Pare Noel?, potser millor Pare Nadal!

“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite dessubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.”

Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge i, alhora, ens fa veure que totes les llengües en tradueixen el nom. A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel tan sols es diu en francès. I en castellà, que el copia.

Extret de VilaWeb

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Deu frases per a desitjar bon Nadal en català

Extret de VilaWeb – 12.12.2025 – Jordi Badia Pujol

Un article de servei: deu frases (i algun poema) que podem fer servir per escriure felicitacions de Nadal

Sou dels qui teniu el costum d’enviar una felicitació per Nadal? Us costa d’escriure una frase que soni bé i que, alhora, no sigui gaire carrinclona? Hi voldríeu afegir un poema català i no sabeu on anar-lo a cercar? Avui us donem eines perquè pugueu desitjar bon Nadal a les vostres amistats sense haver de patir.

Per a les felicitacions, és escaient d’escriure frases no gaire llargues que continguin mots com ara calma, tendresa, amor, caliu, escalf, serenor, il·luminar, llum, radiant, joia, companyia, assossec… I cada una la podem acabar amb un “Bon Nadal” o “Bones festes”. Us n’oferim deu exemples, amb el benentès que podeu bescanviar paraules o expressions entre l’una frase i l’altra:

1. Que la llum de Nadal us porti serenor i coratge. Bones festes!

2. Que l’escalf d’aquests dies us dugui calma a cada instant. Bon Nadal!

3. Que la pau de Nadal us ompli el cor de tendresa. Bones festes!

4. Que l’amor i el repòs us il·lumini cada dia aquestes festes. Bon Nadal!

5. Que passeu un Nadal radiant, a recer de les maltempsades. Bones festes!

6. Que tingueu uns dies curulls de rialles al caliu de la llar. Bon Nadal!

7. Que la flama de Nadal us ompli de força i de pau. Bones festes!

8. Que la salut i la companyia grata us facin costat tothora. Bon Nadal!

9. Que la joia dels menuts us ompli cada racó de casa aquest Nadal. Bones festes!

10. Que l’assossec i la serenor us acompanyin a cada moment. Bon Nadal!

La frase pot anar precedida d’un fragment d’un poema propi de Nadal. Vegeu-ne un parell d’exemples:

Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.

Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

“El rústec villancet” (Josep Carner).

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

“Poema de Nadal” (Josep M. de Sagarra)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Els antics tramvies de Barcelona

Us comparteixo aquest vídeo sobre els antics tramvies de Barcelona

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Quines són les vint llengües més sorprenents del món, i per què? (4/5)

Extret de VilaWeb – 15/11/25

../..

13. Biloua (illes Salomó)

Una altra llengua de les Salomó, el biloua, trenca els esquemes de gènere habituals: els grups mixtos es designen amb el femení, no amb el masculí. Això no implica necessàriament una societat més igualitària, però sí una altra manera d’ordenar el món des del llenguatge.

Aquest sistema és compartit amb el kurd i el cèmuhî de Nova Caledònia. Gramaticalment, el biloua és molt ric en marques verbals de reciprocitat i cooperació, fet que el converteix en una llengua subtil i relacional.

14. Cèmuhî (Nova Caledònia)

El cèmuhî pertany a la família de llengües kanak i té menys de 4.000 parlants. A més de designar els grups mixtos en femení, presenta una estructura verbal que combina aspecte, temps i modalitat d’una manera molt més precisa que el català o el francès.

Hi ha verbs específics per a accions que es fan amb les mans, amb eines o amb parts del cos. El cèmuhî és una llengua d’una gran riquesa descriptiva, arrelada en la relació amb la natura i amb l’entorn immediat.

15. Chamorro (illes Marianne)

El chamorro, parlat a Guam i a les illes Marianne, és un testimoni viu de la història colonial del Pacífic. Té base austronèsia, però ha incorporat molts préstecs de l’espanyol i de l’anglès.

El tret més sorprenent és que no diferencia el passat del present: la mateixa forma verbal pot significar “vaig menjar” o “menjo”. Només el context temporal ho determina.

Aquest tret, que pot desconcertar els europeus, mostra que la noció de temps lineal no és universal: en moltes cultures oceàniques, el temps es viu com un flux circular, no com una successió d’esdeveniments.

16. Nàhuatl (Mèxic)

L’antiga llengua dels asteques continua viva avui en més d’un milió i mig de parlants a Mèxic. És polisintètica, cosa que vol dir que una sola paraula pot contenir tota una frase: Nimitztlazohtla vol dir “t’estimo”, però literalment significa “jo-tu-estimar-ho”.

El nàhuatl té un lèxic poètic extens, especialment per a descriure elements naturals. Molts mots han passat al castellà i, per extensió, al català: xocolata, cacau, tomàquet o coiot provenen d’aquesta llengua.

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | Deixa un comentari

Boires a la Serra de Llaberia

Les boires atzaroses són realment un espectacle impressionant.

Tot plegat pren una imatge d’estampa japonesa, crec que ha estat una cultura que ha sabut apreciar aquest tipus de fenomen meteorològic.

La visual et distreu enormement, de sobte, un canvi del corrent modela el paisatge de forma inesperada. M’agrada aquest dinamisme.

Text i imatge Lluís Rius i Font

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Quines són les vint llengües més sorprenents del món, i per què? (3/5)

Extret de VilaWeb – 15/11/25

../..

9. Estonià (Estònia)

L’estonià, emparentat amb el finès i molt lluny del llatí o el germànic, té catorze casos gramaticals i un sistema de vocals llargues i breus que canvia el sentit de les paraules.

Una de les seves peculiaritats és que no diferencia el present del futur: la mateixa forma verbal serveix per als dos temps, i el context indica si és ara o més endavant. També té tres graus de durada en els sons consonàntics –curt, llarg i molt llarg–, una subtilesa difícil d’aprendre per a parlants d’altres llengües.

Aquesta riquesa morfològica fa que l’estonià sigui una llengua poètica i precisa alhora, plena de matisos i de musicalitat.

10. Sinaugoro (Papua Nova Guinea)

Papua Nova Guinea és el paradís de la diversitat lingüística: amb menys de deu milions d’habitants, s’hi parlen més de vuit-centes llengües. El sinaugoro és una de les més curioses que hi ha, perquè utilitza un sistema numèric en base cinc.

Els seus parlants compten d’una manera corporal: “una mà” equival a cinc, “dues mans” a deu, i així successivament. Aquesta forma de comptar mostra com el cos pot servir de referència gramatical.

El sinaugoro, com moltes llengües oceàniques, és també fortament relacional: té verbs diferents segons si l’acció beneficia algú o el perjudica. Això reflecteix un món social basat en l’intercanvi i la reciprocitat.

11. Isaka (Papua Nova Guinea)

Aquesta llengua, parlada per unes poques centenes de persones a la costa nord-oest de Papua Nova Guinea, utilitza un sistema de comptatge binari, és a dir, en base dos. Per comptar, els parlants combinen els dits de les mans i els peus d’una manera que recorda lògiques informàtiques primitives: “un, dos, dos-un, dos-dos”…

El sistema és tan coherent que permet d’expressar quantitats altes sense disposar de paraules per als nombres. A més, l’isaka presenta un ordre de paraules molt flexible i una morfologia verbal que incorpora subjectes i objectes dins el mateix verb.

És una mostra de com la complexitat lingüística no depèn del nombre de parlants ni del contacte amb altres cultures.

12. Longgu (illes Salomó)

El longgu, llengua oceànica de l’arxipèlag de les Salomó, distingeix entre possessió alienable i inalienable. Per tant, “el meu cotxe” s’expressa de manera diferent que “el meu pare”. La gramàtica, doncs, diferencia allò que podem donar o perdre d’allò que forma part de nosaltres.

