Category Archives: Poemes
Un capvespre et portaré a Formentera
Llunyana i just a tocar, sola i fent-nos companyia, cap a la part de migdia Formentera ens clou la mar. I entre ribera i ribera, amb un rosari partit d’illots que treuen el pit, resta la mar presonera, terrassa del … Continua llegint
L’Empordà
Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar s’obre una plana riallera, n’és l’Empordà! Digueu, companys, per on hi aneu? digueu, companys, per on s’hi va? Tot és camí, tot és drecera, si ens dem … Continua llegint
Donant les joies
De joies vull cobrir ta cabellera, el teu coll i el teu pit, braços i mans, en memoria de totes les carícies que vagi fent-te i t’hagi fet abans. Com a pluja els joiells damunt tos membres, també com pluja’ls … Continua llegint
Madrigal a Sitges
Oh Sitges, cel i calitges, mar al peu, clavells al niu, blanc d’Espanya que enlluerna les espurnes de l’estiu. Cor que vols, cor què desitges, visc en tu, que tota plaus; tes noies tenen ulls negres, tes cases tenen ulls … Continua llegint
La sardana és la dansa més bella
I La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant. Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la ja … Continua llegint
L’espera
En el sisè aniversari de la mort del meu pare, el recordo amb aquest bonic poema L’espera Tantes coses et troben a faltar. Cada dia està ple d’instants que esperen les mans petites que, tantes vegades, van agafar les meves. … Continua llegint
Cant espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i … Continua llegint
La nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia. Primavera mor, l’hivern es retira. Si arribés l’amor, mai més moriria. Les flames del foc, la nit … Continua llegint
De flors del calvari…
SUM VERMIS Non vivificatur nisi prius moriatur 1. COR., 15, 36 Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes, despullat de tot bé, malalt i pobre, de mon no-res perdut dintre l’abisme. Cuc de la terra vil, per una estona he vingut … Continua llegint
L’acte darrer
L’ACTE DARRER Le dernier acte est sanglant, quelque belle que soit la comédie en tout le reste. On jette enfin de la terre sur la tête, et en voilà pour jamais. PASCAL Quan de vegades entro, a poc a poc, … Continua llegint
La catifa voladora 