Si fa unes setmanes feia una entrada dedicada al concert Un Rèquiem Alemany de Brahms, dirigit pel mestre Jordi Savall, avui vull dedicar l’entrada al documental Tempus Fugit que s’ha ha estrenat dins del Festival In-Edit.

Es tracta d’un retrat íntim sobre la dimensió humana i artística del mestre, i l’equip que l’envolta i li permet portar a terme els més de 100 concerts que fa en un any. Amb imatges de concerts, del passat i d’altres de caràcter més personal, el curtmetratge ofereix una visió “tendra” i “crítica” del món actual a la vegada que parla de la relació del músic amb el temps. Savall ha constatat que la música “no pot parar les bombes”, però, sí que pot ajudar a “prendre consciència” que les guerres són “inútils”, generen “dolor” i que “la violència no és un camí”.

A l’acabar la projecció hi hagut una taula rodona amb una de les dues directores del curtmetratge la jove Madeleine Bartels, el mestre Jordi Savall i Martí Sancliment, director executiu del Festival Jordi Savall i productor, que va acompanyar el mestre i la directora durant el col·loqui en una