Madrigal a Sitges

whatsapp-image-2017-01-01-at-11-34-53-3

Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d’Espanya que enlluerna
les espurnes de l’estiu.

Cor que vols, cor què desitges,
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.

Si jo et desitjo, sols a mitges,
dóna’m una flor ben lleu,
dóna’m una margarida,
ull de sol, ales de neu.

Josep Carner (1884-1970)

PD: Dedico aquesta entrada a l’Olívia que hem anat a visitar l’exposició de Ramon Casas al Cau Ferrat i hem passsejat prop del mar gaudint d’un dia esplèndit. Ha estat un bàlsam per la meva ansietat.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s