A l’hora del pati era el moment que esmorzàvem una mica. Hi havia nenes que portàvem un petit entrepà que ens feien a casa: pa amb tomàquet amb una mica d’embotit o formatge, en el meu cas el pa era sempre del dia abans i anava embolicat amb un paper blanc. Les que tenien més sort portaven l’entrepà amb pa del dia, aleshores podies sentir el criuixir del pa a cada mossegada. Hi havia qui es comprava la pasteta de la Bimbo que estava de moda: Tigretons, Bony, Bucaneros… o un parell de Donuts normals o de xocolata. Les mestres ens insistien en no fer abús d’aqueses pastes. Recordo els dos crosants que cada dia es menjava la Carolina i al final ens deixava “las miguitas” com a premi d’haver-la observat mentre ella assaboria els seus cruixents crosants! Algun dia especial li encarregàvem que ens portés també el parell de crosants i aleshores assaboriem plegades i no ens calia pidolar-li “las miguitas”.
Si alguna de nosaltres s’oblidava l’esmorzar, aleshores anava a la cuina i li preparaven un esmorzar d’emergència: un crustó de pa amb oli i sal: boníssim. A vegades et donàven una mica de xocolata, o un tall de formatge o codony, o una peça de fruita.
L’Escola repartia el brenar: pa amb xocolata o formatge o codony, que ens menjavem a classe o quan sortiem. Era un brenar auster. Si hi havia excedent de fruita a vegades anava acompanyat d’alguna poma o una pera o un plàtan…
La catifa voladora 