1

A manera d’exordi

M’adreço als que intueixen, sospiten o saben que la seva vida no seria igual si no llegissin literatura. La lectura literària és l’antítesi de la indiferència. La lectura creativa d’una obra d’art, a més d’un plaer, és un acte artístic de la màxima importància, i tothom és invitat a participar-hi des del moment que a l’escola hem après pel cap baix la part mecànica i material de la lectura, sense la qual fóra impossible accedir al món de la lectura creativa. (Dic pel cap baix perquè hi ha mestres que, a més d’ensenyar a llegir, regalen a les criatures el gust per la lectura.)

Però abans de prosseguir amb la lectura literària, vull recordar que la lectura (sense adjectiu) omple tots els instants de la nostra vida. Si som capaços de fer abstracció de tot el que hem llegit a la vida, arribarem a la conclusió que depenem de la lectura tant com de l’aire que respirem. Constantment estem llegint. La nostra societat està muntada de manera que les normes de convivència, les instruccions d’ús de les ciutats, els senyals de trànsit, els noms dels carrers, els números de les cases, els noms dels veïns de cada casa, els preus dels productes, la naturalesa d’aquests productes, la programació televisiva, el resultat del partit de futbol, el nom del jugador que surt i el del que entra, la informació sobre el grup musical del CD que acabem de comprar, el preu del CD, el racó dels magatzems on hi havia el CD, el nom dels magatzems… tot està basat en el fet de llegir. No ens n’adonem, però contínuament estem llegint. La nostra vida no seria la mateixa si no tinguéssim la capacitat de llegir. Tot, a la nostra vida, depèn de la lectura. Fins i tot s’ha posat de moda dir d’aquell jugador que sap llegir el partit o d’aquell polític que llegeix a la perfecció la situació derivada de la crisi parlamentària corresponent. Llegir en el sentit d’entendre, de capir, de captar l’essència de les coses.

Malgrat això que acabo de dir i que qui ho conegui és perquè ho ha llegit (i jo, en escriure-ho i repassar-ho, he llegit i rellegit uns quants cops), malgrat que sigui certa l’afirmació que tot depèn de la lectura, hi ha moltíssimes persones, ens quedaríem glaçats si poguéssim arribar a saber quantes, que no saben llegir i no són considerades com a analfabetes. Amb «que no saben llegir» m’estic referint a l’evidència que són incapaces d’interpretar què li estan dient en un text ben senzill. Que no saben capir-lo, captar-ne l’essència.

Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, Barcelona, Proa, 2005, p. 13-14