La Diada de Sant Jordi, era un dia molt celebrat a l’Escola, tant pel significat propi del dia com per l’esclat de roses que hi havia al jardí de l’Escola.

Dies abans ja començàvem a esriure textos i poemes per fer els Jocs Florals. Hi havia escrits sobre la primavera, les flors, la llegenda de Sant Jordi, poemes, contes i històries inventades… A les classes es llegien els textos i de forma democràtica (paraula inexistent aleshores) es votava el text que més agradava, i entre tots els escollits es triaven els millors de l’escola.

El propi dia de Sant Jordi representàvem la llegenda de Sant Jordi al pati: el cavaller Sant Jordi, la princesa, el drac, el rei i el poble atemorit pel drac… eren els personatges bàsics. Sempre m’impressionava quan el cavaller tallava de veritat la rosa més vermella del jardí i li donava a la princesa salvada de les urpes del drac.

Durant la representació, també recitàvem poemes relacionats amb Sant Jordi, cantàvem cançons, es llegien els textos escollits i es donava el premi a les guanyadores.

Era per la Diada de Sant Jordi que podiem baixar al jardí a veure les roses dels planters municipals: recodo que n’hi havia de tots colors i de flaires variades. L’olor de rosa encara m’evoca aquell moment… Sempre hi havia alguna companya que al tocar-les es punxava i sagnava… jo creia que a l’any següent allà creixeria la rosa vermella que Sant Jordi regalaria a la princesa.

A les classes de dibuix, durant els volts de Sant Jordi,  dibuixavem rams amb roses naturals. A mi em quedaven veritables bunyols, però les roses d’algunes companyes meves gaire bé feien olor…

Aquest dia també parlàvem de llibres, de Cervantes i Shakespeare que quina casualitat van morir aquell dia; de la importància de la lectura, de tot el que s’apren i gaudeixes en els llibres… A les classes, sobre una prohibida senyera, muntavem les nostres parades de llibres de lectura, i podiem llegir i mirar llibres diferents. Anàvem a les altres classes a veure les paradetes. Era un dia diferent, era la Diada de Sant Jordi.

L’endemà podiem portar el llibre que haviem comprat al carrer. A casa com que erem colla no compravem llibres per a tots, així que recordo haver portat alguns anys seguits el mateix llibre: La carta per al meu amic  d’edicions La Galera i il·lustrat per la Pilarin Bayés, i que encara guardo. Potser amb la lectura insistent d’aquest llibre va ser on vaig aprendre la màgia d’escriure cartes als meus amics.

Diada de Sant Jordi per Marta Montcada – 1972