Extret de VilaWeb- Estel Solé -7/8/26
Fragment de l’article Torna’m a agafar la mà
[…]
Aquesta setmana he conegut un projecte artístic que, a través de les imatges, ha indagat en el mateix tema sobre el qual jo vull escriure, les relacions pare-fill. Es tracta del fotògraf búlgar Valery Poshtarov. La seva obra gira al voltant de la memòria i els vincles humans, i el 2024 va guanyar el Sony World Photography Award en la categoria de retrat pel seu projecte “Pare i fill”.
Es tracta d’una sèrie de fotografies preses des del 2020 en què retrata pares i fills adults agafant-se la mà. D’entrada, la idea pot semblar simple, ridícula o sense interès, fins i tot, però si us atureu a observar les imatges, hi descobrireu molts detalls que parlen i que emocionen. La seva inspiració va sorgir mentre portava els seus fills petits a l’escola. Es va adonar que algun dia deixarien de voler-li donar la mà. I fou així que decidí demanar al seu pare i al seu avi que tornessin a agafar-se la mà per a una fotografia. El conjunt d’imatges de l’artista qüestiona la masculinitat tradicional. Poshtarov explica que molts homes han après a no mostrar emocions, associen el contacte físic amb feblesa, estimen profundament els seus pares, però gairebé mai no saben com expressar-ho. Quan els demana que s’agafin les mans, molts dubten, alguns riuen incòmodes i d’altres asseguren que no feien aquell gest des que el fill era petit.
Poshtarov assegura que ell no és l’autor de les obres, que ho són els protagonistes, que ell només facilita i proposa una vivència i capta amb la seva càmera el retrobament físic i emocional entre pares i fills de més de setze països diferents. Les imatges deixen bategant per dins unes quantes preguntes: quant fa que no agafes la mà del teu pare, o del teu fill ja adult? Què has heretat del teu pare més enllà del patrimoni econòmic? Què conserves de tot el que et va ensenyar? Què li retreus? Què transformes i què perdones? Si et diguessin que demà perdràs per sempre el teu fill o el teu pare, avui aniries corrents a abraçar-lo fort, a dir-li t’estimo? Mai no és tard per a trencar les incomoditats que ens tenallen emocionalment i que eviten que tornem a fer un gest tan senzill i alhora tan poderós com tornar-nos a agafar la mà.
https://www.poshtarov.net
La catifa voladora 