L’estel que corona la Sagrada Família

Nova estrella sobre la torre de Maria a la Sagrada Família

Avui s’ha instal·lat l’estrella lluminosa de 5,5 tones sobre la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família a 138metres d’alçada. L’estrella té un diàmetre de 7,5 metres i un nucli en forma de dodecaedre, de cada costat del qual surt un braç piramidal. Està feta de vidre texturat amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes. De dia reflectirà la llum del sol i de nit la claror sorgirà de l’interior, des dels focus instal·lats a la base de les arestes, i que s’encendrà el proper 8 de desembre dia de la Immaculada Concepció.

Encara recordo quan l’any 1975 hi va haver una gran campanya per posar els pinacles a les torres de la porta de la Passió que ara es veuen tan escarransides!

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

Sam, nos sometemos: son más (VII)

Continuem amb una petita selecció de palíndroms en castellà. Per saber- ne més es pot consultar la web d’en Víctor Carbajo (http://www.carbajo. net/varios/pal.html) i el seu treball 232232 Palíndromos españoles.

Ojo! corre poco perro cojo
Roma le aviva el amor
Roza las alas al azor
Sam, nos sometemos: son más
¡Y él alababa la ley!
Yo de todo te doy
Yo social y laico soy
Sí, si toses es eso: tisis
Sólo dí sol a los ídolos
Sonreí, Bogart no cede contra gobiernos
Son robos, no solo son sobornos
Yo dono rosas, oro no doy
Yo, hada, no bebo nada hoy
Eso lo dirá mi marido, lo sé
¡Sí, a por todas! Arrasad otro país

(…)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

On el dia dorm amb els ulls oberts de Toni Pou

coberta_toni_pou_oneldia_baixa

Fragments del llibre  On el dia dorm amb els ulls oberts  de Toni Pou

Inuvik està situat al bell mig d’una gran plana en què hi ha disseminats uns mil quatre-cents turons en forma de con que recorden la forma d’un volcà. S’anomenen pingos, que en la llengua dels nadius de la regió, els inuvialuit, significa ‘petit turó’. Aquestes formacions són part d’un cicle geològic de milers d’anys de durada que existeix gràcies a les propietats tan estranyes d’aquest líquid que anomenem aigua. Un cicle que comença amb un llac i que és posible perquè l’aigua té una característica que la fa única: a 0ºC és menys densa que a 4ºC, l’aigua més freda se situa a la superfície. Quan un llac es glaça, per tant, ho fa només superficialment –tothom té al cap la imatge d’un pescador al damunt d’un llac glaçat foradant la capa superficial de gel per pescar-hi a través-. En el fons del llac, doncs, l’aigua sempre es troba en estat líquid, i per tant, per sobre dels 0ºC. Això fa que la capa de terra que està en contacte directe amb el fons del llac estigui també a més de 0ºC permanentment, i no congelada com la resta del terra. Perquè, a causa de les baixes temperatures, el terra de l’Àrtic està congelat formant l’anomenat permafrost. A l’estiu se’n descongela una capa superficial que pot arribar fins a cinc metres de profunditat, però, més avall, el terra es manté congelat tot l’any. A mesura que, seguint el seu cicle natural, el llac s’asseca i la quantitat d’aigua per sobre de 0ºC disminueix, la capa de terra que estava descongelada torna a congelar-se, però ho fa seguint la mateixa geometria que l’assecament del llac, és a dir, començant des de la part exterior d’un cercle i avançant cap a l’interior. Com que l’aigua es dilata quan es congela i el gel ocupa més volum que l’aigua, a mesura que es va assecant el llac hi ha un nucli de terra no congelada al centre que és cada vegada més petit i que rep cada vegada més pressió del voltant glaçat. Arriba un moment que la pressió és tan intensa que aquest nucli comença a desplaçar-se cap amunt i fa emergir una petita muntanya que creix fins que finalitza el procés de congelació i el mateix nucli de terra acaba glaçat completament, al cap de milers d’anys d’haver-se assecat el llac. (…)

Tornant als edificis construïts sobre columnes i separats del terra, en Gregg ens explica que aquest és l’únic sistema de construcció compatible amb el permafrost, aquests pilars donen estabilitat a tot l’edifici. A més, la distància entre l’edifici i el terra permet que la calor generada a l’interior dels habitatges es dissipi sense anar a parar directament a terra, fet que n’augmentaria el grau de fusió durant l’estiu i faria perillar l’estabilitat de l’edifici. Després d’aquesta lliçó magistral d’adaptació a l’entorn, miro amb uns altres ulls els edificis d’Inuvik, tots alçats sobre els seus pilars. I ja no els veig com naus industrials d’un polígon desolat, potser perquè ara veig brillar en la rigidesa dels seus pilars una mostra ben pura d’enginy humà. (…)

El gel de l’Àrtic és una gran superfície blanca que reflecteix la radiació solar. Si cada vegada hi ha menys gel, cada vegada es reflecteix menys radiació. La radiació que no es reflecteix és absorbida i contribueix a escalfar l’aigua i l’atmosfera, fet que provoca la fusió d’una part del gel i més radiació en un procés que té alguna cosa de cercle viciós. A més, el gel, quan es forma, allibera calor , de la mateixa manera que quan es fon n’absorbeix. Si deixa de formar-se gel, una quantitat important deixa de ser alliberada des de l’aigua fins a l’atmosfera, de manera que a l’aigua li costa més refredar-se. Des que van començar les observacions amb satèl·lits el 1979, la superfície coberta dels 6,3 milions de quilometres quadrats que ocupava la superfície coberta de gel al pic de l’estiu s’ha reduït més d’un vint per cent: des dels 6,3 milions de quilometres quadrats que ocupava el setembre del 1979 fins als 4,7 milions de quilometres quadrats el 2008. Per tot això, l’Àrtic és una zona especialment sensible al procés d’escalfament global que viu el planeta més ràpidament que en altres parts del globus. En aquest sentit, és curiós comparar la visió catastrofista d’alguns ecologistes amb la de científics com en C.J., que ja fa uns quants anys que treballa a l’Àrtic. La majoria de científics amb qui he tingut l’oportunitat de parlar coincident que el fet que l’Àrtic es quedi sense gel no és, ni de bon tros, la fi del món. Ara bé, el procés d’escalfament global pot tenir conseqüències per a les quals cal estar preparats.

I és en aquest sentit que la ciència és important, perquè permet avaluar la magnitud d’aquestes conseqüències i estimar quan caldrà afrontar-les. La fusió del permafrost, per exemple, pot causar inestabilitats en els terrenys sobre els quals s’han construït carreteres, oleoductes i gaseoductes, instal·lacions industrials i habitatges –en molts casos, poblacions senceres-. Però les conseqüències globals de les quals se sap encara ben poc. La formació de gel a partir d’aigua salada que té lloc a l’Àrtic cada tardor genera una gran quantitat d’aigua que es manté en estat líquid. L’excés de sal fa que l’aigua que hi ha sota el gel sigui especialment densa i que, per tant, s’enfonsi. Aquest enfonsament forma part d’una circulació oceànica d’àmbit planetari que, en última instància, és responsable del corrent del Golf, que transporta aigua càlida des del Golf, el clima d’una ciutat com Lisboa és força més moderat que el de Nova York, situada només dos graus més al nord. És a dir que la circulació oceànica global té un paper molt important en la regulació del clima de moltes regions del planeta. Si la formació de gel que dóna lloc a l’aigua densa pateix cap alteració, la circulació global se’n pot ressentir i afectar de retruc el clima d’algunes regions. Tots aquests desenvolupaments són, de moment, hipòtesis no confirmades. El sistema oceànic i el clima són massa complexos per fer prediccions sobre la seva evolució a llarg termini. A més, com més alta és l’escala de temps que es vol estudiar, més augmenta la imprecisió de les prediccions. Justament en això treballen alguns dels científics que estudien l’Àrtic: proven de construir models capaços de predir quines podrien ser les conseqüències d’un escalfament que provoqués el desgel total durant l’estiu.

D’altra banda, la reducció del gel a l’Àrtic obre una oportunitat per al transport marítim d’una importància econòmica i estratègica a escala mundial. El pas del Nord-oest, que va costar les vides a Franklin i els seus homes i a tants altres exploradors, creuat per primera vegada per Amundsen entre el 1903 i el 1906, seria més navegable que mai. El desgel faria possible la comunicació entre els oceans Atlàntic i Pacífic sense necessitat de travessar els canals de Suez o Panamà. S’ha estimat que un viatge entre els ports d’Osaka i Rotterdam es podria escurçar un quaranta per cent, amb tot l’estalvi econòmic i de temps que això suposaria. Mentre comentem la perillositat d’aquesta nova ruta comercial a causa de l’abundància d’icebergs, sona el telèfon. Ens avisen que la cuina està a punt de tancar les comandes i que tenim cinc minuts per triar vi que prendrem durant el primer sopar de diumenge a l’Amundsen. (…)

Mirat des de lluny, el gel sembla una massa blanquinosa i uniforme semblant a un desert. Quan un s’hi acosta i el trepitja, però, comença a detectar-hi irregularitats, parts que reflecteixen menys llum, plaques recents que semblen vidres, zones cobertes d’aigua que amb certes llums es veuen d’un color turquesa semblant al de les platges tropicals. Si, a més, s’agafen mostres de gel, s’analitzen, se n’estudien els components i es prova d’entendre’n el paper en l’ecosistema àrtic, la seva riquesa és desbordant.

Per començar, independentment de com hagi sigut el seu procés de formació, no tot el gel marí és igual. Hi ha gel que es forma i es fon el mateix any, l’anomenat gel de primer any o gel anual, que pot fer com a màxim uns dos metres de gruix i forma àrees baixes i planes en què predomina la blancor enlluernadora de la neu. Però també hi ha gel que no es fon i que es va acumulant any rere any. Aquest segon tipus de gel es coneix com a gel multianual. Alimentat per nou gel cada any, el gel multianual està format per estructures que poden alçar-se més d’una desena de metres sobre el nivell del mar i que l’atzar i les condicions atmosfèriques esculpeixen aconseguint formes inesperades. El seu aspecte és força diferent del gel transparent dels llacs d’aigua dolça i del gel blanc de primer any. El fet que s’acumulin metres i metres de gel fa que, a causa del pes, es produeixi una compactació que densifica el gel i li confereix tons que tendeixen al blau turquesa. Tal com expliquen els veterans de l’Amundsen, passejar entre aquestes estructures que s’alcen fins a dotze metres sobre el mar i que amb la llum baixa del sol de mitjanit reflecteixen tons de carbassa i violeta, ha de ser una experiència única. I saber que algunes d’aquestes estructures han existit durant segles fa, si és possible, l’experiència encara més extraordinària.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Art brut

L’estiu que vam anar a Amsterdam ens vam escapar un dia a la Fundació Kröller-Müller a uns 90km. A l’arribar-hi vam visitar el museu i a la tarda vam llogar unes bicicletes per fer una ruta pels boscos del parc natural.

Al museu altre cop quadres de Vicent van Gogh, Pablo Picasso i Piet Mondrian i, al jardí, escultures monumentals d’Auguste Rodin, Henry Moore…  Però sens dubte el que em va impactar més de tota la visita va ser el Jardin d’émail, de Jean Dubuffet, feta amb resina de poliuretà blanca i pintada en línies negres.

Amb el temps he anat descobrint l’obra d’aquest artista. Ell va anomenar Art Brut per referir-se a l’art creat per persones alienes al món artístic sense formació acadèmica: l’art produït per no professionals que treballen fora de les normes estètiques, tals com l’art dels pacients mentals, presos i criatures.

https://www.artelista.com/blog/art-brut-el-arte-en-el-limite-entre-la-locura-y-la-cordura

Per altra banda i casualitats de la vida estic llegint el llibre titulat Art Brut de Raquel Picolo, una novel·la sobre salut mental, molt ben escrit i amb reflexions molt interessants.

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | 2 comentaris

Mont Likabetus

La primera vegada que vaig visitar Atenes, el juliol de 2000, em vaig allotjar a un hotel que estava al costat del Mont Likabetus. Just arribar a Atenes vaig tenir la pensada de pujar al Mont Likabetus i observar la ciutat des del cim de 227 m, la vista em va impressionar: la ciutat, l’Acropolis, la Plaka, lluny el Pireu el port d’Atenes a l’Egeu, i llunyíssim les illes de Salaminia i Egina. Un parell de dies més tard es van declarar uns incendis prop d’Atenes i tot va quedar emboirat pel fum i la contaminació.

Sempre que hi he tornat o sé d’algú que visita Atenes insisteixo en que no es perdi la vista des d’allí.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Bicentenerai naixement Dostoievski

Avui fa 200 anys naixia Fiódor Dostoievski, l’autor de Crim i càstig, L’idiota, Els germans Karamàzov, Els dimonis… Autor rus que va saber combinar el drama amb un gran sentit de l’humor. En totes les seves novel·les hi ha escenes grotesques que actuen com a interludis entre capítols de gran intensitat dramàtica. També és l’autor d’un grapapt de contes hilarants com ara Bobok.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Maneres de no empobrir el català

Ras i curt – Jordi Badia i Pujol – Publicat a VilaWeb 1/10/21

Tres verbs que acumulen com més va més significats i arraconen una munió de mots més precisos · Un altre article sobre el català de plàstic.

Ens fixem molt en la interferència directa de les altres llengües i no parem esment en un problema que, en bona part, ens hem creat nosaltres mateixos: com arribem a empobrir el català a còpia de fer servir paraules farcides de significats diferents. És una altra cara del català de plàstic, de què ja hem parlat en uns quants articles.

Potser per la pressa, o per la passivitat a l’hora de comunicar-nos, o per manca de referents… el nostre llenguatge és com més va més esquifit, més esquemàtic. Tanmateix, si en prenem consciència i ens hi esforcem, podrem anar recuperant tots els matisos perduts.

Avui veurem el cas de tres verbs “devoradors” de significats. Són tan sols tres exemples per a començar a obrir els ulls i emprendre la lluita contra l’empobriment lingüístic.

Apostar

El diccionari Alcover-Moll diu, rotundament, que apostar és un castellanisme. Joan Coromines no li dóna la raó: ens explica que en tenim el primer testimoniatge escrit el 1653 i que prové del llatí apponere, que volia dir ‘posar a prop’, ‘posar a taula’ o ‘afegir’. Sigui com sigui, la definició principal d’apostar és ‘posar a l’aguait’ (Hi ha tres homes apostats a la torre del castell). I la segona és ‘jugar-se diners o un altre bé’ (S’hi ha apostat tres mil euros). Però el DIEC va afegir-n’hi una altra: ‘dipositar la confiança en algú o en alguna cosa encara que hi hagi un cert risc de sortir-hi perdent’ (Ha apostat per mi per al càrrec de supervisor i no el voldria decebre).

A partir d’aquesta tercera definició, el verb apostar ha anat acaparant significats diversos i ara ocupa el terreny d’una colla verbs més precisos. Vegem-ne uns quants exemples:

Les penyes aposten pel candidat X: Les penyes es decanten pel candidat X.

El govern aposta per un referèndum: El govern és partidari d’un referèndum.

Aposten per una ciutat sense fumDefensen decididament una ciutat sense fum.

Ha apostat per dedicar-se a la pagesiaHa pres l’opció de dedicar-se a la pagesia.

Aposta per la candidata alternativaPren partit per la candidata alternativa.

Hem d’apostar per l’ús de les noves tecnologiesHem de promoure l’ús de les noves tecnologies.

El conseller ha apostat per reduir l’endeutament: El conseller s’ha compromès a reduir l’endeutament

I afegim-hi encara: optar per, propugnar, pronunciar-se a favor de, anar a favor de, impulsar, estar decidit a, voler

I, en compte de “aposta”, tenim, per exemple: opció, compromís, proposta, envit, tria, decisió, voluntat, impuls…, segons què vulguem dir.

Generar

El significat de generar és molt delimitat. Vol dir ‘procrear’, ‘engendrar’, és a dir, ‘produir un ésser’. S’aplica també en el terreny matemàtic i físic i en el de la lingüística. El cas és que, no sé què ha passat, però si abans tot ho “produíem”, ara tot ho “generem”.

En primer lloc, es fa servir precedint un nom en compte del verb corresponent. Dos exemples:

Les seves paraules han generat irritació entre els companysLes seves paraules han irritat els companys.

L’enquesta genera preocupació en el partitL’enquesta preocupa el partit.

Això mateix passa en perífrasis com ara aquestes: generar un disgust (disgustar), generar dubtes (fer dubtar), generar angoixa (angoixar), generar neguit (neguitejar), generar decepció (decebre), generar tranquil·litat (tranquil·litzar), generar il·lusió (il·lusionar), generar ràbia (fer enrabiar), generar felicitat (fer feliç)…

I en acabat generar també arracona tot de verbs vívids i amb un significat ben clar i distint. En podríem fer una llista llarguíssima. Heus-ne ací una mostra:

—Ha generat un gran dèficitHa originat un gran dèficit.

Els Països Catalans generen confiança en les empreses estrangeres: Els Països Catalans desperten confiança en les empreses estrangeres.

Les aventures del monarca van generar una gran polèmica: Les aventures del monarca van aixecar una gran polèmica.

—És un llibre que ha generat crítiques: És un llibre que ha suscitat crítiques.

—El nou telèfon generarà molta expectació: El nou telèfon desvetllarà molta expectació.

—Cal generar més possibilitats de negoci al paísCal promoure més possibilitats de negoci al país.

Suposar

Per influència del castellà, el verb suposar ha anat adquirint un significat cada vegada més dilatat i, a la fi, ho vol dir tot. Pròpiament, suposar significa ‘admetre com a certa una cosa que imaginem que ho és’. Exemples: Suposo que ja deu haver arribatSi no dieu res, he de suposar que ho heu entès.

Però un bon dia la normativa va acceptar un significat que circulava en castellà: ‘implicar’. I d’aquesta manera el verb suposar va començar a “devorar” tot de verbs i locucions amb significats o matisos diversos. Per exemple:

Què suposen les noves mesures?Què impliquen les noves mesures?

Allò suposava que havien de començar a cercar casaAllò volia dir que havien de començar a cercar casa.

Va suposar el començament d’una època esplendorosaVa significar el començament d’una època esplendorosa.

Sabia que denunciar-lo suposava el trencament de la relacióSabia que denunciar-lo equivalia al trencament de la relació.

El sector de la confecció suposa el 80% de les exportacions: El sector de la confecció acapara el 80% de les exportacions.

Aquella reacció suposava que no l’estimavaAquella reacció indicava que no l’estimava.

Com ja hem explicat sovint, el plàstic atreu més plàstic, de manera que de vegades, tot canviant el verb suposar, ens adonarem que la frase es pot simplificar encara més, fer-la més planera. Vegem-ne dos exemples:

Hi va haver una inundació, cosa que va suposar que haguéssim d’aparcar llunyHi va haver una inundació, cosa que ens va obligar a aparcar lluny.

Li parla dels avantatges que suposa tenir calefaccióLi parla dels avantatges de tenir calefacció.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Palíndroms (VI): Salomé, me molas

Instagram CNAB

Continuem amb una petita selecció de palíndroms en castellà. Per saber- ne més es pot consultar la web d’en Víctor Carbajo (http://www.carbajo. net/varios/pal.html) i el seu treball 232232 Palíndromos españoles.


Saca tu butacas
Sale el as
Salomé, me molas
Senil oí violines
Severo revés
Sin anís
Sobornos son robos
Sometamos o matemos
Zapear trae paz
Oirás orar a Rosario
Robaba oro a babor
Se van sus naves
Sé verlas al revés
Sé verle del revés
Y ahora paro hay

(…)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Poema de Tots Sants

L’aire porta olor de festa
pels qui venen i se’n van
el vent fa volar les fulles
fulles del temps de Tots Sants.


Pel carrer es torren castanyes
a les mans es porten guants
al mercat ja hi ha magranes
les magranes de Tots Sants.


Ara és temps de confitures
de moniato i massapans,
codonyat i llepolies,
llepolies de Tots Sants.


Animetes estimades,
emocions en un sol ram
de flors aviat marcides
flors marcides de Tots Sants.

Josep Fornés

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Coses que dius en castellà que podries dir en català

Pol Capdet fa un llistat de paraules que diem en castellà però podem dir en català

En el parlar col·loquial del nostre dia a dia hi ha molts mots i expressions castellanes que presenten dificultats a l’hora de dir-les en català. Moltes d’aquestes paraules, precisament perquè són difícils de traduir o perquè són recents—o bé, encara que no sigui excusa, perquè són col·loquialismes—, no surten als diccionaris castellà-català. Pol Capdet fa un glossari d’expressions amb propostes de traducció i intenta defugir per sistema de l’equivalència culta i genèrica i el calc. 

1. ESTAR DE BAJÓN – ESTAR XOF / ESTAR DE BAIXADA Està xof des de la separació. Avui estic de baixada: ahir vaig anar a una festa i vam acabar tocats.

2. BIRUJI – TARIBEL / GELOR Uf!, quin taribel: abriguem-nos. Aquella gelor el va destrempar i ara està encostipat.

3. BODRIO – MAL REBREC DE + [Substantiu] (forma envellidaQuin mal rebrec de pel·lícula que em vaig haver d’empassar…

4. CACHAS – MUSCULAT Sí que estàs musculat… que vas al gimnàs?

5. CÁGATE LORITO – AGAFA’T FORT / DÉU N’HI DÓ Va venir la policia, i agafa’t fort. Déu n’hi dó com trona.

6. CALLO – PECAT (per metonímia) Quin pecat de noi… Alça!, aquesta, t’agrada?, si és un pecat…

7. POR SU CARA BONITA – PER LA SEVA BONA CARA (forma envellidaEt penses que per la teva bona cara t’ho donaran?

8. CARDO (o CARDO BORRIQUERO) – Vegeu CALLO.

9. CARIÑO – XATO (si és un adult) // MANYAC (forma envellida) / MANYAGUET (forma envellida) (si és un nen) Xato: ja t’ho vaig dir, que no. Ai, manyac!, que bufó que ets…

10. CASI QUE – MÉS AVIAT —T’agrado? —Més aviat no. —Hem de posar les potes del moble al revés, no trobes? —Més aviat sí. Jo més aviat me’n vaig, que és tard.

11. HACER UNA COBRA – COLLTORÇAR-SE A ALGÚ (p. ext.Li volia fer un petonet i ella se’m va colltorçar.

12. CORRECTITO – FORMALET (per ‘seriós i correcte en el comportament, les idees o el vestir’, en sentit generalment pejoratiu) / PASSABLE (per ‘mitjanament bo’) És molt formalet, el pretendent de ma filla. Aquest hotel és passable: s’hi pot anar.

13. CORTE – COSA / PLANXA (forma envellidaEm fa cosa dir-l’hi. El professor era allà al costat i nosaltres parlant de fer campana: quina planxa!

14. QUE NI TE CUENTO – QUE NO HO VULGUIS SABER Hi havia una cua que no ho vulguis saber.

15. CUERPAZO – BÉ DE DÉU DE COS (forma envellida) / COSSET Quin bé de Déu de cos, aquesta! Apa, maco, quin cosset que tens…

16. DOS PIEDRAS – FOTE’T Apa, fote’t!, ara no hi podem anar.

17. FIJO QUE – NO FALLA QUE No falla que ens l’hi trobarem.

18. Y VA QUE SE ESTRELLA – I VA QUE XUTA / I PASSA QUE T’HE VIST Li compraré el més barat i va que xuta. Li vaig dir que em sabia molt de greu i que bla bla bla i passa que t’he vist.

19. NO TENGO EL CHICHI PA’ FAROLILLOS – NO ESTIC PER ORGUES (Nota: PA’ FAROLILLOS, com PER ORGUES, significa ‘per festes’ (literalment l’expressió sencera significa: ‘no estic d’humor’)).

21. SER GRANDE – SER UN BRAU + [Substantiu] (forma envellidaÉs una persona excel·lent, un brau minyó.

22. GUAPERAS – LLEPAT Mira quin llepat!: pentinat escrupolós, roba elegant, cos treballat…

23. GUARRINDONGO – MARRANOT / MARRÀ (o MARRANO) / LLEFISCÓS (per ‘persona porca o obscena’) // ESTRAFET (per ‘cosa feta de qualsevol manera’) (p. ext.No siguis marranot i neteja’t. El marrano de mon germà no té escrúpols amb les dones. Era un home llefiscós: em despullava amb la mirada. Ens menjarem un entrepà estrafet de la pitjor granja de la ciutat.

24. HOSTIÓN – SANTA NATA / SANTA HÒSTIA / BONA TROMPADA Es va fotre una santa nata contra el mur que encara se’n sent. Li va clavar una santa hòstia. Quina bona trompada, tu!

25. EL LORENZO – SOLANA Posa’t la gorra, que Déu n’hi dó la solana que cau!

26. A OTRA COSA MARIPOSA – GIREM FULL / BON VENT Ja he acabat de fer el dinar: ara, girem full. Si això no surt bé: bon vent!

27. MODOSITO – RECATAT (Nota: Recatat també és castellanisme, però ha sigut usat per bones plomes ja abans de la guerra de 1936-39 (Pla, R. Casellas) i és tradicional en català). És molt recatada en tot però al llit és una fera.

28. MOGOLLÓN (com a adverbi) PLER / MOLT I MOLT / BRAUMENT (forma envellidaM’agrada pler aquest llibre. Ara hi ha molt i molt d’oli: entre tu i jo, n’hem comprat dues vegades. És braument simpàtic.

29. MUERTO DE RISA – OMPLINT-SE DE POLS (objecte) / FOTENT-SE DE FÀSTIC (persona) El piano que em vaig comprar amb tanta il·lusió ara s’omple de pols en un racó. Em vaig estar fotent de fàstic a la porta del teatre mentre no venies!

30. NI PAPA – NI FAVA / BORRALL (forma envellidaNo sé ni fava de rus. No en sap borrall, d’això que li demanes.

31. PAVOS – CUQUES (forma envellida) / PÀFIES (forma envellidaEm vaig gastar dues-centes cuques en aquell accessori. Tens cinc-centes pàfies? Llavors es pot fer.

32. PEINETA – FIGA (neol.Li va fer la figa en resposta a la provocació. La figa al públic del futbolista va ser molt comentada.

33. PINGANILLO – PENJARELLA (neol.) / ORELLERA (oficialPosa’t la penjarella, que aquest parla xinès i prou. Al presentador quasi no se li veia l’orellera, petita com era.

34. ¡POR AQUÍ! – PUJA AQUÍ DALT! (o PUJA AQUÍ DALT I BALLA!) Que ho faci jo? Puja aquí dalt!

35. RASCA – Vegeu BIRUJI.

36. RASTRERO – ESTRIPAT No siguis tan estripat d’agafar això d’en terra.

37. EL RATONCITO PÉREZ – ELS ANGELETS / LA FADA Els angelets et portaran un regalet per aquesta dent que t’ha caigut. Vindrà la fada amb un regal que et posarà sota el coixí.

38. RAYA – CLENXA / RATLLA Va ensumar una clenxa damunt la taula. Es preparava una ratlla amb la targeta de crèdit.

39. RECATADO – Vegeu MODOSITO.

40. RELAJA LA RAJA (o PRINCESITA RELAJA LA RAJITA) – TINGUEM CALMA / RELAX / TRANQUIL·LITAT I BONS ALIMENTS (forma envellida)

41. RESULTÓN – QUE FA EL FET / QUE TÉ EL SEU QUÈ Aquesta crema d’espàrrecs, tot i ser de sobre, fa el fet. És una noieta no extremament bonica però que, amb la seva gràcia i intel·ligència, té el seu què.

