Avui dia de la Poesia, i aprofitant el centenari del naixemement de Joan Vinoli, un poema d’ell, per celebrar-ho.

PERFECTAMENT RECORDO

Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim            
uns altres, ja per sempre units.

Joan Vinyoli (1914 – 1984)