Si fa unes setmanes feia una entrada dedicada al concert Un Rèquiem Alemany de Brahms, dirigit pel mestre Jordi Savall, avui vull dedicar l’entrada al documental Tempus Fugit que s’ha ha estrenat dins del Festival In-Edit.
Es tracta d’un retrat íntim sobre la dimensió humana i artística del mestre, i l’equip que l’envolta i li permet portar a terme els més de 100 concerts que fa en un any. Amb imatges de concerts, del passat i d’altres de caràcter més personal, el curtmetratge ofereix una visió “tendra” i “crítica” del món actual a la vegada que parla de la relació del músic amb el temps. Savall ha constatat que la música “no pot parar les bombes”, però, sí que pot ajudar a “prendre consciència” que les guerres són “inútils”, generen “dolor” i que “la violència no és un camí”.
A l’acabar la projecció hi hagut una taula rodona amb una de les dues directores del curtmetratge la jove Madeleine Bartels, el mestre Jordi Savall i Martí Sancliment, director executiu del Festival Jordi Savall i productor, que va acompanyar el mestre i la directora durant el col·loqui en una
Publicat dins deCalaix de Sastre|Comentaris tancats a Tempus fugit
Segon recull d’errades lingüístiques degudes a la semblança entre dues paraules · Com podem saber quan hem de fer servir l’una o l’altra? · Recomanem diccionaris gramaticals molt útils
Fa quinze dies vam veure trenta parelles de motsque es podien confondre fàcilment i que eren font de moltes errades. Hi incloíem, per una banda, monosíl·labs que es pronunciaven d’una manera molt semblant o igual (com ara ‘mi’ i ‘m’hi’) i, per una altra, mots que només es diferenciaven pel fet que els components s’escrivien junts o separats (‘en lloc’ i ‘enlloc’, per exemple).
Avui veurem la resta de casos. N’hi ha de molt diversos i ja avisem que no hi són pas tots. Per això, en cas de dubte, us recomanem que consulteu un bon diccionari (per exemple, el de la Gran Enciclopèdia Catalana) i, sobretot, que us acostumeu a passar el text per un bon corrector gramatical, com els que us indiquem al final de l’article.
Som-hi.
Be o ve?
Hi ha poques regles per a recordar quan un mot s’escriu amb be o amb ve. I vegeu si n’és, d’important:
1. bast-vast
—Una tela molt basta. ‘Poc refinat’.
—Vèiem un bosc vast. ‘Molt extens’.
2. bena-vena
—Duu una bena de gasa al braç. ‘Tira de drap per a tapar ferides’.
—Les venes del coll. ‘Vas sanguini’.
3. beure-veure
—Va beure una mica d’aigua. ‘Empassar-se un líquid’.
—No el puc veure. ‘Percebre amb la vista’.
4. buit-vuit
—Un pot buit. ‘Sense res a dins’. / Caure en el buit. ‘Lloc on no hi ha res’.
—Hi ha vuit dones. ‘Set més un’.
5. bull-vull
—L’aigua ja bull. Del verb ‘bullir’. / Arrenca el bull. ‘Acció de bullir’.
—Això no ho vull. Del verb ‘voler’.
Amb dièresi o sense?
La dièresi implica pocs casos de confusió, però paga la pena de saber-los:
6. fluid-fluït
—Té un llenguatge fluid. Adjectiu (‘que corre’). / El gas és un fluid. Nom (‘substància fluida’)
—L’aigua ha fluït una estona. Participi de ‘fluir’.
7. beneit-beneït
—No siguis beneit, home. ‘Ximple’.
—Ha beneït el pa. Participi de ‘beneir’.
Obert o tancat?
L’obertura de l’accent té una certa importància, si més no en casos com aquests:
8. desprès-després
—S’ha desprès de totes les obligacions. Del verb ‘desprendre’.
—Vindrà després. Adverbi de temps.
9. marquès-marqués
—El marquès de la Casa Gran. Títol nobiliari.
—Em va demanar que ho marqués amb el retolador. Del verb ‘marcar’.
10. serè-seré
—Fa un dia serè. ‘Sense núvols’. / Té el cap serè. ‘Tranquil, sense torbaments’.
—A migdia seré ací. Del verb ‘ésser’.
Simple o doble?
La geminació d’algunes consonants és cabdal per a diferenciar mots com ara:
11. anals-annals
—Les aletes anals. ‘De l’anus o prop de l’anus’.
—Als annals de la institució. ‘Relació d’esdeveniments per anys’.
12. suma-summa
—La suma dels deutes. ‘Quantitat que resulta de sumar’.
—Té summa importància. ‘Suprema’ (adjectiu). / La summa de l’obra d’un autor. ‘Compilació de totes les parts’ (nom).
13. addició-addicció
—Les addicions de la nova versió del diccionari. ‘Element afegit’. / L’addició de tres més quatre. ‘Operació de sumar’.
—L’addicció a la cocaïna. ‘Dependència’.
14. anular-anul·lar
—El dit anular. ‘De l’anell’.
—Anul·lar les operacions. ‘Eliminar’.
15. vila-vil·la
—La vila de Molins de Rei. ‘Població’.
—Viu en una vil·la luxosa. ‘Casa gran’.
La vocal neutra
En els parlars orientals, les as i es àtones es pronuncien neutres. No cal dir que això origina moltes confusions, especialment quan escrivim de la mateixa manera el masculí i el femení. Les més freqüents són aquestes dues:
16. altre-altra
—L’altre noi.
—Una altra cosa.
17. nostre-nostra (vostre-vostra)
—Tot el camp és nostre.
—La vostra noblesa.
També hi ha un seguit d’adjectius femenins que hauríem d’escriure amb -a final i els escrivim amb -e. La confusió ve del fet que alguns tenen solament una terminació (els acabats en -ble —com ara ‘amable’, ‘noble’, ‘possible’…— i uns quants més —com ara ‘alegre’ i ‘múltiple’—). En tots els altres, hem d’escriure la forma femenina acabada en -a. Per exemple:
18. ample-ampla
—Un camí ample.
—Una roba ampla.
19. digne-digna
—Discurs digne.
—Una posició digna.
20. pobre-pobra
—Aquell home pobre.
—Una masia molt pobra.
La llista és molt més llarga: abstracte-abstracta, còmode-còmoda, directe-directa, exacte-exacta, negre-negra, tendre-tendra…
Això també passa amb alguns noms, com ara:
21. mestre-mestra
—El mestre de l’escola.
—Una mestra molt bona.
22. sogre-sogra
—Vindrà el meu sogre.
—T’hi avens, amb la sogra?
De vegades, aquesta confusió implica un canvi de significat important:
23. acte-acta
—Vaig assistir a l’acte. ‘Fet realitzat per algú’.
—Hem aprovat l’acta de la reunió. ‘Document’.
24. regle-regla
—Dibuixat amb regle. ‘Instrument’.
—No has seguit cap regla. ‘Norma’.
I encara hi ha parelles de nom (o adjectiu) i verb:
25. avantatge-avantatja
—L’ha guanyat amb un avantatge de dos metres. Viure aquí és un avantatge.
—Sempre que anem a caminar m’avantatja. Verb ‘avantatjar’.
26 dubte-dubta
—No en tinc cap dubte.
—No sé per què dubta tant.
27. lliure-lliura
—Em sento lliure.
—Li lliura mil euros. Verb ‘lliurar’. / Mitja lliura de pernil. Unitat de pes.
28. projecte-projecta
—Ha acabat el projecte de fi de carrera.
—La llum es projecta a la paret.
29. tracte-tracta
—És un tracte beneficiós.
—De què tracta, el film?
30. viatge-viatja
—Vam fer un viatge magnífic.
—La meva filla viatja a l’estranger sovint.
Calaix de sastre
Finalment, presentem una desena de casos que no podem incloure en cap dels grups anteriors o bé els hauríem d’incloure en més d’un:
31. accedir-excedir
—Accedir a una sala de l’edifici. ‘Tenir accés’.
—Es va excedir. ‘Ultrapassar’.
32. accepció-excepció
—El mot ‘cap’ té moltes accepcions. ‘Significat’.
—És l’excepció que confirma la regla. ‘Allò que no segueix una norma’.
33. accés-excés
—Tens accés a l’aplicació? ‘Arribada fins a un lloc’.
—Excés d’informació. ‘Abundància’.
34. afecta-afecte-efecte
—La calor afecta les plantes. Del verb ‘afectar’.
—Els pares li tenen un gran afecte. ‘Estimació’.
—El medicament no li fa efecte. ‘Resultat d’una acció’.
35. al·ludir-eludir
—No el va al·ludir directament, però es va entendre que parlava d’ell. ‘Referir-se a algú’.
—Eludir el pagament dels imposts. ‘Evitar una obligació’.
36. compta-compte-comte-conte
—Quan puguis, compta què et dec. Verb ‘comptar’.
—Fes el compte de tot això. ‘Càlcul’. / Vés amb compte. ‘Cura, atenció’. / Té un compte en un banc suís. ‘Contracte de dipòsit en un banc’.
—El comte Arnau. Càrrec nobiliari.
—Escriu un conte. ‘Narració curta’.
37. hostatge-ostatge
—No trobàvem hostatge enlloc. ‘Allotjament’.
—Tenien un ostatge tancat a l’edifici. ‘Segrestat’.
38. lliurament-lliurement
—Farem el lliurament del paquet aquest matí. Nom derivat de ‘lliurar’.
—Vine quan vulguis, lliurement. Adverbi, de ‘lliure’.
39. rebel·lar-se – revelar
—Ens hem de rebel·lar contra l’opressió. ‘Desobeir una autoritat’.
—Revelar un secret. ‘Fer conèixer’.
40. rec-reg
—L’aigua passa pel rec. ‘Canal’.
—Reg per aspersió. ‘Irrigació, acció de regar’.
Correctors molt útils
Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:
—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.
—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.
—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.
Publicat dins deCatalà|Comentaris tancats a Les faltes que no detecta un corrector automàtic (II)
Extret del programa de mà del concert Un Rèquiem Alemany Auditori de Barcelona – 21-10-2026
Per Alba Nogueras
La mort ha sigut sempre –i així ho seguirà sent– un dels grans temes de l’art en general i de la música en particular. Mentre els humans siguem humans, ens continuarà preocupant el dolor que ens deixa aquest buit definitiu i, quan allò tangible ja no ens basti, buscarem un consol que ens abraci en allò inefable. Hi reflexionarem incansablement quan ens toqui de prop i ens sentim indefensos: quan arribi a les persones que estimem o quan sentim que se’ns acosta innegociable. Això és així per a tots, i també ho va ser per a Johannes Brahms, que va començar a compondre Un Rèquiem Alemany després de la mort del seu amic i protector Robert Schumann i el va acabar l’any 1868, després de la mort de la seva mare.
La gestació d’aquesta partitura, per tant, comença set anys enrere; l’abandonà intermitentment i finalment la reprengué per erigir-la com una de les obres per a difunts més singulars de la nostra tradició. I és que, tot i que el títol sembla indicar que es tracta d’una missa, la selecció que l’autor fa dels textos respon més aviat a una qüestió espiritual que traspassa els límits de la litúrgia. Profund coneixedor de la Bíblia luterana, escull els versicles apòcrifs i de l’Antic i del Nou Testament en la traducció alemanya que li permeten donar un sentit filosòfic a l’obra, emfatitzant l’esperança en la resurrecció, evitant tota referència al cristianisme i ometent la por al dia del Judici Final.
Dividida en set parts, les primeres són de tarannà ombrívol i dramàtic, corresponents al patiment terrenal; la central és el nucli emotiu, serè i d’una gran bellesa, amb una melodia gronxada que s’alterna amb fragments contrapuntístics més complexes; la segueix un solo de soprano –escrit posteriorment, en homenatge explícit a la seva mare–, un altre de baríton que s’entrelliga amb una fuga coral i acaba recuperant material de l’inici per donar un sentit de tancament. Hi trobem moments contrastats, de llum i de foscor, més triomfants quan fa referència a la resurrecció, més inquietants quan planteja el dubte, i plens d’energia i esperança quan respon amb fe.
L’estrena de la versió definitiva va ser tot un èxit i aquest particular Rèquiem –que també podria haver-se titulat «Un Rèquiem humà», segons el mateix Brahms– va convertir-se en un motor de reconeixement internacional pel compositor. Així, tot i rebre algunes crítiques pel fet de ser una creació més humanista que cristiana, ens ha arribat a dia d’avui com un pilar del cànon concertístic; una obra que fa referència al llegat dels seus predecessors amb un estil propi i un llenguatge inconfusible. Amb cor, solistes i l’orquestració més gran que havia escrit mai, es tracta d’un punt d’inflexió en la seva carrera que l’encaminaria cap a una etapa més madura.
En el present programa, el mestre Savall proposa acompanyar aquesta obra imprescindible amb la sovint denominada «petit Rèquiem»; una cantata delicada i profundament reflexiva que Brahms va començar a escriure el mateix 1868 sobre versos de Hölderlin, d’un poema homònim publicat dins la novel·la inacabada Hiperió o l’eremita a Grècia. Schicksalslied (El cant del destí) contraposa la joia celestial dels déus i el patiment de la condició humana; la pau i serenitat de l’Olimp i la inquietud d’allò mundà i efímer. L’atmosfera flotant, càlida, agradable de l’inici –un Adagio plaent que ens parla d’un descans etern– es veu estroncada per un Allegro combatent, turmentat, fins i tot violent que ens arrela a una terrenal mortalitat; aquest descens descontrolat acaba, tanmateix, en un terreny conciliador, un postludi que, de manera semblant al primer moviment –però en tonalitat de do major–, torna a mostrar-nos aquesta «llum» que ens «acarona lleument».
La solemnitat d’aquesta obra de gran bellesa ens convida a l’escolta pacient i a la introspecció; l’obstinació de les timbales i la tensió d’algunes frases semblen voler dilatar el temps: un temps, però, que és inexorable i que seguirà avançant sense concessions mentre els humans seguim sent humans.
Dins d’aquest esperit de recerca de la veritat sonora, s’hi suma avui el projecte YOCPA (Young Orchestra and Choir Professional Academy), liderat pel mestre Jordi Savall. Aquesta iniciativa neix per transmetre el seu llegat a les noves generacions mitjançant un model d’acadèmia singular: la formació es basa en la convivència entre un 50% de músics de la màxima confiança del mestre, que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, i un 50% de joves talents seleccionats per l’acadèmia. En abordar Un Rèquiem alemany sota aquest prisma d’aprenentatge compartit i interpretació amb criteris històrics, Savall i la seva acadèmia busquen recuperar els colors i les textures originals de l’època de Brahms, retornant a l’obra una transparència i una humanitat que connecten directament amb l’espiritualitat laica que el compositor va imaginar.
———————-
PD: Gràcies Asunción per regalar-me aquest concert.
Alguna vegada des de La catifa voladora us he parlat d’aquest escriptor tan polifacètic que és Bill Bryson… i és que com més llegeixo d’ell més m’agrada.
Enguany m’he rellegit el llibre A casa. Una breu història de la vida privada on l’autor recorre les diferents habitacions d’una rectoria anglesa del segle XIX per explicar la història, els invents i les curiositats de la vida quotidiana i domèstica.
Des de quan dormim en llits? Quines són les principals estances d’una casa i com n’hem afegit de noves? Com ha evolucionat el parament de la llar? I els mobles?
Un dia, Bill Bryson va pensar que dediquem molt més temps a estudiar les batalles i les guerres de la història que a reflexionar sobre allò del que està feta la pròpia història: segles de gent dedicada a les tasques del dia a dia, menjant, dormint i tractant de viure amb més comoditats, i que la major part dels principals descobriments de la humanitat es troben en la mateixa estructura de casa nostra. D’aquesta manera, inicià un viatge per casa seva, reflexionant sobre l’origen dels objectes quotidians de la vida. En el seu recorregut, investigà sobre la història d’absolutament tot, des de l’arquitectura fins la instal·lació elèctrica, des de la conservació d’aliments fins les epidèmies. Bryson aplica la seva insaciable curiositat i enginy irresistible, i ofereix un dels llibres més entretinguts i esclaridors sobre la història de la nostra manera de viure.
Sabies que en els vitralls de la façana del Naixement, que està orientada cap l’est, predominen els tons freds i blaus, que capturen la llum nítida del matí? I que la façana de la Passió predominen els tons càlids?
I que van aplicar la triconomia? Un mètode que consisteix a superposar quatre gruixos de vidre, un per cada color primari (groc, blau cian i magenta) i també el blanc. Amb un àcid es rebaixa la intensitat de color de cada vidre més o menys en funció de la tonalitat que es vol aconseguir. Per exemple, si es vol un verd, se suavitza el vermell i romanen intensos el groc i el blau, i d’aquests dos, es rebaixa més el groc si es vol un verd més fosc o el blau si es vol un verd més clar.
I que la tècnica emprada en el muntatge és el vidre emplomat? On s’encaixen peces de vidre de diferents colors mitjançant una estructura de plom en forma de H, que permet unir-les i facilitar-ne el moviment, la dilatació i la resistència.
L’artista de les vidrieres és Joan Vila-Grau que va començar el procés d’elaboració dels vitralls de la Basílica, projecte al qual es va dedicar pràcticament durant més de vint anys.
Extret de VilaWen- Jordi Badia i Pujols 25/10/2019
Un recull d’errades lingüístiques degudes a la semblança formal entre dues paraules · Com podem saber quan hem de fer servir cadascuna?
Generalment, quan escrivim en un ordinador, fem servir un programa de tractament de text que marca errades ortogràfiques (com ara baixell en compte de vaixell, o màuqina en lloc de màquina). Però el corrector automàtic no detecta pas les faltes més subtils, de vegades tan simples com un accent: per exemple, si escrivim ‘Avui es dissabte’ no indicarà que s’ha d’escriure ‘és’, amb accent. És cert que a internet trobarem correctors molt més afinats (en parlarem al final).
Avui volem repassar una llista d’errades freqüents que un corrector automàtic normal i corrent no sap trobar. Com que és una llista llarga, en veurem trenta i un altre dia, la resta.
Les bàsiques
En la reforma ortogràfica recent, es van eliminar alguns accents diacrítics. Tanmateix, alguns dels mantinguts justament són entre les errades ortogràfiques més freqüents. Us els presentem en aquest apartat, en què també hem inclòs parelles de mots que es pronuncien d’una manera semblant i que fan anar de bòlit molta gent a l’hora d’escriure. Som-hi.
1. em-hem
—Noemfacis mal. Pronom (‘a mi’).
—Nohemvist res. Del verb auxiliar ‘haver’ (nosaltres).
—Diu que al llac hi ha sis ànecs, però jon’hiveig cinc. Dos pronoms (‘en’ + ‘hi’).
10. quan-quant
—Vindréquanpugui. Adverbi de temps (‘en el moment que’).
—Quantarròs has comprat?. Adverbi de quantitat (‘quina quantitat’).
11. que-què
—Diuquetornarà. Conjunció. Amb ‘e’ neutra. / És la noiaquevaig conèixer ahir. Pronom relatiu (‘la qual’). Amb ‘e’ neutra.
—No séquèvols. Pronom interrogatiu (‘quina cosa’) / És el llibre en què ho vas llegir’. Pronom relatiu precedit de preposició (‘el qual’). Amb ‘e’ oberta.
12. si-sí-s’hi
—Vinesiel vols veure. Conjunció condicional.
—M’ha dit quesí. Adverbi afirmatiu.
—Nos’hiesforça. Dos pronoms (‘es’ + ‘hi’).
13. son-són
—Tincson. ‘Ganes de dormir’. / Songermà està malalt. Possessiu (‘el seu’).
—Onsónara? Del verb ‘ésser’ (ells).
14. tan-tant
—No éstanfàcil com semblava. Precedeix adjectius i adverbis.
—Hi hatantpúblic com l’altre dia. No precedeix ni adjectius ni adverbis.
15. te-té-t’he
—Tel’he pres. Pronom (‘a tu’). Amb ‘e’ neutra / Vols beure unte? Beguda. Amb ‘e’ oberta.
—Notéles claus. De ‘tenir’. Amb ‘e’ tancada.
—T’hevist. Pronom (‘a tu’) + verb ‘haver’. Amb ‘e’ tancada
Junts o separats?
Un altre grup de paraules que es poden confondre és format per parelles en què hi ha un mot compost i els components desglossats. De vegades, els membres de la parella no tenen cap relació, sinó que simplement s’assemblen per casualitat. Les parelles principals són aquestes:
16. abans-d’ahir – abans d’ahir
—Ahir era divendres iabans-d’ahir, dijous. ‘Dos dies abans que avui’.
—Mai,abans d’ahir, no havia parlat amb ell. ‘Qualsevol dia anterior a ahir’.
17. abastament – a bastament
—La ciutat té una xarxa d’abastamentd’aigua. ‘Provisió, subministrament’.
—Ha estat una imatge divulgadaa bastament. ‘En una quantitat suficient’.
18. aleshores – a les hores
—Aleshoresva arribar. ‘Llavors’.
—Sempre ens trobema les horesdels àpats. ‘Als moments’.
19. alhora – a l’hora
—Ho heu dit tots dosalhora. ‘Al mateix temps’.
—Seré aquía l’horaque ell em digui. ‘Al moment’.
20. apunt – a punt
—He escrit unapuntbiogràfic de l’autor. ‘Nota’.
—Posa’ta punt, que partirem de seguida. ‘Preparat’.
21. enlaire – en l’aire
—La pilota ha pujat moltenlaire. ‘Amunt’.
—En l’aire, hi havia partícules contaminants. ‘Dins l’aire’.
22. enlloc – en lloc
—No l’he trobatenlloc. ‘En cap lloc’.
—He comprat taronjadaen llocde llimonada. ‘En compte de’.
23. enmig – en mig
—Somenmigde la plaça. ‘Al centre’. / Va sortirenmigde la gent. ‘De dins’.
—En migany hi ha hagut vuit accidents. ‘En la meitat de’.
24. gairebé – gaire bé
—Hi veiggairebécom tu. ‘Quasi’.
—No em semblagaire béque et passis tot el matí al sofà. ‘Molt bé’ (en frases negatives o interrogatives).
25. maldecap – mal de cap
—Si m’haguessis fet cas, ens hauríem estalviat aquestmaldecap. ‘Preocupació’.
—Si no et passa elmal de cap, pren-te aquesta pastilla. ‘Dolor al cap,cefalàlgia’.
26. perquè – per què
—Vés-hi,perquèfa estona que t’espera. ‘A causa que’. / Vés-hiperquèet vegi. ‘Amb la finalitat que’. / No en sé elperquè. ‘Causa’.
—Hi havia molta gent jove i,sobretot, noies. ‘Principalment’.
—Va escampar la porsobre totel poble. ‘Al damunt de tot’.
Correctors molt útils
Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:
—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.
—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.
—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.
Publicat dins deCatalà|Comentaris tancats a Les faltes que no detecta un corrector automàtic (I)
Des de fa més de 150 anys es publica el Calendari de l’Ermità d’edicions Morera de forma ininterrompuda i ens dona totes les dades astronòmiques, cronòlogiques i religioses de l’any. A més d’indicar el calendari dels dies i les festivitats, inclou informació sobre les fases de la Lluna, els eclipsis, les sortides i postes del Sol, les celebracions litúrgiques i altres efemèrides d’interès. Tradicionalment, ha estat una obra de referència tant per a la vida quotidiana com per a la planificació d’activitats agrícoles i religioses.
És una bona manera de començar el dia amb l’hora de la sortida del Sol, les estacions, el santoral, efemèrides, consells per l’horticultura, entre moltes altres informacions. És interessant tenir-lo sempre a mà i fullejar-lo sovint, perquè cada dia s’hi pot descobrir o aprendre alguna cosa nova.
La saviesa popular ha construït un univers fascinant entorn del calendari setmanal. Hi trobem de tot: tradició, ironia, befa escatològica… I expressions de tota mena i de tota mida: de simples locucions a tirallongues extenses que repassen els dies d’un en un, passant pels estimats retrucs o respostes de rebot. Al final de l’article recollim quatre enfilalls (n’hi ha molts més), que condensen l’activitat de cada dia.
“El dilluns és el diumenge dels ganduls” es diu per indicar que és el dia de la mandra, que no convida a treballar. Per això, a les Illes Balears, si algú no treballa l’endemà d’una festa es diu que fa es dilluns i si, simplement, no té ganes de treballar, duu es dilluns. Hi ha refranys que ens diuen que és un dia de sort, com ara “Lluna plena en dilluns, ventura a munts”, però n’hi ha que ens diuen la contrària, rotundament: “Casament en dilluns, al cap de l’any difunts”.
A banda els refranys més tocats i posats, en tenim de més informals, com ara “El dilluns, faves a munts” (amb la variant “Dilluns, peresa a munts”) o “El dilluns, apaga els llums”.
Dimarts
El dimarts és considerat un dia de mala sort, en què cal evitar de viatjar, casar-se o fer celebracions religioses importants. “Dimarts, ni embarcats ni casats”, diu el refrany. En trobem una versió més explícita i concreta: “Diumenge esposalles, dilluns alegria i dimarts baralles”; i una de definitiva i fatal: “Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja”.
De dites més juganeres i lleugeres referides a aquest dia, també en tenim qui-sap-les. Per exemple, “Dimarts, a comprar naps” i “El dimarts, a passejar gats”.
Dimecres
Segons que sembla, el dimecres s’han acabat els mals averanys. Especialment si és Nadal, perquè vol dir que l’anyada serà molt bona: “Nadal en dimecres, sembra camps i feixes”, diu el refrany. I aquesta fertilitat i bonastrugança també ateny la vida familiar: “Casament en dimecres, al cap de l’any, tres”. És clar que la combinació amb la lluna nova es veu que anul·la aquesta virtut, com constata el refrany: “El dimecres lluna nova, per tot l’any és desastrosa”.
Tenim tot de refranys lúdics referits al dimecres, com ara “Dimecres, el cul em llepes”, “El dimecres, a comprar penques” i “Dimecres, faves seques”.
Dijous
Arribem a la meitat de la setmana i, per això, quan algú fa nosa diem que s’ha posat al mig com el dijous. És un dia que, vés a saber per què, ens fa pensar en coses impossibles, com aquelles que passen la setmana dels tres dijous. A pagès es considerava que no era pas un dia gaire adient perquè s’hi escaigués Nadal: “Si Nadal cau en dijous, plega l’arada i ven els bous”.
Hi ha un retruc groller referit a aquest dia: “—Dijous. —Toca’t els ous”. Però també n’hi ha d’informals sense ésser barroers, com ara “El dijous, festa pels bous”.
Divendres
El divendres era considerat el dia més dolent de la setmana, pitjor que el dimarts i tot. Per això, diu el diccionari, fer cara de divendres és ‘fer mala cara, trista o demacrada’. La mala premsa que tenia el divendres al costat dels altres dies es fa evident en refranys com ara “No hi ha cap setmana sense el seu divendres”, que vol dir que les temporades d’alegria i felicitat sempre s’interrompen. Si voleu saber tots els mals averanys que porta el divendres, consulteu l’Alcover-Moll: diu que diuen que és el dia que va néixer Judes i per això és un mal dia per a sortir a caçar, per a batejar una criatura i fins i tot per a tallar-se les ungles. El refranyer no perd de vista que ha d’aparellar els dos dies malastrucs: “Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar”.
“Divendres, faves tendres” és el refrany popular més conegut sobre aquest dia.
Dissabte
Com que no suportaríem dos dies de mala sort, el dissabte és un dia bo, adient per a començar tasques importants. És el dia destinat a fer la neteja i l’endreça de casa, una operació que anomenem fer dissabte. Com que s’acaba la setmana, és el dia de cobrar i, doncs, de deixar d’anar ajupit. I així ho recull la dita: “Dissabte al vespre, a cobrar el sou i alça la testa”. És un dia alegre, com diu el refrany: “No hi ha dissabte sense sol”. I això, segons una altra dita, té una explicació: “El dissabte la Mare de Déu va rentar el seu llençol, i per això no hi ha dissabte sense sol”.
Quant a refranys populars, repetim el plat del divendres: “Dissabte, faves en recapte”. I també “El dissabte, cuina i pasta”.
Diumenge
El diumenge, darrer dia de la setmana en el nostre calendari, és el dia dedicat a reposar (o fer diumenge) i, tradicionalment, és consagrat al culte. La combinació d’aquestes dues característiques ha fet néixer refranys com ara “Feina feta en diumenge, el dimoni la se menja”, o bé “En diumenge treballar, més s’hi perd que hi va a guanyar”. Per recordar-nos que és un dia de pau, en contrast amb la malastrugança d’alguns altres dies, hi ha el refrany que fa “Cada dimarts té el seu diumenge”. És dia d’anar mudat, és a dir, amb roba de diumenge o endiumenjats.
El diumenge és el dia que té més retrucs: “—Diumenge. —Faves amb fetge”, “—Diumenge. —El cul et penja”, “—Diumenge. —El moc et penja”, “—Diumenge. —La vella menja”; i també un refrany irònic: “Diumenge treballaria, si en fos dia”.
Quatre enfilalls
La cultura popular també ens ha deixat una colla de tirallongues o enfilalls en què surten tots els dies de la setmana. De fet, algunes de les expressions populars o retrucs que hem esmentat adés en formen part.
El primer enfilall, recollit per Alcover i Moll, és conegut a les Illes i ens parla dels dits d’una madona. Fa així: “Dilluns, madona té els dits curts; dimarts, madona té els dits llargs; dimecres, madona té els dits que li creixen; dijous, madona té els dits nous; divendres, madona té els dits tendres; dissabte, madona cuina i pasta, i diumenge, tota se la menja”.
El segon, també fornit per l’Alcover-Moll, combina les faves amb tot de menges. És, segurament, el més conegut: “El dilluns faves a munts; el dimarts faves a grapats; el dimecres faves a faneques; el dijous faves amb ous; el divendres faves tendres; el dissabte faves amb recapte, el diumenge faves amb fetge”.
El tercer, recollit per Joan Amades, té un to irònic evident: “Dilluns, sant Tornem-hi; dimarts, sant Ja-hi-som; dimecres, sant Picafort; dijous, sant Tombet; divendres, santa Esperança; dissabte, sant Cobret i diumenge, sant Gastet”.
I el quart, també registrat per Amades, fa dialogar els dies per travessar la setmana: “El dilluns va dir al dimarts que anés a cal dimecres per preguntar al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que el diumenge era festa”.
