LA 5-5-1991
Estimats:
L’Artur ja ha tornat de Barcelona, l’operació del seu pare ha anat bé i sembla que es comença a recuperar bé. Amb tot això ja hem arribat a principis de maig i com aquell qui diu a finals de curs. Abans d’ahir vam estar fent plans: la vinguda dels pares, l’anada a SF… i els quatre llocs que encara ens manquen per conèixer; i ja arribarem a mitjans de juliol!!! La qüestió és que d’aquí a dos mesos deixem l’apartament i possiblement farem alguna volteta pel país abans de tornar cap a Barcelona.
La vida per aquí continua com sempre: cursos d’anglès, estudis a la Universitat… De tant en tant anem al cine o a algun concert. La veritat és que el bon temps no acaba de venir i això em fastidia ja que vaig a la piscina quatre dies seguits i després he de tornar a anar a la coberta i no és tan agradable. Avui és dissabte i hem vingut a estudiar a UCLA ja que jo necessitava fer algunes pràctiques. Possiblement aquesta nit anirem a Beverly Hills Hotel a prendre quelcom, així que ens haurem d’arreglar i vestir com senyors!!!
Aquest matí estava cansada d’estudiar i m’he dedicat a cuinar una mica: macarrons a la catalana, maduixes al seu suc, un pastisset de pa de pessic… Ara ja tenim menjar per dos o tres dies, pensa que només fem un àpat a casa.
La novetat és el curs de Fitness que em vaig apuntar; ben bé no sé com traduir-ho ja que no sé si és body-building o aeròbic, la qüestió és que dimarts i dijous al matí durant una hora i mitja vaig al gimnàs on una noia amb un tipet demasié intenta fer moure els cossos de les gordasses, iaies i altres personalitats californianes, tots els moviments estan amenitzats amb música mogudeta. Hauríeu de veure tothom intenta fer el que pot, jo també ja que em costa coordinar braços, cames i els moviments del cap… Ho passo pitjor que quan anava al gimàs a BCN ja que allà com a mínim entenia si havia de moure el peu dret o l’esquerra en canvi aquí quan he desxifrat el peu que toca moure ja està donant les ordres pels braços… Malgrat tot és entretingut I no són gaire fortes però m’ho passo bé i estic aprenent totes les parts del Cos amb anglès!!!
Diumenge dia 28 vam anar a l’Aplec que organitzava els Casals dels catalans de Califòrnia, em sembl a que ja us en parlava, no? La festa va ser molt agradable; vam gaudir d’un bon dia de pícnic i d’una exquisita paella. Hi havia gent de tot tipus, colors, creences i parles. Van sonar sardanes i encara ens vam animar a ballar-ne alguna…
Aquest cap de setmana i aprofitant que era l’últim que teniem “lliure” hem anat a San Diego. Aquesta ciutat es troba a uns 200km al sud de LA i està molt a prop de la frontera amb Mèxic. San Diego és més habitable que LA ja que tota la ciutat està “de cara el mar”: té uns 120km de costa amb una immensa badia que conté des d’un port comercial i militar fins a un munt d’instal·lacions esportives i de lleure. No us podeu imaginar la quantitat de passeigs i avingudes que hi ha al costat del mar on la gent fa de tot. A Sant Diego hi ha un dels Zoos més importants del món això diuen els entesos; no tant sols per les espècies i exemplars que té sinó també pels programes de protecció i reproducció d’espècies que estan extingides i que tornen a “implantar” en el seu habitat. El Zoo en qüestió es troba dins d’un bonic parc com el de la Ciutadella ja que, salvant les distàncies, conté un munt de museus, edificis oficials, passeigs…
Una abraçada
Violant
La catifa voladora 