Arxiu de la categoria: Poemes

DéuI tu, què vols?JoDoncs jo sols vull-ei, si pot ser-:Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de seti un poc de vii un poc … Continua llegint →

Assumiràs la veu d’un poble Assumiràs la veu d’un poblei serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els … Continua llegint →

SI PUCAlguna cosa ha entratdins algun vers que séque podré escriure, i nosé quan, ni com, ni quès’avindrà a dir. Si pucte’l duré cap a tu.Que digui els teus cabellso l’escata de solque et vibra en aquesta ungla.Però potser no … Continua llegint →

EL MEU POBLE I JO Bevíem a glopsaspres vins de burlael meu poble i jo. Escoltàvem fortsarguments del sabreel meu poble i jo. Una tal lliçóhem hagut d’entendreel meu poble i jo. La mateixa sortens uní per sempreel meu poble … Continua llegint →

De todo quedaron tres cosas: la certeza de que estaba siempre comenzando,la certeza de que había que seguiry la certeza de que sería interrumpido antes de terminar. Hacer de la interrupción un camino nuevo,hacer de la caída, un paso de danza,del … Continua llegint →

S’acosta l’estiu i als carrers i places de la ciutat apareix el núvol lila d’una xicandra. He trobat aquest preciós poema de Josep Carner on descriu una xicandra que va trobar a Mèxic. Xicandra de Mèxic Una xicranda florida enlluerna … Continua llegint →

Sobre la platja humida de nit s’aixeca una lluna rodona de llum. Blanca i serena com globus d’argent, suspesa en la boira i la foscor del cel. El mar li demana cintes de mel, Les ones n’agafen i s’enllacen corrent. … Continua llegint →