42. NO COMERSE UNA ROSCA – NO MENJAR-SE UN TORRAT Pobre! No es menja un torrat des que sortia amb la Mercè.

43. HACER UN SIMPA – COLAR-SE PER LA GATERA (quan s’entra sense pagar) / SORTIR PER LA GATERA (quan se surt sense pagar) (neol.Vam colar-nos a la disco per la gatera. Sortim per la gatera?

44. SUBIDÓN – PUJADA / ENFILAMENT / ENREFILADA Quina pujada, després de l’exercici! Els seus enfilaments i les seves caigudes eren constants i extrems: li calia medicació.

45. ESTAR DE SUBIDÓN – ESTAR DE PUJADA / HAVER-SE ENFILAT (p. ext.) (o HAVER-SE ENREFILAT (p. ext.)). Està de pujada de coca. Tot l’estiu passat que va estar de pujada, sense quasi dormir, fent una pila de coses alhora, eufòric i irritable. Ja t’has enfilat? Si només he dit que m’agrades…

46. ¡ME LA SUDA! – ME LA BUFA! / ME LA REPAMPLINFA! Me la bufa què en pensin! Bah!: això, a mi, me la repamplinfa…

47. LO SUYO – LA GRÀCIA / LA COSA IDEAL La gràcia serien unes olivetes i seitons amb vinagre per anar fent boca. Que li truquis és la cosa ideal.

48. TALADRAR – MARTELLEJAR Em martelleges, amb la cançoneta que anem a la platja!

49. TALADRO – MARTELLEIG Quin martelleig, aquesta música!

50. TIRAN MÁS DOS TETAS QUE DOS CARRETAS – TIRA MÉS UN PÈL DE DONA QUE CENT MULES

51. ¡LO TOMAS O LO DEJAS! – ÉS A PRENDRE O A DONAR! (Andreu Nin, trad. Crim i càstig, Proa, 2015, p. 14). (Nota: El diccionari català-castellà d’Enciclopèdia en dona com a traducció ho agafes o ho deixes, però aquesta expressió em sembla un calc).

52. COGER EL TRANQUILLO – TENIR JA TRAÇA A FER ALG/C / HAVER-SE FET A FER ALG/C Ja hi tinc traça, a obrir aquesta portaJa m’hi he fet, a fer anar el canvi de marxes.

53. TROPEZONES – CROSTONS (de pa fregit) (oficial) / RETALLONS (oficial) o BOCINS (oficial) (de pernil, verdures, fruita, etc.) Ens va servir un gaspatxo amb crostons i bocins que era boníssim.

54. DE VERDAD DE LA BUENA – JA T’HO DIC / COM HI HA MÓN (forma envellidaNo busco luxes, ja t’ho dic. Com hi ha món que no t’hi avorriràs.

55. QUE NO VEAS – QUE ÉS MASSA Fa un fred que és massa.

56. SI TE HE VISTO NO ME ACUERDO – PASSA QUE T’HE VIST Li va fer creure que s’hi casaria i encabat de fer-li fer viatges i d’esgarrapar-li uns quants diners, passa que t’he vist.

57. ¡ZASCA! – FACA! / PAM! I li va dir: ‘Vas dir el contrari fa dos dies’: faca! Llavors ell, pam!, li etziba que ja ha parlat massa i que deixi parlar els altres.

—————————

Podeu veure l’explicació de cada abreviatura i marca —també d’altres aspectes tècnics—a l’article “Col·loquialismes castellans difícils de traduir” de Pol Capdet. Les fonts de consulta han sigut el Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, l’Alcover-Moll, el diccionari d’Enciclopèdia, el Termcat, el Diccionari de sinònims de frases fetes d’Espinal, el blog Silencis del DIEC i el Refranyer català-castellà. Pol Capdet agraeix la col·laboració de Meri Farnell i Vicenç Ema.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari