Gener de 1976 és un disc del cantautor Lluís Llach. És un tracta d’un enregistramenten directe dels concerts celebrats al Palau d’Esports de Barcelona, al carrer Lleida, entre el 15 i el 17 de gener de 1976. Va ser editat per Movieplay i compta amb la col·laboració de Tete Matutano a la flauta, Manel Camp als teclats, Laura Almerich a la guitarra o de Quique Cano al contrabaix, entre d’altres.
Respon-me
Cal que neixin flors a cada instant
Silenci
Damunt d’una terra
Cançó sense nom
L’estaca
La gallineta
Abril 74
El jorn dels miserables
Ítaca(fragment)
Aquesta setmana se celebra un concert commemoratiu d’aquells concerts, van ser els primers que es van fer després de la mort del general Franco.
No us allunyeu il·lusions que m’endolcíreu la joventut, de la vida tendra flor. Jo us ho prec, no us allunyeu omplint mon pit d’ardent amor bresseu-me en somnis, boirina d’or Resta en mi fins a la mort.
Bressa la mar ses ones mirant-se a l’infinit, bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu; tot canta i tot commoub tot canta i tot somriu.
Bressen mon cor les ones del sentiment que hi viu, mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu. Ai d’aire més aire em dicta, dolça cançó gentil.
No us allunyeu il·lusions que m’endolcíreu La joventut, de la vida tendra flor.
“Aquí diem mèrvols, no bales Vosaltres dieu timó o farigola? I tu què fas, agranes o escombres?”
L’Atles Lingüístic de Domini Català és una història de perseverança, un projecte de recerca iniciat per un equip d’investigadors amb la voluntat d’escoltar i recollir totes les veus del territori català i convertir-les en mapa.
Al pati de l’Institut d’Estudis Catalans fins a finals de març, hi ha l’Exposició sobre el procés de recull de dades per a l’elaboració de l’Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons.
Des de fa molts anys recullo les taronges amargues del pati de Sant Jordi del Maestrat i o bé faig melmelada o les reparteixo entre un grup d’amigues i conegudes que també els agrada fer-ne’n.
Cada any penso que he de publicar la recepta ja que al moment de fer-la a Sant Jordi mai la tinc a mà i entro en pànic. Enguany també ha passat… i com que no vull que em torni a passar la propera vegada, publico la recepta i ja ho sabeu si algú vol tarronges que no dubti en comentar-m’ho (644744964).
🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊
Melmelada de taronja 500g taronges 300g sucre (panela o morè) 50g aigua
1- Renta les taronges, talla-les a grills, algunes amb la pell i altres pelades, també les pots tritura si tens una picadora.
2- En una cassola posa el sucre i l’aigua i escalfa-ho sense deixar de remenar fins que es faci un almívar (entre 5 i 10 minuts)
3- Afegeix la taronja tallada o triturada, no deixis de remenar durant 30 minuts.
4- Mentre escalda els pots de vidre.
5- Quan la melmelada estigui llesta, omple els pots fins ben a dalt. Tanca’ls ben fort i posa’ls al revés per que es faci el buit.
Bon profit😋😋😋😋
🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊
En cas de fer-ho amb un robot de cuina:
Melmelada de taronja 500g taronges 300g sucre (panela o morè) 50g aigua
1 – Taroja neta tallada a grills algunes amb pell i si hi ha pinyols no passa res. Triturar-ho a Turbo durant 15 segons i reservar-ho.
2 – Sense rentar la gerra posar-hi el sucre i l’aigua, durant 5 minuts a 100graus, velocitat 3
3- Afegir la taronja triturada 30 minuts a 100graus, velocitat 2
4 – Mentre escalda els pots de vidre.
5- Quan la melmelada estigui llesta, omple els pots fins ben a dalt. Tanca’ls ben fort i posa’ls al revés per que es faci el buit.
Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç! I pagar-les abans del 12/2/26 a través del bizum de la Marta Parera: 679554693
📅 Divendres 6 de març2026 ⏰ 19 hores 🎭 FESTA A ROMA 🪶 Autoria: Martí Artigau 🎯Direcció: Clara Segura 🎭 Repartiment: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, Gemma Martínez, Albert Triola, Oriol Vila 📍 Teatre Lliure–Gràcia (Metro Fontana-Barcelona) 💶 24€ 🗓️ Data límit 12/2/26 ℹ️ https://www.teatrelliure.com/ca/una-festa-a-roma
Si voleu contactar amb nosaltres podeu enviar un correu a garbells@cal.cat
Marta Parera Violant Martí Voluntàries de Garbells de llengua
L’extensió que permet de veure la versió en català de les pàgines web
Extret de Vilaweb 10/1/26
A Froilán Olesti feia temps que li havia pujat la mosca al nas: per què, quan entrem en una pàgina web que té versió en català i més llengües, per defecte sovint se’ns mostra la versió en castellà o en anglès, en lloc de la catalana? És un dilema habitual que tots els usuaris d’internet deveu haver experimentat, per exemple, en webs d’entitats públiques, botigues en línia, diaris i portals de l’administració.
“Em molestava el fet d’entrar a la web de l’Ajuntament de Barcelona, o d’entrar a webs que saps que són traduïdes al català, i haver de fer aquest esforç extra per canviar l’idioma”, explica. Per això va pensar que podria posar els seus coneixements en programació al servei d’una causa justa. És així com, fa poques setmanes, va néixer “En català si us plau”, una extensió de Chrome que farà que us aparegui la versió en català de la pàgina web que consulteu automàticament, sense haver de fer manualment el canvi d’idioma. “Perquè poder viure digitalment en el teu idioma no hauria de ser una lluita constant de clics”, defensa.
“En català si us plau” també té una versió en gallec –“En galego por favor”– i una altra en èuscar –“Euskaraz mesedez”–, també publicades a la botiga d’extensions del navegador Chrome de Google. “No sé fins a quin punt hi ha necessitat al País Basc o a Galícia d’una eina com aquesta, però estic segur que poden simpatitzar amb els mateixos motius pels quals l’he feta en català”, diu Olesti, que afegeix: “El meu compromís és ferm: continuar desenvolupant eines tecnològiques que ajudin a normalitzar i ampliar la presència de les llengües minoritzades de l’estat en l’entorn digital.”
Normalitzar el català a internet
“Vaig pensar que era una cosa que jo mateix faria servir i que a molta més gent segur que li podia interessar”, reflexiona. Pel programador, era important de fer un pas endavant en la normalització del català en l’àmbit digital: “Tinc la sensació que com més va més gent té consciència de protegir aquesta llengua minoritzada. Aquest detall de no poder llegir una web en català, potser era una cosa que passàvem per alt fa alguns anys, però ara ja toca més la pera.”
Per això celebra que, els darrers anys, la tendència de crear contingut digital en castellà per sobre del català s’hagi capgirat una mica: “Ara molta més gent fa continguts en català, perquè saben que hi ha potencial per a arribar a més gent.”
Olesti explica que no té del tot clar per què, de manera predeterminada, moltes vegades ens apareix la versió en castellà quan accedim a una pàgina web que també té versió en català: “Tinc entès que hi ha una manera de quantificar quin és l’idioma més visitat i, per defecte, la pàgina oferirà d’entrada als usuaris la versió en l’idioma més llegit.” Però no és una teoria provada. En tot cas, Olesti explica que, més enllà de la comoditat, utilitzar les extensions en català, gallec o basc que ha ideat envia un missatge als servidors web: “Volem contingut en la nostra llengua.”
