La catifa voladora

Extret del web de l’Abadia de Montserrat https://abadiamontserrat.cat/virolai/

Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, la primera estrofa del qual comença amb els versos «Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel», i que fan que sigui conegut també amb el nom de «Rosa d’Abril». El mot Viriolai designa qualsevol composicó musical-literària formada, generalment, per refrany i estrofes. Ara bé, en la memòria col·lectiva dels catalans és una paraula que ja ha quedat associada amb la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, fins al punt que pràcticament tots els fidels el saben i canten devotament en els seus romiatges davant la Santa Imatge.

La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les Festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s’oferia el premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d’una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda.

El Virolai

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Lletra Mn. Jacint Verdaguer
Música Josep Rodoreda

PD: Dedicat a totes les Montserrats que avui celebren la seva onomàstica.

A les 00.20 hores del 25 d’abril de 1974, va sonar una cançó a les emissores de ràdio que suposava l’inici de la Revolució dels Clavells, l’enderrocament de l’Estado Novo i la implantació sense violència de la democracia a Portugal.

Grândola, Vila Morena va ser una cançó composada per Jose Afonso, prohibida a Portugal durant els anys de la Dictadura del general Spinola.

Músic nascut a Rio de Janeiro tal dia com avui de fa 100 anys i nacionalitzat als EUA. És considerat un dels grans compositors de música del cinema del segle XX, guanyador de 4 òscars i altres premis més.
Diuen que la preciosa canço Moon river la va composar expressament per la Audrey Hepburn a Esmorzar amb diamants, però trobo molt més innovadora i suggerent la melodia de La Pantera Rosa.

Aquest 2024, es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d’un gegant a la ciutat i al món. La referència la trobem al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, què inclou una relació dels elements municipals que van concórrer a la processó del Corpus de 1424. Entre ells, “Lo rey David ab lo Giguant”, que segons els estudiosos, és la primera referència gegantera del món, i la primera referència d’un gegant municipal, el de la Ciutat de Barcelona.

Per commemorar l’aniversari, s’han preparat tot un seguit d’actes extraordinaris, exposicions i sorpreses que s’aniran descobrint al llarg de l’any. El diumenge 28 d’abril, viurem el primer gran acte de celebració dels 600, amb la Trobada Nacional de Gegants, que aplegarà un total de 230 colles geganteres a l’Arc de Triomf.

Els gegants de la Ciutat encapçalaran la commemoració, ja que aquesta referència de la processó del Corpus de 2024 suposa també els 600 anys del Gegant de la Ciutat de Barcelona. Per això, protagonitzaran i faran d’amfitrions dels actes extraordinaris, que segur que faran història al món geganter.

Extret de Vilaweb

Uns quants indrets dels Estats Units, Mèxic i el Canadà han presenciat l’únic eclipsi solar total d’aquest 2024, el fenomen astronòmic que es produeix quan el Sol, la Terra i la Lluna s’arrengleren exactament en el mateix pla.

L’eclipsi, que ha començat a les 17.42 (hora local catalana), ha tingut una durada de 4 minuts i 28 segons en el punt màxim, a prop de la ciutat de Nazas (Mèxic). Aquest fenomen ha deixat imatges espectaculars, tant de l’eclipsi com de la multitud que l’ha volgut contemplar en directe.

Extret del Punt-Avui – Guillem Vidal

El 6 d’abril de 1974, avui fa cinquanta anys, Abba van guanyar el Festival d’Eurovisió amb Waterloo, marcant l’inici d’una de les carreres més fulgurants de la història del pop. Celebrada al Brighton Dome del Regne Unit, la XIX edició del concurs va brindar la primera de les fins ara set victòries per a Suècia, els representants de la qual van trencar uns quants estereotips amb una actuació marcada, en qüestions estètiques, pel glam-rock imperant en aquells anys. Agnetha Fältskog, Björn Ulvaeus, Benny Andersson i Anni-Frid “Frida” Lyngstad, que van cantar emparats per un director d’orquestra vestit com Napoleó, van obtenir vint-i-sis punts més que la representant d’Itàlia, Gigliola Cinquetti, arrencant d’aquesta manera una trajectòria plena de número 1 i èxits, a més de Waterloo, com Mamma Mia, Dancing Queen, Take A Chance On Me, Super Trouper, Chiquitita i The Winner Taked It All. Abba van deixar d’actuar vuit anys després, arran de la separació sentimental de les dues parelles que hi havia a la banda.

El grup suec, que encara té en funcionament l’espectacle immersiu Abba Voyage a Londres, celebrarà avui la gesta amb diferents accions, com ara una reedició amb diferents formats de Waterloo i la posada en circulació de segells commemoratius al seu país.

Benvolguts garbellaires

En motiu del centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (1924-1993), us proposem la teatralització del seu poema Coral Romput.

Obra: Coral Romput
Lloc: Sala Atrium (Zona Pl. Tetuan) – Carrer Consell de Cent, 435 – 08009 Barcelona
Dia: dimarts 4 de juny de 2024
Hora: 20h
Import: 15,80€

Es cas d’estar interessats en aquesta convocatòria feu un Bizum al 644744964 per tal de gestionar la compra conjunta de les entrades, indicant el nombre d’entrades que reserveu. Si aquest sistema de pagament no us va bé contacteu directament amb Violant Martí.

Data límit pagament entrades: 26/4/24.

No hi ha problema en compartir aquesta convocatòria amb els vostres familiars i amics.

Important: Hi ha la possibilitat de fer un col·loqui després de la representaciío per si us interessa.

***************

CORAL ROMPUT
El poema de Vicent Andrés Estellés pren forma teatral

Allò íntim és profundament polític i allò local és terriblement universal. Si això és cert, i ho és, el Coral Romput seria capaç d’esdevenir un clàssic, i com a clàssic, tindria la capacitat de transcendir la seva pròpia època, la seva pròpia circumstància. Seria capaç de sobreviure als signes dels temps, seria capaç de comunicar en moments i llocs aparentment distants a la València dels anys 50s. El Coral Romput ha “sobreviscut” en la memòria dels Països Catalans gràcies als llibres (com d’importants són els Llibres que ens fan Lliures), i a la resistència oral, en multitud de recitals i concerts on els versos d’Estellés i del Coral s’han proclamat com a signe d’identitat i resistència memorialística.

En l’any del centenari del seu naixement, 2024, portem-lo més enllà, elevem-lo a la categoria de clàssic, contrastem-lo amb la contemporaneïtat, de la mateixa manera que fem amb Shakespeare o amb Lorca. Fuster digué “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent”. Si és així, si Estellés és el millor poeta valencià des d’Ausiàs March, fer reviure els seus versos en l’actualitat hauria de ser no només viable sinó necessari, perquè a través d’ells tindríem unes lents des d’on comprendre millor el present i imaginar un futur possible.

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Vicent Andrés Estellés
Direcció escènica: Marc Chornet Artells
Interpretació: Marina Alegre Silva
Banda Sonora: Gerard Marsal Norte
Disseny i construcció capgros: Miguel Ángel Camacho
Disseny espai escènic: Xènia Cubí
Construcció: Jan Clota
Foto cartell: David Ruano

Un projecte escènic de Marina Alegre Silva i Marc Chornet Artells

https://www.atrium.cat/ca/programacio/c/139-coral-romput.html

En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada
¡oh dichosa ventura!
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

A oscuras y segura,
por la secreta escala, disfrazada,
¡oh dichosa ventura!
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz y guía
sino la que en el corazón ardía.

Aquesta me guiaba
más cierto que la luz del mediodía
a donde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.

¡Oh noche, que guiaste!
¡Oh noche amable más que la alborada!
¡Oh noche que juntaste
Amado con amada
amada en el Amado transformada!

En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.

Quedé y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado;
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

San Juan de la Cruz (1542-1591)