mort, igual que la del teu gran amic Joan Barril, m’ha sorprès.

Durant molt de temps al Cafè de la República escoltava les teva Encícliques carregades sovint de poesia, altres de novetats, altres de sarcasme… Encara recordo la que em vas dedicar un dia.

Desitjo que allà on siguis et retrobis amb el Joan i junts pogueu tornar a fer el Cafè de la República que tantes bones estones havieu compartit.

Avui soc jo la que et dono les gràcies: Gràcies Joan!

PD: He trobat un munt d’Encícliques. Aniré penjant-les, i així poder gaudir de la seva veu i sabidura.

Publicat dins de Encíclica, Obituari | 1 comentari

Bartleby, l’escrivent

Bartleby, l’escrivent és una de les narracions més originals i commovedores de la història de la literatura. Melville va escriure aquest relat a mitjans del segle XIX, però per ell no sembla haver passat el temps. Ens explica la història d’un copista peculiar que treballa en una oficina de Wall Street. Un dia, de cop i volta, deixa d’escriure emparant-se en la seva famosa fórmula: «Preferiria no fer-ho».

Ningú sap d’on ve aquest escrivent, prefereix no dir-ho, i el seu futur és incert perquè prefereix no fer res que alteri la seva situació. L’advocat, que és el narrador, no sap com actuar davant d’aquesta rebel·lia, però alhora se sent atret per una actitud tan misteriosa. La seva compassió cap a l’escrivent, un empleat que no compleix cap de les seves ordres, fa d’aquest personatge un ésser tan estrany com el mateix Bartleby.

El llibre és il·lustrat per Javier Zabala, Premi Nacional d’Il·lustració 2005.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

En record del Ramon

Poema Cadaqués de Carles Riba dedicat al meu bon amic Ramon Martínez mort el 19/8/22 a Cadaqués.

Instagram @ramoncadaques

Cadaqués MCMLIII


Dins la nit, els meus anys
han cridat i em desperten;
semblen ocells perduts,
sóc d’ells i no em coneixen:
són meus i van errants,
perquè no em pugui entendre
quan cerco en el meu cor
què m’ha fet gran i feble.
¿Què hi dius tu, pur infant
que encara et meravelles
de sobte, amb brusc delit,
pels ulls per on vas créixer,
i de qui guardo, amb corn
profund, les orelletes
tan fines a escoltar
les tendres veus que vencen?
¿Què hi respondries tu,
l’infant que jo vaig ésser,
tu que eres simplement,
tu que no pots comprendre
que el cor sigui pesant
i les coses esquerpes,
que el somni tingui risc
i tot amor tristesa?
Per a ignorar-ho jo
i que, uns minuts, la teva
ventura elemental
revisqui en mi de sempre,
cal que et cedeixi a tu
i que ho pagui creient-me
i sentint-me dir foll,
foll que no mira enrere.
¿Qui somriurà dels dos,
el vell que no preveies
futur de tu, oh infant,
o tu, fonda innocència?
Sols sé que miro el riu
al llarg de la ribera;
i sempre sóc el punt
on l’aigua fa el seu pur
començament de perdre’s.

Carles Riba (1893-1959)


Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari