
Parlem la llengua de Llull
Anem al teatre: Els Buonaparte

Benvolguts amics
Comencem el nou curs amb una proposta per anar al teatre i que va ser un dels èxits del curs passat i no vam poder assistir-hi. Ara ens fan una oferta especial del 40% de descompte per formar part de Garbells de llengua i amics.
Obra: Els Buonaparte
Lloc: Teatre Poliorama (Rambla dels Estudis 115)
Dia: divendres 25 d’octubre 2024
Hora: 20h
Import: 18,8€
Es cas d’estar interessats en aquesta convocatòria feu un Bizum al 644744964 per tal de gestionar la compra conjunta de les entrades, indicant el nombre d’entrades que reserveu. Data límit pagament entrades: 11/10/24.
Si aquest sistema de pagament no us va bé contacteu directament amb Violant Martí.
No hi ha problema en compartir aquesta convocatòria amb els vostres familiars i amics.
***************
Els Buonaparte
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Sílvia Munt
Descripció
Després d’envair la Península Ibèrica i destronar els Borbons, Napoleó Bonaparte asseu en el tron d’Espanya i de les Índies el seu germà gran Josep.
José I arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808. El dia 29, nou dies més tard, la victòria de l’exèrcit espanyol a Bailèn provoca revoltes contra el nou monarca que l’obliguen a fugir de Madrid. Josep es refugia amb la seva cort a Vitòria. Napoleó, assabentat de la fugida del seu germà, viatja de París a Vitòria per exigir-li el seu retorn immediat a Madrid.
Els dos germans es troben la nit del 5 de novembre en una casa pairal als afores de Vitòria. Estaven sols, no hi va haver testimonis; però tot fa presagiar que va ser una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances.
Fitxa artística
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Sílvia Munt
Repartiment: Pau Roca, David Bagés i Oriol Guinart
Espai escènic: Sebastià Brosa i Paula Bosch
Il·luminació: Lluís Serra
Espai sonor: Sergi Andrades
Vestuari: Carlota Ricart
Coach Vocal: Jordi Vidal
Ajudantia de direcció: Concha Milla
Cap de producció: Meri Notario
Ajudantia de producció: Maria Antolín
Regidoria: Bibiana Guzmán
Construcció d’escenografia: Art Coolers
Confecció de vestuari: Taller Goretti Puente
Fotografies: Silvia Poch
Agraïments: Montse Amenós i Julián Brun
Una producció del Teatre Akadèmia.
Melmelada

Octubre allargassat, no contradiguis
massa aviat aquest pòsit d’estiu.
La solitud, al cor, ja senyoreja.
Deixa pels ulls uns dies de miracle.
És trist l’engany del cos i el teu engany.
Tot, l’or dels arbres, la llum, fins la vida
implacable dels joves que mosseguen
una fruita sucosa, la tenebra
ho engolirà. Per dins, anem plens d’ombres.
Els cossos floten en la mel del sol.
Narcís Comadira
La llista de les preposicions catalanes
Extret de VilaWeb – Jordi Badia i Pujol 20.09.2024
És difícil de trobar en cap manual una llista pràctica i memoritzable de preposicions catalanes · Us expliquem per què passa això i us en proposem una.
Si a l’escola o a l’institut vau estudiar castellà és molt probable que us fessin aprendre allò de: a, ante, bajo, cabe, con…, és a dir, la llista de preposicions. Si vau estudiar català és poc probable que tingueu cap llista al cap.
El 1936, en un llibret de l’editorial Barcino revisat per Pompeu Fabra, els autors (Artur Martorell i Emili Vallès) enumeraven les “principals preposicions”: a, amb, de, en, per, cap, contra, des, durant, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, ultra. No era una llista completa, però feia el fet.
El cas és que avui encara costa de trobar-ne cap; ni tan sols remenant els diccionaris i les gramàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Si cerquem una llista oficial ens hi podem perdre: entre la que ens dóna la Gramàtica essencial de l’Institut i la que podem confegir consultant el Diccionari hi ha diferències i incoherències. Per exemple, a la gramàtica, abans hi apareix com a preposició i al diccionari no. En canvi, al diccionari, abans de hi surt com a locució prepositiva (amb tres valors diferents!) i a la gramàtica no.
Vist aquest panorama, mirarem d’explicar-vos les classificacions més habituals i, al final, us proposarem una llista de preposicions que us sigui útil i que pugueu memoritzar.
Però comencem pel començament.
Què és una preposició?
Una preposició uneix mots o grups de mots a un nucli, de manera que la preposició i allò que duu darrere passen a ésser complement d’aquest nucli. Vegem-ne tres exemples:
—taula de fusta: taula (nom) és el nucli, de és una preposició i de fusta és complement de taula.
—necessari per a viure: necessari (adjectiu) és el nucli, per a és una preposició i per a viure és complement de necessari.
—caminar cap aquí: caminar (verb) és el nucli, cap és una preposició i cap aquí és complement de caminar.
Les preposicions són invariables (sempre iguals, no tenen flexió de gènere ni de nombre), per bé que algunes es poden contreure amb un article; per exemple, al (a + el), dels (de + els), pel (per + el). I també es poden apostrofar; per exemple, escrivim de macarrons, però d’alfàbrega.
Preposicions àtones i tòniques
Si en una cosa coincideixen tots els tractats i manuals és a classificar les preposicions en àtones (o febles) i tòniques (o fortes). D’àtones n’hi ha molt poques i són les més freqüents: a, amb, de, en, per i per a.
De tòniques, en canvi, n’hi ha moltes. Se solen classificar en simples i compostes, però amb el benentès que n’hi ha que poden ésser l’una cosa i l’altra: és el cas de darrere o darrere de i davant o davant de.
N’hi ha que indiquen lloc. Són les més nombroses i tenen un ús ben divers: arran, cap, dalt, damunt, darrere (o rere), davall, davant, des, devers, devora, dins (o dintre), fins, prop, sobre, sota (o sots), vers i vora. Hi ha dues preposicions amb valor d’exclusió: excepte i llevat. I, finalment, n’hi ha un grup de significat variat: barata (emprada sobretot al País Valencià), contra, durant, entre, envers, malgrat, mitjançant, segons, sense (o sens), ultra i via.
Les locucions
Una locució prepositiva és un grup de mots que equival a una preposició. N’hi ha un munt. El cercador del DIEC en localitza quaranta-quatre, però de fet el diccionari mateix en conté moltes més. L’inventari, a més, pot variar segons quin criteri emprem.
Hi ha un grup de locucions força nombrós, integrades per dos mots: el primer generalment és un adverbi i el segon, la preposició de. Dues de molt freqüents són abans de i després de, amb valor temporal. Amb significat d’exclusió, trobem fora de, menys de i tret de. I indicant lloc, en tenim més: arreu de, fora de, lluny de, enmig de (o en mig de, o entremig de), enfront de, entorn de…
I, en acabat, hi ha moltes locucions prepositives (generalment de tres mots), que tenen com a darrer membre una preposició àtona. Molt sovint és de, però de vegades també a o bé amb. Vegem-ne uns quants exemples: a causa de, a còpia de, a excepció de, a favor de, a fi de, a força de, a partir de, a sabuda de, a través de, al costat de, al llarg de, amb vista a, com a, d’acord amb, d’ençà de, en comptes de, en contra de, en lloc de, en qualitat de, per culpa de, per mitjà de, per por de…
Confegim una llista?
La llista que us presentem és una proposta que inclou les preposicions simples i exclou les locucions. No hi incloem, per exemple, abans de, arreu de, després de, lluny de, etc. formades a partir d’un adverbi. Algunes de les que formen part de la llista –arran, des, fins i llevat– van sovint seguides d’una altra preposició, però no pas sempre (“arran meu”, “des que el vaig veure”, “fins demà”, “llevat error o omissió”). Finalment, n’hem exclòs algunes variants secundàries com ara dintre, rere, sens i sots, i algunes de molt poc usades, com deçà, dellà, salvant i salvat. La llista conté mots que són emprats en alguns territoris i no en alguns altres: barata (‘en canvi de’), devora (‘prop de’), davall (‘sota’), devers (cap a’)… Heus ací, doncs, la llista de les trenta-sis preposicions proposades:
a, amb, arran, barata, cap, contra, dalt, damunt, darrere, davall, davant, de, des, devers,
devora, dins, durant, en, entre, envers, excepte, fins, llevat, malgrat, mitjançant, per, per a, prop, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers, via i vora.
Tingues cura dels teus records

