Al Torrent de l’Olla, abans d’arribar a travessera hi havia la Matalasseria Salas, un magatzem de llits, matalassos, somiers, fundes, coixins, lliteres, canapés, pufs… El curiós de l’establiment eren els dependents: tres dones i un noiet.

De les tres dones: dues eren germanes. L’una més gran: grassa i mig impossibilitada asseguda darrere la caixa dirigia els moviments de tothom: dependents i clients, amb el temps va acabar en una cadira de rodes. La seva germana més pispireta i molt dolça t’ensenyava els matalassos o coixins com si fossin les joies de la corona.

La tercera no se sabia si era home o dona sota el guardapols blau fosc que portava. Aquesta carregava el que fos i pujava a l’escala amb una celeritat pròpia de posar-se en òrbita dins d’aquell univers de coixins i matalassos, abans però et donava tot tipus d’opcions per tal que l’elecció del producte que havies anat a buscar fos la més apropiada a les teves necessitats.

El quart personatge era un noiet prim, una mica curt de gambals i vingut directament de la postguerra, que feien servir de camàlic: traslladant paquets amunt i avall, matalassos de llana, coixins… el noi estava sota les ordres de la mastressa.

Amb aquest panorama quan anaves a la tenda semblava que entressis al tunel del temps, clar que després quan anaves al llit i descansaves acabaves somniant amb els angelets!