La sardana de la Pàtria

la_sardana

Del lluny, del lluny ve la complanta;
la porta el sol, la porta el el vent.
La terra brunz i vibra i canta
i es pur el cel i és resplendent.

Les mans demanen mans germanes
que amb fe es retrobin i amb delit.
El blat és or damunt les planes.
és foc la sang a dins el pit.

Quan la mà troba altra mà amiga,
l’estreny febrosa, l’estreny fort,
i amb ella el cor sembla que diga:
Fins a la mort! Fins a la mort! –

Ja la rodona altiva i noble
volta la serra i volta el pla.
Ja hi cap dins d’ella tot un poble
que vol ser lliure i estimar.

Del lluny, del lluny ve la complanta
i en cada cor sap penetrar;
aquí amb dolçor amorosa i santa,
allà amb estrèpit d’huracà

És la complanta d’una història
que dansen l’aigua i el bon sol;
el roure vell damunt la serra
i prop la mare el xic bressol.

És la complanta d’una història
que del Montseny al Montserrat,
porta a la pàtria pena o glòria
segons el vent d’on ha bufat

Fills de la terra catalana
dem-nos les mans, dem-nos les mans,
i eternament la gran Sardana,
ballem-la units com bons germans.

L’ardent rodona hem d’eixamplar-la;
i quan tothom ja hi haurà entrat,
fem que mai més puguin trencar-la
ni occir son vol de llibertat

I si la pàtria fos ofesa,
el cercle estret farem llavors,
fins que dins ell, amb sa vilesa,
s’ofeguin junts tots els traïdors.

Lletra: Joan Llongueres
Música: Enric Morera

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s