Arxiu de la categoria: Poemes

Tú y tu desnudo sueño. No lo sabes.Duermes. No. No lo sabes. Yo en desvelo,y tú, inocente, duermes bajo el cielo.Tú por tu sueño, y por el mar las naves. En cárceles de espacio, aéreas llaveste me encierran, recluyen, roban. … Continua llegint →

Passa vent Passa, vent, cosa sinistra, qui et pogués mai deturar! Tota la casa em fa trista el teu malastruc xiular. M’enfolleixes les colomes allà dalt del colomar; de l’arbre arrenques les pomes molt abans de madurar; i colltorces la … Continua llegint →

L’alzina i el rouresón dos bons germans.Tots dos esgarrapen,tots dos fan aglans. L’estiu els ajudaa ser bons companys.Quan glaça i ventejaja no són iguals. Les fulles del rourese’n van a l’hivern.L’alzina les guardaper no tenir fred. Núria Albó

Amistat de tardor S’han fet tan grans els arbres del jardí que ens donen la mesura del passat. De com ja no el comprenc, des de tan lluny. De com és tan bonic en la distància esperar algú que no … Continua llegint →

Enguany l’estiu m’ha regalat descobrir unes figueres amagades i, quan surto a passejar cada tarda quan el sol baixa, em regalen la seva preuada fruita. De tantes que hi ha podré fer melmelada de figues! He buscat poemes sobre figueres … Continua llegint →

No recordo d’on he tret aquest fragment que retrata a Joan Vinyoli, un poeta que m’agrada… Un Joan Vinyoli familiar és el que ens recorda Judit Pujadó, que parla amb el més petit dels fills del poeta: Raimon Vinyoli, qui recorda … Continua llegint →