Category Archives: Poemes
Bon Nadal
Nit de Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la … Continua llegint
Calladament
Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint
Sonet
Que bells els trets que animen el teu rostre! I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades, llavis -formes ‘damor-, per mor dels ulls, foscos com els d’aquella dona bruna. Però tampoc recordo amors passats; pels teus ulls tot … Continua llegint
Vistes al mar
Vistes al mar El cel ben serè, torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro… dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels … Continua llegint
Avui arriba la tardor
Els dies de tardor arriben prenyats de melangies lentes, d’humitat. Necessitats d’estones de silenci, refugis d’una estricta soledat. Mireia Lleó
Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes … Continua llegint
Poema des de les Pitiuses
Enguany m’agradaria dedicar la setmana de la Poesia al poeta eivissenc que he descobert a Formentera, es tracta de Marià Villangómez Llobet (1913-2002). Les seves poesies estan repartides per diferents indrets de les Pitiuses, i són un regal quan passeges … Continua llegint
Sant Jordi, santa diada
Sant Jordi, santa diada del passat i l’avenir Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobrexir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà (Palma 1869 -Llucmajor 1958) … Continua llegint
Festa major de tu
Festa major de tu Mil banderes de ginesta guarneixen el meu terrat. El dissabte ha fet neteja. El diumenge campaneja dins el cel esbatanat. És festa perquè ets bonica, i el món, tot sencer, somriu. Se sent, qui sap … Continua llegint