Res meu, tot en tu
Autor del text: Rafael Moreno Guardado – 13/7/25
NADA MÍO, TOT AMB TU
Cuando entregué lo mejor de mí, dejando en reserva mí propia energía, sentí que no mermaba mis activos emocionales, más bien repartía comunes beneficios.
Nada se gana sin la colaboración de un equipo, nada se pierde si la apuesta no persigue un resultado que reporte bien colectivo.
Mi estrategia consistió en ceder espacio, manteniendo mi propio lugar, quienes optaron por discrepar, en paz marcharon; el resto simplemente entendió que navegar bajo tormenta, requiere remar con fuerza, a contra mar.
Nadie logrará rescatar, respetar o reivindicar una libertad que realmente no siente, sobrarán banderas y dogmas, quizás faltará coraje con corazón.
Nada es todo, quizás escaso, si no plantamos frente común al defender un prójimo débil, eterna consciencia de qué mañana podría ser un yo, es por ello qué, levantaré mis manos y gritaré con el clamor, de los que quedaron silenciados.
Que puede quedar si no arriesgamos, jugando en nombre de quién nada tiene; cuán necio omitir que nada perderán, dado que nada se les dejó.
Me acusarán de lícito delito, nada objetaré siendo enmudecida mi defensa, aceptaré penitencia, jamás injusto castigo.
Perder para uno o ganar para todos, esa es mi cuestión.
Free people, free live, free love, free children of the world.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
RES MEU, TODO CONTIGO
Va estar, el moment de lliurar, allò millor de mi, deixant de costat i en reserva la meva energia, sense sensació de pèrdua d’actius emocionals, més aviat, gratificat pel repartiment de comuns beneficis.
Res no es guanya sense la col·laboració d’un equip, res no es perd si l’aposta no persegueix un resultat que reporti be col·lectiu.
La meva estratègia va consistir a cedir espai, mantenint el meu propi lloc, qui van optar per discrepar, en pau van marxar; la resta simplement va entendre que navegar sota tempesta, requereix remar amb força, a contra mar.
Ningú no aconseguirà rescatar, respectar o reivindicar una llibertat que realment no sent, sobraran banderes i dogmes, potser faltarà coratge amb cor.
Res no és tot, potser escàs, si no plantem front comú en defensar un proïsme feble, eterna consciència de quin demà podria ser un jo, és per això què, aixecaré les meves mans i cridaré amb el clam, dels que van quedar silenciats.
Que pot quedar si no arrisquem, jugant en nom de qui res no té; com va neci ometre que res perderen, atès que res se’ls va deixar.
M’acusaran de delicte lícit, res objectaré sent emmudida la meva defensa, vaig acceptar penitència, mai injust càstig.
Perdre per a un o guanyar per a tots, aquesta és la meva qüestió.
PD: Nova secció a La Catifa Voladora: Res meu, tot en tu. Gràcies Rafa pels teus pensaments, compartir-los i voler-los fer públics
Publicat dins de Extra d'estiu, Res meu tot amb tu
1 comentari
Carme: jardí i paradís
Ja des de petita el 16/7 era un dia molt esperat, el primer dia real de vacances escolars i ja fins el 15 de setembre no tornàvem a l’escola. Recordo que durant la primera quinzena de juliol anàvem de forma voluntària a l’escola i ens entreteniem entre nosaltres: les grans vigilaven les petites, les mestres ens donaven algunes feinetes ja fos escolar o endreçar, o llençar… jugàvem al pati, o anavem al menjador a plegar estovalles i ajudar a tancar l’escola. A mi m’agradava, i m’agrada, escombrar.
Ja de gran he descobert el significat de Carme que prové del hebreu ‘Karmel’, que significa ‘vinya’ o ‘jardí’. Sovint s’associa amb qualitats de fertilitat i abundància a causa del seu significat relacionat amb la natura.
El meu amic Lluís fa uns mesos em deia: Jardi com a carta de presentació i representació dels seus moradors Un entorn històric, religiós , familiar, social, de salut. Aquests espais de solitud són regeneradors, de salut, és terapèutic i necessari sentir un mateix en silenci. En definitiva, una bona mostra del paradís.
I parlant de paradís em ve al cap la definició dels claustres dels convents i esglésies medievals que simbolitzaven la representació del Paradís. Habitualment eren estructures obertes annexes a l’església. La part central estava sempre enjardinada, amb un punt d’aigua central d’on sortien quatre camins ortogonals que simbolitzaven els rius de l’Edèn.
PD: Dedico aquesta entrada a les Carmes.
Publicat dins de Calaix de Sastre, Extra d'estiu
Deixa un comentari
Les deu cançons de la Trinca que van marcar una època
Extret de VilaWeb – 11.07.2025 –
Recordem la figura de Toni Cruz amb deu cançons mítiques del trio satíric
La mort de Toni Cruz deixa un buit molt gran en tots els admiradors de la Trinca. Juntament amb Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual, Cruz va revolucionar el panorama musical català durant els anys vuitanta amb una proposta atrevida, desacomplexada, amb lletres divertides, punyents, de gran càrrega satírica.
A banda, els seus espectacles combinaven música i teatre, fet que va contribuir que el trio esdevingués un fenomen cultural que va ajudar a renovar l’entreteniment en català durant els anys finals del franquisme i la transició.
Per homenatjar la memòria de Cruz, us proposem una llista amb les deu cançons més importants de la trajectòria de la Trinca.
“La patata”
“Dansa del sabre”
“Botifarra de pagès”
“Com el Far West no hi ha res”
“La faixa”
“Festa major”
“Trempera matinera”
“Mort de gana”
“El baró de Bidet”
“No ve d’un pam”
Publicat dins de Calaix de Sastre, Obituari
Deixa un comentari
25è aniversari mort Enric Miralles
Extret de VilaWeb – 4.7.25 – Martí Crespo
D’Escòcia al Japó: el llegat arquitectònic d’Enric Miralles, en deu escales
En el vint-i-cinquè aniversari de la mort del reconegut arquitecte barceloní, fem un recorregut per obres que va deixar escampades per mig planeta
El 3 de juliol de 2000 es va tallar prematurament, molt abans que no tocava, una vida dedicada en cos i ànima a l’arquitectura. Parlem d’Enric Miralles i Moya, nascut a Barcelona tan sols quaranta-cinc anys abans i lligat, d’ençà de la fi de la dècada de 1970, tant a l’ensenyament universitari com a l’exercici professional amb tot un seguit d’estudis arquitectònics, ara acompanyat de col·legues de formació com per exemple Albert Viaplana i Helio Piñón, ara amb les seves dues companyes de vida, també grans arquitectes: Carme Pinós, primer, i Benedetta Tagliabue, posteriorment.
Per a recordar la figura capital de Miralles en el vint-i-cinquè aniversari de la mort, en repassem el llegat arquitectònic que va deixar per racons de tot el planeta just quan s’acosten les vacances d’estiu i, poc o molt, tothom aprofita alguns dies per viatjar. Partint del catàleg molt detallat que Eduardo Almalé Artal en va elaborar el 2016, ací teniu els deu projectes materialitzats fora dels Països Catalans, un terç del total que va signar durant les tres etapes laborals esmentades.
Palau d’Esports d’Osca (1989-94)
Mapa a Google
En l’etapa professional amb la seva primera dona, l’arquitecta Carme Pinós, un dels grans projectes que va rebre l’estudi que compartien va ser el del Palau d’Esports d’Osca, a l’Aragó, en el qual van participar ja una llarga llista de col·laboradors que, de fet, el van acompanyar en molts projectes posteriors: Agustí Obiols, Rocío Peña, Joan Callís, Rodrigo Prats, Josep Ustrell, Francesc Pla…
Centre Social del Círculo de Lectores de Madrid (1990-92)
Mapa a Google
Situat al cèntric carrer d’O’Donnell de Madrid, és un dels primers encàrrecs importants de l’estudi que Miralles va crear amb la segona dona, l’arquitecta milanesa Benedetta Tagliabue, i l’únic que va desenvolupar a la capital espanyola. Dissenyat seguint unes línies modernes i avançades a l’època i amb elements inspirats en un petit dibuix de Federico García Lorca, es destaca per l’ús de la fusta com a material principal. Actualment és l’anomenat Espai Bertelsmann.
Pavelló de Meditació a Unazuki (1991-93)
Mapa a Google
En paral·lel a l’edifici madrileny, l’estudi EMBT va entomar una obra molt especial a l’altre extrem del planeta, al Japó: es tracta d’un vistós pavelló dedicat a la meditació i a la contemplació del paisatge sobre el riu Kurobe, a la prefectura de Toyama, en què l’acer i la fusta es fusionen amb la vegetació i l’aigua.
Plaça de l’estació i pavelló d’acollida de visitants (1991-93)
Mapa a Google
En la mateixa estada japonesa i en una línia semblant a la del mirador, la parella d’arquitectes va concebre una nova entrada a l’estació de Takaoka, també a la prefectura de Toyama. Una obra que van resoldre amb alumini en sintonia amb el caràcter de la ciutat, una de les principals productores d’aquest material al Japó.
Kolonihaven (1996)
El mateix any en què, encara al Japó, Miralles i Tagliabue duien a terme una instal·lació artística amb el nom de Heaven, a Copenhaguen –com a Capital Europea de la Cultura del 1996– van rebre la invitació d’aixecar una caseta de fusta als afores de la ciutat. Kolonihaven, com van batejar aquell projecte experimental, reflectia tota una vida familiar i, de fet, hi va col·laborar la primera filla del matrimoni, un nadó aleshores. Val a dir que, actualment, hi ha una reconstrucció de la Kolonihaven als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona, com a caseta de jocs infantils i, alhora, com a homenatge familiar a Miralles a la ciutat on va néixer.
Sis habitatges a Borneo Eiland (1996-2000)
Mapa a Google
Al port central d’Amsterdam, a l’illa de cases formada per Pompmanstraat, Scheepstimmermanstraat i Stuurmankade, Miralles i Tagliabue van aixecar un conjunt d’habitatges plurifamiliars amb el nom de Borneo, una intervenció a gran escala, amb jocs geomètrics i de colors, convertida en un reclam arquitectònic un xic amagat a la ciutat dels canals.
Staatliche Jugenmusikschule d’Hamburg (1998-2000)
Mapa a Google
En una línia que recorda lleugerament la intervenció d’Amsterdam, a l’àrea central d’Hamburg, al carrer Mittelweg, 42, s’aixeca l’escola de música juvenil de la ciutat, l’únic projecte materialitzat per l’estudi EMBT a Alemanya. Propostes anteriors, com ara la construcció del Palau d’Esports de Chemnitz (1995) i de l’auditori de l’Escola d’Art de Frankfurt (1997), no es van arribar a concretar.
Rehabilitació de l’Ajuntament d’Utrecht (1999-2001)
Mapa a Google
En una ciutat amb una vinculació directa amb la història del nostre país, atès que el 1713 s’hi va signar el tractat infaust que posava fi a la guerra de Successió i abandonava els catalans a la seva sort, Miralles i Tagliabue es van encarregar de rehabilitar i d’ampliar l’edifici de la municipalitat. L’encàrrec es va acabar poc després de la mort de Miralles.
Campus de la Universitat de Vigo (2000-04)
Mapa a Google
En la intervenció arquitectònica de l’estudi EMBT a l’aulari, el poliesportiu i el centre comercial del Campus Universitari de Vigo, a Galícia, Miralles va poder participar en el procés de conceptualització, però ja no va poder ser present en la fase de concreció i construcció.
Parlament d’Escòcia a Edimburg (2000-04)
Mapa a Google
I com a colofó de la ruta i de la cronologia, cal parlar de la joia de la corona de Miralles i Tagliabue, l’edifici del parlament d’Escòcia a Edimburg, un projecte que el seu estudi va guanyar per concurs el 1998 i en què es van esforçar per mirar d’arrelar l’hemicicle a la idiosincràsia escocesa. El parlament de Holyrood és l’edifici més emblemàtic i en certa manera simbòlic de la seva carrera, però també el més problemàtic per un important sobrecost final. Se’n va arribar a publicar un informe oficial i tot, que va eximir de responsabilitat l’estudi barceloní. Tota la polèmica, cal dir, Miralles ja no la va viure.
I una mica més: El parlament d’Escòcia no és l’únic dissenyat per arquitectes del nostre país. A Geòrgia, tal com vam explicar en un article anterior, n’hi ha un altre d’aixecat per un estudi d’enginyeria valencià i inspirat en l’icònic Hemisfèric de València, de Santiago Calatrava.
50 anys de ‘Tauró’ d’Steven Spielberg
Projecció de la pel·lícula i xerrada. Cinefòrum a càrrec de Dani Agudo.
Celebrem els 50 anys de la pel·lícula Tauró (Jaws, 1975), del director nord-americà Steven Spielberg. Un film que va canviar la indústria cinematogràfica i va significar tot un fenomen sociològic que encara perdura.
Analitzarem el context industrial i històric en què es va desenvolupar la producció del film, les referències politicosocials del guió adaptat, i com l’astúcia d’un grup de professionals va treure tot el profit de les eines de l’audiovisual.
En la primera part de la sessió es projectarà la pel·lícula i en la segona es farà la xerrada i cinefòrum, a càrrec de Dani Agudo.
Dani Agudo: Format a ESCAC (UB) i Blanquerna (URL), compagina la divulgació cinematogràfica a RNE4 amb conducció, entre altres, del club de lectura de novel·la i cinema de la B. Xavier Benguerel.
Sessions:
Dimecres 2 de juliol, a les 16 h. A la B. Poblenou – Manuel Arranz
Divendres 18 de juliol, a les 17 h. A la B. Les Roquetes – Rafa Juncadella
Divendres 17 d’octubre, a les 17 h. A la B. El Carmel – Juan Marsé
Font Biblioteques de Barcelona
Una reflexió interessant: https://www.vilaweb.cat/noticies/taurons/
PD: Dedicat als meus pares, Joan i Teresa. Quan em van visitar a LA vam anar a l’Universal Studios i vam veure la maqueta del tauro i com funcionava… És impossible que aquell mecanisme ens espantés fa 50 anys!
Publicat dins de Efemèrides
Deixa un comentari
Nou rareses dels municipis de Catalunya (3/3)
Extret de https://www.3cat.cat/324/nou-rareses-dels-municipis-de-catalunya-del-nom-mes-repetit-a-tenir-lajuntament-al-poble-vei/noticia/3354123
Autor Abraham Orriols Garcia – Periodista de Societat de TV3
Publicat 04/06/2025
Formes poc habituals, peculiaritats administratives, jocs toponímics o fronteres inesperades: el llibre Municipèdia recull situacions cartogràfiques inusuals de tot el país.
7. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, Barcelonès
Una mateixa vorera administrada per tres municipis. És la situació que trobem al Barcelonès, amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs com a protagonistes. Els seus límits territorials es troben en aquest punt del nucli urbà i provoquen aquesta situació sorprenent.
Confluència de límits municipals en una mateixa vorera (Municipèdia)
8. Les Valls de Valira, Alt Urgell
Desplacem-nos ara a l’Alt Urgell. Al poble d’Os de Civís, a les Valls de Valira, la casuística és una altra: per connectar-se amb l’altra banda del municipi, o amb Catalunya, sempre han de passar per Andorra.
Els veïns d’Os de Civís han de passar per Andorra per anar a l’altra banda del municipi
9. Circuit de Barcelona-Catalunya, Vallès Oriental
El Circuit de Barcelona-Catalunya és una altra instal·lació esportiva de gran rellevància que està dividida entre dos municipis. En aquest cas, el conegut popularment com a circuit de Montmeló, en realitat és també, en part, de Granollers. Per tant, els corredors recorren dues poblacions diferents en una mateixa volta.
Vista aèria del Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló (Europa Press)
“Municipèdia: rareses i curiositats dels municipis de Catalunya”
Aquestes situacions poc usuals, i moltes d’altres, es recullen en el llibre “Municipèdia: rareses i curiositats de Catalunya”, escrit per un enginyer apassionat pels mapes. Josep Maria Olivé agrupa, de manera amable i amb un toc d’humor, desenes de conflictes i curiositats cartogràfiques que aixequen passions al llarg de tot el país.
La causa de moltes d’aquestes situacions, reflexiona Olivé, és que “el país ha anat evolucionant molt ràpidament a nivell demogràfic i urbanístic, però les delimitacions territorials s’han mantingut al llarg de la història. Això ha generat molts casos que semblen absurds o xocants“.
A més, són casos difícils de resoldre, al seu entendre, argumenta, perquè “cap alcalde o alcaldessa vol ser aquell que va cedir una part del territori perquè tenia una certa lògica geogràfica”.
Publicat dins de Museu al carrer, Viatges
Deixa un comentari
La Flama del Canigó arriba a tots el Països Catalans i encén totes les fogueres
Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Ja tenim el missatge de l’edició 2025, escrit per Pere Mateu:
Amigues i amics, BONA TARDA!
El FOC és la més gran descoberta de la humanitat i el primer element de civilització, de protecció i de progrés. No ens estranyem doncs que sigui la primera i més antiga tradició on els humans es reunien en el seu entorn per saludar la vinguda del solstici d’estiu, temps d’abundància i de collites. Després vingueren les Fogueres de Sant Joan.
A partir dels anys seixanta, la Flama eterna creada al Castellet dona vida cada any a una foguera al cim mític Canigó. amb el foc de la qual s’encenen milers de fogueres. La Flama del Canigó s’ha transformat a poc a poc en símbol de llibertat, d’unitat i de defensa de la llengua, la cultura i lestradicions catalanes per ser avui dia Festa Nacional dels Països Catalans.
El vallespirenc Joan Tocabens en el poema Nit de Sant Joan esciu:
«És la més bella nit, quan cada cor inventa,
poemes d’infinit, en la calma silent,
quan un poble esquinçat pot reunir els germans
i sobre una frontera es rebusquen les mans.»
La Flama del Canigó és el símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres i, de la nit, la més curta de l’any. Sortiu al carrer a rebre la Flama! Gaudiu de la vida i de la Festa de Sant Joan, i amb la Flama del Canigó, ambaixadora de tot un poble, us desitgem bona revetlla i que aquessta nit sigui per a tothom una nit d’alegria, de pau i de germanor.
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó:
Visca la Flama del Canigó!
Visquin les fogueres de Sant Joan!
Visquin els Països Catalans!
Pere Mateu
Cotlliure, 2025
PD. Dedico aquesta entrada de la Catifa Voladora a la Teresa d’Esplugues que enguany ha convidat a la Pamela i l’Àlvaro d’Argentina que volien viure la Revetlla de Sant Joan i jo els he acompanyat. Gràcies a tots per retrobar-nos sota la Flama del Canigó.
Publicat dins de Català, Efemèrides
Deixa un comentari
L’Ou com Balla
Extret de : https://irbarcelona.cat/festes-tradicions-catalunya/ou-com-balla/
Cada any per al dia del Corpus, a Barcelona i a d’altres poblacions de Catalunya, se celebra una curiosa tradició: la de l’Ou com Balla, que consisteix a fer ballar, de forma literal, un ou damunt de l’aigua que emergeix de les fonts situades en els claustres de les esglésies, així com en alguns jardins i patis d’edificis públics. Per a la celebració, aquestes fonts es guarneixen amb flors i fuites, gràcies a les quals s’aconsegueix una gran vistositat.
Origen i història de la tradició de l’Ou com Balla
Poc se sap sobre el motiu que va originar la tradició de l’Ou com balla, la primera de les teories indica que l’ou representa l’Eucaristia durant el Corpus, mentre que la segona posa l’accent en que l’ou representa la fecunditat i el renéixer d’una nova vida.
Sobre el seu origen tot apunta que va tenir lloc a la Catedral de Barcelona entre el segle XV i el segle XVII, depenent de les fonts, sent la més acceptada la que apunta el 1637. Temps després de començar a celebrar-se al claustre de la Catedral, l’Ou com Balla va començar a realitzar-se també a la propera Casa de l’Ardiaca, i des definals del segle XX es van anar afegint altres llocs, tant a Barcelona com de la resta de Catalunya.
Com pot ser possible que un ou balli?
Abans de col·locar l’ou damunt del sortidor de la font, es buida i posteriorment se segella amb cera per tapar el foradet creat per al seu buidatge. A continuació es col·loca l’ou damunt del sortidor i l’ou comença a girar i girar, donant la sensació que està ballant, d’aquí el seu nom, l’Ou com Balla.
On i quan se celebra l’Ou com Balla?
Com ja hem comentat anteriorment, aquesta tradició té lloc el dia del Corpus, que se celebra just 60 dies després del Diumenge de Resurrecció. El dia de Corpus cau en dijous, però l’espectacle de l’Ou com Balla es pot gaudir, a gran part dels lloc on se celebra, fins el diumenge següent, perquè tothom tingui la possibilitat d’apropar-se a veure aquesta centenària tradició.
Enguany la festivitat del Corpus tindrà lloc el dijous 19 de juny, per tant en la majoria de llocs es podrà veure ballar l’ou des del dijous 19 de juny al diumenge 22 de juny. Encara que són moltes les localitzacions de la ciutat on es pot gaudir de la imatge de l’ou ballarí, la immensa majoria dels barcelonins s’apropen a veure-ho al claustre de la Catedral, ja que és lloc més característic i conegut.
* Ateneu Barcelonès 19 de juny
* Arxiu de la Corona d’Aragó – Palau del Lloctinent. Del 19 al 22 de juny
* Arxiu Històric de la Ciutat Casa de l’Ardiaca. Del 19 al 22 de juny
* Capitania General. Del 19 al 22 de juny
* Jardins de Rubió i Lluch. Del 19 al 22 de juny
* La Catedral. Del 19 a 22 de juny
* Museu Frederic Marès. Del 19 al 22 de juny
* Museu Marítim de Barcelona. Del 19 a 22 de juny
* Basílica de la Puríssima Concepció (Eixample). Del 19 al 22 de juny
* Oratori Sant Felip Neri (Gràcia). Del 19 al 22 de juny
* Parròquia de Santa Maria del Taulat (Poblenou). Del 19 al 22 de juny
* Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Sarrià). Del 19 al 22 de juny
* Seminari Conciliar de Barcelona (Eixample). Del 18 al 20 de juny
Publicat dins de Barcelona, Museu al carrer
Deixa un comentari
La catifa voladora 