Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu?
digueu, companys, per on s’hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà!,
Salut, salut palau del vent!
portem el cor content, i una cançó!

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: « Pastor em fas neguit »
Canta el pastor: « Em fas neguit sirena »

« Si sabessis el mar com és bonic! »
« Si veiessis la llum de la carena! »
« Si hi baixessis, series mon marit! »
« Si hi pugessis, ma joia fóra plena! »
« Si sabessis el mar com és bonic! »
« Si veiessis la llum de la carena! »

La sirena es féu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

Lletra: Joan Maragall (1860-1911)

Música: Enric Morera (1865-1942)