La sta. Ida era la mestra de francès que teniem a l’Escola abans que passés a ser l’anglès la llengua estrangera per excel·lència. Pagant una quota mensual podies fer francès amb ella en horaris que les altres nenes feien lectura o estudi…
La sta. Ida una dona extremadament prima i petita, tenia un aspecte molt fràgil. Amb una veu molt fina i que parlava en francès.
El que més m’agradava de les classes de francès era el llibre que teniem. Un llibre de tapes vermelles on a partir d’una tema hi havia un text amb una il·lustració molt ben dibuixada i amb tots els detallets corresponents. Em passava hores mirant les il·lustracions embadalida: cases amb jardi, habitacions ordenades amb joguines, cuines polides, horts plens de verdures i arbres fuiters… paissatges francesos, la forêt, granges amb animals, la platja, la neu…
El llibre tenia algunes poesies i cançons. Recordo la poesia dedicada al Molí de vent:
Le moulin à vent
Joli moulin à vent
Planté sur la colline,
Vers le soleil levant,
O quan la sta Ida s’asseia al piano i cantàvem:
Il pleut, il pleut bergère
Presse tes blancs moutons
Allons sous ma chaumière
Bergère vite allons
J’entends sous le feuillage
L’eau qui tombe à grand bruit
Voici, venir l’orage,
voici l’éclair qui luit
O
Sur le pont d’Avignon
On y danse, on y danse
Sur le pont d’Avignon
On y danse tout en rond.
O
Au clair de la lune,
Mon ami Pierrot,
Prête-moi ta plume
Pour écrire un mot.
Ma chandelle est morte,
Je n’ai plus de feu.
Ouvre-moi ta porte
Pour l’amour de Dieu.
A finals de curs feiem una representació de les cançons a les altres nenes que no feien francès.
Des d’aleshores que no he tornat a estudiar francès però el poc que sé i entenc li dec a ella.
Merci beuacoup
La catifa voladora 