Joan Margarit, premi Cervantes

Margairt

Des de fa molts anys segueixo a Joan Margarit, els seus poemes han estat la sintonia de la meva vida, molts cops m’ha ajudat a posar paraules als meus sentiments i emocions, a fer-los sortir… Alguns poemes han servit per enlairar la Catifa!

Avui llegeixo que guanya el premi Cervantes “per la seva obra poètica de fonda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador” i que “ha enriquit tant la llengua espanyola com la llengua catalana”. 

Moltes felicitats Joan!

 

https://www.ara.cat/cultura/Joan-Margarit-guanya-premi-premio-Cervantes_0_2343965732.html

Publicat dins de Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Litoral de los poetas

Costa dels poetes.jpg

De la meva visita a Xile em vaig endur un bonic record de tots els poetes que van viure a la regió de Valparaiso, al que s’anomena Litoral de los Poetas…

A Isla Negra vaig visitar la casa museu de Pablo Neruda: un seguit d’habitacions i estances, que com un tren, estan davant del Pacífic ple de llum i energia. Allà davant del mar hi ha la seva tomba. L’entorn i la casa respiren poesia.

Altres poetes i escriptors de la són Nicanor Parra, Gustavo Frías, Vicente Huidobro i Adolfo Couve…

Ni rastre de la famosa Gabriela Mistral.

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Dolç ángel de la Mort

 

beso-muerte-poblenou

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Màrius Torres
Setembre 1936

Publicat dins de Poemes | 1 comentari

50è aniversari d’Arpanet

 

EfeARPANET2018b

Avui fa 50 anys naixia Arpanet, la predecessora d’Intenet, quan dos ordinadors  van poder connectar-se a través de la línia telefònica i enviar i rebre un missatge. Tot això passava entre un ordinador de la University of Califormia Los Angeles (UCLA) i unaltre del Standford Reseach Institute  (SRI) a més de 500 km de distància. No va ser fins el setembre de 1977 que Arpanet es connectaria per primer cop amb dues xarxes semblants Satnet i Prnet i per tant es pot considerar que Internet va nèixer més tard.

Els inversors d’aquesta xarxa eren molt variats: militars, el món acadèmic i també gent contracultura. Arpanet tenia la finalitat de facilitar la comunicació entre universitats.

Recordo quan el 1989 anava a la UAB a escriure correus a l’Artur que estava a UCLA. Em semblava que era el més modern que podia fer per comunicar-me amb ell… I no sabia que tot just començava la nova revolució industrial de la comunicació.

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

101 aniversari de la mort de Lluïsa Vidal

LLuisa Vidal

Avui fa 101 anys que moria a causa de l’epidèmia de grip la pintora barcelonina Lluïsa Vidal.

Lluïsa va ser l’única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l’única que va anar a París a estudiar. Quan tornà de París s’afilià al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d’aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d’aquest entorn, de la seva família i d’amics.

Dona activa i compromesa socialment visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d’artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.

Va pintar molts retrats a la sanguina i a l’oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment, també escenes íntimes de gènere, així com paisatges i festes populars. La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l’ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l’elecció dels temes.

Publicat dins de Dones, Efemèrides | Deixa un comentari

Sargantanes pitiusses

IMG_20170315_123435

Podarcis pityusensis formenterae

De la meva estada a Formentera, a més de gaudir d’una sol·litud extrema, em vaig endur el record de saludar a totes les sargantanes de l’illa.

Després he sabut que són una espècie endèmica, exclusiva de Formentera!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Leipzig, 9 d’octubre de 89

Avui fa 30 anys d’aquell 9 d’octubre que a Leipzig uns 70.000 manifestants van fer una marxa amb espelmes demanant llibertat i democràcia al crit de Wir sind das Volk (nosaltres som el poble) i la policia no va gosar disparar. Des de feia alguns mesos, cada dilluns se celebrava l’oració per la pau a la Nicolaikirche, dilluns a dilluns s’anaven concentrant més ciutadans i a la trobada del 9/10/89 van concentrar-se milers i milers de persones. Va ser la manifestació de protesta més multitudinària de la RDA des de la repressió del moviment obrer el 17/6/53 a Berlín. La revolució pacífica iniciada a Leipzig poc a poc es va anar estenent a d’altres ciutats germano-orientals.Un mes més tard, el 9/11/89 queia el mur de Berlín, s’obrien les fronteres i Alemanya recuperava la seva unitat.

Qui diu que les revolucions pacífiques no donen els seus fruits?

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari