Extret de BTV – 6/11/26

El CATEB reobre la seu després de gairebé dos anys d’obres, amb una rehabilitació basada en la reutilització de materials, l’eficiència i l’obertura de l’edifici a la ciutadania

L’edifici situat al número 5 del carrer del Bon Pastor, torna a obrir les portes després de gairebé dos anys de rehabilitació. La reforma n’ha transformat especialment l’interior, però ha apostat per rehabilitar l’edifici existent en lloc d’enderrocar-lo.

S’han mantingut l’estructura i la caixa d’escala originals, i s’han recuperat materials com el marbre i el travertí. Els vidres incorporen prop d’un 40 % de material reciclat i les emblemàtiques lletres d’“Aparelladors”, de Joan Brossa, s’han reutilitzat i canviat d’ubicació i funció. El projecte també s’ha plantejat seguint els criteris de certificació DGNB per a la rehabilitació.

Les obres han servit també per adaptar una seu concebuda en una altra època a les noves maneres de treballar, amb més llum i més espais de trobada i formació i equipaments audiovisuals. Abans d’iniciar els enderrocs interiors es va fer una auditoria dels materials per decidir quins es podien conservar, recuperar o donar.

La reforma culmina un procés que es va començar a plantejar entre 2022 i 2023, quan el CATEB va impulsar un concurs d’idees per renovar la seu i adaptar-la als nous usos, especialment després dels canvis en les formes de treball derivats de la pandèmia. La nova etapa vol convertir l’edifici en un espai més obert a la ciutat i amb activitats divulgatives per al públic.

La llagosta de tres tones de Joan Brossa

Qui aixequi la mirada pel carrer del Bon Pastor, a Sant Gervasi – Galvany, hi trobarà una sorpresa: una llagosta gegant de tres tones d’acer enfilada al capdamunt de l’edifici. No és cap ornament casual. És la peça que culmina el poema visual de Joan Brossa per a la façana, una obra concebuda per Joan Brossa l’any 1993 per transformar la seu del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, l’actual Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona.

La història va començar quan el Col·legi va decidir rehabilitar la seu i va proposar a Joan Brossa donar vida a una façana poc lluïda. El poeta va convertir-la en una obra artística: un conjunt de lletres de colors que semblen caure desordenadament per l’edifici fins a formar el nom de l’entitat a la part baixa.

I, per rematar l’obra, va imaginar un enorme llagost sobre la cornisa. L’aparició d’aquell insecte gegant va despertar curiositat i va tenir repercussió als mitjans. Més de tres dècades després, continua traient el cap des de la teulada i s’ha convertit en un dels elements més singulars del paisatge urbà d’aquest punt de Barcelona.

Què simbolitza la llagosta?

La llagosta no és només un element decoratiu: simbolitza la saviesa. Segons explica Alejandro Soldevila, vicepresident segon del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Brossa la va situar sobre l’edifici fent un paral·lelisme amb els professionals de l’arquitectura tècnica, coneguts antigament com aparelladors: “L’arquitecte tècnic sempre va d’obra en obra fent el control i el llagost també va saltant de paratge en paratge”.

Amb la rehabilitació de la seu també s’ha restaurat l’escultura. Com que pesa tres tones, no es va poder traslladar a un taller i els treballs es van haver de fer in situ. Per recuperar-ne l’aspecte original, es van estudiar les diferents capes de pintura i es van contrastar amb fotografies i informació de l’artista fins a reproduir els colors originals de la peça.

https://beteve.cat/cultura/casa-arquitectura-tecnica-reneix-sostenible-llagosta-brossa-viva