Qui no ha jugat de petit amb les agulles d’estendre la roba mentre es fascinava pel seu funcionament: dues fustetes que fan pinça unides per una molla?

Doncs avui parlaré d’aquest petit enginy: senzill, útil, sostenible, ergonòmic, econòmic…

L’agulla d’estendre pot ser de fusta o plàstic i s’utilitza per subjectar la roba en un estenedor amb la finalitat d’assecar la mateixa.

Se’n desconeix l’autoria, però és atribuïda a una secta religiosa protestant d’Anglaterra, anomenats Shakers, que emigrà als Estats Units  i que al voltant del l’any 1850 van arribar a New York. Van desenvolupar diverses eines de treball, entre les quals la primera agulla d’estendre. Sembla que van dissenyar aquesta màquina simple, per facilitar les seves tasques domèstiques i així  poder dedicar més temps a l’oració.Ells mai van patentar el seu invent, però entre 1852 i 1887 l’oficina de patents americana va acreditar 146 versions de l’agulla d’estendre.

Segons el dissenyador Joan Lao en una entrevista al Diari de Girona “La pinça d’estendre roba, la de fusta, ho té tot: és fàcil de fabricar, és maca, és útil i és sostenible. Fa molts anys que es va crear i encara no s’ha trobat res millor per la seva funció”.

Recordo el cartel del Grec 98 quan van idear una  agulla d’estendre impossible emulant el cap d’un faune.