La meva ànima té pressa

WhatsApp Image 2020-02-21 at 07.47.21

En el 75è aniversari de la mort de Mario d’Andarde 

La meva ànima té pressa

Vaig comptar els meus anys i vaig descobrir que tinc menys temps per viure d’ara endavant, que el que vaig viure fins ara.
Em sento com aquell nen que va guanyar un paquet de dolços; els primers els va menjar amb gust, però, quan va percebre que en quedaven pocs, va començar a assaborir-los profundament.
Ja no tinc temps per a reunions interminables on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no s’aconseguirà res.
Ja no tinc temps per suportar persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.
El meu temps és escàs com per discutir títols. Vull l’essència, la meva ànima té pressa … Sense gaires dolços en el paquet …

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.
Que sàpiga riure dels seus errors.
Que no s’envaneixi, amb els seus triomfs. Que no es consideri electa abans de l’hora. Que no fugi de les seves responsabilitats.
Que defensi la dignitat humana.
I que desitgi tan sols caminar al costat de la veritat i l’honradesa.
L’essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
Vull envoltar-me de gent que sàpiga tocar el cor de les persones …
Gent a qui els cops durs de la vida van ensenyar a créixer amb tocs suaus en l’ànima
Sí …, tinc pressa …, tinc pressa per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.
Pretenc no malbaratar cap part dels dolços que em queden … Estic segur que seran més exquisits que els que fins ara he menjat.
La meva meta és arribar al final satisfet i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.
Tenim dues vides i la segona comença quan t’adones que només en tens una …

Mário d’Andarde
(Sao Paulo 1893-1945)
Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg
Un dels fundadors del modernisme Brasiler

Publicat dins de Calaix de Sastre, Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Blau: el color del Modernisme

Azul_cartell_desktop_ca

Exposició a Caixa Forum – Mallorca del 19/2 a 31/3

El color blau defineix el caràcter espiritual i estètic de l’art d’entre segles, representa un vincle poètic entre els fenòmens de la natura i els estats anímics.

Les obres modernistes s’omplen de paisatges crepusculars, de cels a mitjanit, de paratges muntanyosos, de platges i de mars, però també d’escenes quotidianes i de retrats que fan servir una gran varietat de blaus per manifestar el misteri o el subconscient.

PD: Dedicat al Lluís que m’informa de coses boniques de la vida.
Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Visites d’obra

Visita d'obres reflexos

Visita d’obres al molí de Sant Jordi: avui prova d’estanquitat de la coberta

Visites d’obres

Durant tants anys he començat el dia
en l’ordenat desordre de les obres.
Davant de casa en comencen una.
La contemplo amb freqüència,
recordo com s’anava fent de dia
entremig de l’estrèpit
dels discos en tallar planxes d’acer
i el so ultratjant que té el martell mecànic.
Perforar i trencar per construir:
aquesta música contemporània
de la destrucció justificada.

Després de la visita
buscava un bar on estar sol, salvat
del soroll però dintre del soroll,
amb l’àngel gris d’una estructura als vidres.
El cel de formigó en els suburbis,
humit, sempre endurint-se, tot el ferro
rovellat, laboral, una tendresa
que sento encara quan pedrega el temps
als vidres de la meva intimitat.
La vida acaba com comencen les obres:
perforar i trencar per construir.
Una destrucció justificada.

Joan Margarit

 

PD: Dedicat a l’Artur i al Ramon que avui estan de visita d’obres al Molí

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Un altre brindis

Avui

 

Fa molt temps a una ampolla de vi vaig trobar aquest brindis que avui comparteixo.

Feliç tu, que brindes pel bes donat,
per l’amant trobat,
pel detall simple.
Feliç pel glop que es vessa càlid fins el teu dedins.

Feliç tu, que et fons en l’abraçada amiga,
feliç perque compateixes els teus anhels,
perque celebres les teves conquestes,
perque lluites pels teus somnis,
i aixeques avui la copa
gaudint d’aquest vi.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Ametller florit

amatller

 

Ametller florit

Ametller florit
com esporuguit,
et veié l’hivern
(avi escarransit,
de pells revestit
el dia i la nit)
que es volia etern!

Però, ja atuït,
digué que ens duràs
-tu gran decidit-
el bon temps ardit,
els dies més clars,
més tendra la nit.

Josep Carner

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui 02022020: palíndrom numèric

Avui dia de la Candelera 2 de febrer, apareix com una fantàstic palíndrom: 02022020!

Els nombres capicua i els palíndroms ja siguin numèrics com de lletres els trobo fantàstics i em fascinen…

També hi ha qui diu: Un número ben maco del conjunt ternari de Cantor.

Com a curiositat avui han passat 33 dies des de l’inici d’any i en manquen 333 per acabar l’any.

PD
Dedico aquesta entrada al Pablo que em va suggerir-la i al Josep que sé que també li fascinen els palíndroms.

Publicat dins de Calaix de Sastre | 3 comentaris

Robots

robot

Robot: [del txec robot ‘treballador artificial, home màquina’, tret del txec robota ‘treball forçat’]

En l’antiguitat, el treball era totalment manual i no comptava amb altra força que la de l’home, dotat com a molt, d’alguna eina que pogués agafar amb les mans. Després, l’aprofitament de la força animal i l’ús de la roda en ginys de transport va suposar un pas endavant en l’eficiència laboral de la humanitat. És a partir de la revolució industrial —quan es mecanitza l’energia del carbó, el gas, la caiguda de l’aigua, l’electricitat, etc.—, que l’home senyoreja la producció perquè es dedica sobretot a moure comandaments o a pitjar botons. En l’era actual pretenem arribar, pel que sembla, a deixar a les màquines que s’ho facin soles, això de treballar.

L’escriptor txec Karel Capek ha passat a la història per haver creat el terme robot en el seu sentit modern. A primers dels anys 20 la seva obra ‘R.U.R. (Rossum’s Universal Robots)’ —que ha editat Minotauro— va arribar als escenaris londinencs i ajudà a popularitzar el terme per designar els treballadors artificials o homes màquina. Capek primer havia pensat en algun derivat del llatí labora, però un germà seu el va convèncer perquè usés el txec robota (treball forçat) a l’hora de designar les seves màquines. Des de llavors coneixem els robots, llegim Asimov, estudiem robòtica i parlem de robotització.

Que treballin les màquines!

Extret de Garbells de llengua -Bloc 2 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari