• DERIVACIÓ

Consisteix en crear paraules afegint prefixos o sufixos a paraules existents. Per exemple, afegint anti  i trans- a sistema i gènere creem antisistema i transgènere. També ho fem a partir de manlleus. Afegint -ejar a tuit i xat obtenim tuitejar i xatejar. Alguns d’aquests neologismes ja són al diccionari normatiu, com transgènere, i d’altres encara no, com antisistema, xatejar o tuitejar.

• COMPOSICIÓ

Consisteix en crear paraules noves unint paraules ja existents. Es pot fer a partir de paraules catalanes (rentaplats), però també a partir de mots grecollatins. Paraules ara molt utilitzades als mitjans s’han format per aquest procediment, com ara feminicidi, que prové d’unir les arrels dels mots llatins femina (dona) i caedere (matar).

• SINTAGMACIÓ

És el procés pel qual un grup de mots (o sintagma) passa a ser una unitat lèxica i a tenir, per tant, un sentit específic. Van des de creacions populars que abans eren molt vives en els registres col·loquials, com esperit de vi (alcohol) o argent viu (mercuri), fins a neologismes creats no fa gaire, com empresa pantalla, llapis de memòria, prova pilot o menjar porqueria.

• CANVI SEMÀNTIC

Es produeix quan una paraula canvia de significat, guanya significats o en perd. Ha passat amb arrova: era una unitat de pes (avui ja no ens serveix) però ara és el símbol identificador de les adreces electròniques. Un altre exemple seria el verb socialitzar, que amb el pas del temps ha anat guanyant significats: de “transferir propietats a l’Estat” a “difondre socialment un fet” i, actualment, per influència de l’anglès, a “mantenir relacions socials amb altres membres d’un grup o d’una societat”.

• MANLLEU DIRECTE

És un element lingüístic d’una altra llengua que s’integra amb un grau d’adaptació més o menys gran segons el cas. Avui dia els més habituals són els anglicismes, pel predomini mundial d’aquesta llengua en tot tipus d’àmbits (comercial, mediàtic, tecnològic, esportiu, etc.) N’hi ha una gran varietat. Alguns els hem adaptat al nostre sistema fonològic (ral·li, càmping, clúster, dúmping) i d’altres no (whisky, playback, bestseller). La pressió és tan forta que de vegades adoptem els manlleus encara que tinguem una manera pròpia de referir-nos al mateix, com passa amb container/ contenidor, esponsoritzar/patrocinar, etc. És en aquests casos quan ens hem de plantejar si té sentit integrar-los.

• CALC

És la traducció literal d’un terme d’una altra llengua. En certa manera, és un manlleu amagat. Ratolí (de l’ordinador) en seria un exemple: és la traducció de l’anglès mouse, una metàfora (la de l’animal i l’aparell) que en català també pot funcionar (és universal: de fet, s’ha imposat en moltes llengües). Però, per exemple fusteria metàl·lica (del francès menuiserie métallique, a través del castellà carpintería metálica) no funciona, perquè fusteria no s’adiu semànticament amb l’adjectiu metàl·lica. El Termcat proposa tancaments metàl·lics.