Arxiu de la categoria: Poemes

Dedicat a totes les mares, en un dia com avui. Senzillament se’n va la vida, i arribacom un cabdell que el vent desfila, i fina.Som actors a voltes,espectadors a voltes,senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren … Continua llegint →

Poema de Sant Jordi Per Sant Jordi, que tot vibra,el gènere no ens fa nosa:a les noies, també llibre,i als mascles, també una rosa. Roc Casagran

Entréme donde no supey quedéme no sabiendo,toda ciencia tracendiendo. I Yo no supe dónde entraba,pero cuando allí me visin saver dónde me estabagrandes cosas entendíno diré lo que sentíque me quedé no sabiendotoda sciencia trascendiendo. II De paz y de … Continua llegint →

Sigue el agua su camino,y al pasar por la arboledamueve impaciente la ruedadel solitario molino. Cantan alegreslos molinerosllevando el trigode los graneros.Trémula el agualenta camina:rueda la rueda,brota la harina.¡Y allá en el fondodel caserío,al par del hombretrabaja el río! La … Continua llegint →

La Balanguera misteriosacom una aranya d’art subtil,buida que buida sa filosa,de nostra vida treu lo fil.Com una parca bé cavil.lateixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà. Girant l’ullada cap enreraguaita les ombres de l’avior,i de la … Continua llegint →

Pinto les notes d’una havanerablava com l’aigua d’un mar antic,blanca d’escuma, dolça com l’aire,gris de gavines, daurada d’imatges:vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraulesque omplin els versos sense neguit.Els pins m’abracen, sento com callenel vent s’emporta tot l’horitzó. Si … Continua llegint →

Cançó de la nit d’agost Si dalt dels arbres callava el cucut,l’aigua emmudia devora les canyes.Nit sense lluna, silenci del camp,i les estrelles cobrint la muntanya.El vent ens duia perdut el gemec          d’alguna guilla llunyana. El … Continua llegint →