Tal dia com avui de l’any 1820 va néixer Concepción Arenal de Ponte a El Ferrol, A Coruña, i és considerada una de les grans escriptores gallegues i la precursora del moviment feminista a Espanya.
Filla de pare militar d’un tannarà liberal que aviat morí es traslladà amb la seva mare més conservadora a Armaño, Cantàbria. Anys més tard va anar a viure a Madrid, on contra la voluntat de la seva mare anava d’oient a la Facultat de Dret de la Universitat Central vestint robes masculines, ja que en aquella època l’educació universitària estava prohibida a les dones. Sovint participava a tertúlies polítiques i literàries, lluitant així contra el que estava establert en l’època per a les dones.
A la Universitat va conèixer el seu marit, un home que va comprendre i acceptar l’actitud combativa d’ella davant les injustícies socials. Van tenir diversos fills, però només en va sobreviure un.
Després de la mort del seu marit va haver de vendre les possessions, i es va traslladar a Potes, Cantàbria, on va fundar el grup femení de les Conferències de Sant Vicent de Paul per a ajudar els pobres. Dos anys després, el 1861, l’Academia de Ciencias Morales y Políticas la va premiar per la seva memòria La beneficència, la filantropia i la caritat. Era la primera vegada que l’Acadèmia premiava una dona.
L’any 1863 va esdevenir la primera dona a rebre el títol de Visitadora de Presons de Dones, càrrec que va ostentar fins al 1865. Posteriorment va publicar llibres de poesia i assaig com Cartas a los delincuentes (1865), Oda a la esclavitud (1866) —que va ser premiada per la Societat Abolicionista de Madrid—, El reo, el pueblo y el verdugo o La ejecución de la pena de muerte (1867).
L’any 1868, va ser nomenada Inspectora de Cases de Correcció de Dones, i tres anys després, el 1871, va començar a col·laborar amb la revista La Voz de la Caridad, de Madrid, en la que va escriure durant catorze anys sobre les misèries del món que l’envoltava. El 1877 va publicar Estudios Penitenciarios.
L’any 1872 va fundar la Constructora Benéfica, una societat que es dedicava a la construcció de cases barates per a obrers. Posteriorment també va col·laborar organitzant a Espanya la Creu Roja dels Socors, per als ferits de les guerres carlines, posant-se al front d’un hospital de campanya per als ferits de guerra a Miranda de Ebro.
Amb Concepción Arenal neix el feminisme a Espanya, perquè des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona.
Va morir el 4 de febrer de 1893 a Vigo, on va ser soterrada. És el seu epitafi el lema que la va acompanyar durant tota la seua vida: A la virtut, a una vida, a la ciència, la vida.
La catifa voladora 