L’arbre per excel·lència a Barcelona és el plàtan d’ombra  (Platanus acerifolia). És un arbre de fulla caduca que treu la fulla a la primavera. És apreciat per la seva ombra i forma part dels passejos més populars de la ciutat com les Rambles, el Passeig de Gràcia, a la Diagonal on s’alterna amb alzines i palmeres…

Tots els carrers de l’Eixample de Barcelona hi ha també plàtans, però a la majoria de les cantonades hi ha exemplar de l’arbre de l’amor o de Judea (Cercis siliquastrum).

Es tracta d’un arbre petit, de fulla caduca, molt original i de bellesa poc corrent per les seves flors, d’un color rosa intens  i agrupades en raïms, creixen abans que apareguin les noves fulles, i moltes d’elles neixen directament dels troncs més joves, i  fins i tot dels més vells que arriben a omplir tota la capçada. Les fulles són arrodonides i poden tenir forma de cor.

És originari de les regions mediterrànies. Diuen que és l’arbre d’on es va penjar Judes Iscariot després de trair a Jesús i que el nom ha anat evolucionant fins a arbre de Judea.

Quan jo era petita floria entre abril i maig, però des de fa anys vinc observant que la floració de l’arbre de l’amor es va avançant any a any. Enguany que hem tingut un hivern càlid, el primer exemplar florit que he vist ha estat a finals de febrer, exactament el 22 de febrer.

La fenologia és la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius i permet crear els calendaris de floració de les plantes, maduració dels fruits, o la migració dels ocells… Si cada any hagués anotat la floració d’aquest arbre ara tindria un calendari que ben segur podria interessar als fenòlegs.