El llibre del te d’Okakura Kauzo

Publicat el 15/09/2016 per violantmarti

Per iniciar aquest monogràfic de les aromes del te pel món us adjunto el primer capítol de El llibre del Te d’Okakura Kauzo, un llibre francament bonic, del que us aniré posant algun altre fragment.

La copa de la humanitat

Abans d’esdevenir un bueratge, el te va començar per ésser un remei. No és sino al segle VIII que, a la Xina, va ser la seva entrada en el regne de la poesia, com una de les distraccions elegants de l’època. Al segle XV, el  Japó el va ennoblir, convertint-lo en una religió estètica, el Teisme.

te

Il·lustració de Wil Faber

El Teisme és un culte basat sobre l’adoració de la bellesa entre les vulgaritats de l’existència quotidiana. Inspira als seus fidels la puresa i l’harmonia, el misteri de la caritat recíproca, el sentit del romanticisme de l’ordre social. És essencialment el culte de l’Imperfecte, puix que és un esforç per acomplir alguna cosa de possible en aquesta cosa impossible que sabem que és la vida.

La filosofia del te no és una simple estètica en l’acceptació ordinària del mot, car ens ajuda a expressar, conjuntament amb l’estètica i la religió, la nostra concepció integral de l’home i la natura. És una higiene, perquè obliga a la netedat; és una enconomia, perquè ensenya com el benestar consisteix molt més en la simplicitat que en la complicació de les despeses; és una geometria moral, car defienix el sentit de la nostra proporció en relació a l’univers. Representa, en fi, el veritable esperit democràtic de l’Extrem Orient en quan fa de tots els seus adeptes uns aristòcrates del gust.

Okakura Kauzo, El llibre del te. Ed. Altafulla, pag 7
Traducció Carles Soldevila

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Lectura recomanada | Deixa un comentari

El cant de la senyera

Publicat el 11/09/2016 per violantmarti

Avui Diada Nacional de Catalunya. Tot a punt pel punt a la Meridiana, jo a Madrid

 

El cant de la senyera

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la,
en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana,
alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Joan Maragall (1860-1911)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Freddie Mercury for a Day

Publicat el 05/09/2016 per violantmarti

Llegeixo a la premsa que avui Freddie Mercury hagués fet 70 anys….  La seva música em trasllada als anys de la meva adolescència i a una de les primers víctimes de la sida després de Rock Hudson quan amb prou feines es parlava d’aquesta enfermetat.

És autor de grans i coneguts èxits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre molts més, pero a mi el 39 m’agrada molt, per la múisca i la història que narra.

Arreu del món se celebra el Freddie  for a Day per lluitar contra la malaltia de la sida.

fm

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

El Parc dels Tres Turons

Publicat el 02/09/2016 per violantmarti

És un projecte per crear un únic parc que englobi el Parc de la Creueta del Coll, el Parc del Camel (Parc Güell i Turó del Carmel) i el Turó de la Rovira, als barris de Gràcia i Horta Guinardó. El Pla Comarcal de 1953 i el Pla General Metropolità de 1976 en feren les primeres previsions. Fins el 2005 poca cosa es va fer, a part de plantar arbres i obrir algun camí per interconnectar els Tres Turons. El 2009 es va aprovar el projecte definitiu (de moment) que afecta a poc més de 122 hectàrees. Després d’un llarg procés de negociació amb els veïns d’aquest territori, sobre les més de set-centes afectacions s’alliberaren 464 habitatges. Les obres es duran a terme en diverses etapes.

Un proposo una ruta per conèixer aquest gran Parc del Tres Turons. És una ruta circular d’uns 10 km aproximadament.

  1. Sortida Metro L3 Penitents
  2. Parc de la Creueta del Coll
  3. Carrer Santuari
  4. Santuari de la Mare de Déu del Coll – Font Rúbia
  5. Mirador Joan Sales
  6. Turó del Carmel
  7. Ermita de Fàtima i Santuari de la Mare de Déu del Carmel
  8. Turó de la Rovira
  9. Parc del Guinardó
  10. Pont de Mühlberg
  11. Dipòsits d’aigua
  12. Mirador Ignasi de Lecea
  13. Les Tres Creus
  14. Arribada Metro L3 Vallcarca
Publicat dins de Barcelona | Deixa un comentari

L’aroma del te pel món

Publicat el 31/08/2016 per violantmarti

WhatsApp Image 2018-08-26 at 19.48.15M’agrada el te i des que el vaig descobrir fa un munt d’anys he begut molts litres i litres de te. Del te m’agradada la seva senzillesa en el gust, les seves mil aromes, la preparació amb teteres, els coladors, les tasses, la seva escalfor a l’hivern i la frescor a l’estiu… Les tendes de te que són com joieries, i plenes de llaunes ordenades com llibres d’una biblioteca que a l’igual que els llibres quan s’obren descobreixes un món d’olors i gustos…

Aprofitant l’article Seguint l’aroma del te pel món, de Maria Sánchez-Contador a la Revista Oxfam Intermón del maig 2016, he pensat que em podria endinsar en el món del te amb la Catifa Voladora i anar fins a cinc indrets on el te és el protagonista: la Xina, la Índia, Sri Lanka i el Marroc, i afegir el Japó amb la lectura del llibre del te d’Okakura Kakuzo.

I com a preàmbul a aquest monogràfic us poso la llegenda sobre l’órigen del te:

Segons la llegenda popular xinesa, el descobriment del te va ser una meravellosa coincidència. S’atribueix a l’emperador xinès Shennong, que va ordenar bullir tota l’aigua destinada al consum humà. Un dia, mentre descansava a l’ombra d’un arbre silvestre, una brisa lleugera va agitar les branques de l’arbre i, sortosament, les fulles van caure a l’aigua que estava bullint. La infusió va adquirir aleshores una aroma agradable que va despertar la curiositat del monarca. La beguda, deciliosament refrescant i reconstituient, el va captivar al moment.

El costum de fer servir fulles de la planta del te, la camelia sinensis, per donar bon gust a l’aigua bullida es va iniciar ala Xina al voltant de l’any 250 aC i des d’aquell moment s’ha anat expandint a gairebé totes les regions del món. Diuen que el te és la beguda més extesa del món després de l’aigua, cada dia es consumeixen 1500 milions de tasses de te i cada cultura del món oriental i occidental l’ha adaptat als seus gustos i costums, d’aquí rau l’èxit daquesta beguda.

Si voleu tastar tes de tot món servits per les millors espcialistes no deixeu de visitar:

Caj Chai – C/Sant Domenec del Call 12 Barri Gòtic, BCN Metro: Jaume 1; Liceu
o visiteu el seu lloc web http://cajchai.com/

PD: Dedico aquest post a la Margarida que aquest estiu s’ha iniciat en el te per motius de salut, a l’Alícia que cada matí me’n prepara un i a la Desirée una apasionada del te que m’ha descobert gustos nous a més del Caj Chai.

Gràcies a totes per compartir amb mi aquesta passió.

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | Deixa un comentari

Escapada menorquina

Publicat el 23/08/2016 per violantmarti

M’escapo a Menorca i descobreixo una nova manera de viatjar en transport públic per l’illa… He gaudit de l’illa del vent anant en bus i he descobert un paisatge que, tot i el munt de vegades que havia anat anteriornemt, mai havia vist…

He pogut veure el paisatge per sobre els murs de paret seca que hi ha per tota l’illa. He vist camps cultivats, bosquets d’arbres, vaques, moltes vaques, he vist cases, llocs, he vist runes… I al fons he vist el blau del mar.

He anat de Maó a Ciutadella en bus, he anat a totes les platges de Ciutadella en bus, he caminat i he descobert llocs insòlits de l’illa. També he descobert gent que viu i treballa allà i tot gràcies al bus, en especial un conductor que el seu hobbie és ser apicultor i em parla de les abelles que té, de les arnes, de la mel.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Epònims

Publicat el 17/08/2016 per violantmarti

Fa dies llegia en una revista sobre els epònims… La veritat és que tot i fer-los servir desconeixia el significat d’aquest terme.

Un epònim és un mot  d’un objecte, indret… que prové d’un nom propi.

  • Pasteuritzar –>  Pasteur (inventor de la penicil·lina)
  • Daguerrotip –> Daguerre (inventor de la fotografia)
  • Nicotina–> Nicotin
  • Saxofon –> Sax (inventor del saxofon)
  • Èbola –> pel riu Èbola
Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Els set turons de Barcelona

Publicat el 14/08/2016 per violantmarti

Fa temps que volia fer una entrada dels 7 turons de Barcelona, i he trobat una entrada al lloc web de l’Ajuntament de Barcelona.

Article extret de:http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/10-presentacio.shtml

Els set turons de Barcelona

Collserola forma part de la serralada litoral. Aquest parc és una barrera que separa la plana barcelonina de la depressió veïna del Vallès. El Tibidabo (512 m) és el punt més enlairat. En el seu caient cap al mar, la serra ha deixat la presència de set turons, separats per diverses falles i dibuixats pel treball constant de les rieres i els torrents. Són uns contraforts avançats de Collserola, separats d’aquesta serra per una depressió que dóna origen a dues cubetes: al nord-est hi ha la vall d’Horta i al sud-oest la vall de Sarrià. Enmig, unint aquestes diverses estructures geogràfiques, hi ha el coll dels Penitents (170 m), punt de trobada de vells camins i que encara avui reuneix moltes vies de comunicació importants, com la Ronda de Dalt, la carretera de Sant Cugat, l’avinguda de Vallcarca i els carrers que condueixin cap al Coll i al Carmel.

El més petit de tots aquests monticles és el Turó de Modolell (108 m), pràcticament engolit per la trama de carrers. El podem percebre al capdamunt de la plaça Adrià, al carrer Vallmajor, on hi ha el monestir de Santa Maria Magdalena, que queda una mica enlairat.

En direcció al nord, un cop creuat el carrer de Muntaner i seguint pel carrer Gualves, trobem el Parc o Turó de Monterols (121 m). En aquest cas, el caràcter muntanyós ja es fa més evident.

El tercer turó és el del Putget o Putxet (181 m), situat entre el carrer Balmes i l’avinguda República Argentina, per damunt de la Ronda del Mig. Als seus peus s’extén la fondalada cavada per la riera de Vallcarca.
Els pròxims turons són els més alts ja que passen dels dos-cents metres. Formen el que serà conegut com el parc dels Tres Turons, d’oest a est, són: el Coll (249 m), el Carmel (267 m) i la Rovira (261 m), el conjunt muntanyós que resseguirem a la passejada que proposem.

Una nova riera, la d’Horta, tanca aquesta serralada. A l’altra banda hi ha el setè turó, el de la Peira (138 m), d’una mida més reduïda respecte als anteriors.

Publicat dins de Barcelona | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Del llibre La matèria de l’esperit de Jaume Cabré

Publicat el 05/08/2016 per violantmarti

1

A manera d’exordi

M’adreço als que intueixen, sospiten o saben que la seva vida no seria igual si no llegissin literatura. La lectura literària és l’antítesi de la indiferència. La lectura creativa d’una obra d’art, a més d’un plaer, és un acte artístic de la màxima importància, i tothom és invitat a participar-hi des del moment que a l’escola hem après pel cap baix la part mecànica i material de la lectura, sense la qual fóra impossible accedir al món de la lectura creativa. (Dic pel cap baix perquè hi ha mestres que, a més d’ensenyar a llegir, regalen a les criatures el gust per la lectura.)

Però abans de prosseguir amb la lectura literària, vull recordar que la lectura (sense adjectiu) omple tots els instants de la nostra vida. Si som capaços de fer abstracció de tot el que hem llegit a la vida, arribarem a la conclusió que depenem de la lectura tant com de l’aire que respirem. Constantment estem llegint. La nostra societat està muntada de manera que les normes de convivència, les instruccions d’ús de les ciutats, els senyals de trànsit, els noms dels carrers, els números de les cases, els noms dels veïns de cada casa, els preus dels productes, la naturalesa d’aquests productes, la programació televisiva, el resultat del partit de futbol, el nom del jugador que surt i el del que entra, la informació sobre el grup musical del CD que acabem de comprar, el preu del CD, el racó dels magatzems on hi havia el CD, el nom dels magatzems… tot està basat en el fet de llegir. No ens n’adonem, però contínuament estem llegint. La nostra vida no seria la mateixa si no tinguéssim la capacitat de llegir. Tot, a la nostra vida, depèn de la lectura. Fins i tot s’ha posat de moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit o d’aquell polític que llegeix a la perfecció la situació derivada de la crisi parlamentària corresponent. Llegir en el sentit d’entendre, de capir, de captar l’essència de les coses.

Malgrat això que acabo de dir i que qui ho conegui és perquè ho ha llegit (i jo, en escriure-ho i repassar-ho, he llegit i rellegit uns quants cops), malgrat que sigui certa l’afirmació que tot depèn de la lectura, hi ha moltíssimes persones, ens quedaríem glaçats si poguéssim arribar a saber quantes, que no saben llegir i no són considerades com a analfabetes. Amb «que no saben llegir» m’estic referint a l’evidència que són incapaces d’interpretar què li estan dient en un text ben senzill. Que no saben capir-lo, captar-ne l’essència.

Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, Barcelona, Proa, 2005, p. 13-14

Publicat dins de Lectura recomanada | Deixa un comentari

La matèria de l’esperit

Publicat el 01/08/2016 per violantmarti

la-materia-de-lesperit

Aquest és el títol d’un llibre de Jaume Cabré. La matèria de l’esperit és un assaig suggestiu sobre el plaer de la lectura i sobre la creació artística, que aconsegueix captivar el lector des de la passió, la saviesa i la humilitat. Jaume Cabré comparteix experiències, dubtes i reflexions i obre en el lector perspectives noves per enfrontar-se creativament amb una novel·la, amb una peça musical, amb un poema o amb un quadre.

En els propers dies us aniré posant alguns dels fragments que més m’han agradat.

 

Publicat dins de Lectura recomanada | Deixa un comentari