Al parvulari i a primer de Primària a més de la mestra corresponent hi havia la Mainadera: una ajudant que donava un cop de mà a la mestra en el que fes falta.

La Mainadera  acostumava a ser una noia jove, que havia acabat algun curs de Puricultura o mestra de Jardí d’Infància o Parvulari.

La Mainadera ajudava amb el que fos: des de retallar i preparar treballs, arreglar la classe, ajudar i fer reforç a les nenes que ho necessitaven, s’enfilava a l’escala i penjava murals, decorava… Quan arribava el Nadal embolicava els àlbums, i treballs que regalavem a casa, o ens ajudava a  memoritzar el poema; i ja al fi de curs ajudava a preparar la comèdia…

Al parvulari donat que la mestra titular patia d’una hemiplegia lateral, el suport de la mainadera era fonamental i imprescindible.

Recordo amb molt de carinyo a la Carme Valls, alta prima, jove, molt guapa, amb el cabell llarg i les ungles pintades. Era molt carinyosa i ens feia moltes moixaines. Era una fan del Serrat i estiuejava a Cerdanyola, a més tenia un gos.

Més tard va entrar la Montserrat Mestres aquesta estava  a la classe de primer i segon i em sembla que venia mitja jornada i feia classe de reforç.

Durant molts anys la figura de la Mainadera era un tret diferencial a les Escoles Municipals i no va ser fins fa poc que van extingir aquesta figura tan important i imprescindible.