Xocolata

Xocolata  [1696; del cast. chocolate, i aquest, d’una probable combinació de mots nàhuatls d’ingredients de la xocolata, producte artifical: pótxotl ‘capoc’ i kakáwatl ‘aigua de cacau’, potser potxo-kakáwa-atl ‘beguda de cacau i capoc’, abreujat pels espanyols en cho(ca)]

Al segle XVI la xocolata va arribar a Espanya de mans dels colonitzadors espanyols que eren a Mèxic. Els pobles asteques consideraven que el cacau, component bàsic de la xocolata, era un aliment diví i el prenien en rituals dedicats als déus. En deien xoco-alt (sembla que xoco significava ‘amarg’ i alt, ‘aigua’ en una llengua pròpia del país). Els soldats espanyols la van descobrir i la prenien per recuperar forces. Un monjo cistercenc va fer arribar unes mostres de xocolata i la recepta a un monestir de l’Aragó; un cop allí, els monjos n’elaboraven amb sucre perquè no fos tan amarga i se la prenien en temps de dejuni, atès que es considerava que no el trencava i que, d’altra banda, els servia per recuperar forces. Fins i tot alguns convents tenien espais expressament destinats a prendre’n, com és el cas del monestir de Poblet amb la Xocolateria. A partir del segle XIX es va conèixer a Europa i molts països la van conrear a les colònies: els francesos a Martinica i Madagascar, els belgues al Congo, els anglesos a l’Índia, etc. El seu ús es va estendre a tota la població. I que n’és de bona!

Extret de Garbells de llengua – CAL

Publicat dins de Etimologies | Deixa un comentari

Nit de Sant Joan

Fogueres-de-Sant-Joan

Perquè és nit de Sant Joan

hem encès una foguera.

La gent hi dansa a l’entorn,

se sent olor de ginesta,

hi ha l’eco d’una cançó

que s’allarga a la verneda.

La flama, sonora,

riu talment un doll d’aigua fresca,

tan alta que no l’apaguen

amb els seus plors les estrelles.

Tomás Garcés

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Tautotopònim

Pilar de llum

Extret d’ Enigmistica 15/7/96

La repetició és un dels mecanismes més rendibles de l’enigmística. Moltes de les figures retòriques que es projecten en jocs de paraules s’hi basen, tal com ja hem vist diverses vegades. Potser el cas més espectacular el constitueixen els mots dits trigèmins, neologismes que ens empenyen al quequeig perquè contenen tres síl·labes repetides consecutivament. Alguns dels millors mots trigèmis que ens van proposar els lectors de l’AVUI foren la mamamania (mania furibunda contra les mares), la tapapapada (aparell similar a una bufanda que dissimula hàbilment papades massa prominents), els robababaus (pispes professionals de l’engany castís) o la semimímica (la variant de la mímica en la qual es parla, encara que només una mica).
Però la repetició no sempre és premeditada. En alguns casos, els complexos viaranys que recorren la història de la llengua s’entrellacen inadvertidament per provocar sintagmes xocants basats en la repetició. En un volumet anomenat Els nostres noms de lloc (Moll, 1982) l’enyorat Enric Moreu-Rey esmenta una variant de topònim que transforma l’accident geogràfic que designa en un nom propi. Com ara la Val d’Aran (vall de la vall), en la qual el mot d’origen basc que designa precisament una vall esdevé el topònim. Moreu anomena aquestes curioses superposicions tautotopònims i explica que gairebé sempre són la petja d’antics pobladors. Els nouvinguts conserven el topònim creat pels pobladors ancestrals sense comprendre’n el sentit, i li afegeixen un apel·latiu en la seva llengua que és l’equivalent exacte o molt aproximat al nom que ja existia. A banda de la Val d’Aran, a casa nostra són notables els pleonasmes del port de l’Ordal, el Salt de Sallent (el salt del salt) i el riu Fluvià (el riu riu). En el cas de l’Ordal, durant el franquisme va arribar a estar retolat Alto del Ordal (alt de l’alt alt en espanyol, occità i català).
A la seva exhaustiva Enciclopedia de los nombres propios (Planeta, 1995) l’enigmista Josep Maria Albaigès, deixeble notable de Moreu, recull un llistat de tautotopònims que permetria fer un bon tour turístic pels indrets pleonàsmics de la geografia mundial. Així, Albaigès assegura que els famosos Alps, Apenins i Balcans provenen dels mots que designen “muntanya” en les llengües ancestrals respectives. El desert de Sahara se’ns revela com el desert de desert, el Castell de Tor com el castell de castell, el port de La Havana com el port de port i el pont d’Alcàntara com el pont de pont. És el mateix que detectem en algunes guies turístiques del nostre país quan, per exemple, parlen de Plaça Catalunya Square o del Passeig de Gràcia Avenue. De fet, enmig de l’actual confusió, la tautotoponímia és una delícia de claredat expositiva. Es tracta d’anomenar rius els rius (Fluvià, Flumen, Rin, Ebre), llacs els llacs (Michigan, per exemple) o deserts els deserts (Sahara, Rub Al-Kahli). La versió geogràfica d’aquella dita catalana tan òbvia: al pa, pa i al vi, vi. Volem tautopolítics!

Màrius Serra

https://enigmisticamarius.blogspot.com/1996/07/tautotopnims.html

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Vi aperitiu de nous


Ingredients:
1 l de vi negre
6 nous tendres
1 kg de sucre
¼ l d’alcohol holandès (62º)

Preparació:
Prendrem vi de bona qualitat i hi posaré les nous tallades a trossos. S’ha de deixar macerar durant 6 mesos.
Passat aquest temps, hi afegirem el sucre i el farem bullir. Ja fred hi afegirem l’alcohol i el deixarem reposar 6 mesos més.
Al cap d’un any tindrem a casa el millor vi aperitiu que hàgiu imaginat mai.

Nota: Amb aquesta proporció pot semblar massa dolç, per aquest motiu es pot fer amb menys sucre. Collirem les nous tendres al juny.

Propietats: el de nous és digestiu i estimula la gana. Idal per prendre abans dels àpats.

Publicat dins de Cuina | Deixa un comentari

Xandall

El mot xandall  prové del francès chandail, que era la manera com eren anomenats els venedors ambulants de verdures, llegums i hortalisses, un escurçament del marchand d’ail, que significa ‘marxant d’alls’. Així, una vestimenta rústica i pràctica dels pagesos es va anar transformant en una peça usada pels atletes i per la gent quan vol moure’s sense engavanyaments.

Extret de Garbells de llengua – CAL

Publicat dins de Etimologies | Deixa un comentari

Això sembla el mercat de Calaf

Mercat de Calaf – Cesc

La ciutat de Calaf està situada en un planell extraordinàriament fred. Tan fred és que un dia que se celebrava un dels seus importants mercats s’arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot. Tot esforç per fer-se sentir era inútil. Ben entrat ja el matí, eixí una ullada de sol que desgelà les paraules, i tot d’una se sentiren totes les que havien pronunciat durant les cinc hores anteriors. El brogit i guirigall que va armar-se fou cosa grossa; ningú no entenia res, i tothom fugí eixordat enmig del major desordre i abandonà el mercat i les mercaderies.

Llegenda comentada per Joan Amades

Extret de Garbells de llengua – CAL

Publicat dins de Etimologies | Deixa un comentari

1r aniversari mort Francisco Brines

Donde muere la muerte

Donde muere la muerte,
porque en la vida tiene tan sólo su existencia.
En ese punto oscuro de la nada
que nace en el cerebro,
cuando se acaba el aire que acariciaba el labio,
ahora que la ceniza, como un cielo llagado,
penetra en las costillas con silencio y dolor,
y un pañuelo mojado por las lágrimas se agita
hacia lo negro.
Beso tu carne aún tibia.

Fuera del hospital, como si fuera yo, recogido
en tus brazos,
un niño de pañales mira caer la luz,
sonríe, grita, y ya le hechiza el mundo,
que habrá de abandonarle.
Madre, devuélveme mi beso.

Francisco Brines (1032-2021)
Donde muere la muerte

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Centenari naixement Gabriel Ferrater

Avui fa 100 anys naixia a Reus Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüísta. És un dels poetes més reconeguts de la literatura catalana de la postguerra.

La seva obra poètica es reuneix en tres obres: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966) recollits ams posterioritat en Les dones i els dies (1968).

La seva poesia es caracteritza per ser detallista, sòbria i amb abundants referències literàries. Els seus versos aporten una reflexió de les difícils relacions humanes, i plantegen la seva inquietud moral en vers les seves experiències.

Fou professor de crítica literària i de lingüística a la Universitat Autònoma des del 1968 fins que es va suicidar l’abril de 1972.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

On es podrà veure l’eclipsi total de Lluna del 16 de maig? 

Seqüència de l’eclipsi de Lluna de la matinada del 16 de maig de 2022. Font: Observatori espanyol.

Extret de Vilaweb 11/5/22

La nit de diumenge a dilluns la Lluna s’anirà situant a poc a poc dins l’ombra de la Terra

La nit del 16 de maig els afeccionats de l’astronomia podran gaudir d’un eclipsi total de Lluna, un fenomen que només s’esdevé quan el Sol, la Terra i la Lluna plena estan alineats exactament en el mateix pla. La darrera vegada que vam poder observar un fenomen com aquest va ser el gener del 2019. Us expliquem tots els detalls de l’eclipsi lunar d’aquest mes i què cal tenir en compte per a fer-ne una bona observació.

La NASA obté la millor imatge mai captada d’un eclipsi solar a Mart

Què és un eclipsi de Lluna?

Un eclipsi de Lluna té lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats en el mateix pla orbital, amb la Lluna plena per darrere de la Terra. La matinada de diumenge a dilluns, la Lluna plena s’anirà situant a poc a poc dins l’ombra de la Terra. En aquest punt, una quantitat molt petita de la llum del Sol es filtrarà per l’atmosfera del nostre planeta i arribarà fins a la superfície de la Lluna, que quedarà il·luminada amb tons vermellosos.

Tot i que el fenomen té lloc prou sovint, el fet que sigui un eclipsi complet el converteix en més impressionant: “Cada any n’hi ha com a mínim dos; ara bé, no és tan usual que sigui complet”, explica l’astrònom Enric Marco.

Per què la lluna es veurà de color vermell?

Una de les característiques més comunes de l’eclipsi de Lluna és el seu color. Molts dels qui gaudeixen d’aquest fenomen lunar també l’anomenen “lluna vermella” o “lluna de sang”. Per què queda tenyida d’aquest color? Marco explica que l’atmosfera terrestre absorbeix tots els colors de la llum solar que penetren sobre la Terra tret el vermell, que continua en direcció cap a la Lluna, hi impacta i la il·lumina.

A quina hora serà, l’eclipsi de Lluna?

Per observar-lo, caldrà estar despert en hores un pèl intempestives de la matinada, atès que l’eclipsi de lluna tindrà lloc entre les 3.32 i les 8.51. Al seu bloc, Marco explica que a les 3.32 el disc lunar entrarà a la penombra terrestre i començarà a enfosquir-se. Més tard, a les 4.28, entrarà en l’ombra i començarà a adquirir la típica coloració rogenca. L’eclipsi assolirà el punt màxim entre les 5.29 i les 6.54. Ara bé, com que és molt a prop de l’hora en què sortirà el Sol, a les 6.48, el fenomen deixarà de ser visible cap a les 6.15 i no es podrà veure sortir la Lluna de l’ombra terrestre. “L’eclipsi s’acaba quan el sol ix i, per tant, no podrem veure’n el final perquè el cel serà massa brillant”, diu Marco.

On el podrem veure?

Un avantatge de l’eclipsi de Lluna, si el comparem amb l’eclipsi solar, és que és segur fer-ne una observació directa, sigui a ull nu o amb un telescopi. “Per a veure l’eclipsi lunar, no cal fugir de les ciutats, perquè encara que hi hagi molta contaminació lumínica és prou brillant per a poder-la observar des de qualsevol indret”, explica Marco. Això sí, si el vostre balcó és encarat cap a l’est o teniu una muntanya gaire a prop, serà més complicat, atès que per a veure l’eclipsi caldrà mirar cap a l’oest.

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

Tirallonga dels monosíl·labs

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.

Pere Quart (Joan Oliver)
Circumstàncies, 1968

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari