Feliç Mercè 2021

Malika Favre o el somni d’una festa major. És una santa protectora o potser una reina poderosa que encarna en si mateixa tota la bellesa de Barcelona? Aquesta última visió és la que ha preferit donar a la seva Mercè Malika Favre, una il·lustradora parisenca que fa uns anys que viu a la capital catalana i que, tot just ara, acaba de fer realitat un somni. I és que poc abans de venir a viure a Barcelona, durant una estada breu a la ciutat, va topar amb un cartell de la il·lustradora Maria Corte que anunciava la Mercè d’aquell any. Va reconèixer la imatge que veia, però sense saber encara la importància i la magnitud d’aquesta celebració en la vida de la ciutat. Quan en va ser conscient, va pensar: “quin projecte més engrescador per a una il·lustradora”. I es va deixar portar un instant per la fantasia, somiant que potser algun dia seria ella l’encarregada de crear la imatge de la festa. Qui es pensi que els somnis són només això, somnis, trobarà material per a la reflexió en l’experiència de Malika…

L’autora del cartell de la Mercè 2021 va néixer i créixer a París, filla d’una mare, artista de vocació, que li va encomanar la seva passió per les belles arts i un coneixement de l’ús dels colors que, de gran, ha aplicat a bastament en les seves creacions. La capital francesa, rica, diversa i creativa, va ser una gran escola per a una artista, de bon principi, ni tan sols no havia pensat a dedicar-se a l’art. Els estudis la van portar cap a les matemàtiques i la física, un camí més segur per arribar a una vida estable… fins al moment que es va adonar que no seria mai feliç dedicant-se al món de la ciència i va començar a estudiar disseny gràfic.

Amb vint-i-pocs anys, va decidir explorar la vida a Londres durant un any. I, seduïda per la barreja de cultures, l’energia i la diversitat visual de la ciutat, s’hi va quedar durant setze, els sis primers treballant en un estudi de disseny i la resta, ja com a il·lustradora. Era l’autèntica vocació d’una artista a qui, com explica ella mateixa, el que més li agrada és explicar una història. I ho fa en cadascuna de les il·lustracions que signa per a mitjans que van de The New Yorker a l’edició espanyola de Vogue, o The Parisianer, passant pel Montreux Jazz Festival, el Lincoln Center de Nova York o mil i una firmes comercials que reclamen els seus serveis.

Coneixereu les seves obres per un caràcter minimalista que aposta per dir el màxim amb el mínim d’elements, pels colors vius i intensos que hi aplica i per l’afició de l’autora a jugar amb el que es veu i el que no, amb espais en negatiu i amb uns efectes òptics que col·loquen el seu treball a mig camí entre el pop art i l’op art. Un bon exemple és la imatge de la Mercè d’enguany, en la qual la primera lectura deixa pas a un examen més detallat que revela detalls sorprenents, tots ells lligats amb aquesta Mercè que enguany celebra el 150è aniversari o amb la geografia de la ciutat. Mireu-vos la corona que duu, les imatges que emergeixen del seu pit o les arracades que porta posades i descobrireu mil i una al·lusions a la vida barcelonina… que canvien (igual que el mateix color de la imatge) quan s’anuncien activitats tradicionals, d’arts de carrer o quan es reclama una festa antimasclista. No espereu que l’autora us expliqui tota la simbologia i les imatges ocultes en la seva Mercè, ja que, per a ella, part del misteri consisteix en això: que cadascú descobreixi per si mateix o per si mateixa què li suggereix el que està veient.

Malika no hauria arribat a crear mai aquesta imatge si no s’hagués instal·lat a la ciutat, buscant un ambient més càlid, meteorològicament i humanament, que el de la capital britànica. Es va enamorar de Barcelona, on ja tenia amics, i especialment de Gràcia, el barri preferit d’una artista que valora de Barcelona l’arquitectura, la bellesa de la ciut…

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/tot-el-que-has-de-saber-sobre-el-cartell-de-la-merce-2021-090121

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Propòsit de tardor: siguem amables

El Punt- Avui – Tribuna Ma. Mercè Roca – 2/9/21

Vaig sentir la cantant Marina Rossell que parlava a la ràdio de l’amabilitat. Deia que era una de les qualitats de les persones que estimava més i que si tothom fos amable el món seria una mica millor. Hi estic totalment d’acord. No recordo qui eren els dos homes que l’acompanyaven a l’estudi, però sé que vaig pensar que no estaven a l’altura, perquè amb el seu to de veu feien entendre que trobaven la seva afirmació petita i que l’amabilitat els semblava, ras i curt, una cosa menor.

I, en canvi, no ho és gens, de menor. L’escriptor Sebastià Serrano diu que allò que més valorem en els altres és l’amabilitat, i que la valorem molt especialment en la nostra parella. Més que l’amor i la fidelitat, volem que la persona amb qui compartim la vida sigui amable. Perquè ja et poden dir que t’estimen, que si et tracten a patacades! Ramon Llull va més enllà i diu que l’amabilitat és l’essència de l’amor, i un dels aforismes del pensador Joseph Joubert assegura que hauríem de morir essent amables –si és possible, hi afegeix–. Quan li pregunten al filòsof André Comte-Sponville a qui hem d’estimar, respon: evidentment, d’entrada, hem d’estimar la gent que és amable, que és agradable i que ens fa sentir bé.

Esforç, humilitat i prudència: aquests són els tres valors que el teòleg Francesc Torralba diu que hem d’ensenyar als nostres fills. Amb el seu permís, m’agradaria afegir-hi l’amabilitat. Vaig anar a una classe de segon de primària i a la porta hi tenien penjada la frase: “Som la classe de les balenes i el nostre lema és somriure molt i ser sempre amables.” Quins magnífics professors! Ensenyar una criatura a ser amable és ensenyar-la a ser considerada i pensar en els altres, a tractar-los amb bondat, a respectar-los i a no jutjar-los; tot això compensaria la gran quantitat de mainada egocèntrica i maleducada que hi ha (però la culpa no és seva, pobrets, sinó dels seus pares, que els superprotegeixen i els fan creure que són el centre del món).

Sí, les criatures amables m’omplen d’esperança, i sempre recordaré una anècdota de fa més de trenta anys. Vaig sortir a passejar el gos i em vaig entretenir parlant amb una veïna. Ella i el seu fill –cinc anys a tot estirar– eren a dintre casa, la porta oberta; el meu gos i jo érem al replà. De cop el nen va desaparèixer corrents i va tornar a poc a poc, mirant de no vessar el plat ple d’aigua que duia a les mans. El va posar al davant del gos i em va mirar molt seriós. Per si té set, em va dir.

Per si a algú li sembla que tot això és petit, o massa sentimental, li anirà bé saber que l’amabilitat a la feina augmenta l’èxit de l’empresa. O sigui: l’amabilitat, que és de franc, és més rendible econòmicament que les discussions, les confrontacions i les bronques contínues entre els caps, els companys, els clients. Hi deu tenir a veure que l’amabilitat crea un ambient d’harmonia i fa que els equips de treball col·laborin més. (Si hi penso, de totes les feines que he fet –comerç, ensenyament, política, voluntariat, escriptura…–, on costa més ser amable és en política: precisament, en la política, que hauria de tenir l’objectiu de millorar la vida de les persones, és on menys es col·labora amb els que no són “els teus”, ni que sigui per aconseguir el bé comú.)

I per si no tingués prou beneficis, David Hamilton, doctor en química, diu que ser amable redueix la depressió, l’ansietat i rejoveneix. Allò oposat a l’estrès, assegura en els seus llibres, no és la calma, com ens hem pensat fins ara, sinó l’amabilitat. Una mena de panacea… Com és, doncs, que no ens apuntem tots en massa a ser amables?

Uns beneficis, doncs, incalculables. Això és el que ens ensenya Wonder, la novel·la de R.J. Palacio, que hauria de ser de lectura obligada: sigues amable, diu, perquè l’altre també té les seves tristeses. I hi afegeix: si has de triar entre tenir raó i ser amable, tria ser amable. Val la pena intentar-ho, no trobeu?