Extret de VIA EMPRESA – Elena Busquets Directora de VIA Empresa 20.09.2024
Sovint no som conscients del poder i la influència que tenen els records sobre nosaltres. M’explico. Tots sabem que un record ens pot fer somriure, fer sentir nostàlgics o fins i tot ajudar a prendre una decisió, però l’abast de la seva influència va molt més enllà. De fet, segons l’investigador japonès Susumu Tonegawa (Premi Nobel de Medicina, 1987) els records poden esdevenir una vacuna per a la depressió o l’angoixa. Un equip d’investigadors liderat per Tonegawa va demostrar fa una dècada, a través d’un experiment amb ratolins, que la reactivació artificial d’un record positiu pot suprimir els efectes de la depressió induïda per l’estrès.
Però potser no cal desentranyar els nostres circuits neuronals -ni els dels ratolins- per saber que recordar temps feliços té un efecte positiu sobre el nostre estat d’ànim. I si no, feu la prova: pregunteu a una parella en crisi embafada de rutina com es van conèixer, com va ser la seva primera cita, com va ser el primer petó, qui va dir el primer “t’estimo”… En qüestió de minuts, la brillantor tornarà als ulls d’aquells dos que un dia es van enamorar bojament.
És veritat, però, que quan parlem de records -i sobretot si aquests són llunyans- entren en joc les distorsions. Hi caiem tots, i la història que coneixem n’està plena d’exemples. Són exageracions o petites variacions que ajuden a perfilar millor el relat que ens expliquem a nosaltres mateixos i als altres.
Però són perilloses, sobretot si som conscients -em repeteixo- del poder i la influència que tenen els records sobre nosaltres mateixos. Som el que som avui, sí, però també som allò que vam ser. De fet, som l’evolució entre el que vam ser i el que som. Sovint penso que estem fets de moments, de petits trossets de gent, de converses, de decisions -conscients i inconscients-, de vivències… Estem fets de present, sí, però també de records. I per això tenir-los presents ens ajuda a resignificar-nos.
“Estem fets de present, sí, però també de records. I per això tenir-los presents ens ajuda a resignificar-nos”
I potser això ho heu llegit des d’un àmbit personal (jo també ho he escrit així), però la teoria en el fons s’extrapola fàcilment a qualsevol relació, empresa, entitat o fins i tot territori. Un exemple: l’altre dia vaig llegir un fil a Twitter (bé, X) d’Efemèrides d’Arquitectura que parlava sobre l’escultura Estel Ferit que hi ha a la platja de Sant Miquel, a la Barceloneta. És un dels símbols més reconeguts de Barcelona, un punt de trobada actual per a surfistes i un record irrompible d’una Barcelona que alguns no vam conèixer: la Barcelona preolímpica; un record que la seva autora, l’artista alemanya Rebecca Horn, no va voler oblidar.
En aquella platja, uns anys enrere, havien proliferat nombroses guinguetes (xiringuitos), i allà, cap als anys 60, Horn va viure una història d’amor i desamor amb un cambrer. No va ser fins a la tardor de 1992 -feia dècades que Horn ja no vivia a Barcelona- que li van demanar fer una escultura a l’aire lliure a la ciutat. I dels seus records van néixer els quatre cubs d’acer que conformen l’escultura, cada un representant una guingueta, en un estat d’aparent desequilibri, com a punt de caure; representant l’hostil manera en què van ser enderrocades l’any 1991. “La fragilitat d’uns petits quioscos de begudes davant d’una Llei de Costes que va esborrar-ho tot a base de ordeno y mando“, critica l’autor de la piulada.
L’Estel Ferit de Rebecca Horn neix d’un record personal, però també d’un record com a ciutat; un record que, si l’enfoquem bé, ens ajuda a resignificar un espai de Barcelona que durant mig segle havia estat una de les zones d’esbarjo més populars de la ciutat i que va canviar radicalment per a les Olimpíades. Curiosament enguany, 32 anys més tard, és un bon moment per recordar-ho i potser per resignificar aquell espai que aquests dies està acollint la Copa Amèrica.
I de vegades no cal que passin tants anys perquè tingui sentit resignificar-nos. L’equip de VIA Empresa ho fem gairebé cada any: agafem les bases, el manifest, el rellegim en veu alta, recordem la història -la nostra i la dels que van ser-hi abans que nosaltres- i tornem a col·locar-nos en un nou punt de partida que ens recorda qui som, què volem i cap a on anem.
I torno a l’àmbit personal -i acabo-. Tinc cura dels meus records i els atresoro amb escrits des de fa més de 15 anys, des que vaig adonar-me que era l’única manera de tenir presents a persones i moments que no tornarien mai més. I aquests records, acumulats en diverses llibretes, m’han ajudat en infinites ocasions a trobar-me i orientar el meu futur. Perquè el que som i serem té molt a veure amb com hem cuidat els nostres records al llarg del temps.
PD Dedicat a l’Héctor per tots els nostres records bons i dolents. Gràcies!
Una entrevista amb 101 anys de música

L’Ester, locutora del programa Tots els matins del món de Catalunya Música, ha fet uan entrevista a la meva mare de 101 anys. Tot i no ser pianista professional va aprendre’l a tocar de ben petita i segueix encara gaudint de les melodies que toca de memòria: música clàssica, tangos, boleros, àries i fragments d’òpera… El seu amor per la música l’ha sabut transmetre als fills, filles, nets i netes, i el compateix amb tothom que l’escolta, ja sigui a casa, a la parròquia, al casal… i ara a la residència, on viu.
Gràcies Mare i gràcies Ester
Cançó de l’instant

Venim de tot arreu a celebrar-ho, venim plegats a fer-ho durador.
Veniu! Veniu, que un dia bé caldrà deixar-ho, l’instant només l’atura una cançó.
Perquè s’afina l’aire en el capvespre, perquè rodolen els nabius pel verd,
perquè la guiula pinta el cor de l’ona, perquè es despulla el faig i no l’avet,
perquè la pluja broda les codines, perquè hi ha mil secrets a l’alzinar…
Perquè les canyes xiulen vells enigmes, perquè no torna mai el mateix grop,
perquè floreix per un no res l’orquídia, perquè cada any revénen els cucuts,
perquè és tan breu l’olor de la viola, perquè la gran balena uneix els pols…
Perquè els deserts apaguen sets antigues, perquè s’adorm en l’aire el falciot,
perquè renilla l’euga a les valls altes, perquè les flames volen cap als déus,
perquè un infant resol endevinalles, perquè la boira protegeix amors…
Venim de tot arreu a celebrar-ho, venim plegats a fer-ho durador.
Veniu! Veniu, que un dia bé caldrà deixar-ho, l’instant només l’atura una cançó.
Miquel Desclot (1952)
Dubtes de llengua: recull
Durant aquest estiu el Jordi Badia i Pujol ha publicat a VilaWeb uns articles sobre Dubtes de llengua que ens han ajudat molt a aclarir alguns aspectes de la gramàtica que teniem oblidats o mal entesos.
Per tal de facilitar l’accés a aquesta precisa i preciosa gramàtica pràctica adjunto els enllaços per poder accedir a l’article corresponent.
Gràcies Jordi per ajudar-nos a millorar la nostra llengua.

“Dubtes de llengua”, la nova sèrie d’articles breus d’aquest estiu
https://www.vilaweb.cat/noticies/dubtes-de-llengua-nova-serie-articles-breus-estiu-vilaweb/
Plurals que ens fan dubtar:
https://www.vilaweb.cat/noticies/maniquis-o-maniquins-plurals-que-ens-fan-ballar-el-cap-i/
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-llapis-o-els-llapissos-plurals-que-ens-fan-ballar-el-cap-ii/
Deu consells per a saber com hem d’escriure la vocal neutra
https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-consells-vocal-neutra/
Diem “bon dia” tot el dia?
https://www.vilaweb.cat/noticies/bon-dia-dubtes-llengua-catala/
“Hombro”? “Agulletes”? Deu barbarismes resistents
https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-barbarismes-resistents/
No confonguem “res” i “gens”
https://www.vilaweb.cat/noticies/res-gens/
Tres trucs per a escriure bé els pronoms febles
https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-trucs-escriure-be-pronoms-febles/
Quins diftongs i hiats tenim en català?
https://www.vilaweb.cat/noticies/diftongs-hiats/
“Desde” o “des de”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/desde-des-de/
Quan no és correcte “doncs”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/quan-no-es-correcte-doncs/
“Probar” o “provar”? Dubtes freqüents entre ‘b’ i ‘v’
https://www.vilaweb.cat/noticies/dubtes-frequents-entre-b-v/
“Rebel·lar-se” no és “revelar”: dubtes freqüents de la ela geminada
https://www.vilaweb.cat/noticies/dubtes-frequents-ela-geminada/
“Posar” o “ficar”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/posar-ficar/
“Darrera” o “darrere”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/darrera-darrere/
Quins diacrítics fem servir a VilaWeb i per què?
https://www.vilaweb.cat/noticies/diacritics-vilaweb/
“Conectar” o “connectar”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/conectar-connectar-consonants-dobles/
“Tot Catalunya” o “tota Catalunya”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/tot-catalunya-tota-catalunya/
Quan escrivim “què” i quan escrivim “que”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/quan-escrivim-que/
“Com” o “com a”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/com-o-com-a/
“Sisplau” o “si us plau”?
https://www.vilaweb.cat/noticies/sisplau-si-us-plau/
L’interrogant ha d’anar al darrere i prou?
https://www.vilaweb.cat/noticies/interrogant-darrere-signe-interrogacio-admiracio/
Quan fem servir la dièresi?
https://www.vilaweb.cat/noticies/quan-fem-servir-la-dieresi/
Números i nombres en català
https://www.vilaweb.cat/noticies/numeros-i-nombres-en-catala/
Pronoms relatius: un consell infal·lible
https://www.vilaweb.cat/noticies/pronoms-relatius-consell/
Ni ‘motxila’ ni ‘estuig’: tornem a l’escola parlant bé
https://www.vilaweb.cat/noticies/ni-motxila-ni-estuig-vocabulari-escolar/
Bambolines / Forillo

Allò que veiem per la finestra pertany a la casa que habitem.
Gaston Bachelard
(1884-1962)
PD: Dedicat a la Laia i al Juli que em van ensenyar com d’important és el forillo.
