Sabies que en els vitralls de la façana del Naixement, que està orientada cap l’est, predominen els tons freds i blaus, que capturen la llum nítida del matí? I que la façana de la Passió predominen els tons càlids?
I que van aplicar la triconomia? Un mètode que consisteix a superposar quatre gruixos de vidre, un per cada color primari (groc, blau cian i magenta) i també el blanc. Amb un àcid es rebaixa la intensitat de color de cada vidre més o menys en funció de la tonalitat que es vol aconseguir. Per exemple, si es vol un verd, se suavitza el vermell i romanen intensos el groc i el blau, i d’aquests dos, es rebaixa més el groc si es vol un verd més fosc o el blau si es vol un verd més clar.
I que la tècnica emprada en el muntatge és el vidre emplomat? On s’encaixen peces de vidre de diferents colors mitjançant una estructura de plom en forma de H, que permet unir-les i facilitar-ne el moviment, la dilatació i la resistència.
L’artista de les vidrieres és Joan Vila-Grau que va començar el procés d’elaboració dels vitralls de la Basílica, projecte al qual es va dedicar pràcticament durant més de vint anys.
Extret de VilaWen- Jordi Badia i Pujols 25/10/2019
Un recull d’errades lingüístiques degudes a la semblança formal entre dues paraules · Com podem saber quan hem de fer servir cadascuna?
Generalment, quan escrivim en un ordinador, fem servir un programa de tractament de text que marca errades ortogràfiques (com ara baixell en compte de vaixell, o màuqina en lloc de màquina). Però el corrector automàtic no detecta pas les faltes més subtils, de vegades tan simples com un accent: per exemple, si escrivim ‘Avui es dissabte’ no indicarà que s’ha d’escriure ‘és’, amb accent. És cert que a internet trobarem correctors molt més afinats (en parlarem al final).
Avui volem repassar una llista d’errades freqüents que un corrector automàtic normal i corrent no sap trobar. Com que és una llista llarga, en veurem trenta i un altre dia, la resta.
Les bàsiques
En la reforma ortogràfica recent, es van eliminar alguns accents diacrítics. Tanmateix, alguns dels mantinguts justament són entre les errades ortogràfiques més freqüents. Us els presentem en aquest apartat, en què també hem inclòs parelles de mots que es pronuncien d’una manera semblant i que fan anar de bòlit molta gent a l’hora d’escriure. Som-hi.
1. em-hem
—Noemfacis mal. Pronom (‘a mi’).
—Nohemvist res. Del verb auxiliar ‘haver’ (nosaltres).
—Diu que al llac hi ha sis ànecs, però jon’hiveig cinc. Dos pronoms (‘en’ + ‘hi’).
10. quan-quant
—Vindréquanpugui. Adverbi de temps (‘en el moment que’).
—Quantarròs has comprat?. Adverbi de quantitat (‘quina quantitat’).
11. que-què
—Diuquetornarà. Conjunció. Amb ‘e’ neutra. / És la noiaquevaig conèixer ahir. Pronom relatiu (‘la qual’). Amb ‘e’ neutra.
—No séquèvols. Pronom interrogatiu (‘quina cosa’) / És el llibre en què ho vas llegir’. Pronom relatiu precedit de preposició (‘el qual’). Amb ‘e’ oberta.
12. si-sí-s’hi
—Vinesiel vols veure. Conjunció condicional.
—M’ha dit quesí. Adverbi afirmatiu.
—Nos’hiesforça. Dos pronoms (‘es’ + ‘hi’).
13. son-són
—Tincson. ‘Ganes de dormir’. / Songermà està malalt. Possessiu (‘el seu’).
—Onsónara? Del verb ‘ésser’ (ells).
14. tan-tant
—No éstanfàcil com semblava. Precedeix adjectius i adverbis.
—Hi hatantpúblic com l’altre dia. No precedeix ni adjectius ni adverbis.
15. te-té-t’he
—Tel’he pres. Pronom (‘a tu’). Amb ‘e’ neutra / Vols beure unte? Beguda. Amb ‘e’ oberta.
—Notéles claus. De ‘tenir’. Amb ‘e’ tancada.
—T’hevist. Pronom (‘a tu’) + verb ‘haver’. Amb ‘e’ tancada
Junts o separats?
Un altre grup de paraules que es poden confondre és format per parelles en què hi ha un mot compost i els components desglossats. De vegades, els membres de la parella no tenen cap relació, sinó que simplement s’assemblen per casualitat. Les parelles principals són aquestes:
16. abans-d’ahir – abans d’ahir
—Ahir era divendres iabans-d’ahir, dijous. ‘Dos dies abans que avui’.
—Mai,abans d’ahir, no havia parlat amb ell. ‘Qualsevol dia anterior a ahir’.
17. abastament – a bastament
—La ciutat té una xarxa d’abastamentd’aigua. ‘Provisió, subministrament’.
—Ha estat una imatge divulgadaa bastament. ‘En una quantitat suficient’.
18. aleshores – a les hores
—Aleshoresva arribar. ‘Llavors’.
—Sempre ens trobema les horesdels àpats. ‘Als moments’.
19. alhora – a l’hora
—Ho heu dit tots dosalhora. ‘Al mateix temps’.
—Seré aquía l’horaque ell em digui. ‘Al moment’.
20. apunt – a punt
—He escrit unapuntbiogràfic de l’autor. ‘Nota’.
—Posa’ta punt, que partirem de seguida. ‘Preparat’.
21. enlaire – en l’aire
—La pilota ha pujat moltenlaire. ‘Amunt’.
—En l’aire, hi havia partícules contaminants. ‘Dins l’aire’.
22. enlloc – en lloc
—No l’he trobatenlloc. ‘En cap lloc’.
—He comprat taronjadaen llocde llimonada. ‘En compte de’.
23. enmig – en mig
—Somenmigde la plaça. ‘Al centre’. / Va sortirenmigde la gent. ‘De dins’.
—En migany hi ha hagut vuit accidents. ‘En la meitat de’.
24. gairebé – gaire bé
—Hi veiggairebécom tu. ‘Quasi’.
—No em semblagaire béque et passis tot el matí al sofà. ‘Molt bé’ (en frases negatives o interrogatives).
25. maldecap – mal de cap
—Si m’haguessis fet cas, ens hauríem estalviat aquestmaldecap. ‘Preocupació’.
—Si no et passa elmal de cap, pren-te aquesta pastilla. ‘Dolor al cap,cefalàlgia’.
26. perquè – per què
—Vés-hi,perquèfa estona que t’espera. ‘A causa que’. / Vés-hiperquèet vegi. ‘Amb la finalitat que’. / No en sé elperquè. ‘Causa’.
—Hi havia molta gent jove i,sobretot, noies. ‘Principalment’.
—Va escampar la porsobre totel poble. ‘Al damunt de tot’.
Correctors molt útils
Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:
—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.
—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.
—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.
Publicat dins deCatalà|Comentaris tancats a Les faltes que no detecta un corrector automàtic (I)
Des de fa més de 150 anys es publica el Calendari de l’Ermità d’edicions Morera de forma ininterrompuda i ens dona totes les dades astronòmiques, cronòlogiques i religioses de l’any. A més d’indicar el calendari dels dies i les festivitats, inclou informació sobre les fases de la Lluna, els eclipsis, les sortides i postes del Sol, les celebracions litúrgiques i altres efemèrides d’interès. Tradicionalment, ha estat una obra de referència tant per a la vida quotidiana com per a la planificació d’activitats agrícoles i religioses.
És una bona manera de començar el dia amb l’hora de la sortida del Sol, les estacions, el santoral, efemèrides, consells per l’horticultura, entre moltes altres informacions. És interessant tenir-lo sempre a mà i fullejar-lo sovint, perquè cada dia s’hi pot descobrir o aprendre alguna cosa nova.
La saviesa popular ha construït un univers fascinant entorn del calendari setmanal. Hi trobem de tot: tradició, ironia, befa escatològica… I expressions de tota mena i de tota mida: de simples locucions a tirallongues extenses que repassen els dies d’un en un, passant pels estimats retrucs o respostes de rebot. Al final de l’article recollim quatre enfilalls (n’hi ha molts més), que condensen l’activitat de cada dia.
“El dilluns és el diumenge dels ganduls” es diu per indicar que és el dia de la mandra, que no convida a treballar. Per això, a les Illes Balears, si algú no treballa l’endemà d’una festa es diu que fa es dilluns i si, simplement, no té ganes de treballar, duu es dilluns. Hi ha refranys que ens diuen que és un dia de sort, com ara “Lluna plena en dilluns, ventura a munts”, però n’hi ha que ens diuen la contrària, rotundament: “Casament en dilluns, al cap de l’any difunts”.
A banda els refranys més tocats i posats, en tenim de més informals, com ara “El dilluns, faves a munts” (amb la variant “Dilluns, peresa a munts”) o “El dilluns, apaga els llums”.
Dimarts
El dimarts és considerat un dia de mala sort, en què cal evitar de viatjar, casar-se o fer celebracions religioses importants. “Dimarts, ni embarcats ni casats”, diu el refrany. En trobem una versió més explícita i concreta: “Diumenge esposalles, dilluns alegria i dimarts baralles”; i una de definitiva i fatal: “Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja”.
De dites més juganeres i lleugeres referides a aquest dia, també en tenim qui-sap-les. Per exemple, “Dimarts, a comprar naps” i “El dimarts, a passejar gats”.
Dimecres
Segons que sembla, el dimecres s’han acabat els mals averanys. Especialment si és Nadal, perquè vol dir que l’anyada serà molt bona: “Nadal en dimecres, sembra camps i feixes”, diu el refrany. I aquesta fertilitat i bonastrugança també ateny la vida familiar: “Casament en dimecres, al cap de l’any, tres”. És clar que la combinació amb la lluna nova es veu que anul·la aquesta virtut, com constata el refrany: “El dimecres lluna nova, per tot l’any és desastrosa”.
Tenim tot de refranys lúdics referits al dimecres, com ara “Dimecres, el cul em llepes”, “El dimecres, a comprar penques” i “Dimecres, faves seques”.
Dijous
Arribem a la meitat de la setmana i, per això, quan algú fa nosa diem que s’ha posat al mig com el dijous. És un dia que, vés a saber per què, ens fa pensar en coses impossibles, com aquelles que passen la setmana dels tres dijous. A pagès es considerava que no era pas un dia gaire adient perquè s’hi escaigués Nadal: “Si Nadal cau en dijous, plega l’arada i ven els bous”.
Hi ha un retruc groller referit a aquest dia: “—Dijous. —Toca’t els ous”. Però també n’hi ha d’informals sense ésser barroers, com ara “El dijous, festa pels bous”.
Divendres
El divendres era considerat el dia més dolent de la setmana, pitjor que el dimarts i tot. Per això, diu el diccionari, fer cara de divendres és ‘fer mala cara, trista o demacrada’. La mala premsa que tenia el divendres al costat dels altres dies es fa evident en refranys com ara “No hi ha cap setmana sense el seu divendres”, que vol dir que les temporades d’alegria i felicitat sempre s’interrompen. Si voleu saber tots els mals averanys que porta el divendres, consulteu l’Alcover-Moll: diu que diuen que és el dia que va néixer Judes i per això és un mal dia per a sortir a caçar, per a batejar una criatura i fins i tot per a tallar-se les ungles. El refranyer no perd de vista que ha d’aparellar els dos dies malastrucs: “Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar”.
“Divendres, faves tendres” és el refrany popular més conegut sobre aquest dia.
Dissabte
Com que no suportaríem dos dies de mala sort, el dissabte és un dia bo, adient per a començar tasques importants. És el dia destinat a fer la neteja i l’endreça de casa, una operació que anomenem fer dissabte. Com que s’acaba la setmana, és el dia de cobrar i, doncs, de deixar d’anar ajupit. I així ho recull la dita: “Dissabte al vespre, a cobrar el sou i alça la testa”. És un dia alegre, com diu el refrany: “No hi ha dissabte sense sol”. I això, segons una altra dita, té una explicació: “El dissabte la Mare de Déu va rentar el seu llençol, i per això no hi ha dissabte sense sol”.
Quant a refranys populars, repetim el plat del divendres: “Dissabte, faves en recapte”. I també “El dissabte, cuina i pasta”.
Diumenge
El diumenge, darrer dia de la setmana en el nostre calendari, és el dia dedicat a reposar (o fer diumenge) i, tradicionalment, és consagrat al culte. La combinació d’aquestes dues característiques ha fet néixer refranys com ara “Feina feta en diumenge, el dimoni la se menja”, o bé “En diumenge treballar, més s’hi perd que hi va a guanyar”. Per recordar-nos que és un dia de pau, en contrast amb la malastrugança d’alguns altres dies, hi ha el refrany que fa “Cada dimarts té el seu diumenge”. És dia d’anar mudat, és a dir, amb roba de diumenge o endiumenjats.
El diumenge és el dia que té més retrucs: “—Diumenge. —Faves amb fetge”, “—Diumenge. —El cul et penja”, “—Diumenge. —El moc et penja”, “—Diumenge. —La vella menja”; i també un refrany irònic: “Diumenge treballaria, si en fos dia”.
Quatre enfilalls
La cultura popular també ens ha deixat una colla de tirallongues o enfilalls en què surten tots els dies de la setmana. De fet, algunes de les expressions populars o retrucs que hem esmentat adés en formen part.
El primer enfilall, recollit per Alcover i Moll, és conegut a les Illes i ens parla dels dits d’una madona. Fa així: “Dilluns, madona té els dits curts; dimarts, madona té els dits llargs; dimecres, madona té els dits que li creixen; dijous, madona té els dits nous; divendres, madona té els dits tendres; dissabte, madona cuina i pasta, i diumenge, tota se la menja”.
El segon, també fornit per l’Alcover-Moll, combina les faves amb tot de menges. És, segurament, el més conegut: “El dilluns faves a munts; el dimarts faves a grapats; el dimecres faves a faneques; el dijous faves amb ous; el divendres faves tendres; el dissabte faves amb recapte, el diumenge faves amb fetge”.
El tercer, recollit per Joan Amades, té un to irònic evident: “Dilluns, sant Tornem-hi; dimarts, sant Ja-hi-som; dimecres, sant Picafort; dijous, sant Tombet; divendres, santa Esperança; dissabte, sant Cobret i diumenge, sant Gastet”.
I el quart, també registrat per Amades, fa dialogar els dies per travessar la setmana: “El dilluns va dir al dimarts que anés a cal dimecres per preguntar al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que el diumenge era festa”.
Pluja de veritat. Quin confort, viure-ho des de casa. El degoteig m’atrapa. De cop, el carrer s’accelera: un dinamisme inusual, pressa exagerada i flaixos de llum que ho omplen tot. La plaça canvia en un segon. Ara és pura tardor, colgada sota una catifa de fulles. Les llums dels comerços cobren vida, reflectides al terra inundat. A baix, els vianants corren arronsats, fent saltirons ridículs per esquivar els pèlags.
Obro de bat a bat el balcó per submergir-me en aquest gran espectacle.
El doctor Frankl, psiquiatre i escriptor, acostumava a preguntar als seus malalts: “¿I vostè, per què no se suïcida?”; sovint de les seves respostes extreia l’orientació per a la teràpia a què els sotmetria: a un, el que li dona vida és el fill; a l’altre, un talent, una habilitat sense explotar; al de més enllà, només uns records que val la pena rescatar de l’oblit. Recompondre els mil i un fragments d’aquestes vides esquinçades en una xarxa ferma, coherent, significativa i responsable és l’objectiu de la logoteràpia. A L’home a la recerca de sentit, Victor Frankl explica l’experiència que el va portar a descobrir la logoteràpia. Presoner en els camps de concentració nazi, va patir en carn pròpia el que significava una existència nua. ¿Com va poder sobreviure? ¿Com va poder acceptar que valia la pena viure la vida després de patir la brutalitat, la humiliació i l’extermini dels camps?
PD: Ddicat a la Sara que ens va parlar d’aquest llibre i ens el va recomanar. Moltes gràcies!
“M’agrada nedar en el mar que sempre parla tot sol amb la veu monòtona del viatger que ni tan sols recorda quin temps duu de viatge. Nedar és com una oració les mans s’ajunten i se separen s’ajunten i se separen quasi sense fi.”
Manifestació multitudinària per la Diada de 1976 a la plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat.F
L’11 de setembre de 1976, desenes de milers de persones van omplir la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat. Feia gairebé quaranta anys que la Diada no es podia commemorar públicament, i aquella concentració, convocada menys d’un any després de la mort del dictador Francisco Franco, va esdevenir una gran demostració de força del catalanisme i de l’oposició democràtica.
La mobilització va popularitzar el crit “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” i va ser una mostra de força d’una oposició que fins feia ben poc actuava en la clandestinament. “Va ser la gran victòria de la democràcia”, recorda, cinquanta anys després, l’advocada Magda Oranich, membre fundadora de l’Assemblea de Catalunya, en declaracions a l’ACN.
Les escales de cargol helicoïdals de la Sagrada Família sense eix central a l’interior de les torres dels apòstols són una obra mestra del disseny geomètric d’Antoni Gaudi.
Funció: Permeten pujar per l’interior de cadascuna de les torres dels apòstols (que fan entre 98 i 120 metres d’altura).
Disseny sense eix: No tenen una columna central sòlida; l’espai del mig resta buit, deixant passar la llum verticalment des de dalt fins a la base.
Forma inspirada en la natura: L’estructura imita la geometria d’algunes petxines marines.
Esglaons de geometria variable: Els graons són triangulars, més amples a la part exterior (tocant a la paret de la torre) i molt estrets a la part interior.
