El viatge des de Barcelona ha estat llarg: amb canvis d’avió, terminal, tràmits immigració a Atlanta… i fins a Seattle més de 14 hores de vol en total. Ja a Seattle el lloguer del cotxe i arribar a l’apartament tot perfecte. El temps és fred per ser agost.
Fa dos dies el FC Barcelona va apallissar a un equip de futbol de Seattle. Els locals estan una mica mosca… pero ha servit per reconèixer la superioritat i a més quan diem que som de Barcelona, els sona una mica més…
Seattle és immens, execepte el Downtown, tot són casetes unifamiliars amb la mica de jardí al davant i al darrere… i molts llacs i canals que voregen la ciutat, boscos i moltes carreretes i autopistes. Ponts i més ponts que s’aixequen per deixar passar a velers. Remers i piragüistes que no paren d’anar a munt i avall. Els hirdoravions ameritzen en un canal proper al Downtown. La policia que també té llanxes controla les embarcacions, no m’estranyaria que hi hagués una flota de bombers amb la seva llanxa apagafocs.
El primer cap de setmana ha estat tranquil, hem aprofitat per visitar els quatre llocs més emblematics de la ciutat: Pike Place Marquet, Gas Park, Fremont Sunday Market i l’Experience Music Project. Deixem l’Space Needle per un altre dia.
Tots hem flipat a l’Experience Music Project, una especie d’espai on la música és la protagonista: exposicions sobre Jimi Hendrix, evolució de la guitarra, i la història de la música a Seattle… A més al Sound Lab pots tocar la guitarra, el baix i la bateria durant 10 minuts et tanques a un box i toques i toques. Aquests americans se les saben totes: són els reis de l’entreteniment!
Violant – 9 d’agost 2009