Ara se’n parla molt, però a l’Escola també feiem tasques solidàries, tot i que no tenien aquest adjectiu.

Alguns cops a l’any, sobre tot pels vols de Nadal, durant uns dies hi havia la recollida de menjar per gent necessitada. Eren campanyes que Càritas muntava a les escoles, i se’ns convidava a portar menjar: préssec amb almívar, pots d’arròs, cigrons, tonyina… Tot havia d’anar en llaunes o paquets de paper, res de vidre (sempre hi havia la penjada de torn que portava un pot de vidre).

Tots els pots, les llaunes i els paquets de menjar els embolicàvem com si fossin regals i posàvem una etiqueta amb el contingut. Era bonic veure’ls embolicats amb paper xarol o de seda, amb llaços i serrells. Jo sempre m’imaginava la gent que rebria aquells pots els faria il·lusió aquell arc iris de menjar!

A vegades i deprés d’alguna catàstrofe natural se’ns demanava algun tipus d’acció especial. Recordo quan el terratrèmol de Managua vam portar a l’escola roba. Altres cops portavem llibres que ja no llegiem per enviar al Tercer Món, que aleshores estava més lluny que ara.

Recordo ha ver participat a alguna colecta del Domund en un festival que es feia… Les tómboles eren una manera de racaudar alguns dinerons.

Alguns cops haviem anat al Cottolengo o als Camils a visitar i ajudar a les persones que estaven allà. Aquestes visites eren voluntàries i sempre impressionaven molt. Era entrar en un altre món.