Arxiu de la categoria: Albada

  Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes … Continua llegint →

  Festa major de tu Mil banderes de ginesta guarneixen el meu terrat. El dissabte ha fet neteja. El diumenge campaneja dins el cel esbatanat. És festa perquè ets bonica, i el món, tot sencer, somriu. Se sent, qui sap … Continua llegint →

De joies vull cobrir ta cabellera, el teu coll i el teu pit, braços i mans, en memoria de totes les carícies que vagi fent-te i t’hagi fet abans. Com a pluja els joiells damunt tos membres, també com pluja’ls … Continua llegint →

  Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i … Continua llegint →