Els albercocs i les petites collidores

Diu Iris a Mirtila :
– Oh amiga, jo no sé…!
Tants d’albercocs hi deixes
al bell albercoquer?

– Oh Iris, prou m’agrada
menjar-ne pels camins,
i sentir l’or alegre
com raja boca endins.

Però el mal temps arriba :
i prop d’un flam rabent
jo sento a la teulada
ballar teules i vent.

I em plau que nostra mare
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos,
i com bufem els dits,

ens dugui, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs i albercocs.

Josep Carner

Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix de Sastre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els albercocs i les petites collidores

  1. pepi ha dit:

    Que bonic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s