La relíquia

 

Faune

Faune al Jardí de Bomarzo – Itàlia

La relíquia

Faune mutilat
brollador eixut
jardí desolat
de ma joventut.

Beneïda l’hora
que m’ha duït aquí.
La font qui no vessa,
la font qui no plora,
me fa plorar a mi.

Sembla que era ahir
que dins el misteri
de l’ombra florida
tombats a la molsa
passàvem les hores millors de la vida.

De l’aigua sentíem la música dolça,
dintre la piscina guaitàvem els peixos,
collíem poncelles, caçàvem bestioles,
i ens fèiem esqueixos
muntant a la branca de les atzaroles.

Ningú sap com era
que entre l’esponera
de l’hort senyorívol
fent-lo més ombrívol
creixia la rama d’antiga olivera.

Arbre centenari,
amorós portava la soco torçuda
perquè sense ajuda
poguéssim pujar-hi.

Al forc de la branca senyora i majora
penjàvem la corda de l’engronsadora
i venta qui venta,
folgàvem i rèiem, fins que la vesprada
la llum esvaïa de l’hora roenta,
de l’hora encantada.

Somni semblaria
el temps que ha volat
de la vida mia.
Sense les ferides que al cor ha deixat,
sense les ferides que es tornen a obrir
quan veig que no vessa
ni canta ni plora la font del jardí.

Trenta anys de ma vida volaven de pressa,
i encara no manca
penjat a la branca
un tros de la corda de l’engrossadora
com trista penyora
despulla podrida d’un món esbocat…
Faune mutilat
brollador eixut
jardí desolat
de ma joventut.

Joan Alcover (1854 – 1926)

Publicat dins de Calaix de Sastre, Poemes | 2 comentaris

Joan Vinyoli a Aiguablava

No recordo d’on he tret aquest fragment que retrata a Joan Vinyoli, un poeta que m’agrada…

untitled

Un Joan Vinyoli familiar és el que ens recorda Judit Pujadó, que parla amb el més petit dels fills del poeta: Raimon Vinyoli, qui recorda les passejades que cada diumenge feien a Barcelona, i a l’estiu, a Begur, tot i que alguna vegada s’havien apropat fins al puig son Ric o fins a Pals. Quan Vinyoli era a Begur, no es perdia mai uns determinats moments, “sagrats”, diu Pujadó: “Quan arribava en Roman a l’embarcador d’Aiguablava amb la seva barca d’un verd preciós, allò era sagrat. Aquesta és la gran història, el moment que en Roman aturava el motor i la barca arribava empesa pel seu propi impuls i en Roman saltava a terra. El meu pare s’aixecava per aquesta escena, o per anar a veure el capvespre, i d’allà sortien els poemes”, explica en Raimon.

Begur encara es recorda de Vinyoli, i és per això que des del 2009 hi ha uns plaques commemoratives del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort als llocs que ell freqüentava.

https://visitbegur.cat/cultura/ruta-poetica-vinyoli-begur/

 

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

51 anys d’Stonewall Inn

 

Cada 28 de juny es commemoren els aldarulls d’Stonewall Inn que es van esdevenir el 1969, avui fa 51 anys, a partir dels quals es va articular l’alliberament de les persones gais, lesbianes, trans, bisexuals, intersexuals, queer i altres identitats socialment oprimides.

Per a tots els que van lluitar per la seva dignitat i pels que encara avui ho fan un record.

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Efemèrides | Deixa un comentari

L’Alfàbrega

alfàbrega

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les alfàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d’un nuvi esdevenidor:
escabelleu les alfàbregues
perquè facin més olor.

L’alfàbrega escabellada
és un encenser violent;
que al llançar la flaire enlaire
augmenta l’encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se’n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!

I en el matí d’aures blanes
l’alfàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant,
que es van alçant!

Joan Maragall

Publicat dins de Calaix de Sastre, Poemes | 1 comentari

Juny luctuós

Avui que comença l’estiu, s’acaba l’estat d’Alarma i ja tanquem el confinament que va començar poc abans d’estrenar la primarera…

Amb pocs dies de diferència han mort tres artistes catalans: Pau Donès, Rosa M Sardà i Carlos Ruiz Zafón, tots tres de càncer.

A tots ells un record per la seva aportació a la cultura del nostre país.

Pau Donés

Pau Donés, compositor, músic i cantant de Jarabe de Palo. La seva Flaca va fer que fos un dels temes més escoltats a finals dels 90.

rms

Rosa M Sardà, actriu còmica i dramàtica, presentadora i directora de teatre. Les seves interpretacions al teatre, cinema i TV han estat excel·lents.

Carlos-ruiz-zafon

Carlos Ruiz Zafón autor del llibre que va aconseguir enganxar a la lectura a molta gent que habitualment no llegia. I és que la seva novel·la La sombra del viento amb més de 15 milions d’exemplars venuts està considerada la novel·la espanyola més difosa després del Quixot.

Publicat dins de Confinament 2020, Obituari | Deixa un comentari

Els dijous: resolem mots encreuats

GenèricEnllaços dels dijous:

Resolució Mots Encreuats Dijous 11/6/20

Resolució Mots Encreuats Dijous 18/6/20

Resolució Mots Encreuats Dijous 25/6/20

Resolució Mots Encreuats Dijous 2/7/20

Extres:

Resolució Mots Encreuats diumenge 21/6/20

 

Si necessites la graella del dia pots sol·licitar-la a: encreuaiencerta@gmail.com

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | 1 comentari

En l’aniversari de la mort de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol per Ramon Casas

En el  89è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol l’Andreu Bosch i Lluís Rius han fet un vídeo que resumeix la vida de Santiago Rusinyol a través dels textos i d’algunes obres d’art del Cau Ferrat. Van enregistrar-lo fa uns dies en un Cau Ferrat confinat encara. Espero que us agradi.

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Efemèrides, Obituari | Deixa un comentari

Fractals

FrACTAL DEL DRAC

Fractal de la Corba del Drac

Assisteixo a la xerrada en línia que el Gerard fa sobre els Fractals.

Matemàticament els fractals són objectes que tenen dimensió no entera. Són objectes matemàtics que a diferents escales, presenten la mateixa forma. En molts fenòmens naturals s’observa una estructura bàsica que es repeteix a diferents escales i en aquest sentit, parlem de fractals a la natura.

També es presenten diversos exemples i alplicacions en medicina, finances…

Per més informació:

youtube.com/watch?v=eLAG2Ixi5p4&feature=youtu.be

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

50è aniversari de la mort de Josep Carner

Josep Carner
En motiu del 50è aniversari de la mort del Princep dels Poetes: Josep Carner.

La galant noia

Embandereu finestres i torratxes
i venteu les campanes a desdir,
ompliu el got de les millors garnatxes,
mateu dotze pollastres i un garrí.
Que el nunci cridi al ball de les morratxes
i a una òpera amb piano i violí,
i a processó, que jo us daré les atxes
i diners per a música i llatí.
Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que arribarà la noia que a mi em plau;
té els cabells llargs i curta la faldilla
i un cos de reina que se’n va a sarau.
Quan ella salti de tartana, a fe,
farem un -Oh!- tot empassant l’alè

(D’Auques i ventalls, 1914)

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Meteorit de Barcelona, 1704

Es localitzen dos fragments del meteorit de Barcelona, que va caure el 1704

Els fragments s’han trobat mentre es documentaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant nissaga d’apotecaris i botànics de Barcelona.

La revista Meteoritics and Planetary Science acaba de publicar un article que inclou l’estudi i l’anàlisi del meteorit, i una recerca històrica sobre el paper que l’albirament d’aquest meteorit va tenir en la Guerra de Successió espanyola.

El meteorit de Barcelona és el setè més antic que es conserva a tot el món.

02_IlustraciodeJosepBolló (1717)

Il·lustració feta per Josep Bolló el 1717

El 25 de desembre de 1704, el dia de Nadal, a les cinc de la tarda, un fenomen totalment inesperat va interrompre la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc que queia del cel va travessar el firmament, fet que va causar una gran alarma entre la població. El meteorit conegut amb el nom de meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, a la rodalia de Terrassa i, fins avui, es creia que no se n’havia conservat cap fragment.

La revista Meteoritics and Planetary Science dona a conèixer la troballa de dos fragments que han passat desapercebuts durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, l’article recopila una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit, sinó que constitueixen un valuós testimoni de l’origen diví que s’atribuïa als meteorits en l’època moderna. L’estudi s’ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i durant la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.

L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que els fragments —constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques— corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit formava part d’un asteroide primitiu procedent d’entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per a estudiar-lo amb detall, s’han fet servir tècniques avançades d’anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).

Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s’han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Cañellas (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L’estudi conclou que, clarament, cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.

Els dos fragments del meteorit de Barcelona, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual encara es podia llegir «Pe[d]ra [que ca]ygué d’un […] […] u es […]en […]y 1704».

La família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i botànics que, des de començaments del segle xvii fins a mitjan segle xix, van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van tenir un paper fonamental en l’elaboració i la transmissió del coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de mil cinc-cents volums, un herbari únic amb quasi cinc mil plecs, uns catorze mil espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència; tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.

Enllaç a l’article «The meteorite of Barcelona: history, discovery, and classification».

https://drive.google.com/file/d/1IlRKHUTSR514ajfHPnlINkrIsi9W0GVV/view

Autors:
. Jordi Llorca
, coordinador de l’estudi. Director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona de la UPC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
. Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
. Neus Ibáñez Cortina, conservadora del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.
. David Allepuz, Observatori de Sant Julià de Vilatorta.
. Josep Maria Camarasa, Seminari d’Història de la Ciència Joan Francesc Bahí. Fundació Carl Faust.
. Josep Aurell Garrido, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

PD: Dedico aquesta entrada a l’Arola Moreras-Martí pel seu doctorat i la seva tesis: Carbon and sulfur isotope biosignatures in Mars-analogue hydrothermal environments.

Publicat dins de Barcelona, Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari