De joies vull cobrir ta cabellera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans,
en memoria de totes les carícies
que vagi fent-te i t’hagi fet abans.

Com a pluja els joiells damunt tos membres,
també com pluja’ls besos meus d’amor:
dessota cada bes vull que s’encengui
com un astre una nova resplendor.

Un joiell cada bes, que resplendeixi,
nit serena, lo noble del teu cos;
prò després el gran jorn, després el dia:
l’esposa sens joiells, tota a l’espòs.

Joan Maragall (1860-1911)