Fragment extret de VilaWeb 4.7.25 – Pere Millán Roca
.
[…]
“Un oasi de llibertat fictícia”
L’embrió del Canet Rock es va formar l’any 1973 amb la creació de la sala Zeleste –l’actual Razzmatazz– de Barcelona. Després de l’èxit que va representar l’obertura del recinte, que va esdevenir el gran punt de trobada de la contracultura barcelonina i del moviment musical dels anys setanta –conegut com el de la música laietana–, el seu precursor, Víctor Jou, va tenir la idea d’organitzar un gran concert a l’aire lliure. “L’objectiu era fer una gran manifestació musical amb el denominador comú de l’avantguardisme i l’experimentació”, explica el periodista Donat Putx, que acaba de publicar el llibre Canet Rock, mig segle de música i follia, editat per Enderrock Llibres. Per fer-ho, es va aliar amb la productora Pebrots Enterprises, vinculada al grup musical la Trinca, que hi va aportar la part tècnica i logística.
Així doncs, el 26 de juliol de 1975, amb el dictador Francisco Franco encara viu, es va fer el primer festival Canet Rock, amb artistes com Maria del Mar Bonet, Pau Riba o una incipient Companyia Elèctrica Dharma, que va omplir l’escenari amb capgrossos i gegants en col·laboració amb la companyia teatral els Comediants. Més enllà de tots els espectacles que es van fer a l’icònic escenari construït sobre un monticle de sorra, al Pla d’en Sala també es va instal·lar una fira amb estands dedicats a propostes tan eclèctiques com la revista autoeditada El Rrollo enmascarado o al culte Hare Krixna. “Va ser un festival pioner en molts aspectes, perquè ja s’havien fet concerts a l’aire lliure, però no que duressin dotze hores i que tinguessin aquesta dimensió i repercussió”, explica Putx. Hi van assistir 25.000 persones que buscaven escapar-se del conservadorisme latent en la societat. “S’hi van aplegar dissidències que tenien un vector polític evident, perquè la dictadura era ben vigent, però que anaven més enllà: eren dissidències vitals. Va ser un oasi de llibertat fictícia. En aquell espai, durant unes hores, va semblar que Franco fos mort”, explica.
Tanmateix, el règim també es va fer palès en aquell primer certamen del Canet Rock amb la censura de l’actuació de Jaume Sisa. Malgrat que els censors no van especificar mai quin havia estat el motiu pel qual van prendre la decisió de prohibir-ne l’actuació, Putx creu que el detonant va ser una entrevista concedida pel cantautor galàctic unes poques setmanes abans de la cita, en què reivindicava el concepte d’anarquisme individual. “El més divertit és que la nota que van enviar a l’organització l’identificava com ‘la cantant Lisa’, i no pas Sisa”, recorda.
La jugada no els va sortir gens bé, a les autoritats. En el moment previst per a l’actuació de Sisa, l’organització va col·locar una cadira buida sobre l’escenari i va posar la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol” –que acabava de publicar-se– pels altaveus. Els assistents van respondre entonant la cançó a ple pulmó, i així van forjar un dels moments més llegendaris de la història del festival.
El final d’una era
El primer certamen va ser un èxit tan rotund de públic que va propiciar que els precursors el tornessin a organitzar el 1976 i el 1977. En canvi, el 1978, arran de les desavinences entre Zeleste i Pebrots, un nou tàndem format per Matriu Matràs –productora de Pau Riba– i Sono-Servei en va assumir la direcció. La gran novetat d’aquesta nova etapa va ser l’obertura del cartell a artistes internacionals, especialment anglosaxons. D’aquesta manera, llegendes de la contracultura dels setanta com Nico, Blondie o Ultravox hi van actuar.
Malgrat això, el quart any no va ser rendible econòmicament, perquè bona part del públic es va colar al recinte sense pagar entrada. Això va causar pèrdues importants als organitzadors i, de retruc, que el festival es deixés de fer. “Molta gent que hi va anar apunta que el final del festival va coincidir amb el final d’una època. El Canet Rock original es va fer durant uns anys excepcionals, en els quals es moria un règim i en naixia un altre. Va aprofitar aquest buit, molt divertit però alhora sagnant, perquè hi continuava havent molta repressió”, reflexiona Putx. En aquest sentit, el primer es va fer mesos abans de morir el dictador Franco i el darrer, mesos abans de l’aprovació de la constitució espanyola del 1978.
Nous temps i nou Canet Rock
El 2014, trenta-sis anys després del darrer certamen, la promotora Sun Music va revitalitzar el festival: en va mantenir l’emplaçament i la marca, però va adaptar-lo a les noves generacions. “Vam recollir el testimoni d’un festival que era un símbol de llibertat, de protesta i també una gran festa, i a partir d’aquí hem anat evolucionant, com ho ha fet la música i la societat del país”, explica Gemma Recoder, directora del festival. Entre els nous impulsors, s’hi va mantenir la figura de Josep Maria Mainat, integrant de la Trinca. A més, per mantenir l’esperit de l’esdeveniment original, es va respectar l’emplaçament i s’hi van programar artistes com Jaume Sisa, la Companyia Elèctrica Dharma o Caïm Riba –fill de Pau Riba.
No obstant això, el nou festival sí que ha trencat amb l’ànima contracultural de la cita inaugural, i ha virat d’una proposta musical basada en l’experimentació cap a una de molt més encarada al pop de masses. En aquesta línia, enguany, les entrades es van exhaurir sense que s’hagués revelat bona part del cartell. “La gent confia en l’experiència Canet Rock. Sap que tenim els grups més importants del país i, a més, en un sol escenari. És una festa continuada! Enguany, ha quedat molt clar que el cap de cartell de Canet Rock és el propi Canet Rock”, diu.
Fotografia: Miquel Monfort – Canet Rock
Aquest viratge ha fet que els Amics de les Arts definissin l’actual Canet Rock com “la festa major de Catalunya”, una denominació que entusiasma els organitzadors. “Ens encanta, perquè representa l’essència del Canet Rock. Una gran festa de la música, de la cultura, en què la gent s’ho passa molt bé, sentint bona música, ballant, cantant, en un espai on se senten còmodes”, verbalitza Recoder.
El festival del 2025 arriba després d’una setmana marcada per una onada de calor molt intensa que ha deixat temperatures molt altes i nits tòrrides a tot el país. Per aquest motiu, els organitzadors han demanat als assistents que duguin roba adequada, crema solar i que s’hidratin durant els concerts, especialment, en les hores de més calor. A més, tenen previst de fer un petit homenatge al primer certamen del festival, amb motiu del cinquantè aniversari, en què participarà la Companyia Elèctrica Dharma.
La catifa voladora 