És quan dormo que hi veig clar

 

IMG_20171024_074629

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
So la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
– O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J. V. Foix 1953

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Albada, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s