101 aniversari de la mort de Lluïsa Vidal

LLuisa Vidal

Avui fa 101 anys que moria a causa de l’epidèmia de grip la pintora barcelonina Lluïsa Vidal.

Lluïsa va ser l’única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l’única que va anar a París a estudiar. Quan tornà de París s’afilià al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d’aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d’aquest entorn, de la seva família i d’amics.

Dona activa i compromesa socialment visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d’artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.

Va pintar molts retrats a la sanguina i a l’oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment, també escenes íntimes de gènere, així com paisatges i festes populars. La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l’ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l’elecció dels temes.

Publicat dins de Dones, Efemèrides | Deixa un comentari

Sargantanes pitiusses

IMG_20170315_123435

Podarcis pityusensis formenterae

De la meva estada a Formentera, a més de gaudir d’una sol·litud extrema, em vaig endur el record de saludar a totes les sargantanes de l’illa.

Després he sabut que són una espècie endèmica, exclusiva de Formentera!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Leipzig, 9 d’octubre de 89

Avui fa 30 anys d’aquell 9 d’octubre que a Leipzig uns 70.000 manifestants van fer una marxa amb espelmes demanant llibertat i democràcia al crit de Wir sind das Volk (nosaltres som el poble) i la policia no va gosar disparar. Des de feia alguns mesos, cada dilluns se celebrava l’oració per la pau a la Nicolaikirche, dilluns a dilluns s’anaven concentrant més ciutadans i a la trobada del 9/10/89 van concentrar-se milers i milers de persones. Va ser la manifestació de protesta més multitudinària de la RDA des de la repressió del moviment obrer el 17/6/53 a Berlín. La revolució pacífica iniciada a Leipzig poc a poc es va anar estenent a d’altres ciutats germano-orientals.Un mes més tard, el 9/11/89 queia el mur de Berlín, s’obrien les fronteres i Alemanya recuperava la seva unitat.

Qui diu que les revolucions pacífiques no donen els seus fruits?

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Codis detectors d’errors

Llegeixo al Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans un article sobre els Codis detectors i correctors d’errors i algunes de les seves aplicacions a la socieatat de la informació de M. Villanueva i C. Fernández-Córdoba que m’ha semblat interessant.

Segons el Resum:

En les transmissions digitals d’informació d’un emissor a un receptor a
través d’un canal, normalment es produeixen errors. En aquest article s’exposen els
conceptes i resultats més importants de la teoria de codis detectors i correctors d’errors,
que estudia mètodes eficients per garantir una transmissió exacta de la informació.
Primer es descriuen alguns exemples quotidians de codis detectors d’errors inclosos
en el DNI, l’ISBN, l’IBAN i l’EAN. A continuació, es presenta la teoria clàssica dels codis
correctors d’errors, que inclou els codis lineals i, dins d’aquests, els codis cíclics, que
resulten més eficients a l’hora de codificar. També es descriuen les dues famílies més
importants de codis cíclics, els BCH i Reed-Solomon, que permeten descodificar també
de forma eficient. Finalment, es mostren dues aplicacions històriques, en les memòries
d’ordinador i en la transmissió de fotografies a l’espai, i dues aplicacions més recents,
en els codis QR i en l’emmagatzematge distribuït.

Codi DNI

El codi del document nacional d’identitat (DNI) consisteix en un número de 8 xifres decimals seguit d’una lletra. Aquesta lletra, de fet, representa la redundància que permetrà detectar els errors més freqüents en escriure el número. La lletra s’assigna segons el valor que resulta de calcular el número del DNI a Z23, o el que és el mateix, segons el residu que s’obté en dividir-lo per 23, d’acord amb les equivalències que es mostren en la taula 1.

El càlcul es realitza a Z23. Es pren un número primer per tal de treballar en un cos finit. A més, s’exclouen les lletres I, O i U, perquè aquestes es poden confondre més fàcilment amb l’1, el 0 i la lletra V, respectivament. Podem simplificar els càlculs si tenim precalculades les potències de 10 a Z23. Així, com que 10^2 = 8, 10^3 = 11, 10^4 = 18, 10^5 = 19, 10^6 = 6 i 10^7 = 14 a Z23, calcular el número del DNI a Z23 equival a calcular x0 + 10×1 + 8×2 + 11×3 + 18×4+19×5+6×6+14×7 a Z23, on x7x6x5x4x3x2x1x0 = E^7 i=0 10ixi representa el número del DNI.

Exemple 1. La lletra del DNI corresponent al número 34149351 és D, ja que 34149351 = 9 a Z23, o equivalentment, 14 · 3 + 6 · 4 + 19 · 1 + 18 · 4 + 11 · 9 + 8 · 3 + 10 · 5 + 1 = 9 a Z23, i la lletra corresponent al valor 9 és D d’acord amb la taula 1.

Aquest codi permet detectar si hi ha hagut un error en un dels dígits del DNI, o bé si hi ha hagut una transposició entre dos dígits [6]. En canvi, si n’hi ha dos o més, no sempre es poden detectar. També permet recuperar un dels dígits si aquest no es visualitza correctament, simplement resolent una equació lineal a Z23.

Exemple 2. Continuant amb el DNI de l’exemple 1, què passa si en escriure el DNI ens equivoquem en un dígit i escrivim, per exemple, 34249351D? Com Codis detectors i correctors d’errors 57 que 34249351 = 5 a Z23 i la lletra corresponent al 5 és la M, podem detectar que hi ha hagut un error, i repassar l’escriptura d’aquest DNI.

I si ens equivoquem en dos dígits que s’han intercanviat de posició, i escrivim, per exemple, 34419351D? En aquest cas, de nou, en calcular 34419351 = 12 a Z23, podem detectar l’error ja que 12 correspon a la lletra N.

Finalment, què podem fer si un dels dígits és borrós, per exemple, si tenim 341493✷1D on el setè dígit no es reconeix? En aquest cas, podem plantejar l’equació lineal següent a Z23, 14·3+6·4+19·1+18·4+11·9+8·3+10·x1+1 = 9, o sigui 10×1 = 4 a Z23. Com que l’invers de 10 és 7, tenim que x1 = 4·7 = 28 = 5 a Z23. Per tant, el dígit de la posició setena és 5 i obtenim el DNI 34149351D.

 

Article sencer a : https://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCM/article/view/359803

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Abbey Road 50 anys

A la portada del disc  apareixen els Beatles creuant el pas zebra més famós del món.

Avui fa 50 anys que es va publicar el penúltim LP dels Beatles Abbey Road, catalogat com a obra mestra. Des d’aleshores s’han venut 31 milions de còpies i cançons com Something, Come together, Here comes the sun o Because van posar el punt i final a una dècada creativa dels Beatles.

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

La tardor

 

OrenetaAvui comença la tardor, i em ve al cap la bonica corranda:

Quan per la tardor
se’n va l’oreneta,
no li dic: Adéu!
li dic: Arreveure!

Ferrran Agulló
(1863-1933)

Una corranda és una cançó popular curta i sovint improvisada generalment composta per quatre versos, amb rima creuada o sense.

Publicat dins de Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Oda a la pàtria

Columnes

La pàtria

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Bonaventura Carlos Aribau
(1798-1862)

Oda a la pàtria publicada el 24 d’agost de 1833 al diari El Vapor de Barcelona.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari