La Mort, un matí d’abril

camp-de-blat

La Mort passava en un matí d’abril. Tan alta
sobre un món desvetllat amb tots els noms florits,
que els núvols s’esfullaven, arran la seva galta,
i als cims nevava la carícia dels seus dits.

Però un fresc perfum de llorer s’elevava
com una veu del món a l’implacable pas.
Altiva segadora, que per beure’n la saba
segues el camp més fèrtil amb una falç de glaç,

¿de què et val afollar les espigues sens nombre
si et cau una llavor de ada brot que culls?
Quan has passat, el món rebrosta a la teva ombra.
i orenetes vivents s’escapen dels teus ulls!

Orgullosa, ¿no saps que sota el teu caprici
la veu dels moribunds és molt més que un sanglot?
Una vida s’encén a cada sacrifici-
Potser ni tu mateixa no pots morir del tot.

Màrius Torres
1910-1942

Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix de Sastre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s