Després de quasi 3 anys esperant la data, ahir vam poder gaudir d’un dels espectacles més sorprenents de la natura: un eclipsi de sol en directe, i des de casa amb els que més estimo.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Torna’m a agafar la mà
Extret de VilaWeb- Estel Solé -7/8/26
Fragment de l’article Torna’m a agafar la mà
[…]
Aquesta setmana he conegut un projecte artístic que, a través de les imatges, ha indagat en el mateix tema sobre el qual jo vull escriure, les relacions pare-fill. Es tracta del fotògraf búlgar Valery Poshtarov. La seva obra gira al voltant de la memòria i els vincles humans, i el 2024 va guanyar el Sony World Photography Award en la categoria de retrat pel seu projecte “Pare i fill”.
Es tracta d’una sèrie de fotografies preses des del 2020 en què retrata pares i fills adults agafant-se la mà. D’entrada, la idea pot semblar simple, ridícula o sense interès, fins i tot, però si us atureu a observar les imatges, hi descobrireu molts detalls que parlen i que emocionen. La seva inspiració va sorgir mentre portava els seus fills petits a l’escola. Es va adonar que algun dia deixarien de voler-li donar la mà. I fou així que decidí demanar al seu pare i al seu avi que tornessin a agafar-se la mà per a una fotografia. El conjunt d’imatges de l’artista qüestiona la masculinitat tradicional. Poshtarov explica que molts homes han après a no mostrar emocions, associen el contacte físic amb feblesa, estimen profundament els seus pares, però gairebé mai no saben com expressar-ho. Quan els demana que s’agafin les mans, molts dubten, alguns riuen incòmodes i d’altres asseguren que no feien aquell gest des que el fill era petit.
Poshtarov assegura que ell no és l’autor de les obres, que ho són els protagonistes, que ell només facilita i proposa una vivència i capta amb la seva càmera el retrobament físic i emocional entre pares i fills de més de setze països diferents. Les imatges deixen bategant per dins unes quantes preguntes: quant fa que no agafes la mà del teu pare, o del teu fill ja adult? Què has heretat del teu pare més enllà del patrimoni econòmic? Què conserves de tot el que et va ensenyar? Què li retreus? Què transformes i què perdones? Si et diguessin que demà perdràs per sempre el teu fill o el teu pare, avui aniries corrents a abraçar-lo fort, a dir-li t’estimo? Mai no és tard per a trencar les incomoditats que ens tenallen emocionalment i que eviten que tornem a fer un gest tan senzill i alhora tan poderós com tornar-nos a agafar la mà.
Publicat dins de Calaix de Sastre
Deixa un comentari
Nou Nomenclator de Barcelona
Estrenem un nou web del Nomenclàtor de Barcelona, ara molt més fàcil i àgil de consultar.
Hi trobaràs més de 4.600 fitxes per descobrir el nom oficial, actual i històric dels carrers, places, jardins i espais públics de la ciutat.
Pots consultar l’origen i la història dels noms, l’any d’aprovació, el recorregut, fotografies i informació detallada, i localitzar els vials directament sobre el mapa de Barcelona.
Una manera més accessible de conèixer la història social, cultural i democràtica que expliquen els noms dels nostres carrers.
Publicat dins de Calaix de Sastre
Deixa un comentari
Let July be July. Let August be August.
Deixa que el juliol sigui juliol.
Deixa que l’agost esdevingui agost.
Aprèn a ser tu, també, en la incertesa.
No has d’arreglar-ho tot.
No has de resoldre-ho tot.
Encara ets a temps de trobar la pau
per créixer en la salvatgia
de les coses inestables.
Morgan Harper Nichols
Fotografia: Lluís Rius i Font – Una estampa estiuenca
Publicat dins de Extra d'estiu, Poemes
Deixa un comentari
La Llotja de Mar es pot visitar per primera vegada i gratis
L’accés a la planta baixa serà lliure tots els dies de la setmana i en èpoques de menys activitat s’oferiran recorreguts guiats a 16 euros per poder entrar a altres espais històrics
La Cambra de Comerç de Barcelona obrirà al públic la Llotja de Mar, seu actual, perquè els ciutadans puguin descobrir un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb més de 700 anys d’història. A partir d’aquest dijous, l’espai es podrà visitar lliurement de dilluns a diumenge, d’11 a 17 h, sempre que l’activitat institucional ho permeti i, a més, durant períodes de menor activitat com l’estiu, Nadal o Setmana Santa també s’hi organitzaran visites guiades en col·laboració amb el grup Cases Singulars.
Situada al pla de Palau, la Llotja ha estat durant segles un dels principals centres de l’activitat comercial i institucional de Barcelona. Construïda al segle XIV, va esdevenir un símbol del poder mercantil de la ciutat i del país i després de diverses etapes històriques va recuperar el seu protagonisme amb la reforma impulsada per la Junta Particular de Comerç al segle XVIII.
L’accés gratuït es farà per l’entrada del pla de Palau i quedarà condicionat als actes que aculli l’edifici, que continua funcionant com a seu corporativa de la Cambra i com a espai per a esdeveniments. Més enllà de l’accés lliure a la planta baixa, la Cambra oferirà visites guiades per 16 euros que permetran recórrer altres espais situats a la primera planta, així com les dependències de la Reial Acadèmia de Belles Arts. Ara bé, aquestes visites es concentraran a les èpoques de l’any amb menys activitat d’empreses i institucions a l’edifici, com per exemple a l’estiu.
Publicat dins de Barcelona, Museu al carrer
Deixa un comentari
Sant Jaume, petxines i la tridacna gigas de Valldonzella
A Sant Jaume se’l representa portant una petxina perquè és el símbol clàssic dels pelegrins del Camí de Sant Jaume, l’utilitzaven com a prova d’haver arribat a Santiago de Compostel·la i servia pràcticament com a estri per beure aigua durant el viatge.
Sabies que a l’entrada de l’església de Valldonzella hi ha una tridacna gigas natural que fa de pica d’aigua beneitera i que està, muntada sobre ferro forjat?
La pica de l’aigua beneita (també anomenada beneitera), és el receptacle que conté aigua beneita amb la qual els fidels se senyen (és a dir, fan el senyal de la creu) en entrar o sortir del temple, se solen trobar a les entrades dels edificis de les esglésies.
A Catalunya, serà a partir del barroc (s.XVII-XIII) quan les piques d’aigua beneita prenen forma de petxina o fins i tot poden estar fetes amb grans petxines naturals, com la tridacna gigas que hi ha a Valldonzella.
La petxina és un símbol de regeneració antiquíssim i ha esdevingut un dels símbols universals de la feminitat creadora i regeneradora, i associada també a la lluna. En el cristianisme, la petxina esdevindrà símbol de regeneració, de renaixement, en aquest cas espiritual, lligat sobretot a la vida eterna. I serveix per recollir i abocar l’aigua de manera simbòlica en el moment del Baptisme.
Publicat dins de Calaix de Sastre
Deixa un comentari
Josep Vallverdú ha mort
El polifacètic escriptor -narrador, poeta, dramaturg, lingüista i traductor- ha traspassat aquest dimarts als 103 anys d’edat. El centenari creador del Rovelló es va acomiadar de la vida pública fa tot just sis mesos després d’una vida intensa com un dels fars culturals de Ponent i del país.
“El seu llegat ja és patrimoni de tots”
Publicat dins de Calaix de Sastre
Deixa un comentari
Sobrevivir, cruzar o transcender
Per Rafa Moreno – juliol 2026
Entre la ruidosa risa del infante y la prudente risa del anciano, pués disponían del pasaje adquirido con terrenal conformidad, para un tren que sólo pareció, no discurriría por tenebrosos paisajes.
Clamando desde el primer llanto entrecortado del neonato y el último grito desgarrador del anciano, pués se les condenó con el lamento de cerrar los ojos durante la turbulencia del vuelo que los llevó sin permiso a sobrevivir, bajo la promesa de un nuevo destino.
Desde la agitación silenciada de una cuna que fué mecida por el viento, hasta el calmo reposo en un lecho que se forjó a base de desprender máscaras, cediendo a la sucesión de amaneceres, en la fuerza de guía divina, lograron despertar del sueño y descansar, tras ser espejo frente a quiénes quisieron limitar su experiencia.
Nada, todo, siempre y nunca son conceptos que no nos limitarán, si creamos el sueño, que ya vivimos.
Fotografia: Lluís Rius
Joaquín Tusquets de Cabirol: La forma eloqüent
Exposició al KBr del 18 juny – 6 setembre
Joaquín Tusquets de Cabirol (Barcelona, 1904-1979) va gaudir en el seu acomodat entorn familiar d’una educació sensible a l’art i la cultura que sens dubte va contribuir a educar el seu criteri fotogràfic. Químic i industrial de professió, va trobar en la fotografia un mitjà per a reflectir una mirada lúcida, estètica i profunda del seu entorn. Les seves imatges, que ofereixen una visió única de la Catalunya de postguerra, destaquen per l’evolució des del pictorialisme cap a l’experimentació formal i tècnica, mentre que l’extraordinària qualitat de les seves còpies es deu al seu domini dels processos químics de positivat.
L’exposició, realitzada per Fundación Mapfre en col·laboració amb la Fundació Photographic Social Vision, entitat que custodia i preserva l’arxiu del fotògraf, s’inscriu en l’atenció que la programació del KBr presta de forma regular als fons de fotografia conservats en entitats catalanes.
Publicat dins de Barcelona, Extra d'estiu, Museu al carrer
Deixa un comentari
La catifa voladora 