Category Archives: Poemes
Això és la joia
Això és la joia: ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixà una pau intensa. I això és la mort: tancar els ulls, escoltar el silenci de la música que comença. Màrius Torres 1941
Benvingut sigui estiu!
Juny Visca, visca el mes de juny, la falç al puny. Dita la dita que a l’estiu tota cuca viu i és ben cert, que a tot arreu n’hi ha més de deu. Aranyes i escarabats fan quasi ramats, i tot d’altres bestioles … Continua llegint
És quan dormo que hi veig clar
És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, So la font del comellar I el jaç de la salvatgina, – O la lluna que s’afina En … Continua llegint
La Mort, un matí d’abril
La Mort passava en un matí d’abril. Tan alta sobre un món desvetllat amb tots els noms florits, que els núvols s’esfullaven, arran la seva galta, i als cims nevava la carícia dels seus dits. Però un fresc perfum de llorer … Continua llegint
Cançó del dia de Sant Jordi
D’una causa justa i santa som soldats els catalans i la fe dins els pits canta i fa moure peus i mans. I la fe dins els pits clama amb un clam serè i gentil que ressona enmig la flama … Continua llegint
Avui fa 76 anys moria Miguel Hernández…
(En Orihuela, su pueblo y el mío, se me ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con quien tanto quería). Yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas y estercolas, compañero del alma, tan temprano. Alimentando lluvias, … Continua llegint
I per Sant Josep: crema
La crema quan crema no és bona crema. Cal deixar-la reposar i posar-la a la nevera per fer postres l’endemà. L’endemà fa un tel gruixut que si se’l toca per sobre sembla ben bé de vellut. Dessota hi ha un … Continua llegint
Febrer
Febrer Els núvols són més blancs, el cel més pur. Ara és temps de morir, que la vida es reforça. El món, altra vegada despert davant l’atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur –sempre el somni que precedeix … Continua llegint
Sento de prop les ales d’un silenci (I)
I Paisatges com adagios que s’apaguen. Lentíssims els capvespres, fred estricte. La solitud dels dies m’acompanya, com una fuga enmig de sons del gel. L’hivern despulla els arbres i les ànimes: faré un foc amb les restes d’un poema, que … Continua llegint
Cançó dels ocells
Cançó dels aucells Festiu Rossinyol que voltas l’ermita, polsant ta arpa d’or de nit y de dia, Reyetó y Pinsá de veu argentina: Cantau amors á María, cantau. Tu que ploras tant, Tortoreta viuda, vina, que entre flors, ton amor … Continua llegint
La catifa voladora 