Category Archives: Poemes
Febrer
Febrer Els núvols són més blancs, el cel més pur. Ara és temps de morir, que la vida es reforça. El món, altra vegada despert davant l’atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur –sempre el somni que precedeix … Continua llegint
Sento de prop les ales d’un silenci (I)
I Paisatges com adagios que s’apaguen. Lentíssims els capvespres, fred estricte. La solitud dels dies m’acompanya, com una fuga enmig de sons del gel. L’hivern despulla els arbres i les ànimes: faré un foc amb les restes d’un poema, que … Continua llegint
Cançó dels ocells
Cançó dels aucells Festiu Rossinyol que voltas l’ermita, polsant ta arpa d’or de nit y de dia, Reyetó y Pinsá de veu argentina: Cantau amors á María, cantau. Tu que ploras tant, Tortoreta viuda, vina, que entre flors, ton amor … Continua llegint
Bon Nadal
Nit de Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la … Continua llegint
Calladament
Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint
Sonet
Que bells els trets que animen el teu rostre! I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades, llavis -formes ‘damor-, per mor dels ulls, foscos com els d’aquella dona bruna. Però tampoc recordo amors passats; pels teus ulls tot … Continua llegint
Vistes al mar
Vistes al mar El cel ben serè, torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro… dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels … Continua llegint
Avui arriba la tardor
Els dies de tardor arriben prenyats de melangies lentes, d’humitat. Necessitats d’estones de silenci, refugis d’una estricta soledat. Mireia Lleó
Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes … Continua llegint
