Plurals que ens fan ballar el cap (I)

“Maniquís” o “maniquins”? – Primera part del recull de dubtes sobre els plurals

Exret de Ras i curt – VilaWeb- Jordi Badia i Pujol 22/6/2024

Tothom sap que en català el plural es fa afegint una -s al singular. De vegades hi afegim alguna lletra més, com ara a peixos (-os) i pans (-ns), però aquests casos tampoc no presenten cap dificultat per a un catalanoparlant.

Tanmateix, en els plurals hi trobem una colla de variacions, matisos i excepcions que ens poden fer ballar el cap. En aquest “Ras i curt” en veurem uns quants i en el següent, uns quants més.

Les vaques cegues

El fet d’afegir una -s a un mot pot implicar canvis ortogràfics. En els noms femenins, la -a final es transforma en -e-:

  • casa → cases

Sovint cal modificar també les lletres que hi ha abans de la terminació, seguint les regles ortogràfiques bàsiques:

  • vaca → vaques
  • cega → cegues
  • platja → platges
  • ambigua → ambigües
  • pasqua → pasqües
  • escorça → escorces

Maniquins amb robins

La major part de noms i adjectius acabats amb una vocal tònica fan el plural amb -ns. Això ho sabem i ho solem fer bé:

  • pa → pans
  • opció → opcions
  • eslovè → eslovens

Però, per raons diverses, cometem algunes errades:

  • marroquí → marroquins (no marroquís)
  • robí → robins (no robís)
  • maniquí → maniquins (no maniquís)

Per una altra banda, hi ha tot un seguit de noms aguts acabats amb vocal que no tenen cap -n- al plural, sinó tan sols una -s. Molts ja els sabem:

  • cafè → cafès
  • esquí → esquís
  • menú → menús

Però n’hi ha uns quants que ens fan dubtar:

  • bisturí → bisturís
  • plató → platós
  • oboè → oboès
  • ximpanzé → ximpanzés
  • sofà → sofàs
  • nu → nus (no nusos)

I també hi ha confusió –adés en el plural, adés en el singular– en noms que en català central es pronuncien amb vocal o -n finals:

  • pilar → pilars (no pilans)
  • senglar → senglars (no senglans)
  • dur → durs (no dusos)
  • guant (no gua) → guants
  • orangutan (no orangutà) → orangutans

Progressos i compromisos 

Quan el singular acaba amb -s, generalment, fem el plural afegint-hi -os. El dubte és si hem de duplicar la s o no. Generalment, ens podem refiar de la nostra pronúncia. També hem de tenir en compte que no farem plurals amb s ni amb ss si el singular acaba amb :

  • braç → braços (no brassos)

I, generalment, ens podem refiar de la grafia dels mots de la mateixa família:

  • fracàs → fracassos (amb -ss-, com fracassar)
  • avís → avisos (amb -s-, com avisar)

Tinguem en compte aquests casos que dupliquen la s:

  • cabàs → cabassos
  • capatàs → capatassos
  • embaràs → embarassos
  • nas → nassos
  • pas → passos
  • accés → accessos
  • excés → excessos
  • congrés → congressos
  • interès → interessos
  • progrés → progressos
  • ris → rissos
  • arròs → arrossos
  • tros → trossos
  • os → ossos
  • bus (‘persona que treballa submergit dins l’aigua’) → bussos 
  • pallús → pallussos

I, en canvi, no la dupliquen:

  • cas → casos
  • gimnàs → gimnasos
  • marquès → marquesos
  • mes → mesos
  • pes → pesos
  • compromís → compromisos
  • incís → incisos
  • matís → matisos
  • paradís → paradisos
  • permís → permisos
  • tornavís → tornavisos
  • país → països
  • ús → usos
  • abús → abusos
  • bus (‘autobús’) → busos
  • nus → nusos

Desigs complexos o desitjos complexes?

La cosa es complica una mica més quan el singular acaba amb -ig o bé amb dues consonants una de les quals és una s o una x.

Quan un singular acaba amb -ig-xt-sc o -st, es pot triar la terminació de plural: o bé -s o bé -os:

  • desig → desigs/desitjos
  • text → texts/textos
  • fosc → foscs/foscos
  • robust → robusts/robustos

En canvi, si acaba amb -x (tant si va precedida de vocal com de consonant), el plural es fa amb -os sempre que el singular sigui agut:

  • eix → eixos
  • sufix → sufixos
  • capritx → capritxos

Els singulars acabats en -ig, adés fan el plural amb –j-, adés amb -tj-. Ho esbrinarem si mirem els mots de la mateixa família:

  • mig → mitjos (com mitjamitjana, etc.); també val migs
  • raig → rajos (com rajarrajolí, etc.); també val raigs

Hi ha un error que consisteix a fer acabar amb -es alguns plurals que van amb -os:

  • text → textos (no textes); també val texts
  • complex → complexos (no complexes, que és femení)

Índexs i vèrtexs

Hi ha uns quants noms acabats amb -x o amb  que fan el plural amb -s (no pas amb -os). En primer lloc, la major part de mots plans acabats amb -x:

  • índex → índexs
  • vèrtex → vèrtexs
  • apèndix → apèndixs

I també aquests noms:

  • linx → linxs
  • calç → calçs
  • falç → falçs
Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Feliç nit de Sant Joan

St. Joan Esplugues 2024 – M T Masot

És la nit de Sant Joan

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva. 

Tomàs Garcés
(1901-1993)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

La catifa voladora arriba a les 1000 entrades!

Des de 18 d’abril del 2012 no ha parat d’enlairar-se i compartir amb tots vosaltres els seus viatges virtuals amb records, notícies d’actualitat, poemes i escrits diversos, i avui, 12 anys i 2 mesos més tard, arriba a l’entrada 1000!

Han estat molts articles i molt variats. He escrit una mica de tot i també he obert la catifa a totes les persones que han volgut publicar quelcom: hi articles signats per altres, i sempre he intentat posar la font i l’autoria de l’article.

La catifa voladora arriba al miler d’entrades i mirant enrerre hi ha molta feina, molta il·lusió. A més de les 1000 entrades, ha tingut en total de 100.000 visites i més de 25.000 visitants, repartits per tota la geografia mundial.

Violant Martí

Publicat dins de Calaix de Sastre, Efemèrides, Extra d'estiu | Deixa un comentari

Lluna de maduixa

Exrtret de betevé Manel Cascante Torrella 15 de juny de 2024

La lluna plena del juny es podrà veure dissabte, dia 22. La lluna plena del mes de juny es coneix com la lluna de maduixa. El seu nom rau en el fet que era en aquesta època de l’any en què les tribus de l’est d’Amèrica del Nord recollien maduixes silvestres.

Aquestes denominacions de la lluna plena en funció del mes de l’any tenen orígens diversos, des dels nadius americans fins als colons americans i europeus. Solen estar relacionades amb fets de l’àmbit de l’agricultura i la natura que tenen lloc cada mes.

La lluna plena serà totalment plena dissabte 22 de juny a les 3.08 h de la matinada. De tota manera, es podrà observar també unes hores abans i després del pleniluni amb un percentatge de superfície il·luminada pròxim al 99 per cent.

Només caldrà aixecar la vista i esperar que el temps ens acompanyi.

Un parell de dies abans, el 20 de juny, tindrà lloc el solstici d’estiu. Tindrà una durada de poc més de 93 dies i acabarà el 22 de setembre, moment en què donarem la benvinguda a la tardor astronòmica.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Los espejos transparentes

Uno dice lo que dice, mas no dice lo que piensa.
Los espejos no reflejan: transparentan.
Todo mira fascinante de frente, pero no existe.
Todo vuelve por detrás y es lo real, invisible.
En lo que veo, no veo; en lo que no veo, creo;
en toda imagen apunta una múltiple presencia,
palpitante intermitencia del corazón: confusión;
y así me siento indeciso como un pobre hombre perdido,
como tú que ¿quién eres?, como yo que ¿quién soy?

Los espejos que me escupen hacia fuera, y hacia dentro
me proponen transparencias de distancias y silencios,
deben ser, quiero que sean, para mis obras ejemplo,
con mucha luz hacia fuera, con más secreto hacia dentro.
Juego al juego, sí, con trampa, como hay doblez en los versos.

Así se cuentan las cosas que nos pasan cada día,
y bien contadas parecen fascinantes y sin alma.
Si se piensa, nada es lo que se ve en el espejo.
La luz grande es un abismo y un estúpido misterio.

Gabriel Celaya
(1911-1991)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Dalt de la Jungfrau

Dalt de la Jungfrau,
vora del cel blau,
tindràs un palau
en cada nevera.
Quan de tard en tard
i avivant l’esguard
passarà l’isard,
sortiré a cacera.

Tindràs un mirall
en el blanc cristall
que muntanya avall
estén la gelada,
i un corrent gegant
formarà amb ton cant
l’eco palpitant
de la fondalada.

Tindràs un tresor
d’edelweis en flor,
les estrelles d’or
tindràs per llanternes…
Vine a la Jungfrau,
vora del cel blau,
a gosar en pau
de les neus eternes!

Apel·les Mestres i Oños
(1854-1936)

Publicat dins de Calaix de Sastre, Poemes, Viatges | Deixa un comentari

80è aniversari del Dia D

Ver-sur-mer (France), 02/06/2024.- Silhouettes of the ‘Standing with Giants’ installation are displayed at the British Memorial ahead of the 80th D-Day anniversary. A total of 1,475 silhouettes are installed at the British Normandy Memorial in Ver-sur-Mer representing the number of fatalities under British command on 06 June 1944. EFE/EPA/CHRISTOPHE PETIT TESSON

Fragment de l’article de Vicenç Partal d’avui a VilaWeb

[…]

Avui, dijous, fa precisament vuitanta anys del desembarcament de Normandia, probablement la batalla més decisiva –juntament amb la de Stalingrad– de la Segona Guerra Mundial. Fa vuitanta anys exactes que un primer grup de 160.000 soldats va travessar la Mànega per a emprendre l’alliberament de bona part del nostre continent. El 10% d’aquells soldats van morir en pocs dies, fent un sacrifici personal que crec que no podem sinó respectar i honorar.

D’aquell esforç humà ingent, heroic sense matisos, va nàixer l’Europa d’Adenauer i Schuman, de Spinelli i De Gasperi, de Monnet i Churchill, de Dubček i Sàkharov. Una Europa marcada per una guerra, un odi i una destrucció que no volia repetir mai més. I una Europa, per això mateix, compromesa en la construcció d’un espai de llibertat i de justícia social, d’un experiment que mai ningú no s’havia atrevit a fer d’una manera tan audaç com es va fer sobre la runa de les nostres ciutats i sobre la sang dels nostres joves.

[…]

Podeu llegir-ho sencer a: https://www.vilaweb.cat/noticies/contra-el-feixisme-vuitanta-anys-despres-i-mes-que-mai/

Publicat dins de Efemèrides, Viatges | Deixa un comentari

Centenari de la mort de Franz Kafka

Avui fa 100 anys moria Franz Kafka a Klosterneuburg, Àustria. Va nèixer a Praga el 3 de juliol de 1883, fou un escriptor d’origen jueu en llengua alemanya. 

La seva narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar l’opressió i l’angoixa del segle xx. La seva influència ha fet que el terme kafkià s’apliqui a situacions socials angoixants i grotesques.

La seva obra és una de les més influents de la literatura universal del segle xx, malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les El procés, del 1925; El castell, del 1926; i Amèrica, del 1927), dues novel·les curtes (La transformació, també anomenada La metamorfosi, de  1915, i La colònia penitenciària, de 1914), i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.

Recordo quan a classe de Literatura de l’Escola llegiem el fragment de La metamorfosi en la que Gregorio Samsa es transformava en un insecte, i com canviava la seva vida i la de la seva família. L’atmosfera cada cop més angoixant esdevenia un relat inquietant i aclaparant. A casa vaig trobar la novel·la sencera i la vaig llegir d’amagat per saber com acabava.

Publicat dins de Efemèrides, Obituari | Deixa un comentari

La Patum

La festa dels sentits i els sentiments


La festa de la Patum és la festa més important de Berga, amb més de 600 anys d’història. Se celebra durant la festivitat del Corpus, un cop l’any entre finals de maig i finals de juny, ja que com a festa del cicle de Pasqua és de calendari variable. El ball i el foc en són la part més característica.
Els actes principals es duen a terme des de dimecres fins a diumenge de la setmana del Corpus per places i carrers del poble. El dimecres i el dissabte hi ha els passacarrers, i el dijous i el diumenge les patums de lluïment (migdia) i completes (nit) a la plaça de Sant Pere. Les comparses s’encarreguen de l’actuació o del ball de cadascuna de les figures durant la festa.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Gustavo Dudamel en directe

Gustavo Dudamel és el director musical i artístic de la LA Phil i creador del projecte sociomusical Youth Orquestra Los Angeles (YOLA), la seva missió sempre ha estat mostrar com la música pot crear un canvi positiu al món.

Veure’l actuar dirigint els joves músics de l’orquestra o cantaires, ha estat francament una lliçó de respecte, simpatia i professionalitat.

Gràcies Laia per convidar-m’hi.

Publicat dins de Barcelona, Calaix de Sastre | Deixa un comentari