Aquest sistema revela una visió del món profundament relacional, en què la possessió no és absoluta sinó contextual. A més, els verbs longgu incorporen partícules que indiquen si una acció s’ha fet de manera intencionada o accidental.

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | 1 comentari

Vota la paraula de l’any 2025

La paraula de l’any és una campanya que pretén acostar la llengua als parlants i fer visibles els temes que han interessat durant l’any a través de les paraules noves més recurrents. A partir del 2 de desembre, s’engega una votació perquè tothom pugui triar la paraula més representativa de l’any.

La votació es fa a partir d’una llista de deu candidates, que seleccionen les institucions organitzadores tenint en compte l’impacte que han tingut en l’ús. La característica que tenen en comú les deu paraules de la llista és que no són al diccionari i que, per tant, són neologismes des del punt de vista lexicogràfic. 

La paraula que tingui més vots serà la paraula guanyadora i l’Institut d’Estudis Catalans té el compromís d’analitzar-la amb atenció especial per mirar d’incorporar-la en el diccionari normatiu (DIEC2).

Com cada any, es tria entre els 10 candidats més representatius de l’any.

  • crisi climàtica
  • dejuni intermitent
  • gazià / gaziana
  • IA
  • influenciador / influenciadora
  • matxa
  • neurodivergent
  • queer
  • salut mental
  • vespreig

VOTACIÓ

Més informació: https://www.upf.edu/web/neologismedelany

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Papallones i roelles

Fotografia: Lluís Rius

Papallones i roelles,
mots que s’emporta el llebeig…
et cerc, guarida, i no et veig
enmig de tantes gavelles!
(…)

Adéu cor enamorat,
adéu, paraules lleugeres,
com al pallús de les eres
ben prompte us hauran ventat…
(…)

Segaré d’altres gavelles,
cercaré un altre festeig…
amb vosaltres hi pledeig
qui no us coneix, jovencelles,
cor lleuger, promeses belles,
papallores i roelles
que esflora un buf de llebeig!


Malauradament, no he trobat cap poema públic conegut que inclogui exactament els versos «papallores i roelles / que esflora un buf de llebeig!», ni tampoc cap poema sencer dins d’obres disponibles en línia amb aquest títol o fragment. Tanmateix, sembla que el text que mencionava forma part d’un fragment poètic o d’un vers inclòs dins del llibre Papallones i roelles. El coreògraf i ballarí Salvador Mel·lo, obra de Jordi Lara publicada per Edicions de 1984 el 2004, que es centra en la figura i el context del coreògraf Salvador Mel·lo durant la postguerra. Aquest llibre, però, no és un poemari, i més aviat és una biografia o assaig històric.

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Quines són les vint llengües més sorprenents del món, i per què? (2/5)

Extret de VilaWeb – 15/11/25

../..

5. Txuktxi (Sibèria)

El txuktxi, parlat a l’extrem nord-est de Sibèria, mostra una peculiaritat poc habitual: la llengua distingeix entre la parla dels homes i la de les dones. Alguns sons i formes verbals canvien segons el gènere de qui parla, una reminiscència d’un antic tabú lingüístic.

A més, el txuktxi té un sistema d’incorporació verbal molt ric: en una sola paraula es poden combinar subjecte, objecte i acció, de manera que una frase com “l’home caça el ren” pot reduir-se a un sol mot llarg i complex. Aquesta característica és comuna en unes quantes llengües indígenes del nord d’Àsia i d’Amèrica.

6. Turc

El turc és una llengua viva i moderna amb més de 80 milions de parlants, però la seva estructura gramatical continua essent una meravella de coherència i lògica interna. És aglutinant, és a dir, afegeix sufixos successius per a indicar persona, temps, mode, negació o direcció.

La cosa que més sorprèn és el sistema d’evidencialitat, compartit amb llengües com el quítxua: el verb indica si el parlant ha vist l’acció, si l’ha sabuda per un altre o si la dedueix. Dir “ha plogut” no és igual si ho heu vist vosaltres o si us ho han explicat.

Aquest matís fa del turc una llengua d’una precisió gairebé filosòfica, capaç de marcar la posició cognitiva del parlant.

7. Quítxua (Andes centrals)

Parlada per milions de persones a Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia, el quítxua és la llengua que mostra més clarament com la gramàtica pot reflectir una cosmovisió. A més de l’evidencialitat (saber d’on prové la informació), el quítxua és una llengua agregadora de relacions: cada sufix indica no sols el temps o la persona, sinó també l’actitud del parlant envers allò que diu.

Per exemple, una mateixa frase pot dir “ho he vist” o “ho sé perquè m’ho han explicat”, amb formes completament diferents. Té també un ús poètic molt desenvolupat: en moltes comunitats, la manera de parlar amb respecte o afecte implica afegir sufixos diminutius o afectius a noms i verbs.

El quítxua és avui una llengua oficial al costat del castellà a Bolívia i el Perú, i és un símbol de la supervivència cultural dels pobles andins.

8. Basc (País Basc)

El basc és una excepció total a Europa: no pertany a cap família lingüística coneguda. És una llengua aïllada del tot, que ha sobreviscut d’ençà de temps anteriors a la romanització. La seva sintaxi ergativa –en què el subjecte d’un verb transitiu es marca de manera diferent que el d’un verb intransitiu– la fa radicalment diferent de les llengües veïnes.

No distingeix masculí i femení i té una conjugació verbal que inclou informació sobre tots els participants de l’acció (subjecte, objecte directe i indirecte). Això permet frases molt precises i condensades.

El basc és, a més, un exemple reeixit de revitalització: en poques dècades ha passat de ser marginal a tenir presència en l’educació i els mitjans.

../..

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | Deixa un comentari

Ser dona a la Xina. Les veus silenciades. Testimonis reals.

Aquest és el títol del llibre que acabo de llegir, l’autora és Xinran, una periodista xinesa que viu a Londres des del 1997 i que va escriure aquest llibre a partir de les múltiples entrevistes que va fer a dones anònimes xineses en el seu programa “Paraules en la brisa nocturna” a Radio Xina, En aquest programa convidava a les dones xineses a parlar de les seves experiències personals.

A aquest llibre fa un recull de les històries més impactants que va escoltar o que va veure durant el seu programa de ràdio o els seus viatges. El context històric de la majoria d’elles era la Revolució cultural i el govern comunista de Mao. El 1989, aprofitant els primers indicis dobertura del règim comunista xinès, la periodista Xinran va iniciar un programa radiofònic diari en el qual convidava les dones xineses a parlar de les seves experiències personals. Durant quaranta anys, la ràdio havia estat controlada pel Partit, i les veus de les dones xineses havien estat totalment reprimides i silenciades. Aquell programa representava, doncs, un petit forat d’esperança, una finestra oberta per on les dones xineses podien respirar, cridar i començar a alliberar-se. Ser dona a la Xina és un recull del testimoni de la vida d’aquestes dones que han estat destruïdes per les tradicions i les revolucions polítiques. Tant les esposes privilegiades dels líders del Partit com les dones dels camperols expliquen el sofriment que els ha tocat viure: matrimonis de conveniència, assetjaments sexuals, la pèrdua dels fills, la pobresa extrema. Però també parlen de l’amor, de com, no ficció malgrat l’entorn que els envolta, han sabut alimentar i estimar el poc que els queda.

Un llibre que com a dona, filla, mare germana, esposa, amiga… no m’ha deixat indiferent i que recomano a llegir.

«Tenim l’obligació de llegir aquest llibre. El testimoni de la vida d’aquestes dones anònimes em va impressionar tant, que quan vaig acabar de llegir-lo vaig sentir que la meva ànima havia canviat.» AmyTan

PD: Dedicat a l’Anna, per suggerir-lo i a les meves companyes del Balconet Lector per animar-me a crear aquest Club de Lectura.

Publicat dins de Dones, Lectura recomanada, Viatges | 1 comentari