En aquest sentit,Xavier Dengrà, viquipedista i biotecnòleg, recordava als lectors de VilaWeb fa un temps la importància de configurar els dispositius en català: “És un pas senzill, minúscul, tenir el mòbil o el motor de cerca en català i, en canvi, té un impacte molt gran a l’hora de visibilitzar totes les webs en català! Són cinc minuts d’activisme i té un impacte a molt llarg termini.” Deia que, d’aquesta manera, les empreses poden detectar qui navega en català i l’algorisme premia més favorablement la llengua catalana a internet.
Com s’instal·la “En català si us plau”?
El procés d’instal·lació d’“En català si us plau” és ben simple i de franc: heu d’afegir aquesta extensió al vostre navegador Chrome. Un cop clicat l’enllaç, se us dirigirà a una pàgina on haureu de seleccionar l’opció “Afegeix”. El navegador, aleshores, us redirigirà a la versió catalana de les pàgines web que visiteu si en disposen. En tot moment podreu desactivar l’extensió temporalment al menú.
De moment, tan sols hi ha aquesta extensió per al navegador Chrome, però Olesti ja treballa perquè aviat n’hi hagi una versió per al Firefox de Mozilla.
Si voleu donar suport a aquesta iniciativa, podeu consultar la seva proposta a l’Aixeta, la plataforma de micromecenatge per a creadors i projectes de creació cultural en català.
Ja ha arribat el fred i toca repassar el vocabulari propi de l’hivern.
El glaç o gel és l’aigua en estat sòlid. La fusió del glaç és el desglaç, la desglaça o el desgel. No ho confonguem amb el gebre, que són els cristalls de glaç que es formen sobre objectes quan la temperatura és inferior a 0 graus. Un caramell és un penjoll de glaç, és a dir, un regalim glaçat. També en podem dir candela. Una congesta és una clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació. I una allau (mot femení) és una massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
La màquina que aparta la neu dels carrers, camins i carreteres es diu llevaneu (no llevaneus).
Un dia fred i núvol, que amenaça tempesta, és un dia rúfol.
Sabeu què és la borrufa? La precipitació en flocs de neu enduts pel vent. La broixina o taro és l’aire fred. Però això té matisos: si és molt fred, en diem gisca, si talla la cara es diu brisquet i quan passa per les obertures mal tancades en diem celistre.
De derivats de fred, n’hi ha molts. Una fredorada és un gran fred. Agafar fred és enfredorar-se o enfredorir-se, però enfredorir-se una mica és enfredolicar-se. La sensació de fred per culpa d’una malaltia és un calfred.
Quan comença a fer fred diem que fredeja. I si som sensibles al fred som fredolics (o fredolins o fredelucs o fredolecs). Un abrigall que posem sobre els altres vestits és un guardafred o matafred.
Quan fa molt fred pot ser que se’ns infli la pell a les mans, els peus i les orelles, i que ens faci picor: vol dir que tenim un penelló.
Si tenim fred ens podem arraulir (o enreular), però també prendre una sopa calenta, que de segur que ens retornarà.
Elena Gadel i Anna Sahun protagonitzen “Els objectes flotants (després de la tempesta)”, que es pot veure al Teatre Akademia de Barcelona fins al 15 de febrer. Les actrius es posen a la pell de Tessa Harry i Montse Clotet, que es van conèixer en un grup de dol després de perdre les seves respectives parelles. Juntes, van crear la comunitat “El club de les vi(u)das” i estan escrivint un llibre, que ha donat forma a aquest muntatge teatral. Ajuntem les protagonistes amb els personatges reals, també coautores dels textos.
Apareix al pentagrama de l’estenedor. No me l’esperava entre el brancatge de cables i antenes. Canta agraït a l’alba d’hivern. Ciutadà involuntari, no enyora temps millors entre fulles els dies llargs, verds i grogs de primavera. Aixeca el vol, se n’hi ha estat uns segons. Per què tan lleu presència deixa petja? A diferència d’ell, argent viu, l’ànima meva és morosa i plena d’escrúpols.
La catifa voladora 