No us allunyeu il·lusions que m’endolcíreu la joventut, de la vida tendra flor. Jo us ho prec, no us allunyeu omplint mon pit d’ardent amor bresseu-me en somnis, boirina d’or Resta en mi fins a la mort.
Bressa la mar ses ones mirant-se a l’infinit, bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu; tot canta i tot commoub tot canta i tot somriu.
Bressen mon cor les ones del sentiment que hi viu, mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu. Ai d’aire més aire em dicta, dolça cançó gentil.
No us allunyeu il·lusions que m’endolcíreu La joventut, de la vida tendra flor.
“Aquí diem mèrvols, no bales Vosaltres dieu timó o farigola? I tu què fas, agranes o escombres?”
L’Atles Lingüístic de Domini Català és una història de perseverança, un projecte de recerca iniciat per un equip d’investigadors amb la voluntat d’escoltar i recollir totes les veus del territori català i convertir-les en mapa.
Al pati de l’Institut d’Estudis Catalans fins a finals de març, hi ha l’Exposició sobre el procés de recull de dades per a l’elaboració de l’Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons.
Des de fa molts anys recullo les taronges amargues del pati de Sant Jordi del Maestrat i o bé faig melmelada o les reparteixo entre un grup d’amigues i conegudes que també els agrada fer-ne’n.
Cada any penso que he de publicar la recepta ja que al moment de fer-la a Sant Jordi mai la tinc a mà i entro en pànic. Enguany també ha passat… i com que no vull que em torni a passar la propera vegada, publico la recepta i ja ho sabeu si algú vol tarronges que no dubti en comentar-m’ho (644744964).
🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊
Melmelada de taronja 500g taronges 300g sucre (panela o morè) 50g aigua
1- Renta les taronges, talla-les a grills, algunes amb la pell i altres pelades, també les pots tritura si tens una picadora.
2- En una cassola posa el sucre i l’aigua i escalfa-ho sense deixar de remenar fins que es faci un almívar (entre 5 i 10 minuts)
3- Afegeix la taronja tallada o triturada, no deixis de remenar durant 30 minuts.
4- Mentre escalda els pots de vidre.
5- Quan la melmelada estigui llesta, omple els pots fins ben a dalt. Tanca’ls ben fort i posa’ls al revés per que es faci el buit.
Bon profit😋😋😋😋
🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊🍊
En cas de fer-ho amb un robot de cuina:
Melmelada de taronja 500g taronges 300g sucre (panela o morè) 50g aigua
1 – Taroja neta tallada a grills algunes amb pell i si hi ha pinyols no passa res. Triturar-ho a Turbo durant 15 segons i reservar-ho.
2 – Sense rentar la gerra posar-hi el sucre i l’aigua, durant 5 minuts a 100graus, velocitat 3
3- Afegir la taronja triturada 30 minuts a 100graus, velocitat 2
4 – Mentre escalda els pots de vidre.
5- Quan la melmelada estigui llesta, omple els pots fins ben a dalt. Tanca’ls ben fort i posa’ls al revés per que es faci el buit.
Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç! I pagar-les abans del 12/2/26 a través del bizum de la Marta Parera: 679554693
📅 Divendres 6 de març2026 ⏰ 19 hores 🎭 FESTA A ROMA 🪶 Autoria: Martí Artigau 🎯Direcció: Clara Segura 🎭 Repartiment: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, Gemma Martínez, Albert Triola, Oriol Vila 📍 Teatre Lliure–Gràcia (Metro Fontana-Barcelona) 💶 24€ 🗓️ Data límit 12/2/26 ℹ️ https://www.teatrelliure.com/ca/una-festa-a-roma
Si voleu contactar amb nosaltres podeu enviar un correu a garbells@cal.cat
Marta Parera Violant Martí Voluntàries de Garbells de llengua
L’extensió que permet de veure la versió en català de les pàgines web
Extret de Vilaweb 10/1/26
A Froilán Olesti feia temps que li havia pujat la mosca al nas: per què, quan entrem en una pàgina web que té versió en català i més llengües, per defecte sovint se’ns mostra la versió en castellà o en anglès, en lloc de la catalana? És un dilema habitual que tots els usuaris d’internet deveu haver experimentat, per exemple, en webs d’entitats públiques, botigues en línia, diaris i portals de l’administració.
“Em molestava el fet d’entrar a la web de l’Ajuntament de Barcelona, o d’entrar a webs que saps que són traduïdes al català, i haver de fer aquest esforç extra per canviar l’idioma”, explica. Per això va pensar que podria posar els seus coneixements en programació al servei d’una causa justa. És així com, fa poques setmanes, va néixer “En català si us plau”, una extensió de Chrome que farà que us aparegui la versió en català de la pàgina web que consulteu automàticament, sense haver de fer manualment el canvi d’idioma. “Perquè poder viure digitalment en el teu idioma no hauria de ser una lluita constant de clics”, defensa.
“En català si us plau” també té una versió en gallec –“En galego por favor”– i una altra en èuscar –“Euskaraz mesedez”–, també publicades a la botiga d’extensions del navegador Chrome de Google. “No sé fins a quin punt hi ha necessitat al País Basc o a Galícia d’una eina com aquesta, però estic segur que poden simpatitzar amb els mateixos motius pels quals l’he feta en català”, diu Olesti, que afegeix: “El meu compromís és ferm: continuar desenvolupant eines tecnològiques que ajudin a normalitzar i ampliar la presència de les llengües minoritzades de l’estat en l’entorn digital.”
Normalitzar el català a internet
“Vaig pensar que era una cosa que jo mateix faria servir i que a molta més gent segur que li podia interessar”, reflexiona. Pel programador, era important de fer un pas endavant en la normalització del català en l’àmbit digital: “Tinc la sensació que com més va més gent té consciència de protegir aquesta llengua minoritzada. Aquest detall de no poder llegir una web en català, potser era una cosa que passàvem per alt fa alguns anys, però ara ja toca més la pera.”
Per això celebra que, els darrers anys, la tendència de crear contingut digital en castellà per sobre del català s’hagi capgirat una mica: “Ara molta més gent fa continguts en català, perquè saben que hi ha potencial per a arribar a més gent.”
Olesti explica que no té del tot clar per què, de manera predeterminada, moltes vegades ens apareix la versió en castellà quan accedim a una pàgina web que també té versió en català: “Tinc entès que hi ha una manera de quantificar quin és l’idioma més visitat i, per defecte, la pàgina oferirà d’entrada als usuaris la versió en l’idioma més llegit.” Però no és una teoria provada. En tot cas, Olesti explica que, més enllà de la comoditat, utilitzar les extensions en català, gallec o basc que ha ideat envia un missatge als servidors web: “Volem contingut en la nostra llengua.”
En aquest sentit,Xavier Dengrà, viquipedista i biotecnòleg, recordava als lectors de VilaWeb fa un temps la importància de configurar els dispositius en català: “És un pas senzill, minúscul, tenir el mòbil o el motor de cerca en català i, en canvi, té un impacte molt gran a l’hora de visibilitzar totes les webs en català! Són cinc minuts d’activisme i té un impacte a molt llarg termini.” Deia que, d’aquesta manera, les empreses poden detectar qui navega en català i l’algorisme premia més favorablement la llengua catalana a internet.
Com s’instal·la “En català si us plau”?
El procés d’instal·lació d’“En català si us plau” és ben simple i de franc: heu d’afegir aquesta extensió al vostre navegador Chrome. Un cop clicat l’enllaç, se us dirigirà a una pàgina on haureu de seleccionar l’opció “Afegeix”. El navegador, aleshores, us redirigirà a la versió catalana de les pàgines web que visiteu si en disposen. En tot moment podreu desactivar l’extensió temporalment al menú.
De moment, tan sols hi ha aquesta extensió per al navegador Chrome, però Olesti ja treballa perquè aviat n’hi hagi una versió per al Firefox de Mozilla.
Si voleu donar suport a aquesta iniciativa, podeu consultar la seva proposta a l’Aixeta, la plataforma de micromecenatge per a creadors i projectes de creació cultural en català.
Ja ha arribat el fred i toca repassar el vocabulari propi de l’hivern.
El glaç o gel és l’aigua en estat sòlid. La fusió del glaç és el desglaç, la desglaça o el desgel. No ho confonguem amb el gebre, que són els cristalls de glaç que es formen sobre objectes quan la temperatura és inferior a 0 graus. Un caramell és un penjoll de glaç, és a dir, un regalim glaçat. També en podem dir candela. Una congesta és una clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació. I una allau (mot femení) és una massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
La màquina que aparta la neu dels carrers, camins i carreteres es diu llevaneu (no llevaneus).
Un dia fred i núvol, que amenaça tempesta, és un dia rúfol.
Sabeu què és la borrufa? La precipitació en flocs de neu enduts pel vent. La broixina o taro és l’aire fred. Però això té matisos: si és molt fred, en diem gisca, si talla la cara es diu brisquet i quan passa per les obertures mal tancades en diem celistre.
De derivats de fred, n’hi ha molts. Una fredorada és un gran fred. Agafar fred és enfredorar-se o enfredorir-se, però enfredorir-se una mica és enfredolicar-se. La sensació de fred per culpa d’una malaltia és un calfred.
Quan comença a fer fred diem que fredeja. I si som sensibles al fred som fredolics (o fredolins o fredelucs o fredolecs). Un abrigall que posem sobre els altres vestits és un guardafred o matafred.
Quan fa molt fred pot ser que se’ns infli la pell a les mans, els peus i les orelles, i que ens faci picor: vol dir que tenim un penelló.
Si tenim fred ens podem arraulir (o enreular), però també prendre una sopa calenta, que de segur que ens retornarà.
Apareix al pentagrama de l’estenedor. No me l’esperava entre el brancatge de cables i antenes. Canta agraït a l’alba d’hivern. Ciutadà involuntari, no enyora temps millors entre fulles els dies llargs, verds i grogs de primavera. Aixeca el vol, se n’hi ha estat uns segons. Per què tan lleu presència deixa petja? A diferència d’ell, argent viu, l’ànima meva és morosa i plena d’escrúpols.
Jordi Badia Pujol des de VilaWeb ens dona tres propostes –tres propòsits– per a contribuir a millorar la situació del català · Són accions individuals que poden tenir conseqüències de gran magnitud.
Acabem d’encetar l’any 2026 i aquests dies segurament molta gent es fa bons propòsits. Seguint l’exemple de l’any passat, us presento tres propostes per a millorar l’ús de la llengua en l’any que ara comença.
Tots tres són accions –o canvis d’hàbits– individuals, però que si tinguessin requesta significarien un tomb importantíssim en l’ús social de la llengua. Considero que són tres propostes importants, però la tercera és, sens dubte, la que tindria més repercussió.
Som-hi?
1 – A les botigues, bars, restaurants…, parlar sempre en català.
Com més va, més casos veiem de gent irritada perquè no han estat atesos en la llengua del país quan han volgut, simplement, beure un refresc en un bar, o dinar en un restaurant, o comprar en una botiga o supermercat. Si ho mirem bé, certament, és una situació incomprensible. Us imagineu que a París no us atenguessin en francès? Quin futur podria tenir un negoci dirigit per algú que no sabés parlar –ni entengués– la llengua dels clients? En el cas dels Països Catalans, sobretot a les grans ciutats, la situació no és la de París, perquè el català és una llengua subordinada, sense la protecció seriosa de cap estat. Ras i curt: com que tots sabem castellà, sembla que quan parlem català vulguem fer la guitza. Sabem que això és un parany de conseqüències nefastes i, per tant, ho hem de capgirar.
Hi ha una cosa que hem de tenir present sempre: tenim un dret i l’hem de fer respectar, perquè és l’única manera que la llengua –i la nació– sobrevisqui. Si tenim clar això, hem de pensar que en un bar, en un restaurant, en una farmàcia… som els clients i hem de poder parlar la nostra llengua. No cal irritar-se, sinó simplement tenir al cap que, com que som clients, qui ha de fer l’esforç d’adaptar-se és qui vol vendre. Hi ha una frase molt simple, que ens pot ajudar: “El castellà l’entenc, però no el parlo.” És una frase que hem sentit moltes vegades a la inversa; per això la podem fer servir amb la confiança que tothom la pot entendre. En aquest article, Marta Rojals ho explica molt clarament.
2 – Consumir productes en català
Si parlem de consum, podem fer molta feina a favor de la llengua. Sabem que el castellà és aclaparador en l’etiquetatge de productes, però també n’hi ha en català. Fins i tot, hi ha marques que han pres una opció clara i decidida a l’hora d’etiquetar en la nostra llengua. Hi ha cadenes de supermercats amb una política ferma a favor del català: no tan sols en l’etiquetatge dels productes de marca blanca pròpia, sinó també en la retolació i, cosa més important, l’atenció preferent en català. Doncs, si podem, hem d’afavorir aquests productes i aquests comerços, perquè això pot fer reflexionar els altres. El missatge que s’ha de transmetre és que el català és un valor per a la gent que viu ací.
I en el lleure, què hi podem fer? Doncs, per exemple, anar a veure els films en català que trobem a la cartellera, encara que ens hàgim de traslladar a una altra ciutat. En aquesta pàgina de la Generalitat de Catalunya, hi trobareu tots els films doblats o subtitulats en català. Hi podreu consultar els títols i també els cinemes i horaris on es projecten (no he sabut trobar cap pàgina semblant referida a la resta de territoris del país). Això mateix podem dir del teatre. En un país com el nostre, amb una gran tradició teatral, es continuen oferint moltes obres en català. Anem-les a veure. També hi ha una pàgina web que podeu consultar per a tenir informació d’obres, llocs, dates i horaris (tampoc en l’àmbit del teatre no he trobat cap web dels altres territoris dels Països Catalans). I, si no ens volem moure de casa, podem veure films, documentaris, dibuixos animats… en català. Siguem selectius. La gent de Des del Sofà ens ho facilita, amb un portal molt ben fet, on ho trobareu tot.
3 – Fer voluntariat lingüístic
Aquesta darrera proposta va adreçada sobretot a gent que tingui temps. Sabem que això és relatiu i que tots en podem treure d’un lloc o altre, de temps. Sigui com sigui, si per la vostra situació personal o laboral podeu dedicar estones a treballar activament per la llengua, teniu un paper molt important a fer. Hi ha gent que vol aprendre català però es troba amb entrebancs. Principalment, com que els catalanoparlants canviem de llengua quan ens parlen en castellà –i també, prou sovint, encara que no sapiguem la llengua de l’interlocutor o fins i tot, segons com, encara que se’ns adrecin en català–, tota aquesta gent que voldria saber la nostra llengua té poques oportunitats de practicar-la i, doncs, d’aprendre-la. Us imagineu que hi hagués centenars de milers de parelles lingüístiques? Us imagineu quin tomb faria el coneixement i l’ús de la llengua? És fàcil: hi ha prou gent per a fer-ho. Gent que, simplement parlant la llengua i escoltant, poden ajudar els no catalanoparlants a aprendre català i, sobretot, a perdre la vergonya de parlar-lo. És una mecànica molt simple, però d’una potencialitat enorme. Hi ha entitats, universitats, ajuntaments, etc. que tenen programa de voluntariat lingüístic.
Carme Junyent insistia a dir que una política lingüística reeixida no ha de partir de les llengües sinó dels vincles entre els parlants. I ho expressava d’una manera molt lúcida, amb aquesta frase: “La comunicació no és real si no hi ha intercanvi.”
Acabo l’any amb la lectura d’un magnífic llibre de viatges: L’altra Venècia. de Predrag Matvejević.
A L’altra Venècia, Matvejević ens ensenya a apreciar les diverses tonalitats del rovell sobre el ferro, la fusta i la pedra més modestes, explora els antics plànols anònims de la ciutat, fa irrompre la magnificència dels crepuscles, escolta la música dels passos sobre els ponts… Detall rere detall, recompon el dibuix complet de la ciutat i de les mutacions que ha patit amb el pas del temps i de la història. Escriu sobre una ciutat de la qual ja s’ha cantat cada racó; de fet, potser només queda lliscar per les esquerdes com fan les brises d’herba entre els maons.
A més del pròleg de Raffaele La Capria, que acompanya totes les edicions, aquesta inclou una conversa de Giacomo Scotti, traductor italià del llibre, amb l’autor i una nota del traductor al català, Pau Sanchis, en què s’expliquen les vicissituds del text. L’edició catalana recupera la millor qualitat de les imatges escanejades al Museu Correr de Venècia: Plànols, xilografies, estàndards i quadres.
Com ha escrit La Capria: «És a partir de l’observació d’un detall petit però significatiu —més ben dit, de la tria mateixa— que neix la poesia. I així, mentre ens sembla que llegim un assaig, una descripció o un diari, en realitat s’ultrapassen els límits del gènere i s’entra en una altra zona, que és la de la fantasia».
Les imatges de Venècia són de Simone Geri di Bardi, i són fetes expressament per a l’edició del llibre. Hem editat diverses postals i un pòster exclusiu.
Predrag Matvejević (1932-2017) va néixer a Mostar, de pare rus i mare croata. Va ser professor universitari a la Universitat de Zagreb, així com a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France. Hi va ensenyar literatura francesa, literatura comparada i literatures eslaves. Va mantenir una posició ferma respecte a la guerra a l’ex Iugoslàvia, i es va exiliar a França i a Itàlia. Va viure els darrers anys de la seva vida a Croàcia.
L’any 1991 va publicar el seu llibre més reconegut, Breviari mediterrani. La primera edició de L’altra Venècia en croat es va publicar el 2003 i de seguida va ser traduït a moltes llengües, però no al català. En una visita a Barcelona el 2004, Matvejević va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït a una llengua tan eminentment mediterrània. Finalment, aquest desig s’ha acomplert.
Títol_L’altra Venècia Autor_ Predrag Matvejević Traductor_Pau Sanchis Pròleg_Raffaele La Capria Postfaci_ Entrevista de Giacomo Scotti a Predrag Matvejević Col·lecció_ Intrusa, 39 Pàgs_145 Preu_ 17€ ISBN_ 978-84-127601-8-7 3a edició
Tu forma de vida no la destruyes, sólo la modificas y actualizas.
Llevas unos días en el comienzo de transformar lo que no te hacía feliz y todo lo que sea cambiar, te será difícil, llegando a agobiar, pero cuándo lo logres, hallarás el sentido a esa lucha, el triunfo de un renacer.
No ceses en tú camino, por mil obstáculos que te lo dificulten; no antepongas la felicidad de los demás a la tuya propia, dado que quién te requiera, te necesitará con esa luz.
Y, sobre todo, nunca te traiciones a ti, más si los demás lo hacen, no te debe afectar, porqué para ello nadie tendrá el poder si no se lo otorgas.
Los días de tinieblas acude a quién ilumine tú camino. Los días de alegrías compártelos con quién merezca la pena.
Tú energía dirígela siempre a originar un mundo a tú medida y nunca creas a quién te diga, que hay imposibles.
Mírate en el espejo, hasta lograr ver que tú nueva forma, por singular y extraña que te parezca, no deja de ser aquello que fuiste y que siempre te gustó, pura esencia.
Ahora, sólo queda extender tus nuevas alas y sobrevolar todos tus sueños.
La catifa voladora 