Margarida Xirgú

 

WhatsApp Image 2019-07-08 at 16.13.21

Il·lustració de Laura Pérez Vernetti – Herstoricas Pioneras

Tal dia com avui el 18/7/1888 naixia a Molins de Rei Margarida Xirgú, una nena que de ben petita va mostrar molt interès per actuar al teatre.

Als 18 anys va representar Teresa Raquin de Zola amb molt èxit tant per part del públic com de la crítica, i signà un contacte per protagonitzar Mar i Cel de Guimerà al Teatre Romea. La interpretació de Salomé d’Oscar Wilde va fer que l’acomiadessin, degut a l’escàndol que va aixecar la dansa dels set vels. Això va ser el motiu pel que el 1912 marxés a Buenos Aires i comencés a actuar en castellà per tot Amèrica del Sud, amb molt bona acollida per part del públic i crítica. Tornà a Madrid i continuà actuant, conegué a Federico García Lorca  i representarà moltes de les seves obres. Durant la II República va rebre condecoracions i reconeixements diversos.

L’esclat de la Guerra Civil va fer que s’exilès a Amèrica del Sud i visqués entre Xile, Argentina i Uruguay, on no va parar de treballar. Va intentar tornar a Espanya però es trobà que la premsa franquista s’oposava i va decidir tornar definitivament a Uruguay on es va fer ciutadana uruguaiana, ciutat en la que va morir el 1969.

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari

LA: postal perduda, emocions trobades

WhatsApp Image 2019-07-07 at 20.32.07

Des de fa una setmana al banc de l’entrada de casa hi ha una postal de Los Angeles. Sembla ser que algú l’ha deixada allà… El destinatari? El carter?  Qui? No ho sé. Passen els dies i la postal resta allà…

Un dia, m’assec al banc i me la quedo mirant durant una bona estona. Los Àngeles, la macrociutat del Sud de California: palmeres a dojo, avingudes, cases luxoses, barris marginals, platges espectaculars, ones gegantines, carrers i carrers, bulvards, drive, avenues que no s’acaben… Recordo LA com un immens i inacabable entremat de carrers amb autopistas que ho lliguen tot. Cases baixes, blocs d’apartaments que tímidament s’aixequen un pis més amunt de les cases, cotxes, aparcaments a mig urbanitzar en una cantonada, a l’altra  una tintoreria, una tenda que venen postals d’aniversari i globus, una hamburgueseria d’una cadena i una tenda que et fan la manicura en 20 minuts!

La postal és una imatge del downtown angeleno: gatacels i edifics seus de bancs, companyies petroleres, alts majestuosos que no temen the Big One… i al fons les Sant Bernardino Mountains, nevades. Quin contrast, no? LA és la ciutat dels contrastos: calor i fred, riquesa i miseria, glamour i …,   Durant una bona estona em quedo mirant la postal. LA em porta molts records, moltes emocions… La imatge m’és familiar, hi ha algun edifici que fa gairebé trenta anys que no hi era… com tantes coses que han canviat en la meva vida.

Miro a l’anvers de la postal. El destinatari és algú que no conec, no és cap vei de casa. Qué rar, no? No puc resistir la temptació i llegeixo el text que la Lola va escriure fa més de dues setmanes des de LA. Li envia molts records a la Isabel, li diu que les vacances van molt bé i que LA és una ciutat fantàstica, plena de sorpreses i racons interessants: Santa Monica, Venice, Malibú, Hollywood… S’ho estan passant molt bé i esperen arribar aviat.

Gràcies Lola per donar-me aquesta oportunitat de recordar el meu any a LA. La teva postal m’ha fet emocionar…

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Ca d’Oro

Cad'oro

Al Canal Grande de Venècia, al barri del Cannaregio hi ha el Ca d’Oro, el més bonic palau gòtic que mai hàgiu pogut veure. El nom de Ca d’Oro es deu que, en el seu origen, la seva façana estava recoberta d’or. Les seves parets brillaven durant tot el dia: des de la sortida del sol fins la posta, i inclús durant les nit de lluna plena! A més la seva façana brillant era reflectida sobre les aigües del canal.

L’interior del Ca d’Oro era tan luxós com l’exterior: mobles, cortines, marbres, ceràmiques, teles, fustes… eren portats dels racons més allunyats del món i donaven a aquest palau un ambient molt especial.

La fortuna de Taglioni, un procurador de San Marco que l’any 1421 el va fer construir, era tan gran que un cop va tenir el palau enllestit sovint feia festes i hi convidava tots els prohoms de la ciutat i regió. Aviat les festes del Ca d’Oro es van fer famoses: músics de tot Europa es reunien per tocar els seus instruments, ballarines de llunyanes terres s’acostaven per moure el seu cos al ritme dels llauds… Durant les festes se servien els millors àpats: carns, peixos i aviram, fruites i verdures… tot fresc recén comprat al Mercat de Rialto, a l’altra banda del canal. Els cuiners s’emerçaven per fer els millors guisats, les millors presentacions… tot servit en les millors vaixelles de porcellana xinesa, coberts de plata, copes de cristall de Murano i tovalles i tovallons de lli. Se servien vins i esperits de totes les regions d’Itàlia: Toscana, Umbria, Veneto i d’altres arribats de terres més llenyanes. El Ca d’Oro en els seus inicis va marcar una gran època d’esplendor, luxe i riquesa a Venècia. A totes les corts d’Europa van ser conegudes les festes del Ca d’Oro durant molt anys.

La ciutat de Venècia anava creixent: es construien nous palaus, canals, ponts mentre el Ca d’Oro s’anava fent cada cop més important i conegut. Mentre la seva façana no  parava de brillar.

Va arribar el dia que els turcs van invair Venècia, la seva missió era saquejar i destruir la ciutat: no volien deixar cap edifici sencer.

Una barca capitanejada per Ben-Nhil anava pujant pel Canal Grande, mentre anaven saquejant tots els palaus i edificis que trobaven. Quan van arribar al Pont de Rialto es van adonar d’un resplandor especial, Ben-Nhil i els seus homes van pensar que es tractava d’un incendi, però aviat es van adonar que era quelcom especial. Van continuar navegant  i  de sobte al davant seu va aparèixer el Ca d’Oro: daurat i brillant com sempre. Es van quedar ben parats, quasi sense respiració, quan van veure aquell palau.

Ben-Nhil va insistir als seus companys que aquell palau havia de cremar com els altres edificis, però la resta de la tripulació va negar-se a destroçar-lo. Aleshores Ben-Nhil va agafar una maça i va començar a donar cops a les fines columnes a l’entrada del palau mentre el Ca d’Oro resisitia les embestides. De sobte un guarniment de la teulada no va poder resistir els cops que feia Ben-Nhil, es va desprendre amb tan mala fortuna que va anar a caure al cap de Ben-Nhil, que va caure a l’aigua i se’l va endur al fons del canal. Els seus companys no van poder fer res per salvar-lo, molts d’ells encara estaven corpresos de la bellesa i resplandor del Ca d’Oro. Aleshores van prometre que no tornarien a destruir cap més edifici de Venècia i que a partir d’aquell moment vetllarien per la seva conservació.

Van passar els dies, els mesos i els anys… I el Ca d’Oro va caure en decadència. Ja ningú recordava les grans nits de festa que s’havien viscut… Malgrat tot la seva façana continuava brillant sobre el Canal Grande i la ciutat.

Anys després, algunes persones l’havien adquirit, encuriosits per la llegenda: la façana, les festes, la mort de Ben-Nhil… però ningú li va poder donar la importància i rellevància que havia tingut a l’inici de la seva vida.

Ja en el segle XIX una ballarina molt capritxosa va comprar el palau, va fer moltes reformes: va derruir moltes estances, va vendre mobles, alfombres, mosaics i vidrieres. Un dia se li va ocórrer fer allò que mai ningú havia gosat: treure l’or de la façana! Va començar a treure  fines capes d’or per fer-se joies: polseres, arracades, collars… i poc a poc el Ca d’Oro va deixar de brillar…

Anys més tard, un baró Venecià va asconseguir comprar el palau i va posar fi a aquest desastre. Va recuperar gran part dels mobles, alguns tapissos i mosaics que unaltre temps havien sigut del Ca d’Oro. L’únic que no va poder fer va ser tornar l’or a la façana…

Malgrat tot, avui asseguts davant d’aquest palau escoltem les seves histories, i tot i no tenir or a la façana el veiem resplendent i daurat com el primer dia.

Violant
Agost del 2002

PD: Dedicat al Gerard i l’Andreu en la seva visita a Venècia. I a la Belen per convidar-nos-hi.

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Seguim pel camí del Llobregat

Seguim avançant pel GR270 Camí del Llobregat

Dos trams més al costat del riu Llobregat

Dia 1: Balsareny – Sant Benet de Bages – 17,7 km

Riba dreta del riu
Aqüeducte de Santa Maria
Sèquia de Manresa
Colònia de Vilafruns
Aqüeducte de Conangle
La Rampinya
Sallent

Riba esquerra del riu
Sallent
Camí de Cabrianes
Casa de la Resclosa
Canal de Sallent

Riba dreta del riu
Zona humida i aiguamolls de la Corbatera
Resclosa de la Corbatera
Pont de Cabrianes

Riba esquerra del riu
Colònia Galobart
Llac de Navarcles
Aiguabarreig Riera de Calders i Llobregat
Pont vell de Navarcles

Riba dreta del riu
Monestir Sant Benet de Bages

WhatsApp Image 2019-06-24 at 09.53.29

Dia 2: Sant Benet de Bages – Sant Vicenç de Castellet – 14,4 km

Riba dreta del riu
Monestir Sant Benet de Bages
Pont de les Generes
Cngle de Tolega
Riu d’Or
Resclosa de la Mina
Canal de les Macetes
Els Tres Salts o Ulls del Llobregat
Masia de les Hortes
Cingle de Roca Tinyosa
Gola del Bigaire

Riba esquerra del riu
Pont de Violomara
Psseig fluvial
Tram BV1229
Raval de Boades
Aigüabarreig Cardener-Llobregat
Pont dels Dosrius
Torre de la Breny
Canal de Can Soler
Sant Vicenç de Castellet

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Poema de la Nit de Sant Joan

 

Fogueres-de-Sant-Joan

Enrenou a l’hora baixa,
fustes velles al carrer.
Gent menuda que tragina somnis,
mobles, papers…
Al terrat de la veïna
l’aire es gronxa dolçament
en un cel de serpentines
veient com passa la gent.
La foguera de la plaça
alça un fum guspirejant.
Encisera i descarada,
mentre crema va parlant.
Negra nit que l’aigua encantes
i que el sol tens per amic.
Fetillera de les plantes,
quants amors no hauràs cosit?

Josep Fornés

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat

WhatsApp Image 2019-06-09 at 12.44.57

Enguany hem anat a fer un tram del GR270 que s’anomena Ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat: de Cal Rosal a Balsareny.

La Ruta de les Colònies Tèxtils és un itinerari que ens permet descobrir les Colònies Tèxtils del Baix Berguedà i del nord del Bages. Caminant per la ribera del riu Llobregat entre els boscos de ribera, les rescloses, palanques sobre el rius els canals i els nuclis urbans situats entre Cal Rosal i Balsareny.

És una ruta descendent i amb molt poques pujades, això la fa molt atractiva. També el fet que les distàncies entre les Colònies mai superin els tres quilòmetres!

Itinerari:

Dia 1: Cal Rosal – Cal Marçal 20,880 km

WhatsApp Image 2019-06-09 at 16.58.28

Cal Rosal
La Plana
Ametlla de Casseres
Cal Metre
Cal Bassacs
Viladomiu Vell
Viladomiu Nou
Guixaró
Cal Prat
Cal Cases
Cal Marçal

Dia 2: Cal Marçal – Balsareny 18 km

Cal Marçal
Cal Vidal
Cal RieraAmetlla de Merola
Cal Forcada
Colònia Soldevila
La Rabeia
La Reclosa dels Manresans
Balsareny

Ens hem animat seguir el GR270, així que la nostra intenció és completar de Balsareny a Monistrol…

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Cànon de la Pau

IMG_20171024_074629

Escolteu!, s’acosta ja
el temps de saber tots la veritat!
Temps de que el lleó no ataqui l’anyell!
De fer rendir les armes amb l’amor
i collir-ne tots les roses.

La pau serà el nostre estandart!
No en dubteu pas, ja arriba!

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari