Sortim de Quito a mitjanit cap a l’Amazònia equatoriana (reserva de Cubayeno). El trajecte és llarg i ple de sotracs, fent petites aturades on t’adones com la vegetació salvatge comença a guanyar terreny progressivament a l’asfalt i l’espai en general.
A primera hora del matí arribem a Lago Agrio, i des d’aquesta població, passant per Tarapoa, arribem al Pont del Cuyabeno. Al moll ens espera el guia i la llanxa a motor que ens endinsarà en aquest món verd i desconegut per nosaltres. L’ambient xafogós ens envaeix, i en apropar-nos al riu, l’aigua d’una tonalitat xocolatada i densa ens transmet una sensació de desassossec i, alhora, és hipnòtica.
La travessia fluvial dura més de dues hores. L’aire és cada vegada més sufocant i la immensitat de la jungla ens abraça de tal manera que ens convertim en una simple presència damunt l’aigua: som observadores que, en silenci, també observen. El riu flueix i la vista s’ha d’acostumar a poc a poc a l’entramat de lianes i arbres majestuosos. Al principi som incapaces de distingir res en l’espessor, fins que els animals comencen a revelar-se, dalt d’una branca o sortint d’un niu.
De sobte, el motor de la llanxa s’atura. Al capdamunt de la capçada dels arbres, micos de diferents espècies es mouen entre els troncs dels arbres gegantins que com gratacels vius ho dominen tot. A aquesta hora del migdia, però, la selva encara sembla adormida; només de tant en tant els crits dels tucans o dels cacics que sortint del seus nius trencant la calma adverteixen de la nostra presència.
Arribem a la cabana de fusta i, cap al vespre, ens endinsem pels canals sinuosos de la reserva fins arribar a la Laguna Grande. La llacuna és atraient, i convida al bany, però a mida que la llum perd intensitat el que fins ara era tant sols una lleu remor misteriosa es converteix, de cop, en una explosió sonora. És un cor immens en ple escalfament abans que caigui la nit i comenci la funció.
El clímax arriba a la foscor de la nit i un cop apagues la llanterna a l’habitació, comença el veritable concert. La densitat de la selva fa que cada so converteixi l’habitació en una caixa de ressonància, com si la natura sencera fos un gran instrument musical.
Al principi, l’únic que es percep és un brunzit metàl·lic, constant, que aviat es transforma en batec constants: el ritme cardíac de la nit amazònica. Capes de sons amb tons infinits omplen l’estança, creant una atmosfera hipnòtica que ens fa sentir diminutes. Entre la xafogor asfixiant i aquesta música magnètica, ens quedem adormides esperant l’alba.
No cal despertador. La llum llisca per la petita finestra i provoca un canvi de registre immediat: un nou cor agafa el relleu del nocturn. Cada espècie reclama el seu territori abans que la calor torni a imposar el silenci.
A la jungla hem après que, per entendre la natura, no n’hi ha prou amb mirar: cal aprendre a escoltar-ne el batec. Cada hora del dia té la seva pròpia partitura, una harmonia perfecta i única en aquest racó del món.
Extret de Mètodes de la Universitat de València Text: Fernando Ballesteros
Una fractal és una estructura matemàtica que prové d’una equació molt senzilla, però que compta amb un component que la complica un poc. Aquest component, tanmateix, resulta ser molt més complex del que sembla. Així, les formes que es generen a partir d’aquesta estructura matemàtica es coneixen com «autosemblants». És a dir, un tros de la fractal té la mateixa forma que la fractal sencera. La fractalitat té la peculiaritat de donar complexitat d’una forma molt senzilla.
Aquesta forma senzilla d’obtenir complexitat pot suposar un avantatge evolutiu per alguns éssers vius. De fet, hi ha moltes estructures biològiques que creixen de forma fractal; podem trobar exemples sobretot en plantes, com el bròcoli o la coliflor. Però també els núvols tenen un aspecte fractal, i fins i tot els vertebrats comptem amb un residu d’una antiga fractalitat. D’entre tots els mecanismes que generen fractalitat, la bifurcació és la responsable d’açò, ja que, segons es pensa, els primers vertebrats comptaven amb un os, l’húmer, que després es va dividir en dos –el radi i el cúbit– i més endavant en quatre i en vuit –els ossos de la mà i dels dits, respectivament.
El CATEB reobre la seu després de gairebé dos anys d’obres, amb una rehabilitació basada en la reutilització de materials, l’eficiència i l’obertura de l’edifici a la ciutadania
L’edifici situat al número 5 del carrer del Bon Pastor, torna a obrir les portes després de gairebé dos anys de rehabilitació. La reforma n’ha transformat especialment l’interior, però ha apostat per rehabilitar l’edifici existent en lloc d’enderrocar-lo.
S’han mantingut l’estructura i la caixa d’escala originals, i s’han recuperat materials com el marbre i el travertí. Els vidres incorporen prop d’un 40 % de material reciclat i les emblemàtiques lletres d’“Aparelladors”, de Joan Brossa, s’han reutilitzat i canviat d’ubicació i funció. El projecte també s’ha plantejat seguint els criteris de certificació DGNB per a la rehabilitació.
Les obres han servit també per adaptar una seu concebuda en una altra època a les noves maneres de treballar, amb més llum i més espais de trobada i formació i equipaments audiovisuals. Abans d’iniciar els enderrocs interiors es va fer una auditoria dels materials per decidir quins es podien conservar, recuperar o donar.
La reforma culmina un procés que es va començar a plantejar entre 2022 i 2023, quan el CATEB va impulsar un concurs d’idees per renovar la seu i adaptar-la als nous usos, especialment després dels canvis en les formes de treball derivats de la pandèmia. La nova etapa vol convertir l’edifici en un espai més obert a la ciutat i amb activitats divulgatives per al públic.
La llagosta de tres tones de Joan Brossa
Qui aixequi la mirada pel carrer del Bon Pastor, a Sant Gervasi – Galvany, hi trobarà una sorpresa: una llagosta gegant de tres tones d’acer enfilada al capdamunt de l’edifici. No és cap ornament casual. És la peça que culmina el poema visual de Joan Brossa per a la façana, una obra concebuda per Joan Brossa l’any 1993 per transformar la seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, l’actual Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona.
La història va començar quan el Col·legi va decidir rehabilitar la seu i va proposar a Joan Brossa donar vida a una façana poc lluïda. El poeta va convertir-la en una obra artística: un conjunt de lletres de colors que semblen caure desordenadament per l’edifici fins a formar el nom de l’entitat a la part baixa.
I, per rematar l’obra, va imaginar un enorme llagost sobre la cornisa. L’aparició d’aquell insecte gegant va despertar curiositat i va tenir repercussió als mitjans. Més de tres dècades després, continua traient el cap des de la teulada i s’ha convertit en un dels elements més singulars del paisatge urbà d’aquest punt de Barcelona.
Què simbolitza la llagosta?
La llagosta no és només un element decoratiu: simbolitza la saviesa. Segons explica Alejandro Soldevila, vicepresident segon del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Brossa la va situar sobre l’edifici fent un paral·lelisme amb els professionals de l’arquitectura tècnica, coneguts antigament com aparelladors: “L’arquitecte tècnic sempre va d’obra en obra fent el control i el llagost també va saltant de paratge en paratge”.
Amb la rehabilitació de la seu també s’ha restaurat l’escultura. Com que pesa tres tones, no es va poder traslladar a un taller i els treballs es van haver de fer in situ. Per recuperar-ne l’aspecte original, es van estudiar les diferents capes de pintura i es van contrastar amb fotografies i informació de l’artista fins a reproduir els colors originals de la peça.
Si fa unes setmanes feia una entrada dedicada al concert Un Rèquiem Alemany de Brahms, dirigit pel mestre Jordi Savall, avui vull dedicar l’entrada al documental Tempus Fugit que s’ha ha estrenat dins del Festival In-Edit.
Es tracta d’un retrat íntim sobre la dimensió humana i artística del mestre, i l’equip que l’envolta i li permet portar a terme els més de 100 concerts que fa en un any. Amb imatges de concerts, del passat i d’altres de caràcter més personal, el curtmetratge ofereix una visió “tendra” i “crítica” del món actual a la vegada que parla de la relació del músic amb el temps. Savall ha constatat que la música “no pot parar les bombes”, però, sí que pot ajudar a “prendre consciència” que les guerres són “inútils”, generen “dolor” i que “la violència no és un camí”.
A l’acabar la projecció hi hagut una taula rodona amb una de les dues directores del curtmetratge la jove Madeleine Bartels, el mestre Jordi Savall i Martí Sancliment, director executiu del Festival Jordi Savall i productor, que va acompanyar el mestre i la directora durant el col·loqui en una
Publicat dins deCalaix de Sastre|Comentaris tancats a Tempus fugit
Segon recull d’errades lingüístiques degudes a la semblança entre dues paraules · Com podem saber quan hem de fer servir l’una o l’altra? · Recomanem diccionaris gramaticals molt útils
Fa quinze dies vam veure trenta parelles de motsque es podien confondre fàcilment i que eren font de moltes errades. Hi incloíem, per una banda, monosíl·labs que es pronunciaven d’una manera molt semblant o igual (com ara ‘mi’ i ‘m’hi’) i, per una altra, mots que només es diferenciaven pel fet que els components s’escrivien junts o separats (‘en lloc’ i ‘enlloc’, per exemple).
Avui veurem la resta de casos. N’hi ha de molt diversos i ja avisem que no hi són pas tots. Per això, en cas de dubte, us recomanem que consulteu un bon diccionari (per exemple, el de la Gran Enciclopèdia Catalana) i, sobretot, que us acostumeu a passar el text per un bon corrector gramatical, com els que us indiquem al final de l’article.
Som-hi.
Be o ve?
Hi ha poques regles per a recordar quan un mot s’escriu amb be o amb ve. I vegeu si n’és, d’important:
1. bast-vast
—Una tela molt basta. ‘Poc refinat’.
—Vèiem un bosc vast. ‘Molt extens’.
2. bena-vena
—Duu una bena de gasa al braç. ‘Tira de drap per a tapar ferides’.
—Les venes del coll. ‘Vas sanguini’.
3. beure-veure
—Va beure una mica d’aigua. ‘Empassar-se un líquid’.
—No el puc veure. ‘Percebre amb la vista’.
4. buit-vuit
—Un pot buit. ‘Sense res a dins’. / Caure en el buit. ‘Lloc on no hi ha res’.
—Hi ha vuit dones. ‘Set més un’.
5. bull-vull
—L’aigua ja bull. Del verb ‘bullir’. / Arrenca el bull. ‘Acció de bullir’.
—Això no ho vull. Del verb ‘voler’.
Amb dièresi o sense?
La dièresi implica pocs casos de confusió, però paga la pena de saber-los:
6. fluid-fluït
—Té un llenguatge fluid. Adjectiu (‘que corre’). / El gas és un fluid. Nom (‘substància fluida’)
—L’aigua ha fluït una estona. Participi de ‘fluir’.
7. beneit-beneït
—No siguis beneit, home. ‘Ximple’.
—Ha beneït el pa. Participi de ‘beneir’.
Obert o tancat?
L’obertura de l’accent té una certa importància, si més no en casos com aquests:
8. desprès-després
—S’ha desprès de totes les obligacions. Del verb ‘desprendre’.
—Vindrà després. Adverbi de temps.
9. marquès-marqués
—El marquès de la Casa Gran. Títol nobiliari.
—Em va demanar que ho marqués amb el retolador. Del verb ‘marcar’.
10. serè-seré
—Fa un dia serè. ‘Sense núvols’. / Té el cap serè. ‘Tranquil, sense torbaments’.
—A migdia seré ací. Del verb ‘ésser’.
Simple o doble?
La geminació d’algunes consonants és cabdal per a diferenciar mots com ara:
11. anals-annals
—Les aletes anals. ‘De l’anus o prop de l’anus’.
—Als annals de la institució. ‘Relació d’esdeveniments per anys’.
12. suma-summa
—La suma dels deutes. ‘Quantitat que resulta de sumar’.
—Té summa importància. ‘Suprema’ (adjectiu). / La summa de l’obra d’un autor. ‘Compilació de totes les parts’ (nom).
13. addició-addicció
—Les addicions de la nova versió del diccionari. ‘Element afegit’. / L’addició de tres més quatre. ‘Operació de sumar’.
—L’addicció a la cocaïna. ‘Dependència’.
14. anular-anul·lar
—El dit anular. ‘De l’anell’.
—Anul·lar les operacions. ‘Eliminar’.
15. vila-vil·la
—La vila de Molins de Rei. ‘Població’.
—Viu en una vil·la luxosa. ‘Casa gran’.
La vocal neutra
En els parlars orientals, les as i es àtones es pronuncien neutres. No cal dir que això origina moltes confusions, especialment quan escrivim de la mateixa manera el masculí i el femení. Les més freqüents són aquestes dues:
16. altre-altra
—L’altre noi.
—Una altra cosa.
17. nostre-nostra (vostre-vostra)
—Tot el camp és nostre.
—La vostra noblesa.
També hi ha un seguit d’adjectius femenins que hauríem d’escriure amb -a final i els escrivim amb -e. La confusió ve del fet que alguns tenen solament una terminació (els acabats en -ble —com ara ‘amable’, ‘noble’, ‘possible’…— i uns quants més —com ara ‘alegre’ i ‘múltiple’—). En tots els altres, hem d’escriure la forma femenina acabada en -a. Per exemple:
18. ample-ampla
—Un camí ample.
—Una roba ampla.
19. digne-digna
—Discurs digne.
—Una posició digna.
20. pobre-pobra
—Aquell home pobre.
—Una masia molt pobra.
La llista és molt més llarga: abstracte-abstracta, còmode-còmoda, directe-directa, exacte-exacta, negre-negra, tendre-tendra…
Això també passa amb alguns noms, com ara:
21. mestre-mestra
—El mestre de l’escola.
—Una mestra molt bona.
22. sogre-sogra
—Vindrà el meu sogre.
—T’hi avens, amb la sogra?
De vegades, aquesta confusió implica un canvi de significat important:
23. acte-acta
—Vaig assistir a l’acte. ‘Fet realitzat per algú’.
—Hem aprovat l’acta de la reunió. ‘Document’.
24. regle-regla
—Dibuixat amb regle. ‘Instrument’.
—No has seguit cap regla. ‘Norma’.
I encara hi ha parelles de nom (o adjectiu) i verb:
25. avantatge-avantatja
—L’ha guanyat amb un avantatge de dos metres. Viure aquí és un avantatge.
—Sempre que anem a caminar m’avantatja. Verb ‘avantatjar’.
26 dubte-dubta
—No en tinc cap dubte.
—No sé per què dubta tant.
27. lliure-lliura
—Em sento lliure.
—Li lliura mil euros. Verb ‘lliurar’. / Mitja lliura de pernil. Unitat de pes.
28. projecte-projecta
—Ha acabat el projecte de fi de carrera.
—La llum es projecta a la paret.
29. tracte-tracta
—És un tracte beneficiós.
—De què tracta, el film?
30. viatge-viatja
—Vam fer un viatge magnífic.
—La meva filla viatja a l’estranger sovint.
Calaix de sastre
Finalment, presentem una desena de casos que no podem incloure en cap dels grups anteriors o bé els hauríem d’incloure en més d’un:
31. accedir-excedir
—Accedir a una sala de l’edifici. ‘Tenir accés’.
—Es va excedir. ‘Ultrapassar’.
32. accepció-excepció
—El mot ‘cap’ té moltes accepcions. ‘Significat’.
—És l’excepció que confirma la regla. ‘Allò que no segueix una norma’.
33. accés-excés
—Tens accés a l’aplicació? ‘Arribada fins a un lloc’.
—Excés d’informació. ‘Abundància’.
34. afecta-afecte-efecte
—La calor afecta les plantes. Del verb ‘afectar’.
—Els pares li tenen un gran afecte. ‘Estimació’.
—El medicament no li fa efecte. ‘Resultat d’una acció’.
35. al·ludir-eludir
—No el va al·ludir directament, però es va entendre que parlava d’ell. ‘Referir-se a algú’.
—Eludir el pagament dels imposts. ‘Evitar una obligació’.
36. compta-compte-comte-conte
—Quan puguis, compta què et dec. Verb ‘comptar’.
—Fes el compte de tot això. ‘Càlcul’. / Vés amb compte. ‘Cura, atenció’. / Té un compte en un banc suís. ‘Contracte de dipòsit en un banc’.
—El comte Arnau. Càrrec nobiliari.
—Escriu un conte. ‘Narració curta’.
37. hostatge-ostatge
—No trobàvem hostatge enlloc. ‘Allotjament’.
—Tenien un ostatge tancat a l’edifici. ‘Segrestat’.
38. lliurament-lliurement
—Farem el lliurament del paquet aquest matí. Nom derivat de ‘lliurar’.
—Vine quan vulguis, lliurement. Adverbi, de ‘lliure’.
39. rebel·lar-se – revelar
—Ens hem de rebel·lar contra l’opressió. ‘Desobeir una autoritat’.
—Revelar un secret. ‘Fer conèixer’.
40. rec-reg
—L’aigua passa pel rec. ‘Canal’.
—Reg per aspersió. ‘Irrigació, acció de regar’.
Correctors molt útils
Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:
—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.
—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.
—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.
Publicat dins deCatalà|Comentaris tancats a Les faltes que no detecta un corrector automàtic (II)
Extret del programa de mà del concert Un Rèquiem Alemany Auditori de Barcelona – 21-10-2026
Per Alba Nogueras
La mort ha sigut sempre –i així ho seguirà sent– un dels grans temes de l’art en general i de la música en particular. Mentre els humans siguem humans, ens continuarà preocupant el dolor que ens deixa aquest buit definitiu i, quan allò tangible ja no ens basti, buscarem un consol que ens abraci en allò inefable. Hi reflexionarem incansablement quan ens toqui de prop i ens sentim indefensos: quan arribi a les persones que estimem o quan sentim que se’ns acosta innegociable. Això és així per a tots, i també ho va ser per a Johannes Brahms, que va començar a compondre Un Rèquiem Alemany després de la mort del seu amic i protector Robert Schumann i el va acabar l’any 1868, després de la mort de la seva mare.
La gestació d’aquesta partitura, per tant, comença set anys enrere; l’abandonà intermitentment i finalment la reprengué per erigir-la com una de les obres per a difunts més singulars de la nostra tradició. I és que, tot i que el títol sembla indicar que es tracta d’una missa, la selecció que l’autor fa dels textos respon més aviat a una qüestió espiritual que traspassa els límits de la litúrgia. Profund coneixedor de la Bíblia luterana, escull els versicles apòcrifs i de l’Antic i del Nou Testament en la traducció alemanya que li permeten donar un sentit filosòfic a l’obra, emfatitzant l’esperança en la resurrecció, evitant tota referència al cristianisme i ometent la por al dia del Judici Final.
Dividida en set parts, les primeres són de tarannà ombrívol i dramàtic, corresponents al patiment terrenal; la central és el nucli emotiu, serè i d’una gran bellesa, amb una melodia gronxada que s’alterna amb fragments contrapuntístics més complexes; la segueix un solo de soprano –escrit posteriorment, en homenatge explícit a la seva mare–, un altre de baríton que s’entrelliga amb una fuga coral i acaba recuperant material de l’inici per donar un sentit de tancament. Hi trobem moments contrastats, de llum i de foscor, més triomfants quan fa referència a la resurrecció, més inquietants quan planteja el dubte, i plens d’energia i esperança quan respon amb fe.
L’estrena de la versió definitiva va ser tot un èxit i aquest particular Rèquiem –que també podria haver-se titulat «Un Rèquiem humà», segons el mateix Brahms– va convertir-se en un motor de reconeixement internacional pel compositor. Així, tot i rebre algunes crítiques pel fet de ser una creació més humanista que cristiana, ens ha arribat a dia d’avui com un pilar del cànon concertístic; una obra que fa referència al llegat dels seus predecessors amb un estil propi i un llenguatge inconfusible. Amb cor, solistes i l’orquestració més gran que havia escrit mai, es tracta d’un punt d’inflexió en la seva carrera que l’encaminaria cap a una etapa més madura.
En el present programa, el mestre Savall proposa acompanyar aquesta obra imprescindible amb la sovint denominada «petit Rèquiem»; una cantata delicada i profundament reflexiva que Brahms va començar a escriure el mateix 1868 sobre versos de Hölderlin, d’un poema homònim publicat dins la novel·la inacabada Hiperió o l’eremita a Grècia. Schicksalslied (El cant del destí) contraposa la joia celestial dels déus i el patiment de la condició humana; la pau i serenitat de l’Olimp i la inquietud d’allò mundà i efímer. L’atmosfera flotant, càlida, agradable de l’inici –un Adagio plaent que ens parla d’un descans etern– es veu estroncada per un Allegro combatent, turmentat, fins i tot violent que ens arrela a una terrenal mortalitat; aquest descens descontrolat acaba, tanmateix, en un terreny conciliador, un postludi que, de manera semblant al primer moviment –però en tonalitat de do major–, torna a mostrar-nos aquesta «llum» que ens «acarona lleument».
La solemnitat d’aquesta obra de gran bellesa ens convida a l’escolta pacient i a la introspecció; l’obstinació de les timbales i la tensió d’algunes frases semblen voler dilatar el temps: un temps, però, que és inexorable i que seguirà avançant sense concessions mentre els humans seguim sent humans.
Dins d’aquest esperit de recerca de la veritat sonora, s’hi suma avui el projecte YOCPA (Young Orchestra and Choir Professional Academy), liderat pel mestre Jordi Savall. Aquesta iniciativa neix per transmetre el seu llegat a les noves generacions mitjançant un model d’acadèmia singular: la formació es basa en la convivència entre un 50% de músics de la màxima confiança del mestre, que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, i un 50% de joves talents seleccionats per l’acadèmia. En abordar Un Rèquiem alemany sota aquest prisma d’aprenentatge compartit i interpretació amb criteris històrics, Savall i la seva acadèmia busquen recuperar els colors i les textures originals de l’època de Brahms, retornant a l’obra una transparència i una humanitat que connecten directament amb l’espiritualitat laica que el compositor va imaginar.
———————-
PD: Gràcies Asunción per regalar-me aquest concert.
Alguna vegada des de La catifa voladora us he parlat d’aquest escriptor tan polifacètic que és Bill Bryson… i és que com més llegeixo d’ell més m’agrada.
Enguany m’he rellegit el llibre A casa. Una breu història de la vida privada on l’autor recorre les diferents habitacions d’una rectoria anglesa del segle XIX per explicar la història, els invents i les curiositats de la vida quotidiana i domèstica.
Des de quan dormim en llits? Quines són les principals estances d’una casa i com n’hem afegit de noves? Com ha evolucionat el parament de la llar? I els mobles?
Un dia, Bill Bryson va pensar que dediquem molt més temps a estudiar les batalles i les guerres de la història que a reflexionar sobre allò del que està feta la pròpia història: segles de gent dedicada a les tasques del dia a dia, menjant, dormint i tractant de viure amb més comoditats, i que la major part dels principals descobriments de la humanitat es troben en la mateixa estructura de casa nostra. D’aquesta manera, inicià un viatge per casa seva, reflexionant sobre l’origen dels objectes quotidians de la vida. En el seu recorregut, investigà sobre la història d’absolutament tot, des de l’arquitectura fins la instal·lació elèctrica, des de la conservació d’aliments fins les epidèmies. Bryson aplica la seva insaciable curiositat i enginy irresistible, i ofereix un dels llibres més entretinguts i esclaridors sobre la història de la nostra manera de viure.
Sabies que en els vitralls de la façana del Naixement, que està orientada cap l’est, predominen els tons freds i blaus, que capturen la llum nítida del matí? I que la façana de la Passió predominen els tons càlids?
I que van aplicar la triconomia? Un mètode que consisteix a superposar quatre gruixos de vidre, un per cada color primari (groc, blau cian i magenta) i també el blanc. Amb un àcid es rebaixa la intensitat de color de cada vidre més o menys en funció de la tonalitat que es vol aconseguir. Per exemple, si es vol un verd, se suavitza el vermell i romanen intensos el groc i el blau, i d’aquests dos, es rebaixa més el groc si es vol un verd més fosc o el blau si es vol un verd més clar.
I que la tècnica emprada en el muntatge és el vidre emplomat? On s’encaixen peces de vidre de diferents colors mitjançant una estructura de plom en forma de H, que permet unir-les i facilitar-ne el moviment, la dilatació i la resistència.
L’artista de les vidrieres és Joan Vila-Grau que va començar el procés d’elaboració dels vitralls de la Basílica, projecte al qual es va dedicar pràcticament durant més de vint anys.
Extret de VilaWen- Jordi Badia i Pujols 25/10/2019
Un recull d’errades lingüístiques degudes a la semblança formal entre dues paraules · Com podem saber quan hem de fer servir cadascuna?
Generalment, quan escrivim en un ordinador, fem servir un programa de tractament de text que marca errades ortogràfiques (com ara baixell en compte de vaixell, o màuqina en lloc de màquina). Però el corrector automàtic no detecta pas les faltes més subtils, de vegades tan simples com un accent: per exemple, si escrivim ‘Avui es dissabte’ no indicarà que s’ha d’escriure ‘és’, amb accent. És cert que a internet trobarem correctors molt més afinats (en parlarem al final).
Avui volem repassar una llista d’errades freqüents que un corrector automàtic normal i corrent no sap trobar. Com que és una llista llarga, en veurem trenta i un altre dia, la resta.
Les bàsiques
En la reforma ortogràfica recent, es van eliminar alguns accents diacrítics. Tanmateix, alguns dels mantinguts justament són entre les errades ortogràfiques més freqüents. Us els presentem en aquest apartat, en què també hem inclòs parelles de mots que es pronuncien d’una manera semblant i que fan anar de bòlit molta gent a l’hora d’escriure. Som-hi.
1. em-hem
—Noemfacis mal. Pronom (‘a mi’).
—Nohemvist res. Del verb auxiliar ‘haver’ (nosaltres).
—Diu que al llac hi ha sis ànecs, però jon’hiveig cinc. Dos pronoms (‘en’ + ‘hi’).
10. quan-quant
—Vindréquanpugui. Adverbi de temps (‘en el moment que’).
—Quantarròs has comprat?. Adverbi de quantitat (‘quina quantitat’).
11. que-què
—Diuquetornarà. Conjunció. Amb ‘e’ neutra. / És la noiaquevaig conèixer ahir. Pronom relatiu (‘la qual’). Amb ‘e’ neutra.
—No séquèvols. Pronom interrogatiu (‘quina cosa’) / És el llibre en què ho vas llegir’. Pronom relatiu precedit de preposició (‘el qual’). Amb ‘e’ oberta.
12. si-sí-s’hi
—Vinesiel vols veure. Conjunció condicional.
—M’ha dit quesí. Adverbi afirmatiu.
—Nos’hiesforça. Dos pronoms (‘es’ + ‘hi’).
13. son-són
—Tincson. ‘Ganes de dormir’. / Songermà està malalt. Possessiu (‘el seu’).
—Onsónara? Del verb ‘ésser’ (ells).
14. tan-tant
—No éstanfàcil com semblava. Precedeix adjectius i adverbis.
—Hi hatantpúblic com l’altre dia. No precedeix ni adjectius ni adverbis.
15. te-té-t’he
—Tel’he pres. Pronom (‘a tu’). Amb ‘e’ neutra / Vols beure unte? Beguda. Amb ‘e’ oberta.
—Notéles claus. De ‘tenir’. Amb ‘e’ tancada.
—T’hevist. Pronom (‘a tu’) + verb ‘haver’. Amb ‘e’ tancada
Junts o separats?
Un altre grup de paraules que es poden confondre és format per parelles en què hi ha un mot compost i els components desglossats. De vegades, els membres de la parella no tenen cap relació, sinó que simplement s’assemblen per casualitat. Les parelles principals són aquestes:
16. abans-d’ahir – abans d’ahir
—Ahir era divendres iabans-d’ahir, dijous. ‘Dos dies abans que avui’.
—Mai,abans d’ahir, no havia parlat amb ell. ‘Qualsevol dia anterior a ahir’.
17. abastament – a bastament
—La ciutat té una xarxa d’abastamentd’aigua. ‘Provisió, subministrament’.
—Ha estat una imatge divulgadaa bastament. ‘En una quantitat suficient’.
18. aleshores – a les hores
—Aleshoresva arribar. ‘Llavors’.
—Sempre ens trobema les horesdels àpats. ‘Als moments’.
19. alhora – a l’hora
—Ho heu dit tots dosalhora. ‘Al mateix temps’.
—Seré aquía l’horaque ell em digui. ‘Al moment’.
20. apunt – a punt
—He escrit unapuntbiogràfic de l’autor. ‘Nota’.
—Posa’ta punt, que partirem de seguida. ‘Preparat’.
21. enlaire – en l’aire
—La pilota ha pujat moltenlaire. ‘Amunt’.
—En l’aire, hi havia partícules contaminants. ‘Dins l’aire’.
22. enlloc – en lloc
—No l’he trobatenlloc. ‘En cap lloc’.
—He comprat taronjadaen llocde llimonada. ‘En compte de’.
23. enmig – en mig
—Somenmigde la plaça. ‘Al centre’. / Va sortirenmigde la gent. ‘De dins’.
—En migany hi ha hagut vuit accidents. ‘En la meitat de’.
24. gairebé – gaire bé
—Hi veiggairebécom tu. ‘Quasi’.
—No em semblagaire béque et passis tot el matí al sofà. ‘Molt bé’ (en frases negatives o interrogatives).
25. maldecap – mal de cap
—Si m’haguessis fet cas, ens hauríem estalviat aquestmaldecap. ‘Preocupació’.
—Si no et passa elmal de cap, pren-te aquesta pastilla. ‘Dolor al cap,cefalàlgia’.
26. perquè – per què
—Vés-hi,perquèfa estona que t’espera. ‘A causa que’. / Vés-hiperquèet vegi. ‘Amb la finalitat que’. / No en sé elperquè. ‘Causa’.
—Hi havia molta gent jove i,sobretot, noies. ‘Principalment’.
—Va escampar la porsobre totel poble. ‘Al damunt de tot’.
Correctors molt útils
Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:
—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.
—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.
—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.
Publicat dins deCatalà|Comentaris tancats a Les faltes que no detecta un corrector automàtic (I)