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Setembre

Cada matí la llevada és més tarda,
cada vetllada la fosca més tost;
cada matí més preciosa l’aubada,
i cada tarda més d’hora el sol post
.


“Cant de setembre” (Víctor Català)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

El meu poble i jo

Capvespre d’avui a Sitges – Fotografia Lluís Rius

EL MEU POBLE I JO

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera
el meu poble i jo.

Salvador Espriu

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Palíndroms (IV): Dábale arroz a la zorra el abad

El Escorial – Fotografia Asunción Mójena

Continuem amb una petita selecció de palíndroms en castellà. Per saber- ne més es pot consultar la web d’en Víctor Carbajo (http://www.carbajo. net/varios/pal.html) i el seu treball 232232 Palíndromos españoles.

A Mafalda dad la fama
Amargor pleno con el programa
Edipo: la mamá lo pide
Ese bello sol le bese
No deseo yo ese don
No, reír no, solo sonrieron
Obeso, lo sé: solo sebo
Átale, demoníaco Caín, o me delata
El asesor de Pedro se sale
Isaías, no beses ese bonsái así
La sed serà mares de sal
Los led no son del sol
Nati, mis alumnos son mulas: imitan
Oí lo de mamá: me dolió
Anula la luz azul a la luna
Dábale arroz a la zorra el abad

(…)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Qüestió de preposicions…

VilaWeb-Ras i curt- Jordi Badia i Pujol – 3/9/21 –

“Olor a flors” o “olor de flors”?: quinze errades freqüents de preposicions

El català i el castellà no coincideixen sempre en l’ús de les preposicions · Us ajudem a resoldre els dubtes i confusions més freqüents en aquest apartat de la gramàtica

Cada llengua fa un ús particular de les preposicions, tot i que hi sol haver qui-sap-les coincidències, sobretot en llengües afins, com ara les romàniques. Entre el català i el castellà, per exemple, hi ha moltes afinitats, però també hi ha diferències, que ens fan cometre errades per la interferència de l’una llengua en l’altra. Avui en veurem quinze

Som-hi.

1. Quan parlem de percepcions sensorials, amb mots com ara “olor”, “pudor”, “gust”, “sabor”…, fem servir la preposició de i no pas aolor de romaní, pudor de benzinagust de cogombre, sabor de mar…

2. En parlant de les característiques de les peces de vestir, també emprem decamisa de quadres (i no pas camisa a quadres), jersei de rombes, pantalons de ratlles

3. Quan indiquem el sistema de funcionament d’un vehicle fem servir igualment la preposició debicicleta de motor, ràdio de piles, bomba de vapor, iot de vela, olla de pressió, motor de reacció…

4. Si parlem de les parts del dia, hem de fer servir a i no peral matí (i no pas pel matí), a l’horabaixa, a la vesprada, al vespre, a la nit…

5. També s’escriu de després del mot portenir por de l’alturapor de la mort, por de perdre la llibertatpor de la soledat… I, igualment, és preferible de després de l’adjectiu diferentAquesta peça és diferent de l’altra (millor que no pas diferent a l’altra), Ha estat força diferent de com jo m’ho havia imaginat

6. Entre res i un infinitiu hi va a (i no pas que). No tenim res a comentar. Teniu res a afegir-hi? T’asseguro que no hi té res a veure. Si tenien res a explicar, endavant.

7. És incorrecte l’ús de als o a les en construccions per a indicar distància temporal; cal usar al cap de o estructures equivalents. Hi va haver un accident i al cap de vint minuts ja havia arribat l’ambulància (i no pas Hi va haver un accident i als vint minuts…). Va arribar a final de setembre i al cap de dues setmanes el van expulsar. Al minut tretze de la segona part va fer un gol (i no pas Als tretze minuts de la segona part…). Alhora, no podem fer servir en quan equival a d’ací aEspereu-me, que arribaré d’ací a mitja hora (i no pas …que arribaré en mitja hora). Ho sabrem d’aquí a cinc minuts (i no Ho sabrem en cinc minuts).

8. En les determinacions de lloc canviem per en davant mots com ara un (Viu en un pis), algun (El trobareu en alguna d’aquestes cases), aquestaquell (Són en aquella torre).

9. Hi ha verbs que no duen preposició. Vegem-ne uns quants exemples: donar beuredonar menjardonar mamar (no pas donar de beure, donar de menjar, donar de menjar); estirar els filsestirar les orelles (no estirar dels fils, estirar de les orelles), necessita la vostra comprensió (no pas necessita de la vostra comprensió), etc.

10. Unes certes locucions tenen preposicions diferents en català i en castellà: Per què t’ho prens de broma(no pas a broma), La xiqueta es mou de quatre grapes (no a quatre grapes), Passeu-ho en net (i no a net); Ho ha posat en relleu (i no pas Ho ha posat de relleu).

11. Quan dubtem entre per i per a, tinguem en compte que amb la preposició per a expressem la idea de finalitat i amb per, la restaUn llibre escrit per a nens (els nens en són la finalitat, els destinataris) és diferent de Un llibre escrit per nens (en són els autors).

12. Hem de fer servir la preposició de amb valor partitiu en tres casos. En primer lloc, entre un quantitatiu i un adjectiuHa agafat cinc pedres; tres de petites i dues de grosses (i no pas tres petites i dues grosses). En segon lloc, quan fa referència a un nom representat pel pronom enDe boira, no n’he trobat, no. I, finalment, en una negació parcial, amb no pasHi ha malalts de tota mena, però no pas de greus.

13. Canvi de preposicionsen amb es canvien per de quan van seguides d’un infinitiu: No dubta en aquesta qüestió, però No dubta culpar-loEl va amenaçar amb una sanció, però El va amenaçar de sancionar-lo.

14. Caiguda de preposicions: davant la conjunció que no hi pot anar mai cap preposició: Estic d’acord amb tu, però Estic d’acord que li apugem el salari; Des de la teva arribada no has callat, però Des que has arribat que no has callat, fill!

15. El complement directe no sol dur preposició. Per exemple, hem de dir He saludat la venedora (i no pas He saludat a la venedora). Per saber si un complement és directe o indirecte, simplement l’hem de substituir per un pronom feble singular. Si el resultat és li, el complement és indirecte i ha d’anar amb la preposició aHe respost a la teva amiga = Li he respost (com que el pronom resultant és li, el complement és indirecte i ha d’anar encapçalat per la preposició a). En canvi, Vam convidar el nostre veí = El vam convidar (el pronom substitut no és li i això vol dir que el complement és directe i ha d’anar sense preposició).

https://www.vilaweb.cat/noticies/olor-a-flors-olor-de-flors-quinze-errades-frequents-preposicions/

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

De todo quedaron tres cosas

Sitges: Sant Sebastià des del mar – Fotografia Lluís Rius – agost 2021

De todo quedaron tres cosas:
la certeza de que estaba siempre comenzando,
la certeza de que había que seguir
y la certeza de que sería interrumpido antes de terminar.

Hacer de la interrupción un camino nuevo,
hacer de la caída, un paso de danza,
del miedo, una escalera,
del sueño, un puente,
de la búsqueda,…un encuentro.

Fernando Pessoa

PD Dedico aquesta entrada a l’Elena, el Llorenç, la Clara i la Una els àngels que viuen a Sitges i van ajudar a l’Andreu fa uns dies. Gràcies!

Publicat dins de Poemes | 1 comentari

Cartes d’amor

EL PAÍS – 29/8/21 -ALGO PERSONAL – Natalia Junquera

“No puedo amar a nadie más. Incluso muerta eres mejor que cualquier persona viva”

Richard Feynman, Nobel de Física, escribió en 1946 a su esposa fallecida una de las más bellas cartas que se recuerde. Es uno de los tesoros que comparte Shaun Usher, coleccionista de misivas, en un libro junto con otras de Mandela y Napoleón.

Shaun Usher había dejado la universidad, no sabía muy bien qué hacer con su vida y trabajaba en un bar de Manchester —“cuando no estaba de turno, gastaba mi sueldo en el otro lado de la barra”— cuando “una chica con acento escocés y raíces españolas”, Karina Blanco, quiso enseñarle cómo debía “hacer los cócteles”. Llevaban viéndose apenas dos semanas cuando ella tuvo que mudarse a España para un curso en Salamanca. No querían perder el contacto y empezaron a escribirse para seguir conociéndose. “Durante esos 10 meses que vivimos a cientos de kilómetros de distancia, no solo me enamoré de la que iba a ser mi mujer [acaban de cumplir nueve años casados], sino de las cartas escritas”. En 2009, Usher creó un blog, Letters of note (https://lettersofnote.com/), para difundir algunas de las misivas más hermosas, tiernas, románticas o divertidas de la historia. La pasión se convirtió en industria: su web ha tenido 126 millones de visitas, y los 15 libros que ha publicado en la colección Cartas Memorables han sido traducidos a una veintena de idiomas.

Cartas memorables: Amor de Shaun Usher. Es una celebración del poder de la correspondencia tradicional que capta, con un humor e ingenio, las grandezas y las miserias de nuestras vidas. Desde tiempos inmemoriales hasta finales del siglo XX, las cartas fueron el medio por excelencia de que disponían las personas para expresar sus ideas, razones y sentimientos. Shaun Usher, auténtico «arqueólogo» de la comunicación epistolar, ha reunido en este librito conmovedor algunas de las misivas más románticas, líricas, trágicas y divertidas de los últimos dos siglos sobre el amor. Desde los primeros aleteos pasionales y los placeres de la carne hasta los reproches y los sentimientos no correspondidos, una lectura deliciosa que expone sin rubor la amplia y variadísima gama de recursos disponibles para gestionar los asuntos del corazón. Con cartas de Simone de Beauvoir, Ludwig van Beethoven, Napoleón Bonaparte, Jorge Luis Borges, Johnny Cash, Frida Kahlo, Nelson Mandela, Vladimir Nabokov, Richart Feynaman, John Steinbeck y Evelyn Waugh, entre otros.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Albergínies amb ametlles

Segueixo buscant plats on un dels ingredients siguin les ametlles. Dins del llibre de cuina he trobat un full de paper amb una recepta que em va escriure la meva mare fa molts anys…

Ingredients per a 4 persones:
– 3 albergínes panxudes o 4 de llargues
– 120 g d’ametlles torrades i pelades
– una ceba
– una pastilla de caldo vegetal
– aigua

Talleu les albergínies longitudinalment i saleu-les fins que suin una mica. En una olla de pressió sofregiu-hi la ceba fins aconseguir que tingui un color ambre. Renteu les albergínies, eixugueu-les, enfarineu-les, fregiu-les i a mida que estiguin lleugerament cuites, aneu-les posant a l’olla on hi ha la ceba cuita. Trinxeu les ametlles fins que quedi una pasta ben fina i homogènia, incorporeu-les a l’olla, junt amb una pastilla de caldo vegetal, barregeu-ho amb suavitat i afegiu-hi aigua fins que quedi just cobert. Tanqueu l’olla de pressió. Cal estar a la màxima pressió 8 minuts.

Quan obriu l’olla no us espanteu de l’aspecte que té, proveu-ho i gaudiu dels gustos!

Bon profit! 😋

PD La meva mare m’explica que aquest plat el cuinava la sra. Ventureta de Vilanova i la Geltrú l’any 1935. A les dues els dedico aquesta entrada.

Publicat dins de Cuina, Extra d'estiu | 1 comentari

Palíndroms (III): Ataca o acata

Relfexos – Instagram CNAB

Continuem amb una petita selecció de palíndroms en castellà. Per saber- ne més es pot consultar la web d’en Víctor Carbajo (http://www.carbajo. net/varios/pal.html) i el seu treball 232232 Palíndromos españoles.

Ámame, mamá!
¿Educas? ¡Sacude!
Abajo me mojaba
Amigo, no gima
Amo retratarte Roma
Añora la roña
Ataca o acata
Ateo poco poeta
Avisa si va
Abusón, acá no suba
A mi me mima
Ataca o acata
Ana, la tacaña catalana
Anita lava la tina
Arde ya la yedra
Asirnos a la sonrisa
A ti no, bonita

(…)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Extra d'estiu | Deixa un comentari