Sant Jordi

Barcelona. Política.

Sant Jordi del pati dels tarongers

 

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

Josep M de Sagarra
(1894-1961)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

30è aniversari Game Boy

WhatsApp Image 2019-04-29 at 15.10.39

Avui fa 30 anys que es patentava la Game Boy  la videoconsola portàtil alimentada amb piles i comercialitzada per Nintendo, i la tercera més venuda al món.

No és que sigui una fan d’aquest aparell, però recordo molt bé les primeres que vaig veure a Estats Units al 1990 i com aviat van arribar aquí i van modificar el lleure de petits, joves… i ara ja de grans segueixen consumint jocs en xarxa.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Falciots per la pau

El falciot és un ocell únic que passa la major part de la seva vida volant. S’alimenta d’insectes voladors, que caça a l’aire, beu mentre volen, dorm a l’aire i fins i tot s’acobla mentre vola al començament de la temporada de reproducció. El falciot passa la major part del temps vivint a Sud-Àfrica en densos grups colonials i, a principis de la primavera, comença a migrar al nord fins als seus llocs de reproducció.

És un ocell petit i pesa només entre 35 i 45 grams, però és acròbata  aeri volant. Té un cos prim i curt i unes ales impressionants, llargues amb forma de falç, amb una relació d’aspecte excepcional. Des que els humans han començat a construir ciutats, el falciot ha trobat els nostres edificis perfectes per a llocs de nidificació, inclosos antics llocs sagrats com esglésies, sinagogues, mesquites i temples, i ens ha passat a dependre.

A mitjans de febrer arriba a Israel, que és coneguda per ser un dels seus primers llocs de reproducció, i migra de tornada a Àfrica a principis de juny, immediatament després que els seus cries s’hagin fet.

La paret occidental a Jerusalem és un dels llocs més antics del món de nidificació  dels falciots. El 2002 es va dur a terme un estudi especial per mapar els nius per l’investigador, el Sr. Ulrich Tigges i el difunt Prof. Mendelssohn durant els quals es van observar 88 nius. Aquest mapa d’estudi va servir de guia durant el treball d’enfortiment del Mur Occidental, mantenint els nius desbloquejats.

No obstant això, el futur del falciot no és del tot segur i el seu futur està en perill. L’Associació Amics dels falciots, la Societat per a la Protecció de la Natura d’Israel i la Universitat de Tel Aviv estan treballant junts per premetre el futur del falciot per tots els mitjans disponibles: salvar llocs de nidificació existents, dissenyar i construir-ne de nous, educatius especials programes a les escoles, assistint als centres de rehabilitació de vida silvestre i en activitats de relacions públiques per augmentar la consciència pública aquest ocell especial i els problemes als quals s’enfronta.

 

Aquestes belles aus ens conviden a presenciar la tolerància entre les religions

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Centenari naixement Eduard Toldrà

Eduard-Toldrà-09-foto-arxiu-familiar-Toldrà-186x300

Avui fa 100 anys naixia a Vilanova i la Geltrú (Garraf) Eduard Toldrà, un dels millors músics catalans dels segle passat: violinista  i  director d’orquestra. A més va ser el compositor català que va plasmar la seva catalanitat i mediterraneïtat millor a la seva obra. Escoltar-lo és sentir l’essència del paisatge de Catalunya: el mar,  els garrofers i ametllers, la ginesta, lluny un turornet, més enllà Montserrat, un rierol… tot sota un cel brillant.

 

Us deixo amb les  Vistes al mar, versió violí i piano de  Jordi Vilaprinyó, interpretades per Jordi Vilaprinyó al piano i Òscar Vilaprinyó al violí.

https://www.youtube.com/watch?v=tmphdqppE0A

https://www.youtube.com/watch?v=f4zO9PmFVHs

https://www.youtube.com/watch?v=ICMppO_RnnY

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

30 dies amb bici bcn 2019

fts_retratViolatMarti3

Foto de Xavier Calvo

View this post on Instagram

En @calvox i en @sergiperiche inicien aquesta sèrie de #retratsciclistes, un treball pensat pel #30diesambbicibcn 🚲🚲🚲🚲 Comencen amb la Violant Martí, ella ha triat l'Eroica Caffè Barcelona com a lloc de trobada perfer el retrat i l’entrevista. La Violant té 58 anys, és Coordinadora de Projectes i actualment està a l’atur. Des dels 18 anys va en moto i això li ha permès fer moltes coses i tenir una certa llibertat de moviments, sempre s'ha mogut amb moto urbana. Com a curiositat va aprendre ha anar en bici amb 16 anys, relativament gran. Ella és un perfil ideal per començar per què no anava en bici, i es va proposar com a repte fer els 30 dies en bici 2018, ho va aconseguir i ara ja no s'ha baixat de la bici! 🚲 Entre d'altres coses ens ha dit: '…havia vist que si fas una activitat durant 21 dies seguits pots arribar a convertir-la en un hàbit, i ho vaig aconseguir, ho vaig fer hàbit…' / '…Doncs que en lloc d’haver carrils bici, hi hagués carrils cotxe. Que els aïllats fossin els cotxes! Un carril cotxe i la resta de l’espai pels vianants o bicicletes. Penso que aquest és l’objectiu: que el cotxe sigui minoria i que vagi pel seu carril únic….' / '…El poder està en la gent en les petites accions que puguin fer, no només en els governs. Em sento molt satisfeta quant faig el recompte de quilometres setmanals que faig en bici, i el que deixo de contaminar! També em sento molt bé a nivell emocional: la bici em posa contenta…' 1 o 2 dies de pluja, tots els desplaçaments amb la bici' 🚲🚲🚲🚲🚲🚲 Parlem amb ella des de una de les taules del @eroicacaffebcn Seguiu l'enllaç 👇 https://flic.kr/s/aHsmCuTdGE

A post shared by 30diesAMBbiciBCN (@30diesambbicibcn) on

Entrevista completa

30 dies amb bici BCN – 2019

Entrevista a la Violant Martí

 Avui hem quedat amb la Violant Martí, ella ha triat l’Eroica Caffè Barcelona com a lloc de trobada per fer el retrat i l’entrevista.

La Violant té 58 anys, és Coordinadora de Projectes i actualment està a l’atur. Des dels 18 anys va en moto i la moto li ha permès fer moltes coses i tenir una certa llibertat de moviments, sempre s’ha mogut amb moto urbana. Com a curiositat va aprendre ha anar en bici amb 16 anys, relativament gran. Ella és un perfil ideal per començar aquesta llista de ‘Retrats ciclistes’ que fem els fotògrafs Xavi Calvo & Sergi Periche, perquè l’any passat es va animar a fer els 30 dies amb bici i ja no ha deixat d’anar en bicicleta.

Parlem amb ella des d’una de les taules del Eroica Caffè Barcelona.

Per què has triat aquest lloc?

Primer perquè és un lloc que per estètica m’agrada, segon; per la relació amb el món de la bicicleta, perquè pots entrar amb la bicicleta sense cap problema, també perquè et trobes amb més gent que va en bici i socialitzes amb gent que té els mateixos gustos o aficions.

Per què vas en bici?

Fa uns anys vaig tenir un accident en moto, i això em va fer plantejar-me el tema de la bicicleta.

 Et puc preguntar com va ser l’accident?

Va començar ploure després de molts dies de no fer-ho, i arribant a Plaça Lesseps per General Mitre es va posar un semàfor en vermell i al frenar sobre la pintura, em va patinar la moto i em va caure la moto al damunt i em vaig trencar la meseta tibial. Per sort no em van haver d’operar perquè no em va afectar els lligaments, aleshores va tocar repòs absolut i paciència. Em vaig dir que mai més agafaria una moto -com el dia que vaig parir que també vaig dir que mai més tindria un altre fill, i ara en tinc 2- i també continuo agafant la moto encara que poc. Just després de l’accident va haver un període de transició, però després vaig pensar que agafar la moto no podia ser un trauma, no es pot viure amb traumes!

Continuem amb el tema de per què vas en bici.

Amb la moto havia agafat una llibertat i una forma de moure’m per la ciutat, i amb l’accident vaig veure que depenia molt del transport públic, etc. Això em va fer pensar que la bicicleta podria ser una bona manera de continuar amb aquesta llibertat de moviments urbans. Tot i això, de vegades agafo la moto si ho necessito, però sempre intento anar en bici.

I com va ser que vas començar a anar en bici?

L’any passat vaig veure el moviment dels 30 dies en bici a l’abril i vaig demanar una ‘Brompton’ a una amiga perquè me la deixés i així poder provar de fer el repte dels 30 dies. Sabia que amb una Brompton o bici plegable ho faria, amb una gran no ho tenia clar.

Com es que et va donar per fer lo dels 30 dies?

Doncs perquè havia vist que si fas una activitat durant 21 dies seguits pots arribar a convertir-la en un hàbit, i ho vaig aconseguir, ho vaig fer hàbit. Vaig començar a l’abril molt motivada i vaig fer, excepte 1 o 2 dies de pluja, tots els desplaçaments amb la bici. Això si, si plou evito agafar 2 rodes.

Aleshores em va agradar i vaig veure els avantatges i inconvenients de la bicicleta. Actualment hi ha molts carrils bici i em dona més seguretat per moure’m amb la bici respecte fa uns anys que no hi havia tants. Jo sóc una persona súper cívica, i anar per carril bici em dona una seguretat, també que cada cop hi ha més usuaris, i també es converteix en una alternativa al transport públic, i una cosa molt important: que no contamina.

Què faries per millorar la mobilitat actual, i afavorir la bici?

Doncs que en lloc d’haver carrils bici, hi hagués carrils cotxe. Que els aïllats fossin els cotxes!. Un carril cotxe i la resta de l’espai pels vianants o bicicletes. Penso que aquest és l’objectiu: que el cotxe sigui minoria i que vagi pel seu carril únic.

Jo no tinc cotxe i si el necessito el llogo, però abans esgoto totes les possibilitats, penso que hem de ser conscients perquè si no en som –la terra- se’ns en va! El poder està en la gent en les petites accions que puguin fer, no només en els governs.

Em sento molt satisfeta quant faig el recompte de quilometres setmanals que faig en bici, i el que deixo de contaminar!

També em sento molt bé a nivell emocional: la bici em posa contenta, no sé que té però em fa sentir molt bé, amb la moto et poses el casco arranques si ja està. Amb la bici et mous tu, hi ha un esforç i una part de satisfacció personal que amb la moto no tens.

Com veus la convivència vehicles a motor i bicicletes i/o vianants

Sóc molt cívica i sempre vaig per carril bici, sóc previnguda i no em fico en carrers conflictius amb molts cotxes, etc. També haig de dir que les dones som més tranquil·les que els homes.

La bicicleta m’ha fet anar amb més tranquil·litat i més temps, calcular millor el temps per arribar als llocs, potser és una de les raons del bon humor. Faig meditació i es tracta de viure el moment, el ‘aquí i ara’ i amb la bici ho és una mica similar, vius el ‘aquí i ara’ , amb la moto és molt fàcil posar el pilot automàtic.

Faràs els 30 dies en bici 2019?

I tant!

Formes part del ‘Bici Cultura’, què em pots dir

És una organització que relaciona la bicicleta amb la cultura: fem circuits urbans amb algun aspecte cultural, especialment arquitectònic. Això et fa veure diferents aspectes de la ciutat o altres indrets. I a mi m’agrada l’arquitectura i la bicicleta.

Pels 30 dies fareu alguna activitat

Pels 30 dies farem la 2a. Gimcana, com la que ja vam fer l’any passat.

Moltes gràcies!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui fa 119 naixia Maria Moliner

WhatsApp Image 2019-03-30 at 16.19.39

Il·lustració d’Ana Gutierrez – Herstoricas Pioneras

Avui fa 119 naixia a Paniza, Saragossa Maria Moliner, tot i que aviat es traslladà a Madrid on va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza. Ja de ben petita va mostrar interès per la lingüística i la gramàtica.

Va treballar de Bibliotecària, filologa i lexicògrafa. Va ser la primera dona que va impartir classes a la Universidad de Murcia. I és l’autora del Diccionario de uso de español, elaborat de forma voluntària a casa seva durant més de 15 anys.

Extret de Herstòricas Pioneras. Per més informació consulteu: https://herstoricaspioneras.com/

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari

L’única veritat

Heriz

Aquest és el títol de l’obituari que Xavier Ayén va dedicar a Enrique de Hériz, l’escriptor, traductor, editor i crític mort el 14 de març d’enguany.

Enrique de Hériz va escriure la novel·la Mentira que va obtenir el premi Llibreter el 2004, i pocs mesos després vaig llegir-la amb molt de delit.

En aquest racó m’gradaria dedicar-li un record a ell i a la seva novel·la.

 

 

 

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari