Ja pots reservar les teves entrades pel 2026!

Tornem al Teatre amb Garbells de llengua

Ja pots reservar les teves entrades pel 2026!

📅 Diumenge 25 de gener 2026
⏰ 18 hores
🎭 ELS OBJECTES FLOTANTS
🪶 Autoria i adaptació: Montse Clotet i Tessa Harry
©️Dramatúrgia: Irene Vicente Salas i Carles Fernández Giua
🎯Direcció: Carles Fernández Giua
🎭 Repartiment: Anna Sahun, Elena Gadel i Ariadna Montfort
📍 Teatre Akadèmia (zona Francesc Macià-Barcelona)
💶 16€
🗓️ Data límit 12/1/26
ℹ️ https://tickets.oneboxtds.com/teatre_akademia/events/45893?sessionView=LIST

Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç!

**********************************************

📅 Divendres 6 de març 2026
⏰ 19 hores
🎭 FESTA A ROMA
🪶 Autoria: Martí Artigau
🎯Direcció: Clara Segura
🎭 Repartiment: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, Gemma Martínez, Albert Triola, Oriol Vila
📍 Teatre Lliure–Gràcia (Metro Fontana-Barcelona)
💶 24€
🗓️ Data límit 12/2/26
ℹ️ https://www.teatrelliure.com/ca/una-festa-a-roma

Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç!

**********************************************

📅 Dilluns 27 d’abril 2026
⏰ 20hores
🎭 LES DONES SÀVIES
🪶 Autoria: Molière
©️Dramatúrgia: Lluís Hansen i Ricard Farré
🎯Direcció:  Ricard Farré i Enric Cambray
🎭 Repartiment: Ricard Farré i Enric Cambray 
📍 Teatre Goya (zona Pl Universitat-Barcelona)
💶 20,30€
🗓️ Data límit 30/3/26
ℹ️ https://www.teatregoya.cat/ca/ex/les-dones-savies/

Ja pots reservar les teves entrades a través d’aquest enllaç!

**********************************************

Si voleu contactar amb nosaltres podeu enviar un correu a garbells@cal.cat

Marta Parera
Violant Martí
Voluntàries de Garbells de llengua

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Tirant lo Blanc fa 535 anys que es publicà

Tal dia com avui fa 535 anys a València es publicava Tirant lo Blanc.

Capítol CXXVII
Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava

   ―Digau-me, Tirant ―dix la Princesa―: sí Déu vos lleixe obtenir lo que desijau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mal vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho. Tirant se posà la mà en la mànega e tragué l’espill e dix:
   ―Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercè.
– Digueu-me, Tirant – va dir la princesa – : si Déu us deixa obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que, si us puc ajudar en alguna cosa, ho faré de molt bona voluntat, perquè estic frisosa per saber-ho.
     Tirant es va posar la mà a la màniga i en tragué el mirall, i va dir:
– Senyora, la imatge que aquí veureu em pot donar mort o vida. Maneu-li, altesa, que em tingui pietat.

Publicat dins de Català, Efemèrides, Lectura recomanada | Deixa un comentari

Quines són les vint llengües més sorprenents del món, i per què? (1/5)

Extret de VilaWeb – 15/11/25

Cada idioma és una manera d’habitar el món · Algunes llengües ens sorprenen per la seva complexitat; unes altres, per la seva simplicitat radical · Però totes són igualment valuoses, perquè cadascuna expressa una experiència humana irrepetible.

La humanitat ha creat més de set mil llengües. Cadascuna és una manera particular de mirar i entendre el món, un mirall de la història, la geografia i la ment d’un poble. Algunes llengües són àmpliament parlades i documentades, però unes altres amaguen tresors gramaticals i culturals únics: sons impossibles, sistemes de comptatge inusuals, distincions gramaticals que no té cap més llengua.

Aquest recorregut presenta vint llengües que sorprenen per algun aspecte fonètic, morfològic o cultural. Algunes es troben en clar perill d’extinció; n’hi ha d’altres que, tot i tenir milions de parlants, mantenen estructures tan singulars que recorden fins a quin punt és vasta i imprevisible la capacitat humana de comunicar-se.

1. !Xóõ (Namíbia i Botswana)

La llengua dels ǃXoon és una de les més complexes del món quant a fonètica. Disposa de prop de 120 consonants, moltes de les quals són sons de clic, produïts amb el contacte i la succió de la llengua dins la boca. Aquesta abundància sonora permet una precisió expressiva enorme i posa en relleu la sofisticació de llengües que sovint s’han menyspreat per motius colonials.

Tot i que només uns pocs milers de persones parlen el !Xóõ, aquesta llengua mostra fins on pot arribar la creativitat del llenguatge humà. En la seva estructura, cada clic pot marcar una diferència de significat: una sola paraula pot canviar completament si el clic és dental, lateral o alveolar.

2. Pirahã (Amazònia, Brasil)

Els pirahã, que viuen a la conca del Maici, parlen una llengua que ha desconcertat els lingüistes durant dècades. Té només set consonants i tres vocals, i no utilitza temps verbals ni subordinacions complexes. Però allò que la fa més excepcional és que no té paraules per a xifres ni colors.

Els parlants no compten ni necessiten fer-ho: la llengua expressa quantitats relatives (“pocs”, “molts”) i se centra en la immediatesa de l’experiència. El pirahã també marca la font de la informació: cada frase especifica si allò que es diu s’ha vist, s’ha sentit o s’ha deduït.

Per a molts investigadors, el pirahã posa en qüestió la idea que la gramàtica universal de les llengües sigui la mateixa per a tots els humans.

3. Rapanui (illa de Pasqua)

A més de ser una de les llengües més aïllades del planeta, el rapanui pertany a la família austronèsia, la mateixa del malgaix –parlat a 15.000 quilòmetres de distància. Aquesta connexió demostra la potència marítima dels antics navegants del Pacífic.

El rapanui té una fonètica suau i repetitiva, amb síl·labes obertes (sense consonant final) i poques combinacions possibles. Molts mots són reduplicats (“renga-renga”, “papa-papa”) per a donar intensitat o pluralitat.

És una llengua amenaçada, però també un símbol d’identitat per als habitants de l’illa de Pasqua, que la recuperen amb orgull a les escoles i festivals culturals.

4. Sentinelès (illa Sentinel del Nord, Índia)

Poques llengües són tan misterioses com el sentinelès. Es parla a l’illa Sentinel del Nord, a les Andaman, on viu una comunitat entre 50 persones i 200 que rebutja qualsevol contacte exterior. Ningú no ha pogut estudiar-ne la gramàtica ni el lèxic, però se sap que pertany al grup de llengües andamaneses.

L’aïllament complet dels sentinelesos fa que la seva llengua sigui una autèntica càpsula del temps lingüística, probablement hereva directa d’idiomes parlats fa mil·lennis. És una prova viva que, encara avui, hi ha llengües que romanen completament desconegudes per a la ciència.

../..

Publicat dins de Calaix de Sastre, Viatges | Deixa un comentari

Indisoluble

El tiempo, ese implacable espacio que discurre a lo largo de la primera y última luz.

En ese indomable lapso, mi historia se configuró y deformó en diversas ocasiones, así como un reptil, mudé piel tamaño y color del camuflaje.

Dejé de creer en múltiples disciplinas, del mismo modo que opté por quedar callado, evitando sentirme preso de mis oraciones; así la ausencia de mi propio eco, me permitió escuchar el ruido del denostado silencio.

Luché, por hacerme presente dónde creí ser necesitado, torpe también aprendía a huir del entorno hostil, plagado de interesada y nociva compañía.

Dejé en el camino fuerzas irrecuperables, derrotado por vanos conflictos, perdiendo muchas batallas al portar una munición mojada, pues nunca fui ni siquiera una sombra de guerra.

Pero, a ese mismo y cruel tiempo, le fue imposible descomponer mi esencia, desvanecer mi alma, dejar estéril mi corazón.

Sin pretenderlo conscientemente, quedé atrapado con la raíz de un inesperado tronco, allí comprendí debía olvidar viejos sueños, dando lugar a nuevas y oníricas ilusiones.

La sabiduría residual de múltiples andanzas, me revelaron un rastro, otra finalidad, reconocí el dibujo de unas huellas, que sólo quedaron cómo residuo de antaño fuego, delatado por sus cenizas, en aquellos pasos finales hacia la eternidad.

Rafael Moreno Guardado
06-07-2025

Fotografies: Lluís Rius – 2025

Publicat dins de Res meu tot amb tu | Deixa un comentari

100 anys del Metro de Barcelona

Extret de Linia – El diari metropolità – 11/11/2025

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) oferirà la possibilitat de poder visitar els trens històrics restaurats amb motiu del centenari del metro a partir de la setmana del 10 de novembre. Es podran veure a l’esplanada situada davant de la Farinera del Clot, a les Glòries, on hi haurà cotxes de les sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000 del metro.

De moment, aquest dimecres al matí hi han arribat els dos primers cotxes, de les sèries 400 i 1100, que ja estan instal·lats al punt on seran exposats. Entre aquest dimecres i dijous, arribaran els altres tres. L’exposició portarà per títol Els trens del centenari. El patrimoni ferroviari del metro de Barcelona i estarà oberta fins al 6 de gener. Concretament, es podrà veure de dilluns a divendres entre deu del matí i sis de la tarda i els caps de setmana de deu del matí a set del vespre. L’accés serà totalment gratuït.

A partir d’aquest dijous, es començarà a instal·lar una carpa de 1.200 metres quadrats per protegir els trens i, un cop la mostra estigui oberta, els visitants podran veure les cinc unitats per dins i per fora. El recorregut per l’exposició permetrà accedir a l’interior dels trens a través de passarel·les situades a l’altura del terra dels diferents cotxes. Per pujar a aquestes passarel·les hi haurà una escala i una rampa per garantir l’accessibilitat de totes les persones que vulguin visitar els combois.

La restauració s’ha dut a terme en els mateixos tallers i ha suposat la inversió de més de dos milions d’euros. Els treballs van començar durant l’any passat en un procés que ha comptat amb l’aprovació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i han consistit en la neteja interior i exterior, la reparació del terra, marcs, finestres, portes i panells laterals, entre d’altres. Així mateix, s’ha restituït la il·luminació a les zones de passatgers i cabina i s’han pintat amb els colors que tenien quan van deixar de prestar el servei comercial. A banda, també s’ha eliminat l’amiant d’alguns elements dels combois.

Publicat dins de Barcelona, Efemèrides | Deixa un comentari

De mitgeres a façanes

Les parets mitgeres són parets anònimes que divideixen propietats. Tot i que no representen cap paper en l’aspecte exterior de l’edifici, poden acabar exposades a la vista del públic en un estat provisional permanent a causa dels canvis d’ordenació urbanística.

Quan es dona el cas, es genera una discontinuïtat paisatgística, un trencament de la trama urbana que pot provocar greus problemes estructurals i d’habitabilitat als edificis afectats i veïns, a banda del notable impacte visual que té sobre l’espai públic.

Fa vint-i-cinc anys, amb l’objectiu d’eliminar aquestes discontinuïtats urbanes i de crear noves façanes que s’integrin en el paisatge urbà, es va posar en marxa el Pla de remodelació de mitgeres de Barcelona. 

Objectiu principal del concurs

En el marc de la nominació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO-UIA, l’organització Fundació Mies van der Rohe i l’Ajuntament de Barcelona llancen aquest concurs internacional d’idees per remodelar deu parets mitgeres, repartides pels deu districtes de la ciutat, amb l’objectiu de deixar un llegat durador a Barcelona, i fa una crida a la comunitat mundial de joves arquitectes a participar-hi.

El jurat del concurs va seleccionar per a cadascun dels emplaçaments una proposta guanyadora, així com un segon i un tercer premi, d’entre les presentades per a cada emplaçament.

Les propostes guanyadores s’implementaran al llarg de l’any 2026 en el marc del programa d’activitats i com a llegat material perdurable de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura UNESCO-UIA.

Publicat dins de Barcelona | Deixa un comentari

Tornem al teatre: LLUNA PLENA

🗓️ 4 de desembre de 2025
⏰ 19.30h
🎭 LLUNA PLENA
🪶 Autoria: Aki Shimazaki 
©️Traducció: Mercè Ubach
🎯Direcció: Àlex Rigola
🎭 Repartiment: Andreu Benito, Luisa Castell, Miranda Gas, Pep Cruz
📍 HEARTBREAK HOTEL Teatre (zona Sants – metro Badal-Barcelona)

💰El preu de l’entrada és de 22,00€
A partir d’avui i fins el 25/11 pots fer el pagament de les localitats que has reservat a través del Bizum 679 554 693 (Marta Parera).

ℹ️ https://heartbreakhotel.cat/lluna-plena

Si vols reservar ja les entrades completa aquest formulari.

Si aquest sistema de pagament no et va bé contacta a través de garbells@cal.cat i concretem com fer -ho.

Recorda que pots fer extensiu aquest missatge a familiars i amics.

Cordialment

Violant Martí i Marta Parera
Voluntàries de Garbells de llengua
garbells@cal.cat

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

50 anys de Bohemian Rapsody

Bohemian Rhapsody és una cançó de la banda de rock britànica Queen. La va compondre Freddie Mercury per l’àlbum de la banda del 1975 titulat A Night at the Opera. 

Bohemian Rhapsody té una estructura narrativa de monòleg interior dins un malson. La forma musical és més afí a una rapsòdia clàssica que no pas a música pop. La cançó no té tornada, i consta tres parts: una balada que acaba en un solo de guitarra, un passatge operístic i un tros de rock dur.

Quan es va publicar com a senzill, a partir del 31 d’octubre de 1975, Bohemian Rhapsody es va convertir en un gran èxit comercial que va romandre a la primera posició de la llista de senzills britànica durant nou setmanes consecutives. A més, es va transformar en un dels senzills més venuts al Regne Unit (arribant a una xifra de vendes de 2.176.000 unitats),

El senzill està acompanyat per un vídeo promocional que fou considerat innovador i que va ajudar a establir els fonaments del llenguatge visual dels vídeos musicals moderns. Tot i que les crítiques que va rebre van ser diverses, especialment dels Estats Units, es considera que Bohemian Rhapsody és el magnum opus de Queen i una de les millors cançons de tots els temps

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Adeu a Lluís Permanyer, el cronista de Barcelona

Dimecres 23/10 de setmana passada va morir Lluís Permanyer. Adjunto un fragment de l’article publicat a VilaWeb

Lluís Permanyer, periodista, escriptor i gran cronista de Barcelona, s’ha mort a 86 anys a causa d’un infart, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Deixa una obra periodística, bibliogràfica i audiovisual impressionant que s’estén al llarg de més de sis dècades. Autor de més de vuitanta llibres dedicats a l’art i a Barcelona, i de vuit documentaris televisius, va rebre el Premi Nacional de Periodisme Cultural l’any 2022.

Permanyer va néixer l’any 1939 a Barcelona. Estudià dret i periodisme, professió en la qual es va especialitzar. Va ser col·laborador de la revista Destino i, des del 1966, de manera regular, de La Vanguardia, on es va convertir en un dels cronistes més reconeguts de Barcelona, especialment en qüestions d’art, urbanisme i vida cultural.

Lluís Permanyer era un home educat, cívic i format en i des del món de la cultura. Era un senyor de Barcelona, que volia dir, un home de la burgesia. I era un barceloní de cap a peus. S’estimava la seva ciutat i la vetllava. En una entrevista que li vam fer ara fa un any, el dia que en feia vuitanta-cinc, un Permanyer gran però ferm, d’una peça, es trobava amb unes ganes tremendes de parlar, de transmetre coneixements, de recordar fets que era important recordar. També era crític, des de l’acció cívica amb la ciutat. I ens va mostrar i explicar la seva manera de viure la Barcelona d’avui, implicant-s’hi cada dia. I aquest interès, aquesta preocupació que tenia per la seva ciutat, la gent li tornava amb agraïment. La gent respectava i s’estimava Permanyer, li explicaven coses i el felicitaven.

[…]

Permanyer tenia enginy i ja ben d’hora en l’exercici del periodisme cultural va crear una secció a la revista Destino ben singular i atractiva: el Qüestionari Proust, fet que el va portar a conèixer personalment artistes de la talla de Miró, Dalí, Tàpies, Cuixart… Va ser un gran amic del també periodista Joan de Sagarra i va escriure sobre el seu pare, el poeta Josep Maria de Sagarra. Va ser un bon amic de Brossa, a qui va entendre i defensar. I també va tenir una forta amistat amb l’escultor Eduardo Chillida, entre més.

obre Barcelona va publicar nombrosos llibres, sovint il·lustrats, entre els quals Retrobar Barcelona (1988), Establiments i negocis que han fet història (1990), Historia del Eixample (1990, ampliada el 2008 com L’Eixample, 150 anys d’història), Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure (1991), Quinze dies d’eufòria (1992), Barcelona, un paisatge modernista (1992), Biografia del passeig de Gràcia (1994), Biografia de la plaça de Catalunya (1995), l’anecdotari No la saps aquesta? (1996, premi Pere Quart d’humor i sàtira), Biografia de la Diagonal (1996), La Barcelona lletja (2004), 1.000 testimonis sobre Barcelona (2007), L’esplendor de la Barcelona burgesa (2008), Vida privada de la Barcelona burgesa (2011), Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905 (2014) i Barcelona nocturna (2016), entre molts altres. En la novel·la Un amor a l’ombra de la pedra blava (1999) va descriure el procés de seducció de la ciutat sobre la protagonista.

També va escriure nombroses monografies i biografies sobre escriptors i artistes, com Sagarra, vist pels seus íntims (1982), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé, escultor (1989), Miró. Noranta anys (1984, amb Francesc Català Roca), Brossa x Brossa (1999), Josep Puig i Cadafalch (2001), Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals (2003), Miró. La vida d’una passió (2003), Antoni Clavé fa memòria (2004) o Sagnier y los modernistas. El oficio de la arquitectura 1880-1930 (2021). A més, va publicar el qüestionari 43 respostes catalanes al qüestionari Proust (1967) i fou autor del llibret de l’òpera Spleen (1984) del compositor Xavier Benguerel. També va dirigir i presentar documentaris televisius sobre la ciutat, com El meu Molino (2010), La Rambla, secrets d’un escenari (2011), Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona (2013) i Passeig de Gràcia, l’escenari burgès (2020).

Va rebre alguns reconeixements significatius, entre els quals el premi Luca de Tena (1969), el Ciutat de Barcelona de periodisme (1987), el Nacional de Cultura de periodisme (2008), el premi Trajectòria de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (2012); la medalla del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i el Premi Nacional de Periodisme Cultural (2022).

Publicat dins de Barcelona, Obituari | Deixa un comentari

Al Tibidabo

Al darrera Montserrat
al davant la mar pregona…
Ai Tibidabo estimat,
miranda de Barcelona!

Tens de dia les abelles
a sota teu treballant:
de nit s’han tornat estrelles
que van per ton cel rodant.

I t’embauma la ginesta
i ajunten sos cants les aus
als bronzes tocant a festa
i al cornejar de les naus!

Oh Tibidabo estimat!…
Déu te dó la vida bona
amb aires de llibertat,
miranda de Barcelona

Àngel Guimerà
(1845-1924)

Publicat dins de Barcelona, Català | Deixa un comentari