Extret de VilaWeb – Jordi Badia i Pujol 16.05.2025
Gens-res
Per influència del castellà, hi ha gent que diu frases com ara:
—No feia res de fred. —Aquesta nit no he dormit res.
En totes dues frases hi ha la mateixa confusió: cal dir gens en compte de res:
—No feia gens de fred. —Aquesta nit no he dormit gens
Res vol dir ‘cap cosa’ i, per tant, es contraposa a moltes coses. En canvi, gens vol dir ‘una quantitat inexistent’ i és contrari de molt.
Vegem-ho:
—No tenia res → Tenia moltes coses (molts objectes, moltes propietats, molts diners…). —No tenia gens de sort → Tenia molta sort
Cap-gens
Davant noms com ara importància, interès, eficàcia, ganes, por… la gramàtica accepta l’ús de cap, però recomana gens de:
—No tinc gens de por (millor que No tinc cap por). —No hi ha demostrat gens d’interès (millor que No hi ha demostrat cap interès). —No tenia gens de ganes d’anar-hi (millor que No tenia cap ganes d’anar-hi).
I encara
Recordem també que aquests tres mots es fan servir en oracions interrogatives o condicionals amb valor ‘positiu’:
—Voleu res més? —Si tinguessis gens de vergonya no hauries vingut. —Que en tens cap?
L’indefinit ningun (emprat en valencià, eivissenc i alguerès) s’hauria d’evitar en registres formals, en què la gramàtica recomana cap.
—No hi havia cap individu (millor que No hi havia ningun individu).
I, finalment, cal fer servir cap o gens en compte de l’anglicisme zero:
—Podem dir que no hi ha gens de risc (i no pas Podem dir que hi ha risc zero). —No hi ha hagut cap incidència (i no pas Hi ha hagut zero incidències).
L’ex-president uruguaià José Mujica s’ha mort avui a vuitanta-nou anys. L’abril de l’any passat va comunicar que tenia càncer d’esòfag i fa pocs mesos va explicar que se li havia estès pel cos i que havia demanat que el deixessin morir tranquil. El seu cas era complex, perquè de feia vint anys tenia una malaltia immunològica que li afectava els ronyons i això dificultava de sotmetre’l a cirurgia o quimioteràpia.
Nascut el 1935, president de la república entre el 2010 i el 2015, la seva figura va despertar l’interès mundial pel seu estil de vida humil i senzill i perquè va renunciar al sou presidencial i en va destinar el 90% a causes benèfiques. Havia estat ser un guerriller del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros (MLN-T) d’ençà de la dècada dels seixanta i va estar reclòs quinze anys en condicions inhumanes.
Fins als seus darrers dies va viure en una finca als afores de Montevideo. Havia dit que mentre pogués continuaria militant i dedicant-se a la vida del camp.
…/…
Fragment del 14.05.2025
Paraules reflexives i entranyables
“Governem la globalització o la globalització ens governa a nosaltres? […] El desafiament que tenim davant és d’una magnitud colossal i la gran crisi no és ecològica, és política. L’home no governa avui les forces que ha desfermat, sinó que són les forces que ha desfermat les que governen l’home.” (21.06.2012, discurs a la Conferència de l’ONU sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20, Rio de Janeiro).
“Hem sacrificat els vells déus immaterials i hem ocupat el temple amb el Déu mercat. Ell ens organitza l’economia, la política, els hàbits, la vida i fins i tot ens finança amb quotes i targetes l’aparença de felicitat. Sembla que haguéssim nascut només per consumir i consumir.” (24.09-2013, discurs a l’Assemblea General de l’ONU, Nova York).
“Penseu que la vida humana és un miracle. Que som vius per miracle i que res no val més que la vida. I que el nostre deure biològic, per damunt de totes les coses, és respectar la vida, impulsar-la, tenir-ne cura, procrear-la i entendre que l’espècie és el nostre nosaltres.” (24.09.2013, íd.).
“El consum de drogues no és bo, no s’ha de defensar. La drogaddicció és un càstig. Cal lluitar perquè la gent no tingui addicció. L’única addicció damunt la Terra que paga la pena és la de l’amor; les altres duen a la desgràcia.” (31.01.2014, sobre la regulació del consum de marihuana impulsada durant el seu mandat, entrevista a RT, l’Havana).
“Ni els grans estats nacionals, ni les transnacionals, i molt menys el sistema financer, no haurien de governar el món. Necessitem la política elevada entrellaçada amb la saviesa científica al poder, aquesta ciència que no anhela el lucre sinó el demà. La intel·ligència, i no pas l’interès, al comandament.” (20.09.2014, article a International Policy Journal).
“Quan compres una cosa no la compres amb diners, la compres amb el temps de vida que has hagut de gastar per aconseguir aquests diners, però amb una diferència: l’única cosa que no es pot comprar és la vida. La vida es gasta, i és miserable gastar la vida per perdre llibertat.” (2015, testimoni al documentari Human, de Yann Arthus-Bertrand).
L’ull del temps permet veure imatges aèries del 1945, el 1956 i fins a l’actualitat, i mostrar l’evolució de tots els racons del país.
Extret de TV3 3/24 – 24/01/25Autor: Ferran Vila Cabanas
Com han evolucionat els boscos catalans els últims 80 anys? I els espais agrícoles? En quines zones hi havia camps i ara s’hi han alçat barris sencers? A quina època va passar?
Totes aquestes preguntes tenen una resposta a L’ull del temps, una aplicació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que recull imatges aèries del país des del 1945 i fins avui, i ens permet saber si és cert el tòpic que “abans tot això eren camps”.
Gràcies a una nova versió de l’aplicació, ara les fotografies es poden visualitzar en tres dimensions, una experiència immersiva que ens ajuda encara més a interpretar els canvis geogràfics al llarg del temps.
Es tracta d’una finestra al passat que no només proporciona una experiència enriquidora des d’una perspectiva històrica i visual, sinó que permet analitzar aspectes com la vegetació, les transformacions agrícoles, les infraestructures de comunicació, els canvis socials i l’evolució dels pobles i ciutats de Catalunya.
L’ull del temps disposa d’imatges històriques d’arreu del país, incloent-hi els vols fotogramètrics realitzats per la força aèria dels Estats Units d’Amèrica els anys 1945 i 1956, així com els vols de les diputacions dels anys seixanta i setanta.
També inclou, esclar, tota la producció cartogràfica que ha fet l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya des dels anys vuitanta i noranta fins ara.
Planta del gènere Fuchsia, de la família de les onagràcies, subarbustiva, de flors penjants, vistoses, amb quatre sèpals i quatre tèpals de colors purpuris o violacis, i de fruit en baia, originària d’Amèrica i cultivada com a ornamental.
Nom del llatí científic Fuchsia hybrida que, el 1693, donà a la planta el botànic i viatger francès Charles Plumier (1646-1706) en memòria del metge i botànic alemany Leonhard Fuchs (1501-1566).
Que bonic el parèntesi, si el podem posar nosaltres… Si l’obrim amb il-lusió, però el tanquem com? Un parèntesi no pot ser massa llarg, no ho resisteix. És com una espelma al vent, què és millor que l’apaguis tu O que l’apagui el vent?
Avui comparteixo aquest disseny de rajola hidràulica de casa, molt adient per avui.
Disseny del 1910 de la Fábrica de Mosaicos Hidraulicos Vda. e Hijos de Juan Vila, Barcelona. Les rajoles hidràuliques constitueixen un element decoratiu dins dels referents formals artístics des de motius eclèctics i historicistes, passant per l’Art nouveau fins a formes d’Art Deco i vanguardistes.
L’origen de les rajoles hidràuliques les trobem a la ciutat de Viviers (França) al 1859-1860. Els hidràulics van tenir un enorme èxit com element decoratiu a imatge de catifa seriada. En el seu origen presentaven un disseny historicista, molts d’ells inspirats en les làmines i dibuixos d’art de finals del XIX i publicades per l’editorial Montaner i Simón. El catàleg d’art Nouveau són minoritaris amb d’altres models variats d’estils i tendències per a captivar un públic divers de finals del segle XIX i primers anys del XX fins arribar a la geometrització dels anys 30 del segle passat propi de l’Art Deco.
Bona Diada de Sant Jordi a tothom!
PD: Gràcies Lluís, per la fotografia, el text i la felicitació.
L’any 2013 els islandesos van votar quin era el mot més bonic de la seva llengua i va ser escollida una paraula de nou lletres que designa l’ofici d’una treballadora sanitària: ljósmódir, “llevadora”. En la seva argumentació, el jurat afirmava que aquesta paraula ajuntava dos dels mots més bonics que hi ha: módir, “mare”, i ljós, “lum”. Llevadora: mare de la llum”.
Aquesta és la història d’una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík. Ha assistit uns dos mil parts i pertany a una família on el seu ofici s’ha transmès de generació en generació. Té quaranta anys i viu al pis de la seva tieta-àvia, també llevadora, amb qui comparteix el nom. S’acosta Nadal, l’època de l’any en què, a Islàndia, el dia dura sis hores.
El pis de la llevadora es convertirà en un lloc on convergiran la seva germana meteoròloga que alerta d’una gran tempesta, el turista australià que vol veure aurores boreals, l’amiga que busca mobles o l’electricista trist que acaba de ser pare. Però, per damunt de tot, és el lloc on planaran les frases contundents de la tieta-àvia i les seves històries de llevadores que van a peu travessant muntanyes gelades per assistir a un part, de balenes que fan de llevadores de les altres balenes, de la superioritat de les ovelles sobre els humans i, sobretot, del gran viatge de la foscor cap a la llum.
La veritat sobre la llum és un cant a la vida i a la recerca constant de l’ésser humà per trobar la llum. Una història sobre la senzillesa de “néixer, morir i, entremig, capejar unes quantes tempestes”.
Lluc Salellas visibilitza el dol perinatal explicant la mort sobtada del seu fill
El batlle de Girona, Lluc Salellas, ha fet pública la mort del seu fill no nat set dies abans de les quaranta setmanes d’embaràs. Salellas ho ha explicat a les xarxes socials amb la voluntat de visibilitzar el dol perinatal, socialment força menystingut fins ara. “Aquest dimarts 15 d’abril moria l’Ovidi, el nostre fill, a la panxa de la seva mare. Ho feia set dies abans d’arribar a les 40 setmanes, de manera inesperada, imprevisible i massa injusta”, ha explicat. “Som uns d’aquells pocs casos que passen de tant en tant i que fins fa poc eren coberts de silenci i de tabú. Som avui protagonistes d’un immens dol perinatal. Un dol i un dolor que abraça la immensitat del mar. D’Empúries a Grècia i més enllà. En un tres i no res, la vida es capgira com un mitjó, tot perd el sentit i la boira ocupa un espai que fins ara era de somriure, esperança i anhel de fer créixer la família, la nostra petita comunitat”.
“El naixement de l’Ovidi –ja sense batec– ha sigut aquest mateix 15 d’abril, el mateix dia que va néixer la seva àvia Glòria, amb qui no es podran conèixer, per raons òbvies. Cap dels dos resta amb vida. Tots dos la vida ens els ha pres massa aviat. Quina merda”, continua el missatge. “Fa poc més de 24 hores de tot plegat i encara no sabem on posar cada sentiment, com alçar-nos després de la devastació, però si ho sabrem fer serà gràcies, sens dubte, a l’acompanyament de la Déborah, la Llívia i l’Anna Maroto, que ens han fet costat durant tot l’embaràs i ahir van deixar les vacances per ser al nostre costat i acompanyar-nos en un part que, malgrat tots els malgrats, va ser preciós, com ho és el mateix Ovidi. Gràcies també a la família i als amics pel suport. Tota la desconfiança vers la vida que ens ha portat la mort de l’Ovidi, ens l’han tornat elles. Gràcies, Anna, Llívia i Deborah i a tot l’equip del Trueta que ens ha acollit aquestes hores. Gràcies a totes les mostres de suport rebudes. Gràcies Ovidi per aquestes 39 setmanes de fer-nos tenir unes il·lusions precioses. Encara que sigui des de la panxa, hem viscut molts moments genials plegats. Sempre més sereu quatre germanes, i l’Ovidi hi tindrà el seu espai malgrat que no podrem gaudir del seu somriure, ni del seu plor, ni de la seva mirada! Ovidi Salellas i Tomas, ets etern! Descansa en pau, fill meu”.