Extret de VilaWeb – 15/11/25

../..

13. Biloua (illes Salomó)

Una altra llengua de les Salomó, el biloua, trenca els esquemes de gènere habituals: els grups mixtos es designen amb el femení, no amb el masculí. Això no implica necessàriament una societat més igualitària, però sí una altra manera d’ordenar el món des del llenguatge.

Aquest sistema és compartit amb el kurd i el cèmuhî de Nova Caledònia. Gramaticalment, el biloua és molt ric en marques verbals de reciprocitat i cooperació, fet que el converteix en una llengua subtil i relacional.

14. Cèmuhî (Nova Caledònia)

El cèmuhî pertany a la família de llengües kanak i té menys de 4.000 parlants. A més de designar els grups mixtos en femení, presenta una estructura verbal que combina aspecte, temps i modalitat d’una manera molt més precisa que el català o el francès.

Hi ha verbs específics per a accions que es fan amb les mans, amb eines o amb parts del cos. El cèmuhî és una llengua d’una gran riquesa descriptiva, arrelada en la relació amb la natura i amb l’entorn immediat.

15. Chamorro (illes Marianne)

El chamorro, parlat a Guam i a les illes Marianne, és un testimoni viu de la història colonial del Pacífic. Té base austronèsia, però ha incorporat molts préstecs de l’espanyol i de l’anglès.

El tret més sorprenent és que no diferencia el passat del present: la mateixa forma verbal pot significar “vaig menjar” o “menjo”. Només el context temporal ho determina.

Aquest tret, que pot desconcertar els europeus, mostra que la noció de temps lineal no és universal: en moltes cultures oceàniques, el temps es viu com un flux circular, no com una successió d’esdeveniments.

16. Nàhuatl (Mèxic)

L’antiga llengua dels asteques continua viva avui en més d’un milió i mig de parlants a Mèxic. És polisintètica, cosa que vol dir que una sola paraula pot contenir tota una frase: Nimitztlazohtla vol dir “t’estimo”, però literalment significa “jo-tu-estimar-ho”.

El nàhuatl té un lèxic poètic extens, especialment per a descriure elements naturals. Molts mots han passat al castellà i, per extensió, al català: xocolata, cacau, tomàquet o coiot provenen d’aquesta llengua.