Cinc mites sobre la bipolaritat

Les persones que pateixen el trastorn bipolar poden experimentar canvis extrems que van des d’un estat emocional eufòric fins a episodis de depressió passar de mania o hipomania a depressió. (Foto: Freepik)

UOC-NEWS – 27/03/2023 – Beatriz González

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que quaranta milions de persones pateixen trastorn bipolar, una patologia que, si no es tracta, pot implicar conseqüències molt greus. Com explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aquest trastorn provoca alteracions de l’estat d’ànim sobtades i sense causes objectives que les justifiquin, canvis extrems que van des d’un estat emocional eufòric fins a episodis de depressió. I resulta “especialment cruel perquè afecta greument el seny i la capacitat de relacionar-se socialment, a més de provocar trastorns del son i influir seriosament en la capacitat de pensar”.

No obstant això, segons els experts, és un dels trastorns mentals greus més banalitzats. Tant que gran part de la societat l’associa a simples canvis d’humor o a caràcters inestables, obviant el sofriment que comporta aquesta patologia, que és una de les principals causes de discapacitat arreu del món.

Aquests són alguns mites falsos sobre el trastorn bipolar:

1- Qui passa de l’alegria a la tristesa en poc temps és bipolar. Segons adverteixen els experts, al llarg d’un dia, qualsevol persona pot passar per diferents estats d’ànim. Però experimentar emocions positives i negatives en curts períodes de temps no és el mateix que patir un trastorn bipolar. Aquest trastorn implica episodis maníacs o hipomaníacs i depressius.

“En el dia a dia podem fluctuar entre la tristesa i l’alegria; són emocions sanes que van unides a conductes funcionals, la qual cosa es tradueix en què el nostre acompliment diari no es veu afectat de manera greu per aquests canvis emocionals”, explica Montserrat Lacalle, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “En canvi, quan parlem d’un trastorn bipolar, estem parlant de passar de mania o hipomania a depressió, estats que no són funcionals ni sans perquè el patiment de la persona és molt elevat i les conductes dels que els experimenten són disfuncionals. Hi ha problemes en el desenvolupament quotidià del dia a dia. A més, el canvi entre aquests episodis no es dona en qüestió d’hores ni és desencadenat per factors fàcilment identificables, com sí que pot succeir en el dia a dia d’una persona sana que passa de l’alegria a la tristesa”, indica.

Hi ha diversos graus de trastorn bipolar. El trastorn bipolar I provoca, almenys, un episodi maníac prou important per interrompre una vida quotidiana normal i diversos episodis depressius amb certa regularitat, recorda Enric Soler. El trastorn bipolar II presenta episodis depressius més greus i algun episodi maníac esporàdic. I el trastorn ciclotímic es caracteritza per patir simptomatologia d’episodis hipomaníacs i depressius menys duradors i intensos, però en un període relativament llarg de temps (entre un i dos anys).

2- Els estats eufòrics són moments de genialitat. Una de les característiques del trastorn bipolar és que provoca els citats episodis maníacs o hipomaníacs, que gran part de la societat relaciona amb estats de genialitat i positivisme. Però la realitat és diferent. Els símptomes maníacs consisteixen en un estat d’ànim “anormal i persistentment elevat, expansiu, amb idees d’omnipotència i invulnerabilitat, que es manifesta la major part del dia almenys durant una setmana i que també pot anar acompanyat d’irritabilitat”, explica Enric Soler.

“Qui el pateix experimenta un augment de l’autoestima, sentiments de grandesa, disminució de la necessitat de dormir, verborrea, sensació que els pensaments van a gran velocitat, fugida d’idees, dificultats de concentració, hiperactivitat dirigida a un objectiu (laboral, social, sexual, etc.), compres compulsives i gresques desfermades que posen en risc el mateix subjecte o inversions de diners massa arriscades”, especifica el professor col·laborador de la UOC.

A més, afegeix que aquesta simptomatologia es produeix sense el consum de drogues o medicaments, de manera natural. En el cas que es tracti de fases hipomaníaques, la diferència és que tots aquests símptomes es manifesten durant menys temps —un màxim de quatre dies— i que pot ser que no es donin tots, però sí almenys quatre. És a dir, és una espècie d’episodi maníac menys greu, però que altera igualment el dia a dia de la persona que el pateix, provocant grans sentiments de culpabilitat una vegada passada la fase.

