La catifa voladora

Qui no ha jugat de petit amb les agulles d’estendre la roba mentre es fascinava pel seu funcionament: dues fustetes que fan pinça unides per una molla?

Doncs avui parlaré d’aquest petit enginy: senzill, útil, sostenible, ergonòmic, econòmic…

L’agulla d’estendre pot ser de fusta o plàstic i s’utilitza per subjectar la roba en un estenedor amb la finalitat d’assecar la mateixa.

Se’n desconeix l’autoria, però és atribuïda a una secta religiosa protestant d’Anglaterra, anomenats Shakers, que emigrà als Estats Units  i que al voltant del l’any 1850 van arribar a New York. Van desenvolupar diverses eines de treball, entre les quals la primera agulla d’estendre. Sembla que van dissenyar aquesta màquina simple, per facilitar les seves tasques domèstiques i així  poder dedicar més temps a l’oració.Ells mai van patentar el seu invent, però entre 1852 i 1887 l’oficina de patents americana va acreditar 146 versions de l’agulla d’estendre.

Segons el dissenyador Joan Lao en una entrevista al Diari de Girona “La pinça d’estendre roba, la de fusta, ho té tot: és fàcil de fabricar, és maca, és útil i és sostenible. Fa molts anys que es va crear i encara no s’ha trobat res millor per la seva funció”.

Recordo el cartel del Grec 98 quan van idear una  agulla d’estendre impossible emulant el cap d’un faune.

https://www.rtve.es/television/20240218/paraules-anomenar-pinces-estendre-catala/15927896.shtml

El 10 d’octubre de 1839 naixia a Ronda, Málaga Francisco Giner de los Ríos pedagog, filòsof i assagista espanyol. Va ser deixeble de Julián Sanz del Río, creador i director de la Institución Libre de Enseñanza i impulsador del Museu Nacional Pedagògic.

Dedico aquesta entrada a tots els mestres, pedagogs, educadors… que cada dia fan la seva feina inspirada en una educació propera als ideals que Francisco Giner de los Rios va marcar i defensen l’ensenyament públic, laic, amb repecte a la diversitat, la coeducació… i que tan lluny de la llei Wert están.

Gràcies a la resistència, vencerem, aquest era el lema de la família de Shackleton i per tant el vaixell de l’Expedició Transantàrtica va rebre el nom d’Endurance, tot i que el seu primer nom va ser Polaris  i era un vaixell construït per creuers turístics  i caça polar. Shackleton va comprar el Polaris per 11600 lliures (unes 45000 lliures actuals).

Cristian Jacobsen va ser el mestre expert en naus qui va construir l’Endurance segons el disseny  d’Ole Aandeurd Larsen. Jacobsen es va assegurar que tots els treballadors  fossin experimentats mariners o bons constructors de vaixells.

L’Endurance estava constuït amb fusta d’avet norueg, fusta de roure  i de palo verde. El fons tenia una accentuada forma de V. La quilla era massissa i podia tenir un gruix de fins a 2,2 m, i les parets del vaixell de quasi 1m. A més comptava amb uns reforços transversals en cada juntura, d’aquesta manera  era un vaixell  extremadament resistents i preparat a enfrentar-se a les duríssimes condicions del clima polar.

Hem sortit mils i mils de persones reivindicant la nostra catalanitat en la Diada nacional de Catalunya. Ha estat un dia festiu, ple d’optimisme i alegria… i mooooooolta gent al carrer.

El món sencer ho ha vist…