La catifa voladora

Enguany incloc a la secció Extra d’Estiu Un viatge submarí per l’Alt Penedès de Lluís Rius i Alfred Mauri. En total 6 entrades. Desitjo us agradi.
Bon estiu!
***********************

Extret d’Amics dels Parcs núm 10 – febrer 2007 – Lluís Rius i Alfred Mauri

Un passeig entre 16 i 14 milions d’anys enrera

El nostre paisatge quotidià constitueix un referent per entendre l’evolució de l’entorn natural i de l’espai que l’ha generat. En clau de punts geològics d’interès per l’Alt Penedès pretenem oferir-vos un nou punt de vista de l’entorn que ens ajudarà a interpretar i descobrir els vestigis d’un temps perdut. Cal dir que els indrets aquí esmentats no formen part d’un itinerari estable sinó més aviat de racons amagats i, en alguns casos, d’accés poc condicionat, la qual cosa requereix un calçat adequat i un vehicle 4×4 per alguns dels desplaçaments.
El nostre itinerari pretén ser un recorregut pels ambients geològics de l’anomenat complex marí i de transició. Un trajecte dels vestigis marins entre els 16,4 i els 14,6 milions d’anys que ben segur us sorprendrà.

El Vallès-Penedès, el rift valley català
L’origen de la depressió del Vallès – Penedès es remunta a uns 30 milions d’anys quan, des del sud de la península Ibèrica, es va produir una important fractura o enfonsament de l’escorça terrestre, la qual s’estengué a través de la Mediterrània Occidental i del Sud-est de França fins arribà a l’Alemanya Occidental.

La conca del Rin, la del Roïne i la depressió del Vallès Penedès tenen, doncs, un mateix origen.
Aquest procés de fracturació de l’escorça s’anomena rifting, fenomen similar al que succeeix encara avui ique s’inicià fa només 4 milions d’anys a l’Àfrica Oriental, separant el continent africà de la Península Aràbiga, i creant un nou espai invadit pel Mar Roig.
En el nostre cas, aquest procés geològic fou avortat, però les seves conseqüències foren una important cicatriu, la major part de la qual se soterrà en la Mediterrània on el procés de rifting o fracturació va ser més intens.
El Vallès-Penedès constitueix, en aquest context, una estreta fossa tectònica de direcció SW-NE, és a dir, una depressió marginal d’aquesta gran esquerda en el Mediterrani Occidental, seguint un conjunt de fractures o falles en el terreny. Té una longitud d’uns 100 km i una amplada màxima de 15 m, s’estén paral·lelament a la línia de la costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral.

Els colors del passat
L’enfonsament de la conca penedesenca no va ser pas un procés regular en l’espai ni en el temps, sinó que trobem una realitat territorial fragmentada i asimètrica formada per un conjunt de diferents blocs que cediren a diferents velocitats. Alguns resten més alçats que els altres, en forma d’alts estructurals, com són els blocs del massís de Bonastre i els de l’Ordal. D’altres, més enfonsats i basculats, disposen d’una major fondària de sediments, com és el cas dels blocs més propers al Prelitoral on l’enfonsament fou més actiu.

De forma molt abreujada, podemiferenciar tres grans episodis que afectaren de forma global la conca. Un primer episodi de drenatgede terres que ompliren la vall succeïts durant el període anomenat Miocèinferior, entre els 23 i 16 milions d’anys. Aquestes terres solen serargi les, graves conglomerats d’un color vermellós i ocre. Especialment visibles en la llera dreta del Llobregat, en els talussos de la AP-7 entre Molins de Rei, Papiol, i Castellbisbal.
Un segon episodi, anomenat el Complex marí i de transició i motiu d’aquest recorregut, es caracteritza pels materials dipositats durant les entrades i sortides d’aigües marines succeïdes en diferents pulsacions, entre els 16 i 14 milions d’anys, reconegudes avui per materials fins i carbonatats amb una gran varietat cromàtica de les terres: blaves, verdes, grises i ocres.
En la darrera etapa, novament continental, entre els 14 i els 6 milions d’anys, els darrers drenatges ompliren la vall. Es reconeixen avui en el sector Prelitoral per argiles intercalades amb graves i conglomerats d’un color vermellós intens.

El complex marí i de transició
Entre els 16 i 14 milions d’anys hi hagué un canvi radical en les condicions fins aleshores continentals de la vall. El seu enfonsament, conjuntament amb un incrementdel nivell dels oceans, propicià la penetració terra endins d’aigües marines, fenomen que en termes geològics s’anomena transgressió marina. D’altra banda, la retirada de les aigües s’anomena regressió marina.
El perfil de la costa s’alterà considerablement i es crearen dues cubetes marines interiors: una inundà els camps de Tarragona i una altra penetrà pel Vendrell i s’endinsà pel Baix i l’Alt Penedès fins arribar a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Durant el Miocè inferior i mitjà hi hagué diverses pulsacions de transgressions i regressions marines que condicionaren el paisatge del Vallès-Penedès: la plana de Tarragona i el Vendrell foren les que
romangueren un major temps inundades.
Hom pot reconèixer afloraments d’entorns ecològics marins en diferents indrets del nostre territori actual: es troben veritables formacions d’esculls coral·lígens propers als antics relleus de la costa, plataformes terrígenes properes al perfil del talús marí i materials més fins propis del fons de
la badia.

Continuarà…