Esmorzar i brenar a l’escola

A l’hora del pati era el moment que esmorzàvem una mica. Hi havia nenes que portàvem un petit entrepà que ens feien a casa: pa amb tomàquet amb una mica d’embotit o formatge, en el meu cas el pa era sempre del dia abans i anava embolicat amb un paper blanc. Les que tenien més sort portaven l’entrepà amb pa del dia, aleshores podies sentir el criuixir del pa a cada mossegada. Hi havia qui es comprava la pasteta de la Bimbo que estava de moda: Tigretons, Bony, Bucaneros… o un parell de Donuts normals o de xocolata. Les mestres ens insistien en no fer abús d’aqueses pastes. Recordo els dos crosants que cada dia es menjava la Carolina i al final ens deixava “las miguitas” com a premi d’haver-la observat mentre ella assaboria els seus cruixents crosants! Algun dia especial li encarregàvem que ens portés també el parell de crosants i aleshores assaboriem plegades i no ens calia pidolar-li “las miguitas”.

Si alguna de nosaltres s’oblidava l’esmorzar, aleshores anava a la cuina i li preparaven un esmorzar d’emergència: un crustó de pa amb oli i sal: boníssim. A vegades et donàven una mica de xocolata, o un tall de formatge o codony, o una peça de fruita.

L’Escola repartia el brenar: pa amb xocolata o formatge o codony, que ens menjavem a classe o quan sortiem. Era un brenar auster. Si hi havia excedent de fruita a vegades anava acompanyat d’alguna poma o una pera o un plàtan…

Aquesta entrada ha esta publicada en Escola Parc del Guinardó. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Esmorzar i brenar a l’escola

  1. Mireia ha dit:

    He arribat al teu blog casualment….ja no recordo com ni què cercava, però decididament m’ha encantat.!! He estat transportada a la meva infantessa….Gràcies per compartir els teus records.
    Dels berenars m’ha vingut al cap que era tot un honor i que feia molta il.lusió que et triessin per baixar a la cuina per anar a buscar aquelles cistelles i repartir el pa o la fruita a les companyes….jajaja, ens conformàvem amb tan poc!!
    Per cert, jo anava a classe amb la teva germana Emma, dona-li records de part meva. Et seguiré llegint. Una abraçada a totes dues!

  2. Margarida Juvés ha dit:

    Això si que ho recordo perfectament.
    També puc recordar que a la Miriam Vallverdú no li agradava gens el formatge que ens donaven per berenar i moltes vegades l’embolicava amb una “quartilla” blanca d’aquells blocs que utilitzavem i el deixava al fons de la cartera. De vegades , si no hi pensava, es podien acumular diversos troços de formatge al fons , durant uns quants dies. Us podeu imaginar l’olor? Hahahaha.

    • Violant Martí ha dit:

      A casa l’Àurea era l’especilista en acumular restes: xocolata, formatge, codony… Recordo un plàtan momificat que es va passar una temporada al fons de la cartera, anant i venint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s