D’una causa justa i santa
som soldats els catalans
i la fe dins els pits canta
i fa moure peus i mans.
I la fe dins els pits clama
amb un clam serè i gentil
que ressona enmig la flama
de les roses d’abril.

Cada flô és una esperança;
cada rosa és un anhel.
El camí de deslliurança
s’obre avui a dalt del cel.
Ja es desfà la boira obscura
que pesava en cada front
i una llum clara i segura
roman viva en el pregon.

Amb la testa coronada
ve Sant Jordi resplendent.
Diu: -On és la meva armada?
Diu: -On és la meva gent?
Per la rosa que és florida
al damunt de cada pit
els coneix ja de seguida
als fidels de dia i nit.

Un a un els anomena,
cada un pel nom que té.
Se’ls emporta, se’ls emmena
al galop del seu corcer.
Pels camins hi ha petjades
del Jesús ressucitat
i hom retroba alliberades
les amors perquè ha lluitat.

-Oh Sant Jordi que ens arribes,
tot armat amb ta virtut,
convenint en flames vives
els grillons d’esclavitud.
Oh Sant Jordi, Patró noble:
adalid; cavaller Sant!
Salva, salva el nostre Poble!
Fes-lo lliure, fes-lo gran!

Joan Llongueras i Badia