Sant Medir, dolça festa

Extret de Wikipèdia…

El Costumari Català de Joan Amades, situa l’origen de la festa de Sant Medir en Josep Vidal i Granés, un forner santcugatenc nascut possiblement el 1803 i molt devot de Sant Medir. Vidal es va casar amb una barcelonina i obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia núm. 111 cantonada carrer Sant Marc després que s’urbanitzés el 1828.Vidal era una persona molt malaltissa i després d’un dels forts atacs de dolor, s’encomanà a Sant Medir i li prometé que en cas de curar-se aniria cada any en pelegrinatge fins a la seva ermita i que ho difondria per intentar estendre la devoció al Sant. I així va ser com el 1830 Josep Vidal inicià el primer romiatge a Sant Medir. Segons el Costumari Català, Vidal muntat sobre una egua i acompanyat de dos músics que tocaven la cornamusa i el timbal feien una cercavila pels carrers de Gràcia per difondre el romiatge abans d’enfilar cap a l’ermita.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

70 anys de la Vaga de tramvies

Extret de Wikipèdia

La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l’1 de març de 1951. El motiu inicial fou l’augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s’establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d’ençà de la fi de la Guerra Civil espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.

Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L’inici de la vaga fou espontani, tot i que més tard s’hi apuntaren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo. El governador civil, Eduardo Baeza y Alegría, hi emprà la Guàrdia Civil en durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de març. Finalment, tant ell com l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Escapada al desert: Joshua Tree

LA 22-2-91

Estimats Pares:

He parlat aquest matí amb vosaltres i com sempre ho faig durant el dia continuo pensant i sovint penso en el munt de coses que no us he dit…

Ara estic escoltant el “Concierto de Aranjuez”, l’Emissora de Música Clàssica de LA és una “fan” de les peces de guitarra clàssica i des que estic aquí l’he escoltat més vegades que a Barcelona. Avui l’estic enregistrant en un cassette ja que així l’Artur el podrà escoltar, i inclús se’l podrà aprendre. Per cert és possible trobar la partitura per guitarra? Algun dia que aneu al centre, mireu si podeu trobar-la per favor. Gràcies.

El dimarts passat vaig enviar una carta a la cosina Montserrat i ahir en vaig rebre una d’ella! Em fa molta il·lusió que la gent m’escrigui això sempre t’ajuda a mantenir la comunicació i el record dels que vols.

El temps continua sent molt calurós, massa per l’època de l’any! No sé com arribarem a l’estiu. De fet ara comencen a haver-hi problemes d’aigua. N’hi ha poca i cal estalviar-ne… Així que a principis de març pugen el preu…

Com us he dit vam estar al Joshua tree que és un Parc Nacional que està a uns 170km de LA. Està al mig del desert i el paisatge, geologia, flora i fauna, són pròpies d’aquests hàbitats. Potser una excursió molt interessant per quan vingueu.

Els meus estudis continuen, el dimecres vaig fer un examen d’informàtica tot en anglès i me’n vaig ensortir força bé, penseu que de les 10 preguntes 7 eren de programació en Pascal.

Continuo practicant amb l’anglès i això sembla que mai se’n sap prou. No sé hi ha dies que sembla que tingui més facilitat i fluidesa, d’altres estic patosa i no em surt res. He començat a llegir la Granja Animal de G. Orwell amb anglès, això sempre et permet conèixer una altra faceta d’aquesta llengua.

Ara ja estic més llançada i parlo més amb gent que no conec: les tendes, correus… Quan cal fer alguna gestió sempre hi vaig jo, el divendres passat em vaig fer sòcia de l’equivalent al Reial Automòbil Club; o per exemple quan cal anar a correus a enviar cartes certificades a Madrid… El meu destí és haver d’enfrentar-me amb els empleats; sort que aquí són més amables, però els meus problemes amb la llengua fa que sovint els faci perdre la paciència.

On noto que he progressat és al cinema. Vivint a Barcelona vaig anar algun dia a la Filmoteca a veure alguna peli en versió original i sense subtítols, i mai podia arribar al final ja que marxava cansada i avorrida de no entendre res. Estant a LA he anat bastant al cine, i tot i que no t’assabentes ni del nom del protagonista, entens una mica de que va i sovint enganxes alguna paraula o frase…

Amb el Jess, el noi americà amb el que faig conversa, sovint anem a sopar amb amics d’ell i tant l’Artur com jo participem a la conversa. El meu anglès deu enrabiar als diables!

També m’he subscrit al National Geographic, això fa que rebi una bona revista tota amb anglès un cop al mes i tinc l’obligació de llegir com a mínim un article… Bé, us deixo i espero tenir notícies vostres aviat!

Fins sempre! Un petó.

Violant

Publicat dins de Cartes des de LA | Deixa un comentari

Perseverance arriba a Mart

Perseverance is alive in the surface of Mars!

Aquestes són les paraules que van comunicar els tècnics de la NASA a la premsa per indicar que el Perseverance, el vehicle d’exploració espacial, havia arribat sobre la superfície de Mart sa i estalvi.

Després d’ un llarg viatge de més de 7 mesos des de la Terra i recórrer 470 milions de km a 76.500 km/h, el dijous 18 de febrer a les 21:55h es va rebre el senyal de l’aterrament del Perseverance i pocs minuts més tard la primera imatge en blanc i negre de la superfície de Mart.

El Perseverance buscarà a Mart signes de vida microbiana. El vehicle té un trepant per recollir mostres de roca i sòl marcià. També transporta un petit helicòpter que s’enlairarà i explorarà el terreny de forma independent; i un micròfon: per primera vegada podrem escoltar els sons de Mart.

També porta a dins un tros de meteorit de Mart que va caure a la Terra fa molts anys! Està retornant a Mart una part que va perdre fa temps!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui ha mort Joan Margarit

M’acaben de comunicar la mort de Joan Margarit…

Els que us enlaireu a la Catifa Voladora ja sabeu que soc una admiradora de Joan Margarit i la seva poesia des de fa molts anys.

Joan moltes gràcies pel teu art, per les teves paraules, per acompanyar-me, per ajudar-me a entendre les emocions i posar paraules al dolor, la pena, el desconhort…

Avui et dedico el poema que envio als familiars i amics quan perden un familiar.

L’ESPERA 

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fa tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

Joan Margarit

Publicat dins de Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Valentine’s day

LA 2-13-91

Hola Nenes!

Com podeu veure aquesta carta és una carta conjunta, resulta que el carter ens fa arribar totes les cartes juntes. El passat dissabte vam rebre: una carta de la Griselda, una de l’Elisenda, una de l’Emma i pares i dues de l’Àurea! Quina passada. No cal que us digui que ens les vam haver de raccionar i anant llegint per etapes.

La setmana passada vaig treballar només el dimecres i des del lloc de treball vaig escriure una carta als pares. Només vaig treballar 1 dia, aquests del consolat em fan anar de cul: ara si, ara no! De fet la feina era molt avorrida: havia de vigilar una exposició de llibres, mapes i documents antics arribats de la Biblioteca Nacional de Madrid.

Ara torno a estar a l’”atur”, no em preocupa ja que tinc molta feina a preparar-me les classes a la UCLA i les d’anglès. Dilluns dia 11 vaig reemprendre les classes de gramàtica d’anglès i en aquest moment estic fent una inacabable cua a la llibreria per a comprar-me el llibre de text. Aquí les cues estan a l’ordre del dia: els encanta fer files, cues… això sí degudament ordenades: FILA INDIA, l’un darrera l’altre exactament! La cua es mou poc a poc i només veus el clatell del del davant… Com podeu veure hi ha tota una filosofia per les cues. Àurea no parlo de les cues de cavall!!

Demà és el dia de Sant Valentí i no us podeu imaginar el fandango que s’està armant.

Continuo dient que aquests americans són molt especials. Tots els aparadors, tendes, supers… estan plens de cors, targetes, bombons… tot e forma de cor, amb la paraula LOVE, inclús els de correus han fet una tirada especial d’aquests segells segells.

Entro a la tenda.

Ara ja tinc el llibre!

Tornant a Sant Valentí, aquests dies es veuen pel cel avionetes amb missatges d’amor; és a dir una avioneta com les que volen per Castelldefels tirant pilotes de Nivea; doncs les d’aquí porten llargues pancartes que diuen: Julie will you marry me? o una altra Patty I love you John… Ja veurem què passa demà, ja us ho explicaré.

Ja per acabar, el temps continua sent fantàstic, quasi d’estiu amb 20-25ºC. El dissabte i diumenge passats vam anar a la piscina de UCLA a prendre el sol i banyar-nos. Com podeu veure les temperatures són caluroses durant el dia; a la nit fa fresca…

Quan ens arriben notícies de Barcelona i ens assabentem que fa tan fred ens és difícil imaginar-ho… La pena és que aquí no plou i hi poden haver problemes amb l’aigua: fa sol, caloreta i no plou! No es pot tenir tot!

Bé, nenes, us deixo, faré fotocòpies de la carta i us l’enviaré.

Records, petons i abraçades!

Violant

Publicat dins de Cartes des de LA | Deixa un comentari

Avui 12022021: el palíndrom de l’any

Avui divendres de Carnaval, Santa Eulàlia o Laia de Barcelona, tenim un altre palíndrom!

12-02-2021 ==> 12022021

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

11F: Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Avui se celebra el Dia Internacional de la dona i nena científiques. Estem en una societat on encara cal celebrar dies per les minories, això vol dir que encara hi ha molt camí per recórrer: fer que dones i homes tinguin les mateixes oportunitats davant de la ciència en aquest cas.

Recordo totes les dones científiques de la família, per a elles que s’han fet un lloc a la ciència i per les futures generacions el meu reconeixement en un dia tan important.

https://www.xirusplai.com/post/_dona-i-ci%C3%A8ncia

tube.com/watch?v=Fx0ztzf-2V0&feature=emb_logo&ab_channel=%23NoMoreMatildas

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Visitem San Francisco

LA 1.30.91

Estimats!

Acabo de parlar amb vosaltres i veient que el correu ha anat tan depressa m’he animat a explicar-vos algunes coses més.

L’anada a San Francisco ens va anar molt bé. Hi vam estar 4 dies i va ser el temps suficient com per fer-nos una idea d’aquesta ciutat i poder visitar els llocs més interessants. San Francisco és una ciutat més “europea” que LA i això et permet poder passejar, anar amb bus, tramvia, veure gent pel carrer, aparadors, tendes… Vaig tenir la sensació d’estar visitant qualsevol altra ciutat europea. La nostra visita es va centrar als llocs més interessants,turístics i importants del Downtown (el centre de la ciutat); malgrat això un dia vam anar a Berkeley i a Sausalito que estan a l’altra banda de la badia.

Per la qüestió de l’allotjament vam tenir molta sort i vam trobar lloc a l’Alberg de la Joventut que està situat en un indret preciós: a més de localització el preu també és maco: només $10 per persona i nit!!! (Un hotel pot costar per persona $50 o $70!).

Els quatre dies a SF no vam parar ni un moment. Ara ja tenim una idea de com és i què hi ha. La pena va ser quan vam haver de tornar a LA…

Un cop aquí hem continuat fent les nostres tasques habituals: l’Artur es passa el dia a UCLA treballant, i jo de moment em dedico a estudiar, ja que m’he apuntat a un parell de cursos d’Informàtica a UCLA i em porten bastanta feina ja que abans d’anar a classe he de llegir-me bé el llibre per tal d’entendre el que explicarà el teacher. A més tinc classes pràctiques d’ordinador… En fi que tinc moltes hores ocupades. Continuo amb l’anglès: classes de gramàtica,conversa i intercanvi; això és una constant mentre estigui aquí.

A la biblioteca de moment no hi vaig ja que no tenen calerons i estan esperant de Madrid una subvenció, quan els arribi m’avisaran; ja veurem què faré…

L’Artur m’està obsequinant amb un concert de guitarra. I voldreu saber com ha aconseguit la guitarra, doncs resulta que un dels nois amb els que faig conversa en tenia més d’una i li ha passat una acústica que sona molt bé; i cada nit au vinga a fer dits…

Us estimo molt

Violant

Publicat dins de Cartes des de LA | Deixa un comentari

Lluna plena

Sobre la platja humida de nit

s’aixeca una lluna rodona de llum.

Blanca i serena com globus d’argent,

suspesa en la boira i la foscor del cel.

El mar li demana cintes de mel,

les ones n’agafen i s’enllacen corrent.

La lluna de nàcar les deixa marxar,

són els seus reflexos que van més enllà.

Passen les hores, la lluna té son,

puja més enlaire i es perd en el buit.

Sobre la platja humida de nit,

se’n va dansant sobre un núvol blanc.

Oh lluna d’ivori, resplandor infinit,

mirant la teva aura, se’m passa el neguit.

Elisenda Martí

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari