La catifa voladora

Avui és un dia especial, un dia que només apareix cada quatre anys: avui és 29 de febrer. Aquest dia és un invent de l’home per a distribuir el temps del calendari d’acord amb el pas del temps solar. L’any solar té una durada aproximada de 365,25 dies i per tant cada quatre anys hi ha un dia extra

Els anys que tenen aquesta dia extra s’anomenen anys de traspàs o bixestos, i s’alternen de la següent manera: són de traspàs els anys en què les dues darreres xifres de l’any són múltiple de 4, excepte si aquestes xifres són 00. Aleshores, cal tenir en compte les dues primeres xifres de l’any. Si són múltiples de 4, l’any també serà de traspàs. Per exemple, el 1996 va ser de traspàs, perquè 96 és múltiple de 4; mentre que el 1900, no fou de traspàs. Però el 2000, les dues darreres xifres també eren 00 i calia tenir en compte el 20. Com que és múltiple de 4, també va ser de traspàs.

En resum: És de traspàs cada any múltiple de 4, excepte el múltiples de 100, que no ho són, i excepte els múltiples de 400, que sí que ho són.

Fa temps llegia que estaria bé aprofitar aquest dia extra, fet de les escorrialles dels minuts que sobren cada any, per fer quelcom especial. Potser declarar-lo festiu i que cadascú se’l prengués com una propina…

L’arbre per excel·lència a Barcelona és el plàtan d’ombra  (Platanus acerifolia). És un arbre de fulla caduca que treu la fulla a la primavera. És apreciat per la seva ombra i forma part dels passejos més populars de la ciutat com les Rambles, el Passeig de Gràcia, a la Diagonal on s’alterna amb alzines i palmeres…

Tots els carrers de l’Eixample de Barcelona hi ha també plàtans, però a la majoria de les cantonades hi ha exemplar de l’arbre de l’amor o de Judea (Cercis siliquastrum).

Es tracta d’un arbre petit, de fulla caduca, molt original i de bellesa poc corrent per les seves flors, d’un color rosa intens  i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d’elles neixen directament dels troncs més joves, i  fins i tot dels més vells que arriben a omplir tota la capçada. Les fulles són arrodonides i poden tenir forma de cor.

És originari de les regions mediterrànies. Diuen que és l’arbre d’on es va penjar Judes Iscariot després de trair a Jesús i que el nom ha anat evolucionant fins a arbre de Judea.

Quan jo era petita floria entre abril i maig, però des de fa anys vinc observant que la floració de l’arbre de l’amor es va avançant any a any. Enguany que hem tingut un hivern càlid, el primer exemplar florit que he vist ha estat a finals de febrer, exactament el 22 de febrer.

La fenologia és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius i permet crear els calendaris de floració de les plantes, maduració dels fruits, o la migració dels ocells… Si cada any hagués anotat la floració d’aquest arbre ara tindria un calendari que ben segur podria interessar als fenòlegs.

Acabem el mes de gener amb un fenòmen poc comú des del punt de vista astronòmic: l’alineació de cinc planetes al cel… I és que fa més d’una dècada que no es es donava aquest fenòmen que durarà fins el 20 de febrer.

Després d’11 anys podrem veure a ull nu alineats Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn  entre l’horitzó i la lluna.  Segons l’especialista Alan Duffy, Venus i Júpiter seran els planetes que es distingeixin amb més facilitat i el gran repte serà Mercuri ja que està molt a prop de l’horitzó i segons des d’on fem l’observació potser no se’ns faci visible.

El primer en aparèixer serà Júpiter i serà fàcil de veure fins i tot en zones urbanes, gràcies a la seva brillantor. Després sortirà Mart, poc més avall Saturn i Venus i l’últim serà Mercuri.

El millor moment per poder observar al cel els cinc planetes alineats serà just abans de l’alba i, preferiblement, entre el 27 de gener i el 6 de febrer. El millor lloc lluny de zones urbanes on l’horitzó estigui molt clar I amb poc relleu.

Bona nit i bona observació 😉