Cala Algaiarens sorprèn els sentits a través d’una delicada arquitectura natural. Aquí, la vida s’ha aliat amb una sàvia fixació biològica sosté el perfil de les dunes blanquinoses, protegides del trepig humà per una senzilla tanca de fusta i corda que delimita la zona de pas.
Aquarel·la i text: Lluís Rius i Font
Aquest discorre encaixat entre murs de pedra seca, aixecats per generacions passades per delimitar els terrenys i netejar de roca els camps.
Aquest traçat, un tresor per als amants de les antigues xarxes viàries, destaca per la seva riquesa en obra civil, arquitectura popular i petjades històriques. El punt clau es troba a l’accés de les cases d’Alcaidús: un testimoni de la presència romana de l’any 110 DC on es conserva una copia de mil•liari amb una inscripció epigràfica. El text relata que l’Emperador Cèsar Nerva Trajà August Germànic, Pare de la Pàtria, va restaurar aquesta via. La tècnica de la calçada és ben visible en els blocs dels vorals i en el desgast profund provocat pels antics carruatges. Així mateix, els murs estan fets de roca mesozoica d’origen marí amb marques de bioturbació geològica. L’enginy popular s’aprecia en les pedres superiors disposades en banda per segellar l’estructura i en els graons integrats per salvar el desnivell. Un entorn fascinant que enllaça la prehistòria amb el llegat més clàssic
Fotografies i text: Lluís Rius i Font
El jaciment de Ses Roques Llises impacta per la magnitud de l’esforç dels seus pobladors. Els experts reconeixen que és un enigma: poc estudiat, no encaixa en cap tipologia coneguda. Sembla que va ser un santuari de pilars i lloses d’un pes descomunal. Avui, la posició de les pedres és tan evident que semblen haver caigut ahir mateix. Caminar-hi en solitud, sense turistes, desperta un romanticisme antic.
Fotografies i text: Lluís Rius i Font
Una obra mai vista, d’una solidesa megalítica aclaparadora. Sorprèn i fascina per la seva singularitat, sense referents arquitectònics a Mallorca ni en cap altra cultura insular. Aquest monument demostra l’ingent esforç que aquelles comunitats dedicaven al culte als morts. Ben poc es podien imaginar els seus pobladors, cap a l’any 1000 a.C., que aquella tomba de pedra esdevindria, mil·lennis després, la gran icona d’identitat de Menorca.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
Al Pla de l’Església, les caixeres de Sant Bartomeu desafien la gravetat. Vestides de frac negre i calçons blancs, dominen la fúria de sementals menorquins que s’alcen al cel. El contrast és pur magnetisme: la força salvatge de la bèstia es rendeix a l’elegància de la donzella. Un pols de bellesa i poder. Mentre Ciutadella es resisteix, a Ferreries elles governen la plaça.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
La taula del jaciment talaiòtic de Torralba d’en Salort sorprèn per les seves dimensions gegantines i l’elegància d’un tall ben definit. Compta amb una nervadura posterior dissenyada per a garantir l’estabilitat de la base. Aquesta zona de culte té una estructura en forma de ferradura, envoltada de pilars que recorden petites capelles laterals. L’impacte visual és imponent: el resultat d’un treball col·lectiu ingent. Avui dia, l’efecte continua sent el mateix que als segles X i XI: sorpresa i solemnitat.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
Menorca amaga espais singulars terra endins que van més enllà de les seves cales. A Alaior, la Pedrera de Santa Ponça sorprèn com espai industrial únic i fascinant. El paisatge és colpidor i gairebé místic, dominat per parets verticals, escales suspeses i un gran testimoni de roca que evoca la silueta d’un templet grec. L’ànima del lloc és el marès, la pedra sedimentària típica de l’illa, porosa i fàcil de treballar. Les seves parets són un llibre obert d’història viva: mostren des de les marques de pic de l’extracció manual del segle XIX fins als perfils perfectament rectes tallats per les serres elèctriques del segle XX. Un racó sorprenent i fresc, ideal per descobrir una Menorca diferent aquest estiu.
Fotografia i text: Lluís Rius i Font
Continuant la successió dels tres eclipsis ibèrics (2026, 2027, 2028), el 2 d'agost del 2027 tindrà lloc un nou eclipsi total de Sol visible des de la península ibèrica. En aquest cas, la franja de totalitat creuarà l'estret de Gibraltar d'oest a est, cobrint les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, gairebé la totalitat de la província de Cadis, part de la província de Màlaga i les zones més meridionals de les de Granada i Almeria. L'eclipsi tindrà lloc al matí, al voltant de les 10h 50m, hora peninsular espanyola, per això l'elevació del Sol facilitarà l'observació de l'eclipsi. Serà visible com a total a les zones esmentades, però també serà visible parcialment a la resta del país.
Després de quasi 3 anys esperant la data, ahir vam poder gaudir d’un dels espectacles més sorprenents de la natura: un eclipsi de sol en directe, i des de casa amb els que més estimo.
La catifa voladora 