El jaciment de Ses Roques Llises impacta per la magnitud de l’esforç dels seus pobladors. Els experts reconeixen que és un enigma: poc estudiat, no encaixa en cap tipologia coneguda. Sembla que va ser un santuari de pilars i lloses d’un pes descomunal. Avui, la posició de les pedres és tan evident que semblen haver caigut ahir mateix. Caminar-hi en solitud, sense turistes, desperta un romanticisme antic.
Fotografies i text: Lluís Rius i Font
Una obra mai vista, d’una solidesa megalítica aclaparadora. Sorprèn i fascina per la seva singularitat, sense referents arquitectònics a Mallorca ni en cap altra cultura insular. Aquest monument demostra l’ingent esforç que aquelles comunitats dedicaven al culte als morts. Ben poc es podien imaginar els seus pobladors, cap a l’any 1000 a.C., que aquella tomba de pedra esdevindria, mil·lennis després, la gran icona d’identitat de Menorca.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
Al Pla de l’Església, les caixeres de Sant Bartomeu desafien la gravetat. Vestides de frac negre i calçons blancs, dominen la fúria de sementals menorquins que s’alcen al cel. El contrast és pur magnetisme: la força salvatge de la bèstia es rendeix a l’elegància de la donzella. Un pols de bellesa i poder. Mentre Ciutadella es resisteix, a Ferreries elles governen la plaça.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
La taula del jaciment talaiòtic de Torralba d’en Salort sorprèn per les seves dimensions gegantines i l’elegància d’un tall ben definit. Compta amb una nervadura posterior dissenyada per a garantir l’estabilitat de la base. Aquesta zona de culte té una estructura en forma de ferradura, envoltada de pilars que recorden petites capelles laterals. L’impacte visual és imponent: el resultat d’un treball col·lectiu ingent. Avui dia, l’efecte continua sent el mateix que als segles X i XI: sorpresa i solemnitat.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
Menorca amaga espais singulars terra endins que van més enllà de les seves cales. A Alaior, la Pedrera de Santa Ponça sorprèn com espai industrial únic i fascinant. El paisatge és colpidor i gairebé místic, dominat per parets verticals, escales suspeses i un gran testimoni de roca que evoca la silueta d’un templet grec. L’ànima del lloc és el marès, la pedra sedimentària típica de l’illa, porosa i fàcil de treballar. Les seves parets són un llibre obert d’història viva: mostren des de les marques de pic de l’extracció manual del segle XIX fins als perfils perfectament rectes tallats per les serres elèctriques del segle XX. Un racó sorprenent i fresc, ideal per descobrir una Menorca diferent aquest estiu.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
Continuant la successió dels tres eclipsis ibèrics (2026, 2027, 2028), el 2 d'agost del 2027 tindrà lloc un nou eclipsi total de Sol visible des de la península ibèrica. En aquest cas, la franja de totalitat creuarà l'estret de Gibraltar d'oest a est, cobrint les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, gairebé la totalitat de la província de Cadis, part de la província de Màlaga i les zones més meridionals de les de Granada i Almeria. L'eclipsi tindrà lloc al matí, al voltant de les 10h 50m, hora peninsular espanyola, per això l'elevació del Sol facilitarà l'observació de l'eclipsi. Serà visible com a total a les zones esmentades, però també serà visible parcialment a la resta del país.
Després de quasi 3 anys esperant la data, ahir vam poder gaudir d’un dels espectacles més sorprenents de la natura: un eclipsi de sol en directe, i des de casa amb els que més estimo.
Extret de VilaWeb- Estel Solé -7/8/26
Fragment de l’article Torna’m a agafar la mà
[…]
Aquesta setmana he conegut un projecte artístic que, a través de les imatges, ha indagat en el mateix tema sobre el qual jo vull escriure, les relacions pare-fill. Es tracta del fotògraf búlgar Valery Poshtarov. La seva obra gira al voltant de la memòria i els vincles humans, i el 2024 va guanyar el Sony World Photography Award en la categoria de retrat pel seu projecte “Pare i fill”.
Es tracta d’una sèrie de fotografies preses des del 2020 en què retrata pares i fills adults agafant-se la mà. D’entrada, la idea pot semblar simple, ridícula o sense interès, fins i tot, però si us atureu a observar les imatges, hi descobrireu molts detalls que parlen i que emocionen. La seva inspiració va sorgir mentre portava els seus fills petits a l’escola. Es va adonar que algun dia deixarien de voler-li donar la mà. I fou així que decidí demanar al seu pare i al seu avi que tornessin a agafar-se la mà per a una fotografia. El conjunt d’imatges de l’artista qüestiona la masculinitat tradicional. Poshtarov explica que molts homes han après a no mostrar emocions, associen el contacte físic amb feblesa, estimen profundament els seus pares, però gairebé mai no saben com expressar-ho. Quan els demana que s’agafin les mans, molts dubten, alguns riuen incòmodes i d’altres asseguren que no feien aquell gest des que el fill era petit.
Poshtarov assegura que ell no és l’autor de les obres, que ho són els protagonistes, que ell només facilita i proposa una vivència i capta amb la seva càmera el retrobament físic i emocional entre pares i fills de més de setze països diferents. Les imatges deixen bategant per dins unes quantes preguntes: quant fa que no agafes la mà del teu pare, o del teu fill ja adult? Què has heretat del teu pare més enllà del patrimoni econòmic? Què conserves de tot el que et va ensenyar? Què li retreus? Què transformes i què perdones? Si et diguessin que demà perdràs per sempre el teu fill o el teu pare, avui aniries corrents a abraçar-lo fort, a dir-li t’estimo? Mai no és tard per a trencar les incomoditats que ens tenallen emocionalment i que eviten que tornem a fer un gest tan senzill i alhora tan poderós com tornar-nos a agafar la mà.
Estrenem un nou web del Nomenclàtor de Barcelona, ara molt més fàcil i àgil de consultar.
Hi trobaràs més de 4.600 fitxes per descobrir el nom oficial, actual i històric dels carrers, places, jardins i espais públics de la ciutat.
Pots consultar l’origen i la història dels noms, l’any d’aprovació, el recorregut, fotografies i informació detallada, i localitzar els vials directament sobre el mapa de Barcelona.
Una manera més accessible de conèixer la història social, cultural i democràtica que expliquen els noms dels nostres carrers.
La catifa voladora 