Respecte dels episodis de depressió que experimenten els maníacs, es caracteritzen perquè es manifesten durant un període de dues setmanes. En aquest temps “l’estat d’ànim es manté deprimit durant la major part del dia, gairebé tots els dies, amb sentiments de tristesa, buit interior, incapacitat per sentir plaer, pèrdua de pes sense causa objectiva que ho justifiqui, pèrdua de la gana, insomni o hipersòmnia, agitació o retard psicomotor observable pels altres (sense ser una experiència subjectiva), cansament, sentiments d’inutilitat o de culpabilitat excessiva, gairebé delirant”, explica Soler. També són freqüents la incapacitat de concentració i els pensaments de mort recurrents, l’intent de suïcidi o l’existència d’un pla per dur-lo a terme.

3- No és una patologia greu. Un dels aspectes que més sorprèn els experts és que, tractant-se d’una patologia que pot portar conseqüències molt greus, es parli d’ella amb superficialitat, associant-la a persones narcisistes o controladores. Com recorda Enric Soler, el trastorn bipolar és un dels trastorns mentals que causa més sofriment a la persona que el pateix, ja que “invalida les seves capacitats per dur a terme les activitats de la vida diària més senzilles”.

A més, és freqüent que les relacions de les persones amb trastorn bipolar es danyin i els resulti difícil conservar una rutina laboral o familiar. “Els símptomes que pateixen influeixen poderosament en les seves relacions familiars o de parella, en el fracàs acadèmic i en la incapacitat per poder mantenir una ocupació”, afirma. De fet, és una de les malalties amb major risc de suïcidi, “un gran tabú del qual no es parla. Una societat que no cuida la seva salut mental és una societat malalta. No és casualitat que a Espanya estigui augmentant la taxa de suïcidis de manera alarmant”, sosté Soler.

4- Es pot curar. Encara que, com explica Montserrat Lacalle, no tots els pacients presenten aquesta patologia de la mateixa manera, “és cert que és una condició crònica. Un pacient amb aquest diagnòstic no es cura”, adverteix. No obstant això, els símptomes que presenta sí que es poden pal·liar amb tractament i es pot aconseguir que porti una vida el més normalitzada possible. D’aquest tractament, i de la mena de trastorn bipolar que es pateixi —ja que hi ha grans diferències entre les persones afectades segons la freqüència dels canvis entre els estats maníac o hipomaníac i depressiu— dependrà que pugui portar una vida funcional o no.

5- Es tracta únicament amb fàrmacs. Com expliquen els experts, el trastorn bipolar es tracta amb psicofàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim, antipsicòtics, antidepressius i/o antidepressius antipsicòtics, l’objectiu dels quals és estabilitzar l’estat d’ànim. “La medicació pot ser diferent en funció de la problemàtica de cada pacient i del grau en què la necessiti”, recorda Montserrat Lacalle. “Però tot això s’ha de combinar amb psicoteràpia. La teràpia psicològica és fonamental. A més, en alguns casos també hi ha psicoeducació dels propis pacients i de les famílies perquè sàpiguen identificar els símptomes que apareixen abans d’una fase maníaca o depressiva”, assenyala la professora col·laboradora de la UOC.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Simply The Best

Així és com es coneix a la Tina Turner, la reina del rock i la dama del soul. Una dona forta, avançada al seu temps, amb una veu privilegiada, amb uns moviments i coreografies espectaculars…

Ahir a la nit em va colpir la mort de Tina Turner als 83 anys, un referent musical de la meva infantesa i joventut. Recordo escoltar Mary proud de Creedence Clearwater Revival a la ràdio, What’s love got to do with it, o We need anoher hero o The Best al cassette del cotxe quan pujava a Ripoll, de les festes a la masia: cap d’any, carnaval, aniversaris. De com poc a poc vaig anar descobrint la seva vida… la lluita per la integritat com a artista i dona.

Sens dubte ets senzillament la millor!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

El metro de Barcelona

Sempre m’han fascinat els metros i fa temps que vull escriure quelcom sobre ells.

M’han enviat una animació sobre la història del metro de Barcelona del 1863 al 2050 que val molt la pena

Publicat dins de Barcelona | Deixa un comentari

Bicicleta

Del francès bicyclette, mateix significat, de l’anglès bicycle, paraula amb què l’inventor britànic J.I. Stassen va patentar una bicicleta millorada el 1869. En aquella època ja feia força anys que existien les bicicletes, però no acabava de consolidar-se cap dels noms proposats, com ara velocípede, draisina (del nom de l’enginyer alemany K.F. Drais von Sauerbronn [1785-1851], que l’inventà el 1816) o boneshaker (literalment, ‘sacseja ossos’).

Publicat dins de Etimologies | Deixa un comentari

18 de maig 1968

Vilaweb Vicenç Partal Editorial – 26.10.2022

El 18 de maig de 1968 era dissabte. A París aquella setmana la vaga general d’estudiants i treballadors havia portat el govern i el règim a un pas de caure. A Txecoslovàquia Alexander Dubček acabava d’anunciar el seu programa de reformes democràtiques, l’anomenada “Primavera de Praga”, amb què obria una esperança inèdita a l’altra banda del teló d’acer. A la Ciutat de Mèxic els estudiants de la UNAM ja havien començat les protestes que van acabar amb la matança olímpica de Tlatelolco i als Estats Units l’assassinat a l’abril de Martin Luther King havia desencadenat una reacció nacional de protestes i violència racial que acabà estenent-se a més de cent ciutats. Al Vietnam, epicentre de tantes i tantes coses aleshores, s’havia engegat el mes abans l’ofensiva del Tet i ja poca gent dubtava que la totpoderosa Amèrica acabaria derrotada pel Viet Cong.

Aquell 18 de maig a Madrid milers d’estudiants omplien el vestíbul de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense. Molts s’hi havien colat, però els qui havien pagat s’havien gastat vint-i-cinc pessetes per escoltar Raimon. El cantant només tenia vint-i-set anys i aquell dia es trobava cara a cara amb més de sis mil assistents que hi anaven per a cantar –cantar en català a Madrid– les seues primeres cançons, convertides en emblema contra una dictadura que tardà encara molts anys a desaparèixer –si és que avui ja ha desaparegut. El recital va acabar amb un Raimon poderós cantant més enllà de les seues forces el “Diguem no!” i amb milers de persones irrompent a l’exterior electrificades i tallant la via pública fins al carrer Princesa de Madrid, plenes de la llibertat que el cantant de Xàtiva els havia posat al cor. Ells no ho sabien, aleshores, però entre els cotxes aturats i envoltats de manifestants hi havia el d’una espantada Sofia de Grècia que, anys després, ho va explicar encara tremolant de por.

Poc temps després, Raimon va escriure “18 de maig a la Villa“, una de les seues cançons més conegudes, un himne que conté aquests versos, tan encertats com inoblidables: “Per unes quantes hores/ ens vàrem sentir lliures,/ i qui ha sentit la llibertat/ té més forces per a viure.” La lletra encara avui esborrona molta gent. Perquè és la pura veritat i perquè som molts que ho hem viscut, això, que sentir-nos lliures ens dóna més forces, en la pròpia pell.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Setmana de la poesia (i VIII)

Del 9 al 16 de maig se celebra Barcelona poesia.

Cada dia publico una poesia per tal de sumar-me a la iniciativa.

Avui la darrera de W. H. Auden (1907-1973)

Pareu tots els rellotges

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,

doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,

silencieu els pianos, i amb timbals amortits

emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel

escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;

poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,

i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,

el treball setmanal i el descans de diumenge,

migdia i mitjanit, paraules i cançons.

Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,

enretireu la lluna, desarboreu el sol,

buideu el mar, desforesteu els boscos,

perquè ja res pot dur-me res de bo.

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Setmana de la poesia (VII)

Del 9 al 16 de maig se celebra Barcelona poesia.

Cada dia publico una poesia per tal de sumar-me a la iniciativa.

Avui dilluns la penúltima de Ranier Maria Rilke (1875-1926)

Apaga aquests ulls meus

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Setmana de la poesia (VI)

Del 9 al 16 de maig se celebra Barcelona poesia.

Cada dia publico una poesia per tal de sumar-me a la iniciativa.

Avui diumenge la sisena de Maria Àngels Anglada (1930-1999)

Una història d’amor

Va començar a l’ombra de plàtans i til•lers 
ciutadans, i al vell  claustre que enjoiaven  cireres 
un cop l’any, i ginesta. 
                                     Durava encara quan, 
campaneta de plata, la veu clara dels néts 
ens abocava a doll l’aigua de la infantesa 
als càntirs del record, i la tendresa nova 
amb frescor de rosada pellava les ferides 
del temps. 
                Encara dura, com una melodia 
trobada en vells papers, i no sencera, 
adaptada amb esforç, perquè no es perdi 
     Per a veu i record.  

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Setmana de la poesia (V)

Del 9 al 16 de maig se celebra Barcelona poesia.

Cada dia publico una poesia per tal de sumar-me a la iniciativa.

Ja la cinquena… de Joan Salvat Papasseit (1894-1924)

Perquè has vingut

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
–qui no la sap quan la veu s’enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Setmana de la poesia (IV)

Del 9 al 16 de maig se celebra Barcelona poesia.

Cada dia publico una poesia per tal de sumar-me a la iniciativa.

Aquí va la quarta… de J.V. Foix (1893-1987)

Sol i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari