Arxiu de la categoria: Albada

Música callada

Des de fa un cert temps medito, i quan em pregunten què és meditar dic és la meva taula de salvació. Retrobar la meva respiració, les sensacions corporals, les emocions i els pensaments del moment en que estic meditant, m’ha … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Els miracles de l’agenda

Enguany un altre conte corrent del Joan Barril per recordar-lo… Els miracles de l’agenda Fa molts anys que estan junts i no tenen ganes de deixar-ho. Es van casar enamorats i sembla que han sabut la manera d’adaptar l’amor a … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Calaix de Sastre, Efemèrides, Obituari | Deixa un comentari

Respirar

Amb el temps he après com d’important és respirar, respirar bé i respirar conscientment. La respiració m’ajuda a posar l’atenció al moment present i a centrar-me a l’aquí i a l’ara. La respiració és com una àncora que m’ajuda a … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Súplica

En el vuitè aniversari de la mort del meu Pare, un dolç record per ell. D’aquest matí d’hivern, amable i tebi, per favor, no te’n vagis i queda’t submergida en aquest pati, com un naufragi, dins la nostra vida. Entre … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Obituari, Poemes | Deixa un comentari

La memòria

Avui dia de Sants Difunts, un record pels que ens han precedit La memoria A esta casa llega, a veces, el viento. Llega lo inacabado, llega el tiempo, y la espera, y el reloj inútil, y el alma de los … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Poemes | Deixa un comentari

Compliment a Mercedes

Els clavells s’incendien, per imitar-te, quan tu passes per davant. I, per felicitar-te, les pluges ploren, fan damunt els vidres, vidre, damunt el vidre, cant. El carrer de Montcada, el dia del teu sant, t’abraci, vell, galant. Per brodar-te la … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Poemes | Deixa un comentari

Jo em donaria a qui em volgués

Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n’adonés, d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Poemes | Deixa un comentari

És quan dormo que hi veig clar

  És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, So la font del comellar I el jaç de la salvatgina, – O la lluna que s’afina En … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Poemes | Deixa un comentari

Serendipia

SERENDIPIA: és el procés accidental i inesperat pel qual descobrim quelcom que en realitat no estavem buscant, i a la vegada ens beneficia. Any nou, propòsits nous… Durant l’any que estrenem tinc previst registrar les paraules noves que aprenc. CAPPARE: … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Calladament

Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint

Publicat dins de Albada, Obituari, Poemes | Deixa un comentari