Ahir vam anar al Park Nacional Mount Rainier. IM-PRES-SIO-NANT, o millor dit IM-PO-NENT!  El dia va ser genial. El viatge fins allà, quasi 2 hores i mitja  i n’hi hauria per filmar la segona part de la peli del Bardem: No es país para viejos…

Ja al Park Nacional, la natura en el seu màxim exponent: arbres, i més arbres: verd en totes les tonalitats i textures! La muntanya al fons majestuosa: de color vermell i neu blanca! i el cel blau, blavíssim i brillant gràcies al sol descarat que ens il·luminava a tots… Però el millor de tots les mil i una floretes que tapissaven els prats verds: flors de tots colors blanques, grogues, taronges, blaves, liles, vermelles… Uf quina alfombra tupida! Algunes vegades formaven grups , altres estaven barrejades. Segur que des d’una distància per sobre nostre es podia veure una obra d’art. Seria genial tenir aquesta vista!

Vam fer una hiking: quasi 3 hores d’un camí preciós, amb vistes al Mt. Rainier i passant entre boscos, rierols, cascades, amb l’alfombra colorida sota els peus… i el millor tot amb una fragància descarada, d’olors: mil i una que es barrejaven entre elles… Va ser genial, fantàstic! A la meitat ens vam aturar a fer un mos en plena natura.

Al vespre arribavem a casa: cansats i contents.

Violant – Agost 2009